desde la punta de l'aigua

Triatlo doble olimpic terres de l'ebre

2011-04-18T17:28:00.000+02:00

Per fi, primera competició de la temporada. Tot l'hivern entrenant, sense competir, en los dubtes que aixó comporta. Les sensacions entrenant son bones però los dubtes abans de la competició sempre apareixen, perque no saps com respondrà lo teu cos a la competició.
Aquesta vegada ne som un més, Juanjo prieto o mundialment conegut com "lo ploron", i lo trio calavera de sempre, Marc, Joan i Pau.

La setmana previa de descans, una bona alimentació (pasta per un tubo) i un bona massatge donen pas al diumenge de bon mati a Sant Carles de la Rapita. Menys fred de l'esperat, fins i tot portava la jaqueta per a la bici, aixi que descartem la jaqueta pero preparem a boxes los manguitos per al surtir de l'aigua.

Esta vegada tenim cotxe d'assistencia i d'animació; Maria, Gina i Benjamin, apart d'amics i familia que han vingut a voremos. I xarrant xarrant com sempre som casi los ultims en amanir-mos. Remullada de peus i cap a l'aigua. Els entrenaments a la piscina han funcionat molt bé tot l'hivern, aixi que mos coloquem a tercera fila en ganes de fer una bona natació. Joan lo previsor diu que esta no es la seva guerra i prefereix anar mes enrera. Toc de pito i cap a l'aigua....dos voltes de 1500m en bona temperatura i lo solet tocant un poc la pera en lo tram de tornada, res greu, primera volta a la saca i puc vore 24 pelats al rellotge...dintre de l'esperat! La segona volta me quedo una mica en terra de ningú, lluny del primer grup i nadant en 4 o 5 companys. S'acaba la segona volta, mirada al crono i 48', genial!!! primer objectiu del dia cumplit, nadar en menys de 50'. Transició rapideta i a pedalar que es lo meu...poc abans de surtir benjamin me diu que Juanjo ja surt de l'aigua, toma ploron!!!

A la recta cap a Amposta, he de nar frenant-me, ja que ordres expreses de l'entrenador me diu que me mantingue vora les 145-150 pulsacions, bon ritmet, per dalt dels 40 kms/h i començo a pasar gent. A la surtida d'Amposta me pasa lo cotxe d'assistencia ;-) i jo segueixo a la meua, les pulsacions ja s'han estabilitzat i a la llunyania veig 6 0 7 triatletes, bona referencia...Se que a la pujada cap a la Senia s'ha d'apretar una mica, es un bon terreny per rodar acoplat...paso a Enric Boldu i Manu Juarez, ara ja penso que porto una bona posició sabent lo be que naden. Arribada a la Senia, avituallament, i les cames super senceres, porto una mitja de 33'5 aixi que ara toca rodar un pel mes rapid aprofitant que me conec a la perfecció lo terreno. Fa temps que no veig a ningu, bé a la llunyania, a uns 2' veig a tres triatletes pero no aconsegueixo retallar temps, la baixada no ajuda gaire...de cop un cohet en forma de bici en lenticular me pasa traent-me les pegatines, jo l'havia passat pujant a la Senia, pero ara baixo a 55 km/h i lo colega me pasa volant!! Jo també vull una lenticular!!!! Arribada a Jesus i les cames estan de puta mare, en confiança encaro la transició i patapam me pego una bona galtada....no havia caigut mai en la bici de carretera i avui va i me la pego a la transició!! Pero com los jabatillos m'aixeco i cap a boxes...

Sabetes, calcetins i visereta i cap a correr. Abans pego una ullada i veig molt poquetes bicis...com sempre una bona bici me porta a les primeres posicions...pero ara ve la meua creu. Lo tram a peu...

Havia de correr en zona R3, unes 150-160 pulsacions i a vore que pasa. Les cames van soles, pero he de controlar perque se lo que pasa, a Menorca l'any passat vaig acabar arrosegant-me per aquell passeig. No se res de la resta de "la banda dels plorons", primera volta i començen les referencies visuals, un cop mes Enric Boldú i Manu Juarez (ho sento Enric però ets un referent per als triatletes que començem) s'he converteixen en una bona referencia, corren com a galgos, aixi que a poc que m'antingue un bon ritme, acabaré en un bon temps. Tota l'estona per sota de 4'30, parades a l'avituallament i anar pasant per meta, rebent los anims dels que han vingut a voremos. Llorenç que estava als bomberos me va comentant la jugada, me diu que Joan encara no ha passat....aiaiaiai...se que Joan no es retira mai, començo a pensar que se li ha trencat la bici i com que no es un docte de la mecànica no ho pot arreglar...jijiji....

Me trobo a Juanjo, que ara ja ha perdut lo seu estil Keniata per a lluitar contra el mal de cames com un jabato. Mos donem anims i seguim a la guerra. Al cap d'una estona me trobo en Marc, que no te el dia corrent pero alli esta donant guerra i demostrant lo que es, un gran competidor!!
Ultima volta i encara puc correr a 4'30, no meu crec, sembla que això funciona. Les referencies es mantenen. L'obectiu era correr a menys de 5' lo km, aixi que objectiu cumplit. Ultim avituallament, pujada al cementeri i cap a la meta. La calor se nota i los flatos també...grrrrr!! L'ultim km de paseo, encarem la linea d'arribada i ja està...s'acabó! L'any passat a Menorca vaig acabar a ritme tortugueta pero avui les sensacions han sigut boníssimes. Finalment 12é classificat en lo bon regust de haver fet una carrera prou regular. Lo parcial 35 a la natació, lo 5 a la bici i lo 25 a la carrera a peu. Va de 5...

La planificació de cara a Salou va per bon cami. Si no arriba a ser per la caiguda, hagues sigut la carrera perfecta.
Ja a la meta lo ritual de sempre, abraçades suoroses en la resta de companys, fotos als que van arribant i dolors que abans no existien començen a apareixer, lo cos se comença a queixar ara si...

Poc a poc los de la banda van arribant. Un cop més L'entitat Montsagrera ha donat el callo. Marc lo 32é i 2on sub23. Juanjo debutant a lo grande en la posició 62 i Joanet, lo nostre Marco Olmo, un cop mes en un gran parcial a peu ha anat remontant fins a la posició 106, tenint en compte que ha surtit lo 154 de l'aigua...

Si no m'equivoco 11 triatletes de les terres de l'ebre, i los que faltaven...aixi que la salut del triatló a les nostres terres sembla que s'anima!!

Gracies a tots pels anims, avui i durant els durs dies d'entrenament. Encantat de correr rodejat d'amics. Per a la Banda dels plorons un plaer compartir tot lo que compartim... ;-)

P.d. de les rises, catxondeo i comentaris del dissabte al briefing millor no dir res...perque sino mos mataran...jajajaja. Pero que be meu vaig pasar!!!

Fins una altra!!

Extreme man 113

2010-09-17T11:54:00.005+02:00

Quan asomes lo cap en lo mundillo del triatlo, te n'adones que la gent esta enganxada a la llarga distancia i ara ja se perque!!!

Lo montsagre team, despres de l'exit a la cursa del llop, marxavem en bloc cap a Menorca a disputar este triatlo. Joan, Marc i la companyia de maria i los pares de Marc! Primers dies de contacte en l'illa; ambient triatlo, gent entrenant per les carreteres, corrent, nadant i natros pues igual. Despres de buscar les bicis, que gracies al servei de Pau Zamora (Pau i bicis) mos les havien portat a l'illa. Sens dubte ha sigut guay coneixer a n'esta familia, Pau, el seu pare i el gran Marcel Zamora, 5 vegades guanyador de l'ironman de nice, son campetxanos i sencills, bona gent.

Reconeixement del circuit de bici i optimisme amunt, perque era realment guapo! Natacio per les platges de fornells i correr suau un dia. Va ser tot el que vam fer els dies abans. Carga de hidratos i ben hidratats. Les bicis al box i natros ja a la surtida preparats!!! Sense adonarmon estavem preparats ja per debutar en un triatlo de llarga distancia...

Primers nervis, cagueres per n'estos bars i confiats en fer un bon resultat! Pam!!! Surtida!!

Natacio. 1900 metros per davant a una bahia espectacular. Sense neopreno. Les bones sensacions del ultims dies se confirmen. Natacio neta, sense agobios i en un sol estil! Ja arribem a la meta. Surto de l'aigua en 32'...millor del que m'esperava. Parcial 51, poc despres surtiria lo marc en lo parcial 104 i lo joan en lo parcial 158. Transicio rapida i a la bici...

Bicicleta. EL cirtuit era molt guapo, carreteres estretes, pujades i baixades i curves. De força i rapid!! Una txalera!! Vaig guanyant posicions rapidament, de fet no m'acavaria pasant ningu en tot lo recorregut fins al final on m'acabaria agafant lo Pau zamora!! Arribo a la transicio i veig molt poques bicis, que guay!!! les cames prou senceres i en ganes de correr. Al final mitja de 36'3 i parcial 15, lo marc mitja de 35'2 i parcial 27 i lo joan mitja de 31'1 i parcial 157. Tot sobre rodes!!!

Correr. Vaig entre los 15 primers. Sorprenent. I damunt estic corrent força be, primers kms a 4'20, primera pujada a la torre i primera sacsada a les cames, que dur sera aixo, 200 metros de pujada en una rampa durissima. Hi haurem de pasar 3 vegades...poc a poc lo ritme va caent, los primers 10 kms en 47', prou be pero a partir del km 15 les cames ja no van, molta calor!!! Pero content perque aconsegueixo corre tot lo rato, mes rapid o mes lent, pero corrent, una pasa detras de l'atra!! Lo Marc i lo Joan van mes frescos, fins i tot comparteixo uns kms en lo joan ke mos hem trobat durant lo recorregut! Lo Marc va com una fletxa i m'acava agafant a falta d'un km!! Jo ja estic content tinc la meta a menys d'un km i ja no puc apretar mes, pero no importa, la meta cada cop mes aprop, un somriure se m'escapa al pasar per sota l'arribada. Objectiu cumplit, finisher i per sota de les 5 hores. Parcial 52 en 1h48, lo marc (bestial) parcial 13 en 1h37 i lo miura del joan parcial 41 en 1h46.

Molt contents!! Felicitat absoluta! Es el primer cop en que creuar la meta s'havia convertit en l'autentic objectiu i per a sorpresa acabem fent unes posicions mes que dignes. Al final Marc 19 absolut i primer de la seva categoria (4h51), Joanet lo 91 absolut i sete de la seva categoria (5h22) i servidor lo 21 absolut i sete de la meua categoria (4h52). Lo montsagre torna a pujar al podi i ja van unes quantes vegades enguany!

Lo que va vindre despres ho dixem per natros, postes de sol en cubatilles, platgetes fantastiques i cadascu de natros pensant en lo viscut en un gran somriure!!

He pogut pasar uns dies a un lloc precios, en amics i grans persones! Rient cada dia, somiant cada dia i sent una miqueta mes feliç!

Ara la temporada ja s'acaba, l'any que ve n'he vindran mes pero lo que no perdrem mai, sera les ganes de liar-la alla on anem!!!

Salut i gracies a tots pels anims que mos heu transmes!!

triatlonejant!!

2010-09-17T11:14:00.003+02:00

Si la primer part de la temporada va estar mes centrada en la bici, fent marxes de btt, la marathon dels monegros, cursa del llop i l'open btt costa daurada, aquesta segona part tocava disfrutar dels triatlons, i aixi ha sigut. Allà per lo 11 de juliol va tocar l'olimpic de pont de suert (1'5-40-10). Com sempre...una natació horrible, fent molts metros nadant de braça, en la bici guanyant moltes posicions, los chupons a roda com sempre, i corrent en molts flatos al principi pero en força al final. Temps 2h12 i entre los 50 primers. Gust agredolç!!

Despres a mitjans agost vaig nar a teruel, campionat d'Aragó a casa de goio i alicia. Aquest cop distancia sprint(750-20-5) Si a pont de suert vaig fer 2 estils, aqui també, pero esta vegada va tocar en estil esquena, que patetic...tants metros nadant a la piscina per a acabar nadant tant mal a aigues obertes. Aixo s'ha de millorar! A la bici un cop mes tirant del grup on anava i corrent molt content, fent los 5 kms a 3'55 i fent millor parcial per primer cop corrent que en bici. Al final 1h05 i entre los 40 primers. Destacar lo resultat de goio i alicia, que enguany tb debuten en lo triatlo i l'esport i estan enganxadissims. Alicia va sumant medalles a cada cursa!!

Una setmana despres tocava lo triatlo de xerta! El primer any que lo vaig correr va ser al 2006 i va ser horrible. Molt curt pero molt explosiu (800-14-3'4) en sensacions horribles, tant horribles que no vaig tornar a fer un triatlo fins al 2008, on tornava a fer Xerta. Primer any 53', segon any 51' i enguany 43'. La progressió es evident. Enguany es lo primer any que m'he dedicat al triatlo i la veritat es que estic enganxat!! A xerta per primer cop vaig nedar a gust, sense agobios ni paranoies. Surtint 5é de l'aigua, posant-me primer en el tram de bici i arribant tot sol a la transició de correr...genial!! Corrent a tope pero no va ser suficient, finalment m'acavaria agafant xavi queralt d'amposta i puc arribar a la meta en segona posicio! tot un exit!! Van baixar a correr tambe goio i alicia, en molt bons resultats fent un temps de 49' i 55' respectivament. Goio dels 20 primers i alicia segona femina!! Lo dit una medalla mes...esta alicia wellington!!

Per ultim i com a gran objectiu de l'any arribaria l'extreme man de menorca, este cap de setmana!!! Que es mereix una entrada a part...

per fi hem conegut al josef.

2010-07-24T18:01:00.005+02:00

Fa ja uns anys que per una revista vam vore un reportatge del josef ajram que fugint dels deportistes convencionals es dedicava a viure la vida i disfrutar de l'esport, i definitivament mos va convencer este "sonat". Los seus reptes i sobretot la seua filosofia, ja no d'esport sino de vida, mos va captivar de seguida. Quan veus com una persona com ell es capaç de fer tot el que fa, sense voler-ho es converteix en una dosis extra de motivació. Lo seu llibre, les seues pulseres, les samarretes...molta gent pensara, puro marketing!! Val d'acord, una feina mes jo tambe tinc la meua! Pero sempre pensare que moltes vegades no hagues entrenat, o d'atres hagues afluixat lo ritme pero no...sempre avant!!! Lo millor es que esta manera d'afrontar les coses es extensiva a tota la vida!!! Sempre es possible tirar avant!

La sorpresa arriba al saber que lo tenim aprop, surt de l'ametlla de mar en direccio barcelona i evidentment no mos ho pensem gaire. Los tres locos de sempre agafem les bicis i cap a l'ametlla. Ja alli mos trobem mes boigos, algun mes que d'atre, ho dic pel colega que va fer la ruta en btt!! K makinon!

Marc te pixera i desapareix i al cap de poc surt josef! No es tant gran diu joan! joder a mi si que meu sembla...firmes, entrega de mallots, mos entrevista la cala tv....lo millor lo comentari del marc...jo com joan....jajajaja! Ja començem a riure....

A partit d'aqui pues lo millor del dia, un molt bon grupet en 164 kms per davant! Me venen al cap moltes coses, com lo comentari del josef al nostre vikingo..."ja voras quan t'afeites lo pel" jajajaja! O les farteres a la furgo dels de everis que mos acompanyen tota l'estona, ronda de donuts i de coca-coles a sant pere de ribes! Poc abans lo marc i lo joan se perden per l'autovia i lo marc apajarat...jajaja! Pasem per les costes de garraf i ja comença a fer "olor" a ciutat...jejejeje! Cotxes, camions, autovies, aeroports....pero tant i fa!!!

L'arribada a barcelona es la bomba, ceres amunt, ceres avall, contradireccions, semafors a l'aire, ke mangantes!!! Lo josef mes acostumat que natros esta en su salsa, natros bastant mes agobiats...com poc despues li confeso al josef...me sento una mica paco martinez soria...jajaja!

Arribada multitudinaria a barcelona! I a partir d'aqui lo show! Redbull per aqui redbull per alla, lo marc que arrasa en la bandeja de les pulseres, lo premi mes preuat i buscat per tots es la foto en les paqueles de everis...ai com som eh??

Mos despedim del josef i aqui comença lo nostre particular calvari. Primer trobar l'estació de sants, despues plorar-li una mica al revisor per a que mos dixe pasar sense billet perque sino no arribem a temps! i ja al tren tot el recorregut fins l'ametlla sentats a terra, apajarats(que ve a ser com un colocon) i evidentment sense parar de dir tonteries! Pets, catxondeo, animalades i lo tren que arriba en una hora de retard a l'ametlla...en fi una historia com sempre!!

Lo Josef un krack!! Com a deportista fora de dubte i com a persona pues m'ha sorpres la seva humiltat! Timit, divertit i lo millor una risa espontanea que m'ha encantat.

Tu Josef no t'en recordarà d'este dia pero vos aseguro que natros si!! Un gran dia, com dia lo boig de la mountain bike!!! Hem conegut al josef i gent molt maca, com lo nil o lo ferran! Hem anat en bici fins a barcelona, que es un puntasso, i no hem parat de riure!!!! I love it!! M'encanta!!

Los del montsagre avui han sigut una mica mes feliços, i aixo gracies a tu josef!!!!

Proxima parada extreme man menorca!!! Tembleu ses illes que lo montsagre ja ve cap aqui...

bambes enlloc de pedals....

2010-05-24T19:48:00.004+02:00

Primer una mica d'historia...per allà al 2004 vaguejant per n'estos pirineus, on vaig viure tres anys me van parlar de la cursa de muntanya de Paüls! Paüls???? I aixo on està?? Pos si està per les teues terres!!! I jo sense saber-ho...aixi que agafem les bambes 200 kms de cotxe i a correr! Era la meua primera cursa a peu, fea ja bastants anys que havia deixat de fer esport pero los anyets al pirineu van servir per a fer bones muntanyes, tant a peu com en la tabla de snow! Sense casi gaire preparació vaig correr la cursa! Lo primer a l'arribar a Paüls va ser...OSTIA!!!! I jo mai havia estat aqui???? Que burro! Quant de temps perdut! Gairebé vam correr 100 persones i va ser una gran experiencia, aixo si peus llagats i un bon esguinçe! Pero creuant la meta! Kiko ja donava recitals per nestes terres poss aquell any va quedar segon.

I lo temps va passar fins que al cap de dos anys ja estavem vivint a Paüls ( i que dure...jejeje!) Que curios no???

Vaig tornar a correr la cursa al 2008, i vaig patir com un mamon, pero llavors ja tenia la sensació de correr a casa! I aixó canvia les coses!!

A part de xerta i tivissa, no havia tornat a correr! Molesties al genoll i continuos esguinçes no hem deixaven disfrutar de aixó que diuen trail-running!

Aquest any porto un bon entrenament, moltes hores de bici i bastant kilometros de correr per n'estos canals! Pero de monte res de res!! Però és la cursa de casa i s'ha de correr...

Dissabte mos arriben les noves equipacions de l'entitat i emocionats diumenge al mati anem lo joanet, la txelita i jo cap a la piscina, d'on surtia enguany la cursa! Mos canviem tots los corredors de Paüls, tot un equipass (joan, ricard, paco, marc, albert, miquel, nico i los extres rafel i gustavo)

Faltaven los barberes per a acabar de liar-la!! La marea roja!!!

Ara ve lo de rigor, calentament, estiraments, saludos, fotos, pixades d'ultima hora i cap a la surtida!

Surtida!! 23 kms per davant i pels carrers del poble gracies als anims de la gent lo nico, lo ricard , lo joan i jo intentem anar en lo grup del davant, uns 40 corredors!

A partir d'aqui, bonissimes sensacions, en molta força a les pujades (on se noten los entrenos en la btt) pero desastros com sempre a les baixades ( com en la btt...jeje!) a la primera baixada (mola grossa) morrada que va (com en la btt..jejeje!) genolls en sang pero avant! Formem un grupet en jordi i joel, dos companys bombers, i 3 0 4 corredors mes, on sempre es repeteix el mateix se m'escapen a les baixades (autentiques cabres) pero els torno a pasar a les pujades!!

Que bo! hi havia un maño que me dia "ya vuelves a estar aqui pesaó!!" te voy a tirar barranco a bajo!!! Al final lo mamon me va pasar arribant ja a la plaça de bous!

La pujada a la gran punta de l'aigua...nomes puc dir que espectacular!!! La gent de la uec ha aconseguit trobar un recorregut realment espectacular i especial! He pujat moltissimes vegades a la punta de l'aigua, en neu, en aigua, corrent, a peu, en raquetes, estic enamorat de la punta de l'aigua...pero esta pujada pel barranc es "lo mas"!!! Dalt de tot arribo primer del grup i nomes quedem joel, jordi xerto i al joan gran acabem agafant al ricard carbonero!!!!!! Mos vam fotre crits tota la cursa!! I aqui ja sabia que s'havia acabat la meua cursa, 4 kms de baixada no eren lo millor per a mi!

Los colegues de grupeta desapareixen rapidament, lo ricard sembla un jabali baixant per n'aquelles senderes...ciao ciao Ricard!! Enhorabona!! i encara dono temps per a que m'en pasen 4 mes baixant!!

Pero tant i fa, baixo molt content per lo bé que mo he passat avui! Los genolls no fan mal, no hi han llagues ni esguinçes per cap lloc i de mes de 350 corredors i sent campionat de catalunya arribo lo 32é!

Lo millor arribar al poble i sentir los crits d'anim de la gent! Bombero!!! Paso l'arc de meta en 2 hores i 59 minuts cansat pero feliç!

Despres de 7 anys on ens vam coneixer, estic més feliç que mai de disfrutar de la vida a Paüls!Gairebé l'equip al complet va acabar la cursa!!Enhorabona a tots!!!

I kiko va tornar a quedar segon...que curios es lo desti!

Salut i cames amics. A la proxima a tornar a pedalar, les bambes de muntanya tornen a l'armari pero me sembla que esta vegada no sira per a tant de temps....

X MARATHON DE LOS MONEGROS

2010-05-03T11:53:00.003+02:00

Podria començar esta crònica de mil i una maneres, però quan prepares una marxa en btt de 112km en 5 setmanes i arribant en uns kilòmetres més que justos a les cames el més normal és que el canguelo s'apodero de tu i t'envoltin els dubtes de si siràs capàç d'aguantar. Els 3 dies prèvis a la prova són la bomba, t'has d'hidratar a muerte sent sabedor que la calorina que fotrà a los monegros sirà algo serio i un repte a tenir en compte, i fer i desfer la llista del material. Els viatges al wc són un no parar i per sorpresa l'home del temps dona aigua el cap de setmana!! Podria donar mil detalls de les últimes hores i preparaments en lo Pablo, principal culpable de la meua presència a la marxa, però abreviarem i ja estem al dia 1 de maig, 8.15 del matí i a Gandesa mos espera Ruben, pel camí no parem de fer pronòstics del temps que mos trobarem, pareix que no farà una calor extrema, però per contra el vent sirà la gran putada que mos trobarem, i si ha això li afegim els més que possibles "xarcos" de fang la marxa pot ser tota una odissea!
Anem a buscar el dorsal, les pajarraques d'orbea mos alegren la vista, pareix ser que sirem uns 1700 participants, i el temps canvia cada 15 min, quina roba mos posem...! comencem a dinar, i ja porto 2 dies menjant pasta i bebent com un loco, calculem que en aquests 2 dies em guanyat de 2 a 3 kg!! les rises i bromes abunden al dinar però jo estic cagat de por, no se on m'he posat!! Comencem a preparar bicis, sort de Ruben que ho posa tot a punt pq natros som una mica manasses... carrego la motxila i butxaques de menjar i beure, casc, ulleres i la "suerte está hechada". fotos per al record en Lluc, Ruben i Pablo i anem al lloc de sortida.
Tret de sortida i ara ja no val a badar, els primers km són de locos, caigudes a manta, adelantaments temeraris i nervis moooolts nervis. Sóc molt conservador i tot va com havia planejat, passats els primers km crítics d'aglomeracions de gent arribem al km 22 i una pujada de 3km, la gent només entrena pel pla?? pareix que les rabiades que tinc pujant a Paüls donen els seus fruits, pq sóc capaç de pujar a molt bon ritme, adelantant posicions, amb comoditat i amb la destresa suficient per evitar més de 2 accidents. Passen els km i les hores, km60, avituallament per carregar energies i fer un riuet de prevenció, a partir d'aquí comença una pujada de 15km que marcaràn el final de la marxa. Pujo molt comode, altra vegada adelantant participants, m'atreveria a dir que casi sense voler! això si, a la baixada de 10 km també me'n passen uns quants... km80, avituallament per carregar bidons de beguda isotònica i ja començo a ensumar la línia de meta... però quina tonteria! queden 32km, la cadena de la bici comença a patir per culpa de la pols i del fang acumulats, i el trasero em comença a fer mal per la falta de costum, ja porto 4hores damunt la bici! M'ajunto en un grupet, desició acertada pq el vent és un toca collons i comença a ser fortet, però em veig fort, i desideixo escaparme del grup en una pujada (com no) i empendre la guerra pel meu compte. Els últims kms són agònics, éstic molt bé fisicament i no paro de passar gent, i tot això en un vent, que com ja he dit, és un gran putada!
Els últims 3 km són eterns, avanço motíssima gent, inclús sóc capaç de posar-me de peu sobre els pedals per a l'últim esforç, l'ínia de meta i la satisfaction power s'apodera de mi!! abraçades en lo Pablo que m'esperava. Repte aconsseguit, Déu meu quina canya!! 5h35m, de marxa pel desert de monegros, fotos i més fotos i ara sí rises a boca plena, una dutxeta i 2 plats d'espaguetis la mar de bons.
Pareix ser que la preparació ha estat correcta, totes les espectatives complertes, i sobretot sabent que los besties del Rubén i del Pablo han arribat en 4h5min, quedant en els llocs 53 i 54!! Podria arribar a 2 conclussions después de la marxa; la primera seria que estic molt més en forma del que m'esperava, i la segona que les pujades a Paüls són més bones que dolentes...
Ara m'espera un mes de maig d'entrenos a muerte per preparar la cursa del Llop i possiblement la cicloturista de la Bonaigua (190km).
Venga que això només fa que començar!!

primeres proves de la copa tarragona de btt...deshojando la margarita!!

2010-04-28T16:12:00.003+02:00

En este nou mundillo en lo que m'he ficat enguany....

Surtides a mil, gent molt forta, proves massa curtes per a lo que a mi m'agrada, tècnica deficient, aprenent a rodar en cadencia, bona gent, estres d'altra gent (pas pas!! los fotria matats!!) en definitiva un mon nou però que m'encanta! Anem per parts;

Primera prova al godall. Sense calentar, primer error, donen la surtida per categories: primer elite, sub.21 i sub 23. Al cap d'un minut masters, seniors i juniors. I despres veteranos, cadets i femines. Cada categoria fa les seus voltes, avui elites 4 voltes, masters 3 i veteranos 2.

Jo estic en master30 i com ja he dit surtida a mil, primera pujada i a la meua maquinaria diesel estos arreons li senten fatal, ho haurem d'entrenar millor això i sobretot un bon calentament!! La baixada molt tecnica, en molta pedra on tots baixen com a locos i aqui comença l'estres d'alguns...pas pas pas!!!! I jo mecago en tot!! Los deixo passar per a pasarlos despres pel pla, tant de correr pa n'això???? A la tercera volta jo ja estic calent i començo a trobar cadavers per la pista, al final creuo la meta en novena posició!! No meu crec, top ten en lo meu debut,contentissim!!!! A defensar este top-ten a la secuita...

Ja a la secuita este finde passat pues cada cursa es un mon!!! Avui hi ha mes gent! He pogut millorar en lo calentament fent una volta al circuit en rodri, quines ganes tenia de guanyarte al teu terreno!!! Avui seran 4 voltes a un circuit bastant planot al principi i tecnic per sendera al final!

Lo que no canvia mai son les meues pesimes surtides, a part de falta de ritme, surto sempre molt mal colocat i ja de seguida a cola de grup. Això si, torno a acabar fort la cursa (almenys es un bon consol) A la ultima volta agafo a Amador, amic d'Amposta en qui portem un piquet dels sanos; ell sempre comença com un tiro i quan falta poc per al final sempre l'agafo i arribem junts a meta. Aixi va ser a Almatret, al godall i aixi semblava a la secuita! Entre los dos ne fariem un de bo...jejeje!

Dic semblava perque a falta d'un parell de kms per a arribar sem surt la cadena i l'Amador me pasa com un fletxa, poso la cadena i en l'impetu per agafar-lo a un salt sem surt l'aire de la roda del davant i a la següent curva, que precisament era d'asfalt, no hi penso i l'agafo normal...bum!!! Tamborinada!!! Cul cremat, dolorit i corrent en la bici al coll cap a la meta. En estos 500 metros men passen 5 i finalment cruso la meta en la posicio 17!

Conclusions...La mecanica a n'estes curses es vital, un fallo mecanic i adeu!!

Serà molt difiçil fer un top-ten a la general, hi ha gent molt bona!! Pero ho intentarem!!!

....deshojando la margarita...a la proxima cursa toca caure o no toca caure. Ho dic perque he fet 4 curses de btt i a dos he caigut i a dos no, vaya percentatge!!! Tinc complejo de colilla...sempre per terra!

Lo dissabte a la marathon dels monegros en btt, en teoria toca....no caure!!! A vore si es veritat!! Dissabte vindra Joan que debuta en una cursa de bici...tu com sempre a lo grande!!

120 kms de btt pels monegros, en 1500 bikers!

Calor, pols, vent, aigua...quin temps fara??? Dissabte ho sabrem!

Proxima parada Sariñena!!

Salut i cames amics!!

Marxa cicloturista terres de l'ebre 2010

2010-04-02T21:48:00.002+02:00

Val a dir que de marxa no ti res, com totes! La mitja de 35 del guanyador...ja ho veeu!
Quina ansia en aixo de les bicis!! Estic "biciaó"...
Per sort avui correm a prop de casa aixi que no toca fotermos la gran matinada. De totes maneres a les 6 sona lo despertador, lo kotxe ja esta carregat i ara toca omplir los deposits! Bon esmorzaret i cap avall. Avui hi ha una novetat, la Txelita s'ha animat a vindre a vore 240 locos per pedalar! De paso tindrem reportera grafica i un toc femeni a l'equip que entre tant mascle ja va be!
Lo lio de sempre dorsals amunt, que m'entra un apretont i vas al wc i veus que no ets l'unic, donant-li bon compte al paper de water, presses, corrillos, fotet de rigor i a la surtida. Surtida neutralitzada fins surtir de tortosa. Mos d0nem lo gust de obrir lo pilot pa sortit a les fotos de portada perque per a atra cosa...a la c-12 mos foten fora a patades d'alli i començen a estirar lo pilot de valent. Rodant a ratos a mes de 50 km direcció xerta! De locos! Pero la serp txiket t'engull i t'estira que es un contento! La pujada a prat je es converteix en una escabetxina de les bones, arribem a prat, miro atras i no hi keda ningu, ja s'ha fet un bon tall, kedem una seixantena de ciclistes, 4 de l'equipasso que portem...jeje! Joan, Javi, oscar i lluc! Pujant al coll ventos ja a saco, solo kedan los mas fuertes!!! Lluc i jo arribem junts a dalt pero se despenja una mica a la baixada. Conseguixo arribar una atre cop al primer grup pero entre que m'encanto una mica menjant i que esta gent van molt forts me kedo tallart de nou en 4 mes...pocs kms despres arribant a batea m0s agafa un grup per detras duns 30 on tornem a juntarmos tots! I ja a n'este grup pues anem pedalant i xarrant cap a villalba, la fatarella, mora, benissanet, miravet, lo pinell, benifallet i pujant a som la cosa se tensa de nou, lluc i jo arribem junts a dalt pero els atrs se tallen, ja nos mos agafaran.
Remolins i a partit d'aki marikita l'ultim, Lo Lluc me planteja un repte molt agossarat, "a que no me traus 5 minuts dalt la Hermita???" Que estas boig?? si nomes hi han 4 kms??? Pujem pels muros del parador, rollet classica, i en pok rato arribem a dalt!!! La txelita i la mami per alli dalt i la diferencia en Lluc sera de 1 minut i alguns segonets....aiiii!!!
Poc despues arriben joan, javi, oscar, ruben, paco, marc, joan pare i german! La troupe al completo!!
Lo millor es lo que ve ara, dutxeta, dinaret, que si parles en un, que si parles en l'atre i en ganes de tornar a repetir.
La proxima, copa tarragona de btt a godall...aqui si que me fotran palos per tot arreu. Debuto en categoria master-30 ai ai ai! Avui he nat a fer unes voltes al cicuit i es molt tecnic, en baixades per on la gent baixent com a locos, haurem d'apretar.los pujant....
Salut i pedals...

Una de cal, una de arena...

2010-03-23T19:42:00.003+01:00

O tambe las cosas a veces salen bien y a veces no tan bien!!
Los dos ultims caps de setmana han sigut los del meu debut a la btt. De jove vaig fer moltes curses de bici carretera i pista. Ja de mes gran alguna cursa de muntanya i algun triatló, pero fins la xallenge david duaigües no havia corregut mai a una cursa de btt. Aixi que al lio...
Primer prova de la xallenge a Almatret, cap a alli joan aubanell i dos companys mes de gandesa, sergi auba i jon! Preparar la alma, buscar dorsals, decidir si correr de llarg o de curt! Al final pues en perneres! I cap a la surtida! Moltes cares conegudes, companys de feina (El David duaigües era un dels cinc bombers morts a Horta) i surtida!!!!
A lo loco a lo loco!!! Surto prou endavant i aixo fa que no hi hagi taps! Pulsacions a 160!! Pa mi tot un mon!! Sendera amunt, sendera avall, aqui casi caïc pero no!! Gels, barretes, i nar pedalant! Molt comodo la veritat, disfrutant moltissim de l'excel.lent recorregut, txalant com un crio a les baixades i patint com un cabron a les pujades. La ultima pujada sem fa llargueta i despres de 2h15 i 41 kms arribo a meta en un company de l'aldea! Me sorpren vore que ha arribat lo 20é! Molt i molt content!
A seros volta a la truita!! Esta vegada també s'ha animat lo ruben aubanell i dos companys mes de calaceite! La idea es apretar a tope per a vore si podem avançar llocs a la general, segur que hi ha gent que va correr a almatret que no vindrà, a aquets els passo segur!!! jejeje!
La surtida un desastre, molt atras i veus com els primers ja et trauen 100 metros que costen molt recuperar. Pero apretant molt i arriscant una mica aconsegueixo anar avançant bastanta gent. Ruta mes rodadora qe l'altre dia i vaig com una moto, una mobilete pero almenos en moto. jeje! Veig als primers a un parell de minuts i un grupet de 4 o 5 a poc menys d'un minut! Increible estic dels 10 primers!!! Gaaaaaaassssss!!
Punt i apart perque a partir d'aqui tot serà un desastre...sem cauen les ulleres, paro i men pasen tres...amprenyat com una mona (el llibre de lance armstrong m'està motivant mogollon!!!) pedalo en rabia i n'agafo primer un i despres els altres dos, pero en una sendera bastant bastant rapida me toca lo manillar a una rama i me pego una cardela, que pa havernos mataó!!! M'aixeco rapid, o almenys aixo crec, i tot dolorit pujo a la bici, quan veig que damunt he partit la maneta del freno de davant!! Au va!! I me queden encara 20 kms de senderes!! En fi que tot i així tiro avant, despres s'he ma afluixat el sillin i m'he tingut que torna a parar! Allo semblava una processó, vinga que pasa gent, i gent que a almatret havia kedat per davant meu, quina frustació, Pero rapid cambio lo xip, perque pedalant pedalant i baixant algunes senders a peu, en un freno impossible, penso; tio!!! Que fas?? disfruta!! Que no ti va la vida, que no has de guanyar res, disfruta d'on estas i del que estas fent i au!! Ruben arriba per detras i mano a mano arribem al final a la meta!! Tot i les desgracies arribem lo 36 i 37! Lo joan ha arribat lo 57! A partir d'aqui lo millor de les curses, la jalo de despres i comentant la jugada en la penyeta!! Esta vegada ademes tocava la visita als bombers per a que me neteguessen les ferides i me les tapessen!
Se m'està gelant tot i comença a fer mal. Les ferides en la roba piquen...pero jo content com un xiquet perque serà....I love this game!!!
Proxima parada diumenge que ve marxa cicloturista de les terres de l'ebre. Avui ja hem anat a reconeixer lo recorregut en lluc i ruben!! Al final palissa de la bona...163 kms en lo cuchillo a la boca com sempre...
Salut i pedals amics!!

deshermant per sembrar...

2010-02-07T21:14:00.002+01:00

Fea temps que no me pasava per la punta de l'aigua! Quina poca activitat durant aquests mesos no?? Però bé, dixem lo passat i mirem al present. Poquito a poco aprendiendo que no vale la pena andar por andar, que es mejor caminar pa ir creciendo!!! Canvi de look per al blog. Espero que puguem continuar omplint lo blog lo 2010, segur que enguany serà més productiu! Deshermem per sembrar...
L'entitat se'n va de marxa!! A les 8.30 a les voltes i jo que son les 8.30 i encara estic en lo got de llet...com sempre faig tard! Aixi meu recorda lo joan en la seua trucada!! Som los de casi sempre..enric, paco, aleix, david, joan i lo pastor roc en la seua gaiata!!! No se si és per fer tard però tant pronte arribo me castiguen en lo classic tema...Bombero! mira que dixar-se perdre lo filial!!! que si alcorcon per aqui...que si cristiano per alli...en fi que això de ser del madrid, rodejat de cules és molt dur pero bueno per n'esta vegada els ho deixarem passar!
La cosa "s'empina" pronte, pasem lo collet del portell i en busca del racó de l'augueró, fot fred i molt de vent, però un cop més penso que no té preu estar perdut per nestos montes! Ahir l'enric me va dir que sempre que surts al monte descubreixes algo nou!! Que bonic saber valorar los petits detalls...son aquellas pequeñas cosas...cantava serrat!!
Racó de l'auguero, coll de les saleres, raco del les caragoles, font del pou sec en paradeta a esmorzar(sort de l'enric i la seua gran bossa d'avellanes...jajajaja), coll d'alfara i pista de les ombries i cap al cotxe! Que si curses per aqui, que si rovellons per alli, que si paies per aqui(ja me diras 7 mascles solts pel monte...vaia animalades s'han arribat a dir!!) que si florentino un atre cop per aqui, anar parlant de proximes surtides, de projectes de l'entitat...lo que diem 3 horetes de molt bona companyia, rises i la sensació de que hem passat un gran rato! Perque no ho fem més sovint????
La primera de l'any ha sigut la caminada de l'entitat pero segur que enguany omplirem lo blog de moltes més histories...proxima estacion esperanza!!
Au coleguilles salut i pau...
Dema penjare les fotos...

IRONTERRA

2009-11-02T12:43:00.000+01:00

El dissabte 31 la millor manera de començar a celebrar la castanyada era participant a l'Ironterra, celebrat a un paratge magnífic com és el trabucador del delta de l'Ebre. La prova consistia en 1300m de natació, 60km de btt i 14km de carrera a peu, amb la peculiaritat que les proves no eren seguides, sinó que marcades amb diferents horaris, i els atletes no necessàriamet havien de participar en les tres disciplines, sinó que podien fer-ho en la que els hi donés la gana, cosa que he de dir que això va fer pujar molt el nivell de la prova.

A les 10 començava la prova de natació, este cop el company de fatigues va ser el Marc ( vaia makina, 5è de la general!!) i l'afició van ser la Marta, la M.carme i la Sandra, que no van parar d'aplaudir. Comença la natació i l'aigua horriblement gelada, als pocs minuts ja hem col.loco en les últime posicions jaja, però acabo dignament fent un temps de 29' (...), surto en la cara congelada i ara uns 30 minuts per recuperar forces i començar els 60km de btt. Se tractava de fer 5 voltes a un circuit, a priori és millor psicològicament ja que vas veient participants en tot moment i saps on et trobes, però el trabucador té trampa, i tot el que té d'espectacular ho te de monòton, i la 4 volta es fa molt dura, veient que la majoria van acabant i jo estic allí agonitzant. Aquesta part de l'ironterra se'm fa molt dura ja que faig practicament totsol 40km, però he de dir que vaig xalar com un cabrón. Hem poso objectius a curt plaç ( beure cada 15' i menjar cada 30') així el recorregut no es fa tant dur i els km pareixen passar més ràpid. En total 2h37', 2 barretes energètiques, 1 gel (xute total), 2 botellins de beguda isotònica i 1 botellí d'aigua. Estic molt satifet de com va la jornada deportiva, ara 1h30m per recuperar, en la que menjo un bocata, 1 barreta energetica, aigua, beguda isotònica i 1 redbull.

Muscularment estic molt censer, i amb moltes ganes de començar els 14 km de carrera a peu. Són les 15h de la tarda i tret de sortida, 14 km i ja soc "Ironterrano", però el delta no meu posaria tant fàcil... al cap de 5km, s'acumulen de cop les hores del dia passades al trabucador, el fred de l'aigua, els km de bici i com no la monotonia del paissatge! Una lluiat constant contra mi, en ganes de fer alguns metros caminant (tinc la panxa feta caldo...) però per primera vegada en tot l'any de curses faig servir el cap per pensar i aplico la filo Josef, consisteix en pensar "només hem queden 9km" enlloc de pensar "encara hem queden 9km) i us puc assegurar que funciona. 1h4' i passo per l'arc de meta, finisher i més feliç que mai, aixeco els punys concient de que he acabat una prova exigent i amb uns participants molt preparats. La organització un notable altíssim, tota la beguda fresca i barretes, bocates i fruita per repetir!!

No he pogut trobar una millor competició per a dir adéu a l'any tant carregat de curses i objectius assolits, i res donar les gràcies a la gent que m'ha aplaudit durant l'any, als que m'han preguntat com ha anat, als que fan fotos, als comentaris al bolg (lo millor del món), a les rialles, a les coles per agafar dorsal pq sempre fem tard, a les cervesetes i braves de després de la cursa i tantes coses que no recordo però que sense elles el deport no seria possibe. Salut amics!!

GARMIN BARCELONA TRIATHLON

2009-10-23T12:40:00.000+02:00

Acabo de mirar un peliculón que ja feia mesos que tenia pendent, i no m'ha decebut gens, tot lo contrari. Veient lo que van haver de passar tota aquella gent, només em queda el remei de disfrutar de cada moment i de tot lo que faig al 100%. Així que la única opció que em quedava per al meu primer triatló olímpic era gaudir-lo cada braçada al mar, cada pedalada i cada pasa!! i així va ser.
Cada competició consta de 3 fases;
FASE I; Són les setmanes prèvies a la competició, entrenos durs, nadar de part a part com un hamster a la piscina, on un munt de dubtes em volten pel cap de si siré capaç de fer els 1500m al mar sense tenir problemes als ombros o d'agobio pel neopré. Km i Km de bici, la majoria totsol, en més dubtes sobre estratègies a seguir i en molta por de tenir un pinxasso o pitjor encara una caiguda. I també km de carrera a peu pels caminal de Paüls en companyia de l'ipod. Tot aixó en sessions de compex que em permeten millorar moltíssim el rendiment. Ah una coseta, el més xungo de la fase 1 és pagar la inscripció... careros!!
FASE II; La competició no només es fa el dia "D", sinó que comença el dia abanç. El dissabte em desplaço a Bcn, allí m'esperen la Marta, la Elisenda i el Rubén, i anem al Pavelló de la mar Bella on es reparteixen els dorsals i on tindrà lloc la competició. Més tard arriba lo Pablo, sopem i fem plans d'horaris per al dia de la prova. 05.00 a.m. mos aixequem de dormir, i a esmorzar format per 2 platanos, 2 sucs de pressec, un crussant de xocolate i un batut de proteïna, més tard em menjo una barreta energètica (que és una bomba), i mos dirigim a boxes, el Rubén i jo fem el camí en bici, UN FRÍO QUE PELA!!! i arribem dels primers, ell se'n va a buscar la tropa que falta i jo entro a boxes a prepar tot lo tenderete; la bici, sabates, deportives, neopré, beguda, menjar... són els pitjors moments de la competició, si dies abans tenia dubtes, ara veient la mar estic cagadet de por. Aviat arriben m'angermana i ells carregats de càmares i demés (se van gelar de fred, jeje) i lo milor invent tecnològic, una minicamera que vaig enganxar a la bici (el video només dura 15s però ja mos podem fer la idea del que veu un ciclista). encara no ha sortit lo sol i ja estem a la platja preparats per tot lo que mos espera. Losa nervis es calmen i l'exitació la tinc pels núvols i venga!! més de 400 triatletes a l'aigua (n' hi havia més de 3900 però es van anar donant sortides cada 5-10m d'uns 400participants). Em poso a una posició còmoda sent concient de les meues possibilitats a l'aigua i evitar se copejat, nado molt millor de l'esperat i sense agobios, i un regal per a la vista veient com surt el sol i tu allí nadant com un cabrón. Surto de l'aigua al cap de 33min, molt bé. faig una transició lentíssima però correcta, sense nervis i venga ara 40km de bici a un ciscuit on s'han de donar 3 voltes. La primera volta és una mica loca, la gent va fresca i fot atacs a saco, jo al principi entro al joc buscant un bon grupet per anar més ràpid, però no el trobo fins la segona volta on anem 3 o 4 a un ritme molt alt però assequible pel meu nivell. I la tercera volta estic més pendent de la estratègia a seguir al tram de correr que de pedalar i abaixo el ritme el súltims km. Un temps total d'1h i 10m (super content) a una mitja de 33km/h, cal dir que vaig menjar una barreta i un gel energètic per no agafar pàjara ni fred. comença el tercer sector, 10km de cursa a peu, començo a conservar i poc a poc augmentat ritme fins el km5 un me prenc un altre xute de gel energètic que me fa volar els últims 5km. Arribada a la meta molt emocionant, uns 200 m abanç ja hi ha un munt de gent cridat i donant ànims, no conec a ningú però em sento bestialment feliç, acabo el parcial de correr en 41m a un ritme de 4m10'/km, fent un temps final de 2h31' al meu primer triatló olímpic. Después a buscar a l'afició, fotos i més fotos una en Gomez Nolla, i res nem a dinar i cap a casa falta gent.
FASE III; Semana desúes de la competicó, semana de locura... molt emocionat paint les sensacions, comentant la jugada i de poc entreno (fot un vent que te cagas). Total la emoció és tanta i me trobo tant bé que em passa pel cap apuntarme a l'Ironterra del dia 31 d'octubre on has de nadar 1300m, pedalar 60km i correr 14km, una bonica manera de conèixer el Delta. Bé lo cas és que ja m'hi he apuntat, i ara me tornen a venir dubtes i canguelos.
Dono les gràcies a la Marta, la Elisenda, al Ruben i al Pablo per la companyía, i a Déu pel de sempre.( les fotos estàn al caure me les passarà la reportera)
PD; la pel.lícula era "Soldados de salamia"
Salut

TRIATLÓ DE TARRAGONA.

2009-09-28T09:34:00.000+02:00

Ahi diumenge l'objectiu era seguir sumant per al camí al Triatló de Barcelona, i la prova era a Tarragona. Sense problemes greus vam arribar a la platja del miracle de Tgna, acompanyat de l'afició, que ja tocava!!! Este cop van ser la Mireia, la M.Carmen i la Marta les que se van encarregar de donar ànims (i fer gasto). Una mica de caos a l'hora d'anar a recollir el dorsal, i la prova va començar en 15' de retard. Després un cop en lo dorsal recollit i posant la bici i el material al

lloc corresponent, un dilema... neopré si o no?? Bé, ja que lo porto me'l poso i m'acostumbro a nadar en ell, i sobretot per no fer feo al meu esponsor que me'l dixa, MOLTES GRÀCIES CRISTOBAL!! Tret de sortida i a nadar, eren 300m de natació a mar obert, i vaia agobio, cops per tot arreu (jo també vaig repartir) i molt incomode en lo neopré per falta de costum, i com sempre quan millor estic ja s'ha acabat el primer sector. Surto de l'aigua com un coet

i en busca de la bici, transició una mica lenta però molt correcta, i comença el 2n sector, 18km de btt. Circuit molt xulo, pujant per una senda al pont del Diable, i andiablada baixada en la que la meua destresa en btt me fa passar les de Caín! I una última sorpresa al tram de btt, carregar la bici al coll i creuar el riu!!! una xalera, i enseguida arribo a boxes, deixo la bici i marxo com un coet, el tercer sector són 4km de carrera a peu, vaig de menos a més
i em permet adelantar uns 10 triatletes, encara que la nota negativa van ser les molèsties als bessons, cosa que tinc que millorar de cara a Bcn, com la natació en neopré i en aigua oberta, tot es millorarà, hem queden 2 setmanes d'entrenos a tope i la de descans. Total, el triatló de Tarragona el vaig fer en un temps total de 1h19', molt content del resultat i de les sensacions, sent conscient del que tinc que millorar.
En acabar la dutxeta d'augua fresca, anem tots los rokipankis a pendre algo per Tgna i de paso fem una ruta turísta (sense voler...). Voldria donar les gràcies a l'afició de paies per un "Venga Joan" ben cridat, al Cristobal pel neopré i a Déu per tot, no dixar que m'aufego i que caigo en la bici!!! La traca final de temporada al Garmin Barcelona Triathlon (1500m swim/40km bike/10km run)

FINDE PER EMMARCAR!!!BUFFF

2009-09-14T09:18:00.000+02:00

Este passat cap de setmana prometia ser intens i al final ho va ser!! El divendres dia 11, diada de Catalunya, vaig baixar a Tortosa a fer un concert en la segona banda millor del món, la de Tortosa. Lo concert va estar format a base de peces de sardanes i danses catalanes, com no. I despúes del concert una cocacola negra en gas i en busca de l'arròs. Per la nit vam anar a Ulldecona a vore que tal això de les Quinquenals, invitats per l'Il·lm. Sr. Lluc Boveda i Forcadell. Mos va portar a sopar a un lloc super luxòs, en que el sopar a base de tapetes i plats plens de grassa i colesterol mos van fartar com a jònecs. Tot seguit nem a fer un primer cubatilla al garito de la Ruth, i a mirar los carrers engalanats per a l'ocasió. Lo bo de fer quinquenals és que ara tindràn 5 anys per a pensar com volen engalanar-los la pròxima vegada!!! I bé, nem al ball i aquí comença la guerra. Lluc me fot la càmera de fotos i comença a fer de reporter, fem fora als crios dels columpios per a poder pujar natros, Pablo fa un munt d'amics...ja sap pq ho dic, i en fin lo puntasso va ser quan me vaig enterar que la mare de Lluc va ser professora meua a l'IES de l'Ebre!!!! ke fuerte ke fuerte, el mundo es un pañuelo!!! A partir d'akí podem dir moltes coses, ke vam atracar la churreria, mos vam quedar morts de fred a la carpa de techno (lo pablo no volia marxar...), vam anar un rato en bici, vam atracar la panaderia, vam dir molts disbarats... i en fin mos despertem a les 2 de la tarde l'anfitrió mos rep en una fideuà i conill (l'animal eh) que ha tingut la delicadesa de cuinar lo paio de la tenda de menjars preparats!! tot exquisit!!!
Per uns moments lo cap m'està a punt d'esplotar de resaca i veig perillar el duatló de Cambrils de diumenge...però allí me teniu, en un parell de collons me presento a fer la cursa el diumenge pel matí, en l'estòmec fet una coca i a punt de fer 6km de carrera a peu, 18 de btt i 3 més corrent. El primer sector començo massa fort i apareixen los dolors abdominals que ja fa dies ke'm toquen la moral, però se poden soportar, después ve lo show, agafo la bici i començo el circuit btt. Al cap de 3 km es passa per una zona en mooolta terra en la que a penes se pot pedalar, gairebé tots cauen i jo no soc una exepció, i a sobre un munt de rames sekes s'enreden al canvi de marxes i me toca parar i arreglar-ho, per uns moments penso en abandonar i a cagar tot, però és en estos casos on has de treure tota la ràbia i continuar avant, i així va ser. Vaig en un grupet però enseguida me dixen atràs i em quedo sol, i així fins arribar als últims 5 km que van tornar a ser infernals, passant per una zona de cesped on impossible avançar!!! entro a box donant gràcies a Déu per acabar sencer un circuit de btt on un corredor va patir un accident molt fort i van tenir que evacuar-lo d'urgència, espero es recupero aviat. Els últims 3 km els vaig com una bala, de menos a més com s'ha de fer, acabo el duatló en 1h33m i banyat com un sapo ja que l'últim sector corrent es posa a ploure. I bé, una dutxeta i cap a casa. Per la tarde a mirar una peli que us recomano, "4 vidas", sessió de compex (kines ganes tenia de dir-ho), sopar i dormir!!!
Crec que la pròxima sirà el triatló de Tarragona el dia 27 però ja us ho direm. Kuideus de valent i SALUT!!!!

DIME LUNA, PORQUE ME MIRAS SIEMPRE ASÍ...

2009-09-01T12:35:00.000+02:00

No sé com començar lo que va ser segurament de les millors nits de l'estiu, i la que sirà la primera de moltes que pensem fer el mateix. La qüestió era anar a Montsagre a vore no sé que dimonis passava en la lluna i un planeta, que al total va resultar ser tot mentida!!! Però dels rokipankis no se'n riu ningú i un dels manaments diu que si una cosa s'ha de fer es fa!!! Així que una collada de joves guapos i guapes i en ganes de passar-ho bé vam anar a Montsagre. Un parell vam pujar a peu, en una suada que mos vam pegar que ojito, i en arribar a la font un espectacle per a la vista, cal dir que vam pujar sense frontal per fer més l'indio i va valer la pena. Un cop tots reunits vam decidir anar a sopar a la caseta, i quan vam començar a fartamos i trobar la pose per a no clavat pedres al cul...sorpresa, una boirada va tapar totes les estrelles que només es deixaven veure a ratos. Comença a bufar el vent i és el moment ideal per a contar històries de por, però lo cas
és que no mos van dixar perque l'asunto acollonia una mica, en serio. Mentre estàvem estirats a terra, al costat del punt més alt,
el piló, ja començàvem a quedamos congelats, i vam decidir tornar al camp base (als cotxes), fer un petit descens fins la basa, la última cervesa i un poquet de música (l'ocasió seu valia) i pac al poble!!.
En los pròxims dies tornarem a passar una vetllada al ras, però ja us ho contarem.
Kuideus de valent guap@s i fins aviat!!!!

Sortida en bici. 11.08.2009

2009-08-13T08:31:00.000+02:00

El mati no es presentava massa animadet a la feina, la majoria de vacances i natros alli aguantant com se pot. Va ser sobre les 14h, quan l'Enric, bon company de feina i de fatigues em va proposar fer una sortida en bici per la tarde, i jo no m'hi puc resistir.
Arribo a casa i menjo un bocata rapidet, poso la bici a punt em canvio i a les 16 ja estem pedalant. Surtim de Pauls a Xerta i pugem a Prat de Comte, una pujadeta que s'atraganta bastant, per sort el vent no es molt insistent. Al cruse seguim direccio Pinell de Brai, on s'agraeixen uns km de costa avall, per recuperar forces i empendre una altra pujada, fins arribar a la rotonda del Pinell, on faig el 1r avituallament, un platano maduret i calent a mes no poder, pero en aquells moments bonissim!!!
Seguim pedalant per arribar a una baixada bestial que condueix fins la c12 altre cop. Aqui l'Enric fa valer la seva destressa baixant i em trau una bona distancia. Seguim fins arribar a Benifallet on fem el 2n avituallament a la font, una aigua fresqueta que'm fara agafar forces per enfila el coll de Som, un mini port en molt mala idea!!
Arribem a Tivenys, i jo com un pardillo me poso a roda de l'Enric, que es capaç d'arrossegar-me a 34km/h a contravent, tot un pofezional! A Bitem tornem a reomplir bidons, ja es l'ultim avituallament i jo ancara tinc que pujar a Pauls!!!
En total una sortida super xula i recomanable, una calor sofocant pero aguantable, i un vent... prefereixo no fer comentaris.
Be pos, dir que la volteta son 80km, 3h5' assagut dalt la bike, a una mitja de velocitat de 26'5km/h, una mitja de pulsacions de 152ppm i per a rematar la feina 3450 calories a l'aire!!!
Venga que comencen les festes!!!!
VAMOS!!!
by joan

Hípica Meseguer, al nostre servei!!

2009-08-07T15:57:00.000+02:00

No mos ho podiem passar millor ni estar en tant bona companyia que en la family de la Ràpita. Natros mos apuntem a tot, i si a sobre mos inviten a montar a cavall ( en este cas euga ) no podem deixar passar la experiència.

La primer en montar és la Sandra, que poseeix una tècnica envejable!! Después me toca el torn a mi, i mira paseo dominguero però jo ja m'aconformo. Lo tercer torn és lo de la Marta, que per afer lo xulo, lo Ramón (amo i senyor de tot lo show) fa trotar un poquet l'egua. Això no pot quedar així, i jo vull repetir per provar que tal això de maxacat lo cul contra la silla, tot una passada. No passarem per alt los primers passos de la Natalia com a jockey, ancara queda molt camí.

Moltes gràcies a la família que van fer possible esta tarde tant agradable i de xalera. moltes gràcies i fins una altra!!!

Codo a codo con el HM

2009-07-30T08:38:00.000+02:00

El mes de Juliol està sent infernalment calorós. Davant d’aquesta situació només podem fer que augmentar els entrenos de picina, ke sempre s’agraeixen més!
L’estiu es una època mole bonica, veure llocs nous ( los que poden ), passar llargs ratos a la fresca molestant las veïns que volen dormir (...), de festeta pels pobles ( en som experts ), i sobretot conèixer gent nova!!
Ja feia dies que “el hombre del mazo”, ( en endavant HM ) em volia conèixer de ben aprop, però ja us dic jo que la d’ell es una visita “ non grata”. He parlat en gent que el coneix i que a partir d’allí han fet el possible per evitar-lo!!! Pobre paio HM... com se pasen.
Jo soc molt bona persona i amic de tothom, i bueno l’HM encara no m’havia fet res per. odiar-lo de tal manera. El dia 2 de Juliol, nem a entrenar pel canal de Xerta, a les 6 de la tarde fa una calor bestial. L’entreno es de correr + series, en total uns 13km. Los primers 6 km s’aguanten bé, però quan començo les series lo desgast es tant gran que no puc fer la segona ronda... i arribo al cotxe com puc, deshidratat, emprenyat i notant l’alè del cabrón HM. 2 cocacoles i un banyet i a l’endemà a tornar-hi.
Les sortides en bici per. la tarde són mole bones, perque a part de la calorina que fot, l’aire es bastant insistent i a trams pots acabar ben bé hasta los ous de la bike i l’entreno!!! Acostumo a fer 67-70 km per. sortida, però la d’ahir va ser especial, pués vai fer una temeritat; 67km en 2h20’ sense menjar res pel camí! Això sí, en passar per. Tortosa 1 cocacola i 1aigua fresca fan tornar el color a les coses... Una altra batalla guanyada al HM, i ara us preguntareu; Perqué collons parles del HM si encara no t’ha agafat mai?? Pués mentida, me va fotre una massada que’m va dixar KO en 30segons. Va ser el passat divendres dia 24, quan al final me vaig decidir per. aportar lo meu granet d’arena a la humanitat, i ja me tins allí mig mort donant sang i patint com un cabrón!!! I es que al final, més tard o més pronte l’HM l’acabes coneixent, d’una manera o d’una altra.
Salud by Joan.

Lo que pudo haber sido y ...volvió a ser!!

2009-07-15T17:46:00.000+02:00

Prólogo:La humanidad, esa palabra adquiere hoy un nuevo significado, tenemos que dejar a un lado nuestras insignificantes diferencias, estaremos unidos por un interés común, tal vez el azar ha querido que hoy sea 12 de Julio y que de nuevo vayais a luchar por vuestra libertadel. 10,11y 12 de julio ya no será sólo una fiesta terolense sino el día en que el mundo declaró al unísono no desapareceremos en silencio en la oscuridad, no nos desvaneceremos sin luchar, vamos a vivir, vamos a sobrevivir, hoy celebramos nuestro día de Vaquillas!!!
Capítulo 1:Después de estar cavalgando por carreteras llenas de polvo, sudor y nervios, y con inmejorable companyia llegamos a Teruel. Solo 5 horas de viaje separa Fortanete de Teruel... los detalles mejor los sensuramos.
Capítulo2:Una cena sin lujo, pero sin pena nos deja el estomago a puntito de aguantar lo que se tenga que aguantar y... empieza la fiesta, almenos para los recién llegados, hay otros que ya llevan unas horicas.
Capítulo3:La noche está en su máximo apogeo, ko almenos eso creemos. De una peña a otra y nos ubicamos en el Ajo. Su anfitrion nos trata de maravilla, eso si, no se que equipo es la EspaNa... ai ai ai.
Capítulo4:De peña en peña y busca a los tuyos. Deporte que se nos dá la mar de bién, ir buscando a los tuyos por donde puedas, entre multitud siempre destaca alguien quien te parece familiar, unas veces aciertas y otras no, es que me parece que me dieron algo de beber y me afecta a la vista pq no veo bién!!
Capitulo5:Caerán las lanzas, se quebrarán los escudos, pero aún restará la espada!! Alguien del grupo decide abandonar, pero visto lo visto siempre se decide por agotar las últimas horas antes de que el sol empieze a picar.
Capítulo6: Si se ven así mismos solos cavalcando en los campos verdes con el sol en sus caras, no se preocupen pués están en el elisio, están en Vakillas!!! Y así es como llegan las ovejas desgarriadas al mediodía, los detalles cayeron en el olvido.
Capíutulo7:comida de despedida. Y que mejor manera que cerrar la fiesta con un caldo que te devuelve lo perdido, buenoa alguien no le devolvieron la tarjeta de memoria del mbl, ke risas!!
Epílogo:Dar infinidad de gracias a Alicia y Goyo por la paciencia, y valentia de acogernos en su casita. De ella dicen que tiene poderes paranormales, de él se rumorea que fué quién inspiró al creador Capitán Trueno.
P.D.No hay fotos ni las pensamos colgar, quien quiera ver que se cuece en vaquillas el año que viene más!!!! by joan

Ja ho diu lo nom...quebrantahuesos!!

2009-06-28T12:43:00.000+02:00

Fare la cronica a modo de titulars!!

La cicloturista mes important d'Espanya.

La participació de casi 10000 ciclcistes, l'organització, l'expextació i la cobertura mediatica fan de la qubrantahuesos una de les marxes mes importants del mon(los experts diuen la quinta més important)

Una bona companyia.

Vam marxar una colleta de Gandesa i un servidor. La familia Aubanell i Marti lo marmolista(quina pena que fos del Barça). Vam pasar lo dia d'abans voltant per sabiñanigo, fent cervesetes, flipant en les bicis de los expositors(fins i tot vam poder tocar la bici en la que Samu Sanchez va fer medalla d'or a Pekin) i a dormir al camping!! Aixo si abans preparant tots los bidonets en lo doping pertinent, carregar los mallots en infinitat de barretes i gels, i una ultima repasada a la bici!!

Ja estem al lio.

La surtida a tope como no, desde que se dona la surtida fins que pasem nosaltres pasen 15 minuts, imagineu la gentada que hi havia. Lo joan s'escapa pronte, lo marti decideix anar de tranki i ruben i jo anem avançant puestos. Molt vent de cara, aixi que a xupar roda. Menganxo a un grupet en los que nem avançant sempre per la esquerra. Paso al joan, i faig mig port del somport(16 kms) en un grupet pero veig que van massa rapids i me keden encara 150 kms. Uiuiui que aixo se posa feo arribant a dalt del port, ja no es veu res, molta boira i fred. Nem junts un atre cop, pero los aubanell se queden a dalt del port. Comença la baixada, TERRIBLE, vos aseguro que mai havia pasat tant de fred. Plou, boira, a mes de 1500 mts al pirineu i jo de manigueta curta, vos aseguro que fa molt de fred!!! I un descens perillos. Ja a baix, menjar a tope, i a rodar en un grupet. Portem bona mitja. Pero PAP! Pinxaso. Quan acabo de cambiar la roda pasen joan i ruben que se paren i me foten un ultim cop de ma. S'aproxima lo terrible Marie Blanque. Començem lo Port, mos keden 9 kms i PAP! Pinxaso. Joan no mos escolta i marxa lo Ruben se queda en mi a ajudarme a canviar la roda. A partir d'aqui fem la marxa tota la estona junts, rient, xarrant, mirant los paisatges...he disfrutat moltissim! Mos keden los 29 kms de pujada del col du Portalet i la tachuela de Hoz de Jaca. Uns 100 kms a meta....

Admiració capa los bascos.

Quina emoció sentirte corredor profesional per un dia. Estos tipos los bascos, se foten als ports, en caravanes, tauletes, barbacoes i foten una festa que ti cagues. Te donen aigua, menjar i sobretot animos. Aupa! Aupa! Sort d'ells pq me van donar moltes forces per poder coronar lo portalet. Gent a costat i a costat animante! Rollo Tour!

Quines baixades.

La baixada del portalet es brutal!! Carreteres amples, ben asfaltades i curves en molt bona visibilitat. Consequencia del pique en Ruben, pues que pasem dels 90 kms/H!!! Flipant!!

Que mos perseguixen!!!

Los ultims 25 kms reventem la carrera!! Ruben i un servidor mos emocionem i començem a tirar com a locos. Jo mateix estic sorpres, porto gairebe 200 kms, i tirant pel pla a 50 kms/h. Fent relevos en un parell mes, anem pasant a grupets que ni poden posarse a roda!! Vaya locomotora!! Quina maquina este ruben, fot uns relevos superbesties!

Ja s'olora la meta.

Ja està aqui, despres de casi 8 hores, creuem la meta! Lo ruben encara fot un esprint, jo no puc mes, me tremolen les cames. Finisher de la meua primera QH. Volia baixar de 8 hores. Al final 7-48. Per tres minuts no fem medalla d'or, mos conformem en la plata. Si no arriba a ser pels pinxasos!!! Joan fa 7-39 i Marti 8 hores i pico, pero molt content pk ha millorat lo temps de l'any passat.

Me falten kilometros.

Logic, he arribat a la qh en casi 3000 kms. Lo minim que diuen que has de portar per a poder acabar la qh en garanties. La gran majoria de gent me doblen en kms, mes de 6000 kms. Consequencia; me clasifico lo 3400!!! De 8500 no està mal. Es lo que te vulguer ser un triatleta, te falten kms per a competir en ciclistes, te falten kms per a competir en atletes i te falten metros per a competir en nadadors!!! Però segur que l'any que ve baixare de les 7 hores!!! Ho prometo!!

Gracies a Ruben i a Joan.

Ells ja l'havien fet, i me van aconsellar en l'alimentació, en lo recorregut, en lo ritme. Fins i tot lo Ruben me va acompanyar durant tota la segona part de la qh. Gracies als dos.

I ara triatlons!!!

Espero que estes kilometrades, les hores a la piscina i los kms corrent pels camins donin los seus fruits. De moment la setmana que ve debut en distancia olimpica a Pont de Suert; 1'5 km nedant, 40 en bici i 10 corrent. Lo 25 de Juliol a Palmaces; 1'8 nadant, 60 kms en bici i 12 corrent(este me fa il.lusió pues la bici es sense poder anar a roda i aixó es un punt a favor meu) olimpic de barcelona a l'octubre, i lo gran objectiu lo 27 de setembre distancia B a Banyoles; 2'2 kms nadant, 80 kms en bici (tb sense drafting) i 20 kms corrent. Entre mig cauran espero lo triatló de Xerta, lo triatló de Teruel i algun atre per castelló. Llarg cami cap a l'ironman!!!

Cada dia me sento millor. Los dies dolents queden atras i començem a despegar!!!

Pauet.

"Jo hi participo"

2009-06-26T17:28:00.000+02:00

Amb aquest eslogan es va celebrar la 1a edició de la cursa de 1o km de les Gavarres, en la que part de la inscripció era per a la Lliga contra el càncer a Tarragona i Terres de l'Ebre. També es podia obtar de fer una cursa de 5km, assequible per a més partissipants. En total uns 250 atletes vam col.laborar amb la causa a banda d'altres donatius de gent que no va correr.
Sobre les 8 del matí del diumenge dia 21 vam marxar los tres rokipankis de camí a Tgna, un diumenge que aparentava ser un bon dia, i és que quan matines per anar a fer una cursa en que el més important és participar i aportar el teu granet d'arena, et sents molt millor en tu mateix i més útil, i la competició passa a segon terme.
Això de competir queda molt bé dir-ho, però jo estava molt motivat per fer la meua primera cursa de 10km 100% asfalt, i volia saber com m'anirien les cames. Tret de sortida, que mos fot un susto que Déu ni dó! i venga a correr!!!!. El circuit consistia en 2 voltes de 5km. Aviat hem poso a un ritme de 4minuts/km i aguanto la primera volta, rialles a la camera, ànims de la gent, i esta vegada també de la cleca del poble!! A la segona volta hem quedo solitari i faig 3 km totalment sol, al km 7'5 el genoll comença a recordar-se de la maxacada de la setmana abans a Capçanes, però aguanto prou bé i puc abuantar el ritme fins la meta. 40min 50seg hem costa fer els 10km, un ritme de 4'18''/km, kedant en la posició 35 de la general. En acabar ja que estem aquí anem a fer una volteta pel casc antic de Tgna, no direm res de la guia pq me ti content... coca-cola negra i braves per enganyar la gana i vuelta a casa.
Gràcies xiques per la companyia, i molts d'ÀNIMS a les famílies que lluiten contra la malaltia dia rere dia.
P.D.1 Que sabeu que ja estem treballant per tornar a organitzar la tarde de natació solidària com l'any passat. Ja us nirem informant desde l'entitat Montsagre.
P.D.2 "sóc de l'entitat"
P.D.3 Lo dorsal jo no el vaig triar, me va tocar este número...
P.D.4 Xo me va molar mazoooo!!!

CURSA DE CAPÇANES. by Joan

2009-06-17T20:17:00.000+02:00

En principi 14 km no tenen que ser molt durs, i menos veient el ritme que portem este any entre curses i marxes i més històries. Així que lo Ricard, lo Rafel, la M.Carmen i jo ja mos tens lo diumenge al matí caminet al priorat a fer la curseta.
Arribada al poble i primers dubtes; lo Paco ve u no ve??? al final no va vindre!!! i sort que va fer, en m'ha vida pensava patir tanta calor. La sortida va ser com sempre, tret de sortida i natros 3 los últims i xarrant en no se quí, i ja mos tins que per aquells carrers estrets esquivant gent per posar-mos en bona posició. Comença la pujada de no menos de 6km sense cap descans... Lo Rafel apreta i es posa el primer, lo Ricard pinxa i para de correr i jo apreto les dents i aguanto com puc les envestides del Rafel. S'acaba la pujada i apreto per agafar al rafel, ja que s'ha pensat este paio, l'adelanto a molt bon ritme i el deixo atràs, i a partir d'aqui començo a acusar la calorada que fotia. A 4 km de la meta la sombra del rafel me pasa per damunt, no puc dixar-lo escapar i m'agafo detras d'ell com una caparra. Lo ritme és molt alt, i a sobre costa avall que a mi no em va gens bé, últim avituallament, lo col.lega se para i jo meu jugo tot a una carta, passar de llarg i acabar com se puga. Per sort me surt bé i acabo en 1h5m, lo Rafel uns 40segons después que jo i el ricard acudix en 1h8m. Una molt bona carrera per als tres, comentaris de carrera i res, una més per a contar. Per últim mos esperava una duxeta d'aigua gelada...AAAAAHHHHH!!!!
P.D: Al final vaig quedar lo 24 classificat de la general d'uns 200 participants, i vaig fer 2minutets més de temps. Segu que tots els atletes vam acusar mooolt la calor.
P.D.2: A la primera foto pareixem los dalton... jejeje

TRIATHLON SERIES, SALOU.

2009-06-09T13:02:00.000+02:00

Ai mare... dia 7 de juny, 6:00h del matí, tothom arretirant i apurant los últims cubates del ball de la festa de la cirera i natros camí de salou per fer el triatló sprint, marcat al calendari feia mesos.

Este dia sirà recordat com lo dia en que lo Pablo casi mor ofegat... no donarem detalls.

Arribem a Salou, contra tot pronòstic en temps de sobres!!! primers dubtes: neoprè si o neoprè no? bueno, ja que el portem mol posem, no? Entrada a boxes i primers problemes, al Pablo li fan rectificar el manillar de la bici, i jo perdut per dins del box buscant lo puesto on tinc que aparcar la bici. Trobat el lloc, tot dixadet al puesto; deportives, gorra, ulleres de sol, bici, casc, i gel energètic (por si las moscas). Mos posem el neoprè i nem a provar l'aigüeta del mar.

Abans del tret de sortida us direm que va ser record de participació 671 triatletes!!!!

Tret de sortida i tàctica conservadora en els 750m de natació. Aquí passem les de Caín, i sortim casi dels últims... Dixeume dir que la sorpresa va ser meua quan vaig arribar a la bici i vaig trobar la del colega aparcada!!! -Casi m'ofego- va ser el que em va dir en arribar. Però ara toca pedalar durant 20km, en un recorregut en bastantes pendents, i que mos ho passem d'alló més bé, i podem remontar posicions. Jo trec una mitja de 29km/h i el Pablo 34km/h!!! I per finalitzar 5km de carrera a peu, fets amb molta il.lusió per acabar-los el més ràpid possible i comentar la jugada. Acabem el nostre primer triatló d'estos en serio, Pablo en 1h16m quedant el 151 de la classificació general, i un servidor en 1h21m, en la posició 275.

Després vam riure d'allò més en les nostres anègdotes a l'aigua, però segú que al pròxim no mos passa. Ah, i a vore si l'afició s'anima a vore estes competicions perquè són una passada.

Salud a tots!!!

IX CURSA DE MUNTANYA DE PAÜLS

2009-05-29T17:20:00.000+02:00

El passat dia 24 es va celebrar la novena edició de la cursa de muntaña de Paüls, una cursa que estigos com estigos fisicament casi que és obligat participar-hi ( sempre en unes mínimes condicions, claro). Tenia clar feia dies que rebaixar la marca feta el 2008 (3h12min) em portaria molta feina i entrenos, així que el pla era un altre. El pla B era sortir a passar-ho bé, tenir noves sensacions, sabent que l'objectiu este any era un altre.
Tot i així, faig una pujada al montsagre molt correcta, reservant bastant. El següent tram fins el piló va ser més durillo pel fort vent i trams molt tècnics, l'estratègia continua sent conservadora, sabedor de les meues possibilitats. A partir del piló, i gràcies als ànims d'aficionats paulsencs, comença l'altra cursa; ja s'ha acabat reservar i començo a correr fins a creuetes de lloà, on comença la pujada més xunga fins la punta de l'aigua. No se quan em va costar la, sobre els 25m suposo, tenint en compte últims entrenos. I res, queda Joan Gran i baixada fins la meta. Els últims 9km apareixen les llagues, encara no se perqué collons me passa sempre igual, però són estos moments de sufriment on aprenc d'errors que no es poden tornar a repetir ( ja saps de que parlo Pablo ).
En fin, són 3h29min. el que em costa fer tot el recorregut, a priori pensaria que és un disbarat i que estic fluixot de cames, però tot el contrari!!!, a l'endemà ni una agulleta, ni doloret pels genolls ni res d'històries. Això sí, una llaga que fa fredat i que retrassa la preparació per a la pròxima cursa, el triatló de Salou. Som-hi!!!
PD; la crònica és una mica cutre però no m'apetia massa fer-la i com anàven passant los dies... dic fot algo no? Salut by Joan
PD2; ja penjaré més fotos que no se on tinc lo cable...
PD3; segú que per teua casa...
PD4;és que seguríssim!!!

De somnis també se viu...i un petit homenatge a tots los finishers!!

2009-05-22T21:21:00.000+02:00

Doncs si, aquesta és la cronica primer de tot, d'homenatge a tots los makines que amb moltíssim esforç van aconseguir lo que per a natros avui en dia encara és un somni!! Ser finishers en una de les proves considerades més dures: L'ironman, en este cas L'IRONCAT! A modo de resum; 3'8 km nadant, 180 km en bici, 42'2 km(tota una marató). Per a uns txikets com natros...jejeje! que ni tant sols hem debutat en un triatló, doncs encara és una meta molt llunyana però sens dubte, lo gran repte deportiu que tenim!

Així que a les 6 del matí arranquem de Paüls en direcció a l'Ampolla i nerviosos com si fosem natros los que hem de correr( no vull imaginarme les cagueres que mos hagafaran lo dia que siguem natros los que estem a les 7 del mati a la linia de surtida!!) A l'arribar mos trobem en Llorenç, company de feina i d'entrenos, que ja ha sigut dos cops finisher de l'ironcat, i en 50 tacos!!!!! que també està emocionat com un crio pero que per culpa d'una lesió no ha pogut amb el seu tercer ironcat! La promesa és que lo proxim l'hem de fer tots 3 junts...que gran que ets Llorençet!!

Emocionats nem a vore a la gent ja preparada a la vora de la mar, Hep!!! aqui un que casi fa tard!! Este és dels nostres eh Joan?? que sempre fem casi tard...presentació del recorregut i surtidaaaaaa! La cosa s'estira pronte, comentaris desde la barrera; "mira este com nada" " a pos este, segur que aixi no arriba" iep!! respecte que ja te molt merit està aqui! Mo namem cap a la surtida de l'aigua, los primers en menys de 50 minuts ja surten! Bufff! Ni que fossen peixos, a correcuita se trauen los neoprens i "s'asicalen" per a agafar la bici, bici o moto perque deu ni do quines makines! Hi ha un italià que va com una moto! Ara arriba la nostra com que Llorenç marxa cap a tortosa, decidim fer lo nostre petit triatló, i agafem les bicis i nem a rodar una mica, rodem, rodem i acabem a la mateixa carretera que los participants, per un moment, mos fiquem a la seua pell, intentant sentir aquella concentració, aquell esforç, alguns mos miren en cara d'extranyats, vaia bona cara que fan estos deuen pensar!! Pero no, natros sabem que nomes son 50 kms, a ells encara els hi falten mes de 100 kms!!! De camí a l'illa de buda, nem somiant, parlant; osti tio jo també vull ser ironman! Mos emocionem i de tornada apretem com si mos anes la vida, ara si sentim l'esforç...pero per pocs moments...que encara som tendrets!! Jeje!

Ara bé la transició, dixem les bicis al cotxe i nem a correr uns kilometrets pel circuit de la marató, quan nem de cara al cotxe lo primer ja ve, paset a paset noi que encara ten keden 40!! L'italià pobre ha petat, deu nar lo cinquè.

A la sombreta mos sentem a estirar i vore pasar!! Com que la calor apreta anem a la platja, no a nadar sino a pendre un banyet i una mica lo sol, semblem 2 ironguys enlloc de ironmans, pero trankis que tot arribarà!

Però bé tornem als autentics protagonistes, hi ha gent de tot tipus, los que van a guanyar, los que lluiten contra el temps per millorar la seua marca, los que debuten en una triatlo de llarga distancia i los que una prova així es converteix en un autentic infern; calor, ampolles, cremades pel sol, calambres, pajares, vomits...un autentic esforç!!! Tots uns campeons!!

Mentres la parelleta se foten unes braves, unes tallarines i un parell d'amanidetes!! Que bé vivim!

Quan mos aproximem a les 9 hores arriba lo primer classificat, un basco(que menjaran per allà dalt??) que entra carregat en dos crios, un a cada hombro!! OLE TUS HUEVOS!!!! A partir d'aqui se repeteixen les mateixes imatges; cossos cremats pel sol, cares de sobreesforç i agonia, musculs tensats i litros de suor que es transformen en un somriure etern, en una alegria indescriptible, en crits de rabia, en llagrimes compartides en familia, amics...pero tots, espectadors i triatletes, en la sensació que esta gent si que son uns autentics campions!! Tots han guanyat! Enhorabona a tots!!

Les últimes paraules en Llorenç que no ha pogut resistir-ho i ha vingut a vore lo final!!! La sensació de que natros algun dia també volem crussar aquesta meta!

De moment lo dia 7 debutem al triatló de Salou, nomes seran 750 mts nadant, 20 kms en bici i 5 kms a peu, ja se que no té res a vore però per aquí es comença....per somiar que natros algun dia tambe acabarem L'ironman!!! Vivir es soñar!!

SUPER ROKIPUNKIS IN ACTION!!!

2009-05-15T12:59:00.000+02:00

Cada dia mos superem, que s'ha de corre? que s'ha de fer bici? que s'ha de nedar? fins aqui cap problema, de moment mo'n sortim molt bé fent deport, però el nou repte era prepara l'hortet del Pablo ( que en realitat no és seu, lo té arrendat ).
Lo lloc és una mica màgic, el morellà. Un hortet al peu d'uns roquers que donen vertigen només de mirar, una fresqueta que encanta, barranc i bassa en aigua a dojo ( de moment..) i el millor de tot: una tranquilitat immesurable!!
Esta vegada canviem lo cotxe pel tractor, i el que hi carreguem no
són les bicis sinó lo motocultor, més difícil de conduïr!!!
La primera faena i més desagradable és repartir l'abono per tot el bancal. Abono natural claro, pudina de gallinassa que mos fa riure de natros mateixos.
La segona faena és llaurar tot lo bancalet. Fem 2 passades, com mos diu lo capatàs dies abans, la primera rapidet i la segona millor, acabant de remoure tota la terra.
I ara ve quan lo maten!! Toca asolcar, (Def; art de fer "sequies" aliniades per on passarà l'aigua de reg, al mig del cavallà aniràn

plantades les diferents hortalises que el pagès elegirà).
Per ser la primera vegada mo'n sortim prou bé i queda la mar de guapet. Bueno, algún solc així una mica tort però, no passa res que tot queda a casa.
Acabades les tasques de preparament i acondicionament del bancal, ara tocaria banyet a la bassa, però no fa massa bon oratge i el deixem per un altre dia.
L'arrendatàri es queda plantant, mentre lo transportista se'n va a
descarregar totes les eines de treball. Ara només faltarà que lo fato plantat sigo potable, però jo crec que si, perque ho vam fer en molt de carinyo.
Pd: si algú vol contractar los nostres serveis com a pagesos ja sap on som.Pd2: no li aconsellem...

De los degollaos a la marathon de btt los monegros!

2009-05-03T20:01:00.000+02:00

Qui m'havia de dir que despres de més de 10 anys tornaria al mundillo de les carreres de bici! Per qui no ho sapigue la bicicleta sempre ha sigut lo meu esport, vai competir durant uns quants anys en bicicleta de carretera, tots los caps de setmana aqui i alla en la bici, pedalades eternes los diumenges, voltes i mes voltes d'aburriment al velodromo, moltes hores d'entreno i la dificultat de compaginar tot aixo en los estudis(no parlare aqui de les discrepancies en la directiva) van fer que aburrigues la bici, i durant tots aquests anys la bici era un mal record per a mi! Tota una desconeguda!!
Pero ja l'any passat al fer lo camino de santiago ja es va despertar en mi un cuquet...velles sensacions, vells records! Gracies al joan que me va obrir la porta d'això del triatló i al rodri(company de feina, i gran biker) pues ale al ruedo!!
En principi la bici havia de ser una part de l'entreno del triatló, pero rodri i "lluc boveda" me va picar per a fer alguna cursa, i que millor que començar per los degollaos, que es una ruta que pasa per la serra de teruel, i que hi ha a teruel? pues Fortaneteeeeeeee! Lo meu terreno, la meua terra, lo meu paradis...Aixi que lluc, rodri i un servidor engrasem les flaques i a pedalar!!
La surtida fatal, detras de tot, no pot ser això, m'agafa un atac d'histeria i començo a pedalar com un boig i a pasar gent durant los primers 40 kms, tirant com un loco, amunt i amunt i amunt, i despres del primer port, avall, avall, avall...me trobo un grupet que va a un ritmet majo i ale a chupar roda un rato, perque me pegat una bona pallisa i me keden 100 kms i 3 ports encara!! Los kms van passant, aaaaaaaaaargggghhh! me sento com un crio, preparant l'estrategia de carrera, pero no caldra lo següent port posa a cadascu al seu lloc, lo meu?? pues donant-ho tot com sempre!!! A l'arribar a Fortanete m'esperava ma mare en un parell de bidons pa poder fer lo canvi, jo com los professionals...jejeje! Sueres, barretes, gels, beguda isotonica...i mes kilometros!! men keden 60 pero ja nomes dos ports...cuarto pelado, la cañada, villarluengo, pitarque, carreteres i pobles que los ultims anys m'havia dedicat a visitar pues los dies de festa major!!! quin canvi i ara patint aqui com un...en fi que hi ha moments que penso que soc una mica masoca!!! Pero m'encanta!! Ja arribem nomes queden los degollaos, l'ultima ascensio del dia!! Que dur deu meu, les forces de la gent ja van justetes, jo pues de menys a mes!! Passant gent com un tiro. Los ultims 10 kms son plans, aqui se noten les hores d'entreno per la C-12 en joanet, i me pego un relevo a tope, 40,38,43,3940,42...vaya marxeta que porto, detras meu un grupet de 5 0 6 corredors xupant roda, pero no m'importa que no me donin cap relleu...estic tant emocionat que casi sense donarme compte paso la meta, los companys man respectat i me deixen pasar primer(lo codic etic dels ciclistes). Lo resultat es lo de menys, lo millor les sensacions, pero tot i aixi quedo lo 132 de gairebe 700 corredors, a 50 minuts del primer classificat! En lo pique personal en Rodri i Lluc, pues de moment 1-0!!!!
Com que estic super enganxat, lo cap de setmana següent capa los monegros, i no al festival precisament!! Es la marathon en btt pel desert dels monegros, 114 kms, en una calor que te mors, de fet la cursa comença a les 2 del migdia!!! Este cop tb s'ha apuntat Llorenç, carretero per excel.lencia i ironman en 50 anys!! Res mes a dir, un crack!!!
Lo de sempre; dies abans minjant molta pasta, hidratantse, preparant la bici, tot lo fato i aquella adrenalina que m'agafa quan arriba lo dia de la cursa, me motiva a tope, casi be me posa...jejeje! La surtida un atre cop fatal, detras de tot, aixo haura de canviar de cara a les proximes curses!!! Dale, dale, terra, moltra polseguera, xarcos, bassots, grietes...un paisatge molt feo, desertic, cap sombra pero te algo, no se que sera!
Molt semblant a degollaos, de menos a mes, i acabant com un tiro, passant a Rodri a 10 kms de meta(2-0 jeje!) i al germans aubanell! Arribo a meta en calambres hasta les pestanyes, me hidratat malament i se man carregat molt los bessons i los cuadriceps!! Pero un cop mes, molt content d'arribar a meta. A n'esta lo primer m'ha tret 40 minutets, a l'altra 50, los primers cada cop estant mes a prop!! 183 classificat de 1500!! Les cames cada dia mes fortes, jo cada dia mes content i la putada es que estic superenganxat a la bici!!! I descuidant una mica lo del correr, mos hauram de posar les piles!
Pero es que enguany me keden los puertos de la ribagorza, la quebrantahuesos, la cursa del llop...i moltissims projectes per a atres anys!!! Il.lusionat com un txiket...Torna Peter Pan!!
P.D man de pasar fotos per mail, quan les tingue les penjo...
Adeu adeu!

Lo que pudo haber sido y fué...

2009-04-14T12:21:00.000+02:00

1. El desafío a los Dioses; ni una nevada de mil diablos puede parar el espíritu y las ganas de volver a pasar unos agradables dias de buena gente, buen beber y buen comer. El destino: Fortanete.

2. El vuelo del condor; alguien lo vió volar por los suburbios del barrio Berde ( si si con "B"). Primero se fija de la situación desde lejos, después, tras dar un paseo por las nieves y comprovar que todo está bajo control, se pierde por los bares, donde no hace falta tener sed para poder beber una tras otra, antes de que se sirva la
cena en el Rincón.

3.Un cuarto de lira con queso; la cena riquísima, como la conversación que los hizo estar sentados durante largo tiempo. Una vez en el bar, a algún iluso se le ocurrió que hiban a ganar en el futbolín... tras 4 partidas perdidas, el equipo bajó a segunda, cosa que Jorge se encargó de hacerles memoria con sus canticos. el portero se dejó caer en la bebida. Al poco rato el equipo campeón de liga era injustamente eliminado de la champions por un
mediocre arbitraje.

4.ESPARTANOS!!!! AUH AUH AUH!!; Todos al unísono y sín rechistar, hiban trayendo rondas sín temor alguno. La falta de amor la que llena los bares.Mientras el filósofo que llevaban dentro apareció de la nada y juntos pero no revueltos dieron solución a los problemas que afectan al mundo.
El filósofo se cansó de dar soluciones y dejó paso a la lujúria del baile descontrolado. Algunos dejaron fé de sus habilidades con el

arte de cantar, otros siguieron con las charlas, a la vez que alguno

desapareció ( o almenos eso parecía ). con más pena que gloria a las 7 los invitaron a irse en el nido.

5. Otra vez a la rueda; otra vez a empezar! Una ducha y una buena comida sirven para reponer fuerza y afrontar una dura jornada, en que las espectativas apuntan en que todo saldrá tal y como se espera.

6. La calma que precede a la tempestad; La gente habla casi al oído

de su compañero, las calles son silenciosas y los cruces de miradas dan que pensar en que la noche anterior fué larga y dura.

7. Una cena casera; El destino los hace quedar en casa y degustar una cena de mil amores. Cae la noche y la disposición a libran otra batalla es infinita. Esta noche pero, algunos espartanos abandonaron el ejercito para dirigirse a otros confines de planeta a poner las cosas en su sitio. Horas antes, un abrazo grande y eterno
forjó una alianza que ni el mismísimo Zeus sería capaz de romper

sus lazos.

8.El primo Toni; caído de la nada y dispuesto a dar consejos vino Toni a acompañarnos en el viaje al fin de la noche. Sus teorias pronto se verían rotas por la tosudez humana.

9. No hay 2 sín 3; Cuentan que si solo tomas 2 chupitos no pasa nada. Ellos quisieron saltarse deliberadamente las normas i
probar que pasaría si se doblaba la dosis. Minutos más tarde los

encontraron en la carpa haciendo travesuras de las que no entraremos en detalles. Al parecer se lo pasaron muy bien, hicieron promesas de las que solo el paso del tiempo será testigo de su cumplimiento.

10. Un mundo sín fin; no podia ser de otra manera que con una deliciosa paella y no menos agradable compañía, la tia Dolores i el tio Antonio abrieron la puerta de su castillo para dar el banquete
de despedida a los espartanos que sobrebivieron a 2 noches de

combates largos y pesados.

Y es aquí, sentado en mi trono en la cima más alta del monte del destino donde he relatado lo sucedido en semana santa 2009. Quedarán pendientes otras visitas en que los dos prometieron hacer en tierras de Fortanete. Un saludo a todos.

A/ DIÓS.

CURSA DE MUNTANYA "CIUTAT DE ROQUETES".

2009-04-04T17:37:00.000+02:00

Cada loco con su tema!!!!
Pues bueno, una altra que en contarem.
Este matí hem fet la cursa de Roquetes, no mol pesada, però tenia les seves cosetes. Casi 19 km i en desnivell acumulat de uns 1800 metres, no és la de Paüls, però per anar agafant forma ta molt be. Havia una bona representació del nostre poble, 5 corredors, i hem deixat el llistó bastant alt.
No tenia ganes de fer la cursa, ja que estava carregat per la que havia fet a la Pobla de Massaluca el diumenge passat i pels entrenos, però un cop començada la carrera les sensacions han sigut prou bones. Val a dir que el fet de que anessin tants de Paulsencs, m’ha fet agafar ganes.
He començat la cursa en lo company Maga (de Santa Bàrbara), i uns metres més atras, per la coeta del ull, veia al Paco i l’Enric.
He anat fent la primera volta al meu ritme, però als quilometres finals he trobat un bon rodador, diria de la Senia, i he anat al seu darrera. Primera pas per meta en 53 minuts i en bones expectatives per la volta final. Quan portaven uns 2 km de la segona el Pau ja m’ha avisat, “ojo que ja tins el vell detras”, i si, en menos de que canta un gall l’Enric ja m’ha passat al davant. I com a bona persona l’he seguit asta el final, no es pot deixar un company sol, jeje. He tingut moments de flatos, en les dos carreres m’han seguit, però els bons consells de l’Enric m’ha servit per a superar-los i poder acabar en un bon temps, i com no, arribant al seu costat. Al final he fet la segona volta en el mateix temps que la primera i he parat el crono en 1h 46 minuts igual que l’Enric, però no jo, l’altre, jeje. El Nicolas ha quedat sisè, el Joan (vaya atre loco) diria que ha fet 1h 36 minuts i el Paco 1h 51 minuts. Sense oblidar-me del meu company de batalles (el senyó Maga) que ha finalitzat la cursa en 1h 49 minuts, diria. Avui t’he guanyat, de moment anem empatats, però a Xerta el desempat, jajaja. El temps que he nomenat són els que m’han paregut sentir, però aquí l’important no són els temps (ja que no et pots comparar en ningú perquè ni saps els entrenos que fa ni les hores que dedica cada participant) sinó poder acabar, que ja es tot un mèrit.
Una bona experiència per anar fent quilometres i acostumar el cos a pujar i baixar costes, hi ha un abisme entre córrer pel planet a Tarragona i fer-ho per muntanya!!!!, però els meus peus ja comencen a demanar clemència, pobres, no saben els que els espera aparti d’ara... jejeje.
Felicitats a tots perquè esteu mol forts, i res, asta la pròxima que és al poble veí (Xerta) però molta és en terreny nostre, espero que nom senten molts xertolins, xD.

MITJA MARATÓ DE LA CALÇOTADA, VALLS

2009-03-30T21:54:00.000+02:00

En vista de que la majoria de joves van ocupar les comarques del pirineu per passar el cap de setmana i natros dos erem los únics que mos haviem de quedar pel poble, vam decidir anar a fer la nostra primera mitja marató i poder passar el diumenge ben distrets i tenir algo que contar als demés. Bé, la veritat és que ja feia setmanes que preparàvem la cursa, i les espectatives eren bones. No tan bó era l'oratge que feia, fred, vent, boira i aigua... i com que damunt mos van canviar l'hora... entre nervis, una horeta menos pera dormir i en lo temps just arribem a Valls! (donem gràcies a la organització per penjar cartellets a les rotndes).

Aquí comença lo treball i la estratègia d'equip: mentre un es canvia l'altre pregunta on s'agafen els dorsals, quan el primer està canviat va en busca dels dorsals i el segon es canvia de roba i es posa la cremeta. Acudix lo dels dorsals i es posa cremeta mentres el segon ordena el cotxe, el tanca i lo de anar al lavabo cadascú fa el seu. I al cap de dos minuts d'estar a la línia de sortida...PAAAAM!!!! més de 400 atletes començen la cursa mentre pareix que el temps donarà treva almenys durant el matí.

Fem els primers 15km a un ritme de 4'40'', i aquí és quan es té que arriesgar i forçar una miqueta la maquinària i treure un bon temps. La cursa és exigent, en ondulacions en el terreny, totalment d'asfalt, que no et permeten portar sempre el mateix ritme, però al final tot té la seva recompença, jo arribo en 1h35', i al Pablo en 1h36', almenys 4 o 5 minuts menos del previst dies antes.

Després de la cursa les coses van ràpid, una dutxa, minjar un poquet, estiraments i cap a casa. És que claro avui que no estàven tots aquells que venen sempre... se veu que lo pirineu dona més glamour. Però sorprenentment una trucadeta per preguntar com a nat l'assunto mos fa canviar de parer i vore que d'una manera o d'una altra tots estàvem al pirineu i tots estàvem fent la mitja.

Colorín colorado la crònica s'acabado!!!

P.D. És bó lo final eh?

P.D.2. La posdata la fico pel Pau de les barberes que ell sempre ne posa i keda xulo!

P.D.3. Mos veurem les cames a Roquetes

P.D.4. Ara si, Salut a tots!!

P.D.5. Les fotos són una mica xungues, preò com no va venir ningú per a femo-les...

LA PRIMERA DE LA TEMPORADA

2009-03-04T19:25:00.000+01:00

Be amics a començat una nova temporada per als runners paulsencs la primera d’aquest any a Miravet, una cursa de 19 Km en un desnivell positiu de 1000m.

Son les 6.20 i sona el despertador. Evidenment jo ja m’havia aixecat i no era pels nervis nooooo…aguaito a la finestra i vaia putada –està plovent- però un que és valent diu no passa res. A les 7.05 ja sento arribar a fora a la plaça a l’Enric i juntament amb el meu fill Joel i jo marxem cap a Miravet que i falta gent. Quant van arribar anem a fer un cafetonet i desprès a busca el dorsal, i ja tenim els primers contactes amb altres runners, que per cert no havia entrenat ningú però collons...

Quant van dona lo tret de sortida tots van marxar com a galgos, això si l’Enric i jo abans de sortir ens vàrem fer la foto de rigor en la nova indumentària dels esportistes montsagreros.

9.10 tret de sortida hi ha pedalar que fa costa amunt i resulta que tots los que no havien entrenat o estaven amb algun dolor muscular eren los que més corrien però la primera alegria va arribar als primes km quant el Joel ja estava preparat amb la camera per fer les primeres fotos i animar-nos com un desesperat.

Els km anaven passant i el cansament anava ensenyant la seua cara
més amarga però com he dit abans, un que es mol valent… apretava les dens i a seguir corrent, però quant les forces pràcticament havien desaparegut sento: pare!!!, el meu fill Aleix i la meva dona i la veritat es van obrir les ales que tenim al cor i la resta de la cursa va ser francament un passeig jo vaig arribar al lloc 137 en un temps de 2h 23’ 22’’ i l’Enric en 2h 13’

He de dir que l’organització va ser perfecta i l’esmorzar em penso que va ser millor. Bueno runners paulsencs a veure si us animeu i veniu a corre en los “yayos” i podem deixar el nom de la entitat esportiva i el nom del poble en un lloc ben alt!

PD: Dos corredors ja tenen punts pera la classificació final… ;-)

TOTES LES COSES TENEN UN INICI...

2009-03-02T16:53:00.000+01:00

Comença el març, i al mateix temps comença a caminar una nova il·lusió, nascuda fa ja un temps per alguns amics (i alguns “xinxons”...) i que tot i alguns petits entrebancs, comença a donar els primers pasos de cara a un futur que fot bona pinta. Tot i que este és un refugi de “puntaigüeros-rokipunkis”, espero que los “montsagreros” tb hi capiguem!!!
Lo diumenge se desperta gris, humid, en una broma pixadora que t’invita a seguir al rasé de la funda nòrdica, però ràpidament aquell cuquet que portem dins es desperta... “i si al baix camp no fot mal temps???” total, trucada de confirmació a la primera avançada i després de comprovar quels atlestes tenen ganes de marxa, pos res, caminito de jerez!!! Lo temps va millorant durant el camí i un cop dins de Reus es comença a notar aquell ambient que desprenen les curses atlètiques: gent en petos i xiulets dirigint, la polícia i la grua local “donant alegries”, carrils i carrers tallats, i lo més majo, gent de cama prima corrent per les voreres. I ahir s’afegia un nou instrument al tema, bicicletes de carretera es mesclaven en los corredors.
Seguint les indicacions dels voluntaris, dixo lo cotxe i busco los estris necessaris, llibreteta, boli, càmara de fotos (de moment encara me fot pal lo de córrer....) i en busca dels montsagreros. Quatre pases i comprovo quel tema duatló és una mica més perillós que la cursa normal, més que res pq les bicis van una mica més ràpid, i los moments previs a una cursa la gent va molt esbojarrada. Una trucada i me trobo en los nostres, samarreta gris, casco posat i bici preparada, vaya duatletes!!! Los tres mos dirigim cap als nostres llocs, uns a la zona on es dixen les bicis, i jo a la grada. Es nota que són novatillos en això de la duatló pq se’ls veu dubtatius en los primers passos, però quan aparquen les bicis i comencen el calentament, la cosa canvia. L’spiker de la prova comença a cridar als atletes, el montatge, té una aparença senzilla, sense cap espectacularitat, però el nivell de la prova queda reflexat quan es dona la sortida, una primera volta per una pista d’atletisme per encaixar posicions i a córrer! Los montsagreros surten bé, fan la primera part de la prova en bones posicions, el Joan entra primer al recinte de les bicis canvi de sabatillies, bici en mà i a torna-hi!!! El Pau entra una mica més tard, però aquí es nota un altre cop la novatada ja que perden uns segons durant el canvi de prendes i sortir en les bicis, tenen 23 km per davant, i el Pau demostra que porta més temps rodant que el Joan, ja que li passa al sortir de la ciutat i apa, cap a tarragona s’ha dit. Al cap d’un rato, la gent es comença a preparar, es veuen les primeres sirenes i sembla que els primers tornen a la pista, un grupet de 7 o 8 atletes arriba corrent en la bici al costat (norma obligada a les duatlons) cap al recinte de les bicis i allí es respira aires de competició en estat pur, una voluntària els indica el que han de fer però ells ja ho saben, dixar la bici al lloc, i a córrer!!! Els esperen 2,5 km. a tope per decidir el guanyador, les cares dels atletes que van arribant indiquen que no és pas una cosa fàcil una prova d’aquestes, i els gestos de cansament substitueixen als tensionats del principi, al cap d’uns minuts sembla que conec al paio que entra en la bici, bé, el Pau jastà aquí, canvia la imatge del ciclista per la dels running i apa. Mentrestant els primers atletes estan a punt d’acabar la cursa, els registres fan una mica de por, després de les tres proves, el primer arriba en una hora i escassos segons, no som experts, però al ser una cursa del campionat de Catalunya, crec que el nivell no és pas baix. Ep, un altre en la samarra gris entra a pista, en Joan s’ha defensat en la bici i el seu temps és prou bò, només ha perdut 6 minuts amb el temps del Pau (tot i que aquest comenta després que havia fet els últims km amb la roda punxada...) dixa la bici i encara l’últim esforç. Al sortir de l’estadi es creua amb en Pau que ja torna, i bueno, poc després es tornen a trobar los dos ja en la cursa finalitzada, contents i satisfets del que és la seva primera duatló. Després les impressions post-cursa, “que m’he sentit bé en la bici, que en terra anem millor, que hem de millorar les transicions córrer-bicicleta, ...” sempre és bò apendre i més quan comences a descobrir una nova modalitat.

En fin, los montagreros no van quedar els 10 primers... i que!!! Cadascú vam fer la feina que teniem prevista, els atlestes van complir, la cleka va animar i es van sentar algunes pedres del que pot ser un dels reptes més grans i atractius de la recent nascuda Entitat Esportiva Montsagre de Paüls, en parlarem més endavant!!!!

Per cert, felicitats als altres atletes que van participar a la cursa de Miravet, segur que tb ho van fer de conya!!!!!

Salut i força!!!!!

UN PAISATGE DIFERENT!

2009-02-13T19:00:00.000+01:00

Un kebab i un parell de guiness és lo preu que es te que pagar per poder anar ben companyat a fer una sortideta. El problema és on anem? la solució la tenia la tercera cervesa i una llarga conversa parlant de l'hagut i el per haver. Així que el destí seria el tram de GR que va de l'Ampolla a l'Ametlla de mar, recorrent la costa, multitud de cales la mar de boniques, trams de platges desertes i un cel la mar de blau.
Bé, que no ho he dit, la companyia és de la Montse i la Carolina, que no se com se'n fien de tenir-nos de guies encara que va quedar més que demostrat que la nostra intuició tuareg no mos va fer canviar de rumb i arribar a bon port ( mai més ben dit ).
La jornada comença ben aviat, a les 6.30 del matí, ja que em quedat a les 7.30 per agafar el tren i anar a l'Ampolla, on comença la nostra ruta. Posar-te a caminar a la vora del mar tan matí i en aquella fresca, la veritat és que una experiència molt diferent a totes les viscudes fins ara. El sol acaba de sortir i encara està prou baix com per a contemplar el seu reflex a l'aigua i fregat los ulls per poder gaudir millor de l'espectacle. Va passant lo rato i es fa hora de fer un mosset, la caleta escollida és idíl.lica, la descobridora; la Montse. Però abans de sampar-mos lo bocadillo un banyet en aigua ben fresca per a la bona circulació... tot una delícia. Aprofitem este momentet de tranquilitat per parlar d'històries, fer-mos fotos fashion i a tornar-hi. El ritme que hem portat fins ara era una mica dominguero, així que alleugerem el pas per demostrar que estem en forma i que som uns deportistes de lo milloret.

I què més dir-vos, portem 4h caminant i la gana apreta, arribem al restaurant i comencem a jalar per refer-mos de l'esforç. A les 17 surt el tren de tornada a Tortosa, a l'estació podem comprovar el nostre cansament en les tonteries i històries absurdes que mos contem, pugem al tren... mos "andormisquem"... baixem del tren... i bé, el bon sabor de boca que tenim de la jornada ens fa pensar en la pròxima, crec que vam dir a la Punta de l'Aigua, que és la ruta estrella de Paüls, ara només queda concretar el dia, haurem de pagar el mateix preu?

Per a relaxamos una mica

2009-01-19T22:39:00.000+01:00

Alguien la vió passar por los suburbios de París,
allá hacia el año mil novecientos cuarenta y tantos.
Poco despés aparecieron huellas de su vuelo en Roma.
Tam´bién es cierto que desde las Antillas voló un dia,
tan alta, que su sombra cubrió pueblos enteros,
acarició los montes y los ríos. Cruzó sobre las olas,
saltó a otros continentes, parecía...
Años más tarde, un profesor ilústre, dedujo en unas
plumas mancilladas, alladas entre sangre cerca de un arrozal,
en el sudeste asiático, que allí estaba ella,
en el sitio y la hora de la ira.
No en el lugar del pacto, no en el de la renuncia,
jamás en el dominio de la conformidad,
dónde la vida se doblega nunca.

Angel González

"EL ALMA DEL MUNDO SE...

2009-01-13T22:10:00.000+01:00

...ALIMENTA DE LA FELICIDAD DE LA GENTE".
Volia començar la primera crònica del 2009 en una fraSe que resumís el bé que mos ho vam passar tots juntets el passat dissabte dia 10. El que en principi havia de ser un dissabte normal per a anar al trós va acabar sent un dels millors matins que vam passar en molts dies. La nevada que va caure s'havia de veure de prop i així ho vam fer, una expedició de 8 paulsencs valents, sense por a res, eixerits i sobretot molt guap@s, vam anar a Montsagre a vore ke tal estava tot per allà dalt.

El dia no podia ser millor, tot i que la boira ens va impedir de gaudir del paissatge mentres vam estar a la bassa (ke per cert era una pista de patinatge), però no va impedir atacs sorpressa per l'esquena, boicots al nostre ninot de neu (lo preu del boicot va ser una carrera de 50 m esprintant per acabar rebolcat per la neu),
fer l'àngel a l'estil Homer Simpson, fotos i mooooltes rialles!!!
Ah, i una cosa, lo regalet de cumpleanys a una personeta molt maca i especial per a natros ( esperem repetir molts moment en la teua companyia ).

Una volta cansats de fer el ruc per la bassa i acabar en les existencies de neu per poder fer projectils d'última generació vam decidir fer una ullada a vore que tal la Terra Alta i el Baix Aragó, però....sorpresa, on són? Una boira espessa cobreix tot el paissatge i per uns moments algún il.luminat es veu en la tentació de tirar-se en l'esperança de ser amortiguat per l'espessa capa.
Més atacs sorpresa per la caseta del guarda, que servia de trinxera i l'últim esforç per arribar al piló. Com autèntics alpinistes professionals mos ajudem uns en los atres per salvar el desnivell, i no caure de 4 potes com ho van fer altres que anaven de xulos, ndependents i ... mira no vull dir res més. (hi ha fotos de les caigudes però siré benèvol i no les penjaré). I res, un matí d'allò més agradable, en un paissatge d'insomni ( a la vora de casa!! ), i una companyia inmillorable!
P.D: referent a la frase del títol, dir que gràcies a ratos així, de felicitat, amistad i bon rotllo, tindrem món per a anys. SALUT AMICS ROkIPANKIS!!

SOMOS LOS ROKIPANKIS NOS VAMOS DE...

2008-12-19T19:38:00.000+01:00

Cada dia sempre igual, ara toca lo que toca i com que és lo temps de l'auliva toca anar a fer aulives. Excusa per la qual us demanem disculpes de deixar ermar lo blog. Així que mig dia de faena, desbrossadora en mà, mos a costat desermar la finca. S'acosten un mun de dates assenyalades en roig al calandari, la qual cosa farà que la gent se preocupo d'estar en la família i poca cosa més. Natros farem lo mateix, bona cara, risa falça i saludar a gent de bon rollo.

Fugint de les coses que ara, per una moda pasatjera, inexplicable i ridícul (al nostre parer), se'ls diu "cool", "amazing", "hot" i demés barbàries, estem fent, a part d'aulives, una posada a punt i una planificació del que serà la temporada esportiva de l'any que ve. Tenint en compte que enguany vam deixar el llisto molt alt, no mos podem ancantar. Nous objectius, nous esports, nous esportistes i mooooooltes ganes d'anar a fer el ruc mentres a altres se'ls apeguen los llançols hasta ben tocades les onze del matí, siran les coses que mos faran estar al peu del canó durant tot el proper any.

Abans de desitjar a tots unes bones festes, volem nombrar les activitats més apacionants que hem anat fent durant l'any 2008 i que hem reflexat en aquest blog.

- Abril: cursa de les fonts, Xerta. Enric (Barberes), Pablo i Joan

- Maig: cursa de Paüls, Paüls. Enric i Pau (Barberes), Enric (Segall), Nico, Pablo i Joan

- Juny: viatge a Perú. Pablo

Travessia nocturna Fredes-Paüls, Enric i Pau (Barberes), ils acoples Paco, Jordi (Segall), Ricard, Santi i Joan

Cursa de Capçanes, Enric i Pau (Barberes), Paco, Santi i Joan

- Agost: Natació Solidaria, tots vatros

Triatló de Xerta, Pablo i Joan

- Octubre: viatge a Marroc, Pablo i Joan

I dit això, només mos queda desitjar-vos Bones Festes, i Moltes Gràcies pel vostre suport incondicional al nostre Blog.

Molts Besitos, Abraçades i Salut i força al canut!!!!!

Prohibit al vertigen!!

2008-11-10T18:11:00.000+01:00

Ja mos val tenir un blog en lo nom de la Punta de L'Aigua i no haver-hi fet cap sortideta com Déu mana, així que això és lo nou repte.
Pujar a la Punta de l'Aigua és molt emosionant, però si ho fem com sempre ( cosa que no treu cap mèrit ) es pot arribar a fer monòton algún dia, així que hi hem pujat per la cresta.
En tot lo material necessàri comencem a enfilar pel pujador de la camosa ( al que guardarem un preciós record.. ) per anar a trobar la cresta, una perspectiva de tota la muntanya diferent de la que teniem fins ara, mai vist!! I vinga tira amunt, avui la millor frase era; "no miros baix", però inevitable contemplar aquelles vistes desde tant amunt.
Cal dir que lo Joan s'ha rajat en algún tram i ha vorejat per baix la cresta, cosa que mos ha tocat fer als dos en un tram molt penjat i de pura escalada!!! I per evitar problemes innecessàris hem fet trampeta i hem baixat una mica per tornar a buscar la cresta després del pas mes xungo.
Però quan vols pujar a la Punta de l'Aigua, sigo per on sigo, mai estàs fora de perill, i un altre tramet d'escalada i moooolt penjat hem hagut de superar per enfilar els últims metres de cresta fins arribar al cim. Aquest últim tram és molt espectacular i acrobàtic, i més encara quan tens una comitiva de buitres ( dels que volen eh ) esperant a dalt de tot. Lo dubte era si mos esperàvem per saludar-mos o esperàven que un dels dos caigués per fotres un bon dinar, lo cas és que per sort avui patiràn gana, jeje.
Pos bueno, això que mos ha costat contar en 10m ha natros mos ha costat més de 2h, queda pendent aquell tram que hem evitat i que mos té contents!! A kuidar-se que ve lo fred.
Pau i Joan, la Punta de l'Aigua, Paüls.
PD: Això últim és com ho diuen los de la tele, keda maco, oi?

en resumidas fotos...

2008-11-04T10:51:00.000+01:00

Hotel Mimosa, si si un bon hotel,

ben recomanat pel nostre amic Carlos

i no menos ben acollits pel recepcionista

al que natros vam posar el sobrenom

de Melendi pel seu aparegut fisic.

Les nits eren molt agradables entre llançols

fins que sobre les 4 del matí sonava lo crit

per a que tots els musulmans acudixcon

a la seua cita a la mesquita.

Al.lá es grande, alabado sea!

Oooooh... sobren moltes paraules

només en veure lo bullici de la

plaça més famosa de Marrakech.

Djema el-fnna, paradetes de roba, incienso,

fruita, verdura, encantadors de serps,

músiques tradicionals i balls a dojo.

Per fer la foto mos vam colar a la terrassa

d'un hotel en tot lo morro ke tenim.

Ai rokipankis... comença l'aventura pel massis

del Toubkal, al cap de 2h va tastar una pluja

torrencial que mos va dixar com a gallines...

Un té i una truita per recuperar força i poder

arribar al refugi a 3200m d'altura.

La foto reflexa la cara de fred que fotiem.

La riseta és del fred no per ser amables...

A l'endemà mos trobem este

panorama.

Espectacular!

Divisió de sentiments, pena per no poder fer el

cim del Toubkal 4200m, un del objectius del viatge,

però per altra part molt contents per poder gaudir

de tot el paissatge, al que casi gastem de tantes fotos.

Lo nostre agraiment a les mules per despejamos

lo camí.

Dixem la muntany i camí a les portes del majestuós

Sahara. Una contrarelotge contra el sol i poder

veure com es pon desde les dunes de Tinfou.

La foto està feta desde la finestra del luxós cotxe,

a 110km/h per una carretera de 3m d'ample, a la

que vam aixamplar les conetes.

La foto va quedar bé eh?

Un cop es va pondre el sol,

va apareixer del no res Alí, mos va

invitar a la seva jaima i vam degustar

un deliciós té bereber, el millor de tot

el viatge sense dubte. Una conversa a tres

idiomes i un cel tan estrellat que

dificilment oblidarem en molt de temps.

Inch al-lá!!!

Gran matinada per poder vore la sortida del

sol a les mateixes dunes del dia abans.

Un altre espectacle de la naturalesa.

Kedem en Alí el dia abans i no apareix

fins 1h i mitja després de l'hora acordada.

Aqui el ritme de vida és totalment diferent.

Ens despedim d'Alí i la seva tropa i marxem de

Zagora, no abans sense passar a fer una

visita al mític cartell que anuncia això:

Tombouctou 52 jours, no un més ni un menos,

52 dies de caravana amb camells fins al destí.

Això són figues d'un altre paner, algún dia

ja ho provarem...

Palmeres i més palmeres, travessant els valls del Draá

i del Dades arribem a Tinegir, on una pluja

torrencial ens fa companyia tot el viatge.

Per sort allí no plou i podem fer una visita

a les gorges del Todra, espectaculars parets

verticals separades per un riuet.

....I después d'una semana a tope pel Marroc

toca tornar cap al poble, no abans sense passar

a fer una visita a Abel que mos acull a seua

casa a Girona. Quin encert són fires de

Sant Narcís i no farem un feo de marxar sense

anar a fer dos bailoteos....

Bueno pos, això és tot, ara a tornar en la

rutina de sempre.

Per a començar...

2008-10-20T22:09:00.000+02:00

Bueno lo dixo que natros ja estem per estes terres tan makes del nord d, Africa. Nomes portem tres dies i un munt de peripecies que ham nat passant, pero de moment farem 5 centims de l,arribada i lo treking pel massis del Toubkal.
arribem a Marrakech a les 6 de la tarde i la plaça Djema el fna hasta al roig viu, aki hi ha de tot. Mos donem pressa a buscar l,hotel que mos va recomanar lo Carlos i a sopar un cuscus de muerte.
Lo de la muntanya un xou, ja es dificil que plogo a l,africa pos mira natros xops. Per arribar al refugi teniem 4h de cami segons la gent de per aqui, pero si lo temps amenasa a pluja i acaba plovent... arribem a roca blanca una especie de santuari, xopets hasta los calsotets, i alli mos preparen un te i esperem que passo lo temporal. Tornem a arrancar al cap de 2h, pero la pluja se converteix en neu mes amunt. Es espectacular caminar i tenir com a meta un lloc que desconeixes i que no sas el que trobaras. Llampecs i trons a dojo i arribem al refugi en temps record. mos canviem lo que podem i a la voreta del foc prenent te com sempre i resant a Al.la per a que dema no nevo. A l,endema no neva pero ho ha fet tota la nit i no podem fer el cim del Toubkal i decidim baixar. Tot lo paissatge es precios, a 3200m no keda res que no ho hagi cobert la neu.
i be, tardem 5h en baixar lo que ahir mos va costar 2 i mija i de pujada, pero no hi ha pressa, disfrutem del paissatge i de estes terres tan bestials i curioses. Ja us contarem les peripecies pels oasis cami a Zagora.

SALUT

La via verda contada per mi.....

2008-10-20T22:03:00.001+02:00

Bé,tot va començar per culpa de la societat esportiva Motsagre quan un dia va arrivar una persona moltpropera a mi i em va dir que es feia la via de Benifallet a Bot,i la meva resposta va ser nanai de las pelotasjo no habia arribat mai tant amunt i la veritat es que em feia cosa pero al final em van convencer els meusfillsi vaig dir perque no,si no puc arribar sempre puc tornar al cotxe.Arrivat el diumenge famos em vaig aixecar sense haber pogut dormir gaire,no se si hu fa la edad o els nervis que tenia per si no podia,quan vam arrivar a benifallet despres de esperar-mos un bon rato,perque de puntualitat res de res i prepara totes les bicis ,anar a fer el riuet que toca .Vam marxar amunt,els crios com si fesen una cursa i jo vaig pensar malament comencempero no ens vam posar tots els carrosses al detras i ara paro a mirar aixo ,ara allo,ens va anar pasan d'allo mes be,em sempla que mes d'un es paravames per descansar que per mirar, jo era una destes persones.El paisatge meravellos ,unes codolles,unes serres tan verdes,els tunels anan en tanta gent fantastics,i les xarrades molt bones.Al arrivar a Bot a esmoçar i els crios al rade mos a fer lo cafre que es lo seu.Ens voliem parar a la degustació de vins pero vam pensar em de donar exemple.i primera bici sense aire la de L'aleix menut que seu va pasar pipa sun pare uns crits pero be.La baijada d'allo millor quasi no et cal ni pedala i el que habia fet que casi arrive enfada perque ja no podia em van pasar de cop no em va anar tant malament, ara tinc que dir que el cul el tinc adormit i tinc agulletes a la cama dreta de tant pujar i baixar de la bici,el compañerisme molt bo,nomes cal dir que van fer pana dos persones mes i no es van quedar soles,també sa de dir que algun gran també va fer lo cafreja sabeu de qui parlo......La primera sortida que i partisipen dones a veure si no teniu tanta son i us animeu que meu e pasat molt be
EVA

...de lluna de mel

2008-10-16T12:06:00.000+02:00

Eiiiiiiiii, ke mon nem!!! si si, al final les coses se van posant al puesto i ja era hora que mos hi posesem los dos rokipankis, lo resultat; un viatge a Marroc. Miraculasament lo turmell s'ha curat de cop d'espués de curanderos, sanadores, massatges...L'avion mos dixa a Marrakech, on pensem estar perdent lo temps a la plaça djem'a el-fina ( vaia nom eh ) bebent té i fumant en shisha. Us podem dir que farem el cim del Toubkal de 4195m, que mos costarà 2 dies, i los altres dies no us podem dir res, no perquè siga secret, simplement perque no sabem exactament lo que farem. Segur llogar un cotxe i anar a pegar una volta per aquells oasis i no se per on més. Intentarem fer alguna crònica durant la setmana, però no ho veig massa clar...
Ah, i gràcies a les classes de frances que mos has fet ( ja saps ki ets) espero servixcon d'algo!!
Au pos, ke marxem demà al matí i encara no he fet la motxilla, com sempre tot a última hora.
Tornem lo dia 24, però al poble arribem a l'endemà, perquè no voldreu que en arribar a Girona marxesem sense provar la cervesa que posen per aquells garitos...jaja
kuideus i fins aviadet!!

Larga vida al rey

2008-10-07T20:16:00.003+02:00

Pos si, baixes la guardia un moment it fots una nata com la que em vaig fotre jo el passat diumenge corrent pel monte, i el turmell a pendre pel sac. Però lo pitjor està per arribar... llargs dies per casa sense aclarir res, (me penso que faré com José Arcadio Buendia o Melquiades i me ficaré a buscar l'elixir de la vida eterna ), llegir lo llibre que me ti atrapat ( que llarg és lo cabrón ), pensar en coses absurdes ( bueno, això ho faig sempre ), jugar a la play, escoltar la ràdio, i sobretot fer la meua activitat favorita; la siesta al sofa!!!
Aviadet volem anar de viatge, esper estar recuperat...
Portam això... buscam allò... suma y sigue jajajaja. Això és lo paradís, ningú te mana faena, tots t'obren les portes i estàn per tu...
Bueno, espero que duro poquet i tornar estar a tope aviadet, però mentrestant a vivir la dolce vita i LARGA VIDA AL REY

"Tu mirada me hace existir"

2008-09-30T20:27:00.000+02:00

Fa rato que plou, però a la mínima treva del temps me poso guapet per anar a veure a la meua estimada, a la què presento mil disculpes per tardar tant de temps en fer-li una visita. Ella continua estant al mateix puesto de sempre, paso lo què paso, plogo, faiga calor, aguantant lo fred, aguantant lo vent..., i fins i tot quan sap que he estat tot l’estiu lligant en la seua competència directa; la platjeta i l’asfalt.
No podia ser altra muntanya la què es mereix tota classe d’elogis que la Punta de l’Aigua (1091m), i de la mateixa manera que jo la respecto, ella m’ha respectat a mi; Tot lo matí plovent, i a l’hora de fer l’ascens un temps impecable, i a dalt ni una gota de boira ni de vent. I en arribar al poble em giro per fer-li una guinyadeta de complicitat i sorprenentment està tota coberta de núvols amenaçadors i comencen a caure les primeres gotes (gràcies carinyet per no dixar que’m fotés xop altra vegada).
I com si m’imposés un càstig per tardar tant a fer-li una visita pujo a tot lo que dona la màquina. A les artigues (450m) poso el crono en marxa, no val a parar per queixat, no penso en res, només en pujar i pujar. Els boixos i demés arbustos encara estàn ben xops, i de paso me refrigeren una mica, com si es convertissen en una espècie d’avituallament natural. Els bessons m’estàn a punt d’estallar, però no és motiu per parar, la Punta de l’Aigua se mereix tota classe de patiment... i per si fós poc noto com les costelles se van obrint poc a poc, empeses per un cor que pareix voler sortir i arribar abans que la resta de mi!!! (189ppm!!).
Quan menos te n’adones, ja hi estàs; el seu soseg, calma, pau i serenitat la fan una muntanya diferent, especial i de la que desconec tantes coses. Només Ella i jo.
-Ja torno a estar aquí, perdona’m per tardar tant, no ho faré més. Com a anat l’estiu??jeje.
No sento la resposta que Ella em dona, però la puc interpretar. Paro el crono, 38m50s. –Se pot millorar- és el primer que penso mentre començo a baixar cap al poble, tranquil i feliç com aquell que retroba un bell amic després de molt de temps.
Avui si puc dir: -Això és tot des de la PUNTA DE L’AIGUA !!

PAÜLS STREET CIRCUIT

2008-09-22T22:43:00.000+02:00

Bè amics pus aixó com sempre va començar fa unes quantes semanes o inclus algun meset i tot quan men vai enterar que se feia algo en les bicis al nostre poble i me vaig ficar jo mateix lo caramelo a la boca. Lo dia s'aproximava i ja cada dia sabia mes datos de per a on aniria este circuit i cada dia m'anava traien més lo caramelo de la boca per què alló era una animalada.En fin, ana passan los dies i este dissabte per la tarde, pican-me lo cuquet, men vaig anar a vore com preparaven lo circuit, (ansenyals la bici jejejejeje però van ser ells los que me la van ensenyar a mi). En fin ancara los vaig ajudar una mica i en acabar i sapiguen ja lo circuit exacte men vai anar a proval i BINGO alló si que va ser un caramelo d'estos de la mare de déu del pilar,però tot i que jo ja tenia la bici i les ganes encara me faltava algo, l'armadura però menos mal del "quatero" (mun cosi lo santi del cambrai) va se lo meu àngel de la guarda, i sense esperar més i de nit serrat men vai ana a busca los trastos, un ratet de juerga i a tupi, a tindre la mente despejada. A les 7.32 ja me va sonar lo despertador,però vai fer una mica lo ganso i mel vai adelantar hasta les 7.54 i allavons si a fer un mosset, i a vore l'ambientillo cap a la canal i cap a la plaça. però ep me faltava la inscripció torna a casa, fican en marxa la bici ja i ancabat torna a puja però ara en lo taxi de les bicis. Tornem a la plaça i ja en l'armadura i tot en ordre avall lo 1er descens ja en serio, volta aqui, volta allà, ara escales ara mes curves sense olvida les costes, menos mal que encara son nous los frenos, i lo conflicte les escales de la maruja, 5 allí miranseu, jo que vai arriba i si tenia lo forat del cul tancadet ancabat de veure a esta gent allí parats, ja no hi havia ni forat ja, salta un que al final se desidix i jo en la bici al coll avan i cap a les escales de la canal i la 1era arribada satisfactória, busquem al taxista, comentari de la baixada i amun en 4 o 5 xiquets d'uns 15 anys com a mol.2ona baixada: Comentari dels xiquets:baixada xino xano i miran les curves, i jo vaig pensa vale pus jo detràs i mirare com u feu, però collons, no los podia atendre menos mal que van parar, com si mesperesen per a riuresen però jo detràs anganxat i la jugada me va sortir bé, tot tal com u havia planejat, a les escales de la maruja un atre BINGO los xiquets me van "ensenya" com baixar les escales i jo detràs, va ser la jugada perfecta, lo culet ja s'havia fet una mica gros ara, i be en busca de la 3a baixada i de perfeccionament.3a: baixada. tot perfecte a la 3a la vençuda. surto del punt de partida, al dipòsit vell, avall frenada, botet, i de cara al botot d'entrada a la plaça i parada per al comentari que ja feia tot lo circuit damunt la bici. agafo forces amprenc encorreguda i los atres 2 bots, curves i de cara a les escaletes de missa, avall en força i de cara a la remulla pensan en lo punt conflictiu però ara si i sense parar ni a dir amen, avall i de cara a les escales, me va falla lo paco que allí estava animan massa fort i me va ficar nervios, però jo avall i en arribar a la canal comentari molt satisfactori de la baixada aixo ja estava fet. Però faltava algo per a fer, lo mosset, si si omplir la panxeta avanç de comença en serió, però va ser lo pijo mumen per a l'afició lo millo per a mi, que era quan tothom s'esperava antes de la realitat però los vaig dixar en la intriga me sap mal havia d'esmorzar. Això ja estava en marxa, ara si que estava nervios me tremolava tot, i damun en fallos informatics que l'espera encara se va fer més llarga, pero quan va arribar lo meu mumen jo allí estava preparat i 5 ... 4 ... 3 ... 2 ... 1 ... i avall com un loco cap aqui cap allà i en arribar al carrer del mecànic 1ers crits LO PAAAAUU noooooooo aixo noooo si estava nervios encara mei vaig ficar més, 1er bot perfecte, 2 bot perfecte i 3er bot impecable (jejejeje) i avall i la gent miral i ja pensava calleu perfavor que no veieu que me fico nervios, però dedico una derrapada als fans i avall per les escales, cap aquì cap allà i en se la remulla les cames ja no les aguantava, les escales de la maruja, ara si que no podia falla, i perfecte avall, i avall, i avall, i arribada a la canal entrada al bancal i ben satisfet 1min 59seg era perfecte per a mi, comentari i amun i amun en busca de la 2ona baixada, encara que la espera se va tornar a fe llarga, los nervis se van torna a apodera del meu cos, encara que ara u vaig sabiguer superar.2ona baixada oficial: no i a massa que conta va ser igual que la 1a exepte que vaig millorar la baixada 2 seg. i que al final me vaig emporta una valla de protecció sense consecuencies. despues de tot aixo cap a la plaça a recolli un petit obsequi per aver participat i a dina i a descansa. per la tarde sessió suau de circo acompanyat per la novieta jejeje. en definitiva amics personalment experiència per a repetir i per anar a provar a algun altre puesto. la recomano a tothom, atrevius es fantastic tot lo que sens damun de la bici en lo mumen de la baixada, espero que l'any que ve u tornon a fer i puga avei algun corredor local més.

P.D. a vorem si esta crònica se penja quan toca que aixo es un caxondeo i per cert gracies a tots los que van ànima però la pròxima vegada no crideseu tant que ara ja sabeu que me fico nerviosisim. hasta la pròxima, suposo que anireu algú a tivissa "a correr".

Lo mas hermoso de los sueños...

2008-09-11T17:37:00.000+02:00

...se encuentra en el camino que lleva hasta ellos...

I aquest ha sigut un cami ple de bones sensacions, lo meu primer viatje en bici, diuen que lo camino és la iniciació ideal en el mon dels viatjes en bicicleta. És bonic mirar enrere o un mapa i vore que he recorregut Espanya d'est a oest, seguint el recorregut que cada nit ens marca la "via lactea" i que segurament va servir d'orientació als autentics peregrins que ja fa molts anys van recorrer desde diversos llocs d'Europa un cami per aconseguir arribar al temple de la catedral de Santiago. Dic autentics peregrins perque lo d'ara, en tots los respectes del mon, no deixa de ser una romeria, un negoci del qual viuen moltissimes persones, però això no li trau cap tipo de valor a les persones que recorren el cami en busca de la seva meta. Hi ha personatges autentics pel camino, i d'altres suposo que tenen la seua fe i això els reporta un consol o un ajud a les seves vides.

Per mi ha sigut un viatje en motius espirituals o almenys aixo diu a la compostela, que t'entreguen quan arribes a la catedral! Com sempre m'ha ajudat a coneixem una miqueta més, a vore quines son les meves inquietuds, les meves pors, los meus dubtes, los meus somnis, a adonarmen que la terra és tant especial, a cada lloc hi ha un petit mon, a respectar la naturalesa, a sentirme un mes dels petits sers que habiten aquest planeta, respirar un cop mes la vida de la pachamama! Arbres i plantes mil.lenaries, com aquell castanyer de mes de 1700 anys que vai coneixer i que any tras any encara dona part de la seva vida en forma de fruits a la terra, fins que un dia una maquina acabarà amb aquest ser i alli posaran un altre tipus de vida en forma de ciment, formigo o acer...

Pero bé quien este libre de pecado...no? Lo pitjor, almenys per a mi, ha sigut l'arribada a Santiago, ja estem de nou a la gran urbe, és bonic si pero per a mi lo realment bonic ha sigut tots los kms passats, los esforços en les costes interminables, lo silenci entre els boscos nomes trencat pel soroll dels cascabells de la bici, o eren dels follets i fadetes dels boscos...no se jejeje! Los dies de boira i de pluja per terres gallegues (com diu Juanes; m'enamora...la terra de Galicia m'enamora) les senderes plenes de fang, les fartades de mores i frambueses que me pegat, los somriures sincers i la bondad d'alguna de les persones del camino. Les dos etapes de Galicia sense dubte les millors, los millors paisatges, dies de boira i de pluja, semblava la comarca, en qualsevol moment te donava la sensació que havia d'apareixer un elfo amb el seu cavall o un dels guerrers de mordor(jo per si acas me vai fer amic d'un cavall), aldees aturades en el temps, gossos dormin tranquilament al carrer, vaques pasturant, avis al carrer en el seu mon, ni tant sols parlen el castellà, olor a merda i caques al carrer? si i que? Venim d'on venim, lo que passa es que mos hem aburgesat, mos hem tornat uns finolis, som tant superficials!!

Resumint que tot i los ronquids dels alberugues, lo dolor a les cames, la nostalgia d'anyorar lo que tens a casa, m'ha agradat! Ha sigut divertit, ho tornaré a fer, potser lo proxim cop acompanyat, o no? Sinó, doncs tornare a marxar sol, en les meues paranoies i los meus somnis que aquests sempre m'acompanyaran...

La proxima d'aqui poc al marroc...oi Txell? I tu Juan? Algu més?

Vinga que ara fare un pulpet i una cerveseta i a la nit mariscada i albarinyo a la salut de tots vatros. Dema avió(...) cap a Barcelona que a la nit soparet en un amic que tinc moltes ganes de vore!!!

Adeu Adeu.

Ultreia!!!

Ah i unes floretes...

Ultreia!!!

2008-09-09T18:45:00.000+02:00

Buen camino familia!!!

Ja estic arribant al final del meu cami...i tinc una certa nostalgia! Al final li he agafat lo gust a n'aixo de viatjar en la bici carregada en les meues coses, com si la terra fos la meva casa, me sento un nomada del segle XXI, m'agrada sentir lo fred cada mati al començar a pedalar, notar tots los teus musculs agarrotats, sentir lo vent a la teva cara, vore surtir lo sol, i anar entrant en calor, gaudint dels diferents paisatges que tenim per catalunya, aragó, la rioja, castella, galicia...respirar bocanades d'il.lusió per arribar a la meta final, viure sense estar pendent d'un rellotge, no pensar en ...osti que tinc que fer això o allò!!!! Vas trobante gent pel camí, en bici i a peu, i hi ha una gran camaderia entre tots! Buen camino!! Bon dia! Bon viatge! En tothom en qui te trobes és un petit contacte sincer perqué tots compartim la mateixa il.lusió; arribar a la plaça del obradoiro i mirar enrere i vore que l'autentic camí són los records que t'endus i les sensacions viscudes que d'una manera o altra et van canviant!
Los ultims tres dies he navegat plenament en lo que és lo camino, almenys per a mi, i com ja us he dit me fa pena pues nomes me queden dos dies, i al voltant de 110 kms! He pedalat fort estos dies(140, 100, 80) per a poder gaudir de les dos ultimes etapes tranquilament! Ja estic en terres galegues, a sarria, provincia de lugo. He passat per tota la meseta, comprovant que algun dia va ser el regne pues està plena de catedrals, entre elles la de León, que realment és molt bonica, he pujat la creu de ferro, transportant la meua pedra per dixar-la alli com mana la tradició i he deixat alguna cosa a que li tingues apego, per simbolitzar que lo material ja no té importancia, que l'important no és veu amb els ulls!!! Vaig deixar una pulsera que me van regalar al Perú!!! Descens vertiginos per una terra on ja comença a haver-hi algo més que camps de blat, l'entrada al bierzo és realment bonica! Arribada al lloc, dutxeta, estiraments i lo ritual; una cervesta ben fresqueta o si convé dos!!!
Ja de nit als albergues és on sents tot tipus d'histories, gent de tot arreu i en qui entables una amistat tot i saber que probablement ja no les tornaras a vore!!! Son lo que jo dic amics per un dia!
Este mati ens ha plogut una mica lo qual li ha donat una mica més de magia a nestes terres ja de per si màgiques; meigas haber-las haylas!!! La etapa ha sigut dura! Pero tant bonica que ha valgut la pena, senderons, roures centenaris, fins i tot un castanyer de mes de 1700 anys, tot inundat de prats de color verd esperança....ai quina pena!! Me fa pena arribar a Santiago perque llavors tot això s'haura acabat!!
L'any que ve haurem de fer una altre viatjet en bici, pero aquest cop visitar algun pais, i una ruta menys coneguda, per donar-li un component més d'aventura! Potser alguns pais d'Africa? O a centro america? Jordania? o be Islandia? O.....en fi que l'any que ve ja ho vorem. De moment demà a seguir disfrutant del camino...
Osti he de fer una cronica en lo que serien les tomes falses del viatje...perque sino sembla que tant aqui com al Peru es tot perfecte!!
Espero que vatros en lo vostre cami particular tambe estigue disfrutant i que ULTREIA!!!
Mos veem en lo cami de la vida....
Un besitot!!!

Primeres impressions!!!

2008-09-06T18:42:00.000+02:00

Hola tropa!!!

Es curios tot aixo del camino, una experiencia molt diferent! Tot va començar gracies a un amic de la faena, "lo Rodri", que l'any passat ja va fer la locura de pujar de Tortosa fins a Santiago, i jo com que soc fàçil de convencer pa nestes coses pues vaig dir "avan"!!!

Preparar-ho tot a ultima hora, com sempre, vaig retrasar la meua partida tres dies(que al final los trobare a faltar) perque vaig fer un soparet de despedida en lo juanet i total que vam fer les 6 del mati al buda, en lo Pere i l'Hector, en una castanya que deu ni do!!! Pero bé tot això no ve al cas...

La primera impressió va ser que la bici pesaba un ou, i part de l'atre, i que Santiago estaba molt lluny, mes de 1000 kms, una mica mes i no marxo, nomes faltaba la txell marejant la perdiu...ohhhhhh quina pena al marxar!!! Gracies Txell per cuidar dels perritos estos dies, AH! i gracies tb al juan i a l'Enric (lo nou) . A lo "canaem", primer dia vaig arribar a Caspe, bastant cansat per la calor, vai pasar la nit a una residencia d'estudiants, evidentment buida, i prontet a l'aire i a pedalar fins a Saragossa, quin suplici, 120 kms entre secarrals, moltissima calor, tot tan solitari i una mica feet la veritat. Lo que si va valer la pena va ser l'arribada a la plaça del Pilar, que guapa!!! Vaig fer cap a un albergue molt txulo on me vaig poder asear i jopale a voltar per saragossa...quan veig que fan la expo!!!! Aixi que penso; com que tinc lo cul fet pols despres de 200 kms en dos dies, demà men vaig a la expo i aixi ho faig, a fer lo guiri per la expo que la veritat no val molt la pena, massa superficial!!!

Ja no ho tenia clar, perque just esta setmana baixa L'Eugeni, un amic que ha marxat a estudiar cuina a donosti, i ja fa molt temps que nol veig, i era un rollo la veritat que ell estigues per alli i jo per aquí, aixi que tren fins a Burgos i aixi guanyo uns dies, un s'ha de saber adaptar a les circunstancies i per a mi és molt més important L'Euge que lo camino!!!

COm que de fer nit a Logronyo pues vaig capa un ALbergu i aqui comença lo xou!! Primer conec a un Alicanti en qui mo nanem a fer uns riojes, i acabem los dos mes contents que menos abans de nar a dormir a l'albergue, i la sorpresa ve quan arribem i mos diuen que no hi han places i haurem de dormir a l'esglesia!!! Quin yuyu!! Un rokipanki com jo dormint a la casa de deu, ara si que veig que es cert que deu acull a tothom. Acabem dormint l'alicanti (lo marti) un iaio asturiano(l'antonio), un de sagunt, un argenti(l'alexis), un cordobes(migué) i un català, enmig d'una esglesia!!! I no es un chiste! La tenim tota per a natros, i abans de dormir pujem a dalt a la torre, quines vistes més guapes de Logronyo! Imagineuvos los sorolls a l'esglesia, que si un ronca, que si un se tira un pet, que a l'atre lo truqen, pues tot amplificat per l'extaordinaria sonoritat de l'esglesia

Bueno que m'estic enrollant massa, ara ja estic a Carrión de los condes(Palencia), a un convent de monjes(d'este viatje surtiré una mica aixi aixi) despres de 95 kms per paisatges que tot i no tenir res, pues acaben agradant. Dema vull arribar a León, i lo divendres que ve tornar per a poder passar un dia en l'Euge.

No se, es curios tot això del camino, no se que té però reconec que és especial!! Es d'admirar que certs albergs parroquials t'aculliguen, et donen un sostre, menjar, calor humà, a canvi de res, serà aquesta l'essencia de l'amor que professen totes les religions??

La gent també té una bondat especial, se'ls veu que busquen alguna cosa!! I que busco Jo??? Pues encara no ho sé, de moment sóc feliç, respiro tranquilitat, no se com una calma bonica i això si, tinc lo cul a punt d'explotar!!!!!!!!! Jejeje!!

Quan hi ha tanta gent pel camino, i durant tants anys han hi hagut peregrins...tindrà lo seu que!

Un beset per tots/es.

P.D; lo tema de les fotos està complicat, perque camps de blat, vinyes, i secarrals, ja neu vist tots no? Espero poder ensenyarvos fotos més txules a la proxima

P.D2; és una cronica rara, pero es que tinc una mica de pressa, este és un ordinador solidari, com tot lo que se respira per aquí!!

EL PRINCIPI DE LES COSES

2008-09-02T10:30:00.000+02:00

El mes que vé ja farà 3 anys que el Pablo i jo vam començar una amistat que va per a llarg. Al principi tot és molt maco, entrenar, soparet, excursioneta... i hagués sigut bastant més fàcil que jo digués: “disme que tinc que fer i ho faig”. Però ja me tins a mi aguantant la metxa tots los dies, patint fred, gana i son!!
Los mesos van anar passant, i no tot eren flors i violes... més de dos vegades vam acabar els entrenos de morros, algunes vegades pel meu caràcter de ranci, altres per les seves paranoies de la vida i de l’amor (tinc que reconèixer que algo he après en este tema eh! Eros, Philos,Àgape... diuen que lo roce fa lo carinyo. A vore si los rumors siràn certs...) però a l’endemà los dos soques a tornar a passar lo dia juntets.
Después de molt temps i de les inquietuds per fer cosetes, un dia estant a la font del Teix mos va passar pel cap obrir este bloc tant maco que esteu llegint per contar les nostres aventures, el que no mos podiem pensar és que tindria tanta acollida per la gent del poble i sobretot per tots aquells que mos coneixem més pel mundillo de les curses de muntanya. Lo bloc a tingut alts i baixos, però perdoneu perquè natros també tenim vida. Al meu parer lo més espectacular del blog va ser la cursa de Paüls i el viatge a Perú del Pablo. Si és cert que vam dir que aniriem a l’Aneto este estiu i mos hem quedat a casa, també estels del sud i no trobem dies. Així que la nova iniciativa que vam tenir a l’agost va ser organitzar alguna activitat en que pogués participar molta gent i axí va sortir el "1r nada per la causa", 5h de natació en finalitats benèfiques. Dit així queda molt bonic, però quan ho fem? qui col.labora? on fem el donatiu? La gent participarà? Estes qüestions mos van donar més d’un mal de cap, cosa que va ocasionar que un cop acabada aquella tarde mos oblidessem de tots aquells que van col.laborar, i mos dediquessem a passar unes festes a lo grande.
La cosa és sencilla, vam escollir per fer el donatiu a la Fundació Clínic per a la investigació contra el càncer, un tema que tots d’alguna manera hem viscut de prop. Vam recollir 623’50€, sorprenent per una primera edició, i la gent del poble va nedar com mai, sobretot els més menuts. A tots ells moltes gràcies, més de les que us penseu. Gràcies a Cal Portal pel coc, a l’Abdón per les pilotes inflables i a l’Ajuntament per dixamos fer lo que volguèssem. Prometem uns segona edió més ben organitzada, i sobretot prometem no fer-vos esperar tant en les cròniques ( cosa difícil ). A tots vatros gràcies per la vostra paciència i pel suport incondicional.

X TRIATLÓ DE XERTA

2008-08-24T12:39:00.000+02:00

Hola familia, acabades les festes, les nits fent lo ruc, mal dormir, bon beure... bon menjar, farts de variats en lo corresponent vermut, xalera, luxuria, amor, balls, promeses que no complirem, plans de viatge,cubalitros, xupitos (...), abraçades, son, calor, fred!!, rokipunkis, cançons a capel.la, fotos, bon rotllo i demés coses que no contaré, la brillant idea ha estat fer el triatló que organitza el nostre poble veï de Xerta.
Lo cas és que has de fer 800 metres nadant, 14 km en bici i 3'5 km corrent. Això dit així pareix fàcil, però quan tothom se tira a l'aigua a l'hora i et comencen a venir cops de peus i mans per tot arreu no fa tanta gràcia... ho dic per experiència!! Los 2 rokipunkis quedem al Serrall, i sorprenentment lo Pablo arriba puntual ( guanyes punts noi...), esta vegada l'afició és minoritària però no perd en qualitat; GRÀCIES GUAPES!! ( ja sabeu qui sou ). Lo tercer rokipunki ve desde Ulldecona, ni més ni menos que lo nostre amic Lluc BOVEDA!!!, que tot i venir resacós mos a guanyat com a volgut, me tens content guapet.
Comença la prova i bé com sempre, esta vegada no mos tirem los últims a l'aigua però no se què és pitjor, perque m'han fotut blau a cops!! Sortim de l'aigua, què per sert no té massa bon gust, gairebé al mateix temps, lo Pablo marxa com un llamp en la bici, però jo segueixo una altra tàctica, poc a poc i bona lletra, tipo Piranya i Tito de Verano Azul. Tot i això li foto metxa, però la bici no és lo meu i m'adelanten 7 o 8 participants. Arribada al canal altre cop per fer canvi de bici a correr. Ara ve quan guanyo punts per a que los de Xerta se'n recordon de mi, és fàcil, només tens que tombar 6 o 7 bicis aparcades i que tothom te miro en cara de mala llet...jajajaja. Lo Pablo me porta 4-5 minutets de ventatja, però ara ve la meua especialitat, trac lo punyal i començo a obrir camí. 3km corrent passen enseguida i tot i passar a gairebé 15 corredors no puc veure al Pablo que hem treu 2m. "Tus dias de gloria pronto veran su fin,Cesar".
Final de triatló, resumint; una xalera!!! Tots dos hem pogut rebaixar el temps de fa 2 anys, jo en 7m i Pablito en 2m. Lo col.lega d'Ulldecona de nom Lluc BOVEDA ja fa rato que s'aspera, ha fet un paperàs.
Los temps i les posicions han anat així: Lluc 48m lloc 19; Pablo 51m lloc 28 ; Joanot 53m lloc 37.
Cursa feta cursa contada, esperem que l'any vinent s'apunto algun paulsenc més!! Aviat mos trobem a la cursa de muntanya de Tivissa ( 12 Oct ), i bé, un saludo a tots molts besitos, salud i a entrenar family!!! Com sempre donar les gràcies a aquells que mos apoien i mos donen suport en totes estes mogudes, esperem que a Tivissa siguem algú més (...) i esl aplausos sonon més fort.
El vostre sempre amic JOANOT;)

A l'ample by Pau Povill

2008-07-31T13:10:00.000+02:00

Pus b ancabat d'haver llegit l'excurció esta a caro tinc una ruteta de btt també per explica no tant loca com esta pero en lo seu. Va ser este dissabte que ancabat d'esmorzar i servir uns quants esmorzars a casa me se va ocorrer agafar la bici i ana a pegar una volta, tot aixo als voltants de les 11 del matí. Vai ampendre la pedalada de cara a Sant Roc, lloc perfecte per a fer un bon traget i d'aqui de cara dal a l'ameleral i seguint les marques del GR amunt cap a la bassa del ploron, alli començava en realitat l'aventura. pues bè, a partir d'aqui la confiança m va juga una mala pasada, ja que hi havia pasat unes quantes vegades per aqui en la bici jo avall pero a la primera baixada i primer trocet una mica complicat bum damunt d'unes rames que hi havien per allí, m'aixeco, m'espolso i a torna-hi però a la segona i tambè confiat bumm "al suelo" ara la caiguda va ser menos agradable perque se me va quedar la roda de davant clavada i vai saltar per davant, peró me vaig tornar a aixecar, a espolsar i a torna-hi, aixo no me podia passar més pero justet avanç d'arribar a la font del teix i vulguen torna a fer lo valent, BOOMMM aixo ja era un mal son, pero quin remei me torno a aixeca, me torno a aspolsa, me refresco una mica i de cara a la pista a pegar la volteta i en busca de la sendereta que va a la bassa de la vall, esta excurció s'havia darreglar que estava sent un fracàs de tantes caigudes i tentant la sort novament.... No ara no vai caure, vaig baixar fins la bassa i en les ganes de vulguem tirar me vaig quedar, alló estava congelat, hem vaig refrescar i de cara al poble.lo tros final encara vaig arregla la sortida, però al principi pensava que no arribava sancer. Tot aixo en 1h 3min contant les caigudes, res comparat en la pujada a caro però per a fer boca ja esta bé. HASTA PRONTE. P.D. per cert esta ruta la tornare a fer un dia d'estos que la tinc que fer sense caure ja u contare bye i conteu en mi per a la nadada

PAÜLS-CARO EN BTT!!!

2008-07-23T19:20:00.000+02:00

Ei familia, ja pensàveu que haviem plegat los bartuls eh? pos no!! encara tenim corda. Ja sabem que mos hem passat una mica dixant lo bloc abandonat durant un més, però bueno...intentarem no fer-ho més, i sobretot ara, que ja en deveu estar al corrent, que s'està creant una assosiació d'esports, en que tothom que vulgui podrà fer-se'n soci/a i pendre lloc a totes les activitats que anem tenint en ment. Aprofitem per a dir-vos que estem organitzant una activitat benèfica que consestirà en fer relleus de natació durant 6h, no importa l'estona que un pugui nedar ni els metres, el que importa és la causa, però quan ho tinguem ben lligat jo ho esplicarem millor.
Total, que la brillant idea que va tenir lo col.lega ahir, lo Pablo claro, va ser ni més ni menos que anar desde Paüls al cim de Caro (1447m ) en bici, i jo me vaig fer lo valent i també m'apunto.
Han sigut 80km i 5h dalt la bici, una locura!! i sort que el Sol no ha fet acte de presència perque sinó caput... la ruta és anar fins a Xerta per la carretera ( pam!! ), fins Aldover via verda, camí del cementiri i en busca del camí dels bandejats, que passa per damunt dels Reguers, fins trobar la carretera que puja dalt a Caro, i a continuar pedalant com un condenat.
No se que dir, no se com descriure este munt de sensacions que hem dona la bici, perque jo fa poquet que hi vaig sabeu.., no parar de pedalar encara que estiguis socarrat, en estes lo Pablo ja fa rato que no el veig, hem porta lo menos 5m de ventatja, i no se qui és este que m'acassa i me vol fotre massada... NOOOOOO!!!! és el hombre del mazo, me vol ablair en un cop, però la experiència me fa parar a la font del caragol a menjar una mica recuperar forces i amunt.
La ditxosa cabra que està dalt al roquer pedrificada...li guardaré un bonic record, no m'havia alegrat tant de veure-la, però encara queda un bon trós.
Total, en arribar al planet lo col.lega m'aspera foten-se fart i a mi només me venen ganes d'astenella'm anterra, però ja que estem aquí arribem a les antenes no? Pos sí, lo xungo ha sigut que en apenes algo més de 3km salves un desnivell de 400m, i ja m'asplicaràs...
Arribem al cim de Caro 1447m, 3h22m i uns 40km. Fotos per al record i tornemon que estem a mitant camí. La baixada se fa millor, en apenes 25m baixem lo que mos ha costat pujar en 1h30m, però lo mal de cul se fa present i no m'amolla hasta...

trobo que m'en farà uns dies més jeje. A la tornada fem tot el camí pel canal, i fent-mos lo tonto pasem dels obrers i arribem fins el cap de la plana sense abandonar el canal, així que ja ho sabeu. Arribada al poble sense glamur, però en molt de cansament i satisfacció. No se quan tardaré a fer una locra d'estes, Pablo no m'anganyaràs, almenos per uns dies...
Colorin colorado esta ruta s'acabado!! Esperem satisfer-vos en les nostres bestiades i molt contents de puguer-les compartir amb vosaltres. Desde el cim de Caro molt atentament Pau i Joan,
Fins una altra gent!!! i gràcies per la paciència. ( ja sabeu que sou )

FREDES-PAÜLS BY PAU POVILL

2008-06-24T22:53:00.000+02:00

Bé gent, pues aixo tot va comença la última semana de juny quan per qüestions del lloc de treball que tinc, hem va caure a les mans un folleto de la cursa nocturna. A partir d'aqui lo de sempre quan ten enteres d'una cosa d'estes ara li dius a un, ara li dius a l'atre, jo m'apuntare, jo no se si estic preparat, en fin, de tot lo meneo este resulta que al fin 7 paülsencs vam empendre la marxa (2 realitzariem la travessa de fredes i 5 mos esperarien a caro). Arribat lo dia quan m'aixeco pel matí ,eren les 10 aprox., i en acabar d'esmorzar ja me comencen a tremolar les cames dels mateixos nervis, comencen arribar els primers corredors a casa, i els nervis van en aument, però aixo es un problema fàcil de superar, mos preparem la bossa, en la llista a les mans (aixo mun pare) i a la 1en punt mon anem a fer una bona menjada, una bona amanida de pasta en los seus fruits secs i un bon tall de carn a la planxa (mol bo tot fet per la mestressa de la casa jejeje ma mare la Montse). Fetes les 14.30 tornen aquells nervis que havíem dixat aparcats tornen a fer la visita, es l'hora de canviamios i anar cap a l'autobús que mos portara a fredes si no passa res com en anys anteriors. tot ple de gent corredors, organitzadors i lo que et fa més feliç la gent del poble que et baixa a desitjar sort i en marxa (sirem mun pare l'Enric de les barberes i un servidor lo Pau tambè de les barberes). De cara a fredes arriba la primera cabuçada no per la son si no per a descansa la vista que sufrirà un gran desgast, i mes autobús, i ara un comentari d'anys anteriors, i una atlra becadeta i arribem a la Sènia, alli comença el gran sufriment la carretera es comença a quedar estreta pero amunt i passat lo pantà primer susto, a una curva mos quedem enganxats, tornava lo mal somni del bús, i ai que tornarem a sortir tard, jo que m'estava fen les faenes damun, pero a les 5.40 arribem al lloc, lo tems just per anat al "bater" agafar lo dorsal (1er control 0h.) i fer lo berenar que mos portara hasta caro (un platanò i una barrita de les maravilles) i a les 6 en . en marxa. Casi 600 persones per a l'organització i una mica més de 600 per a uns altres. Mun pare i jo arranquem los 2 junts a saco lo primer tram de pista per a evitar los que van d'excurció, nem tiran en un grupet d'unes 10 persones i ja podem afruixa una mica, agafem aire i a torna-hi ara senda ara per pista, los genolls comencen a demana clemencia pero lo cervell los diu que encara falten unes 5.30h de cursa i no diuen res més. En 2h. i escatx arribem a la cova del vidre 2on control, primrs bous a la vista i primers coneguts, la Gema en unes quantes xiquetes donan crits d'ànim, la moral sen va pels nuvòls i menos mal que no mos cal toreija i avan, amun, avall, bufan, ara entopeso, ara acoxat perque i a un arbre tombat, bufo atre cop, pero sense pensau los dos pare i fill arribem al fin dels pallers i allo es la glòria avall cap a caro, pero baixan los genolls tornen a dir "ep aspai" i els fem cas. En lo cap caxo i de cara a caro quan no mon donem conte "ep coneguts" eren los atres 5 paulsencs que mos asperaven (lo juan del menicaco, lo santi del cambrai, lo paco de la eva, lo ricard de les carboneres i lo jordi de la segalla) entre d'atra gent que havien vingut a fer força i la moral tornava a pujar als núvols. 3er control a caro 3.15h i uns 24 km. a l'esquena ja.Bé, xarradeta de rigor, telefonadeta a la novieta, crits d'ànim, foto als 7 corredors i en marxa i caminan caminan a sopar 2 barretes energètiques que m'han de donar força per arribar al poble i al cap d'uns 45min. lo mumen clau parar per obrir la motxila i traure lo frontal, encara que hi havia algú que no el portava pero sort que es va preparat i sobraven piles, continuem los 7 per les foies buscan la lluna que no apareixia i les senyans que mos havien de portar a paüls.Arriban a les clotes ja se sentia oloreta de cafè, i arribats alli 4rt control, unes 5h i alli lo grup ja se separa marxem davant los 5 jovenelos i se queden los veteranos que anaven una mica maxacats pero en forces suficients per arribar al poble. seguim avan natros només en la llum dels frontals i buscan senyals avançant gent i arribem al punt més esperat lo principi dels 10km. que mos portaran ja al poble i que am de fer com a cabrits avall, los genolls se van tornar a ficar en contacte en lo cervell i dien que prou, però lo cervell los anava dien que ara no podien parar i que va passar, patapam, si si de morros però m'aixeco, m'espolso, lo juan m'anima i avall atre cop i avall, i avall arribem a la pista un descans per als genolls i de cara atre cop a la senda i avall i avall, i tornem arribar a la pista alli ja hi havia lo primer paulsenc àniman (l'Enric de la segalla) recuperem moral mos fa d'avituallament improvisat però no podem parar avall los genolls mos diuen prou però ara ja si que no podem parar i ara en companyia del juan i lo ricard continuem avall pel tossal, la creveta i quan ja es veu lo poble lo 1er grup de jovens uns 20 així a primera vista donan suport, peró natros de cara al poble a un ritme bastan alt. No se d'on sortien les forces "donaven per a tant les 2 barretes de caro???" pero no es pensava en res més que arriba i justet avanç d'arribar a la bàscula un altre problema en lo bús que estava parat al mig, que no podia passa, però a mi ja no me podia parar res si conve passava per damunt,i ara si lo mument de glòria la gent del poble àniman com a bojos l'arribada però encara quedava un problema en lo que no contavem, les escales del alberg, que llarges però los genolls van respondre bè a l'últim esforç i premio 5è control i últim. Al·leluia ja som a casa. L'entreno a sigut recompençat i ara si descans per als genolls i a esperar a mun pare i al paco que venien junts tambè tenin una bona rebuda. Al fin tots al puesto i foto finish. Mol content del resultat de la cursa al fin 6.49h pero tot aixo gràcies també s'ha de dir als valens que mos van acompanyar de caro. I com se diu cursa feta cursa contada una mica llarg pero espero que no se faiga pesat. fins la próxima. P.D. los genolls ja tan recuperats ancabat d'una sessió de relax a la platja i m'han dit que l'any que ve hi tornarem, i a vorem si s'ànima més gent. sta pront

Resumiendo...

2008-06-23T02:19:00.000+02:00

Lo viatge que ja fa un mes vaig començar ja arriba al seu fi! Estos ultims dies la veritat es que m´han vingut un munt de sensacions al mirar enrera i vore tot lo que he viscut. Imatges que no s'esborren. Quan un fa un viatje aixi, lluny de casa, tot sol...pues pases per estats d'anim bastant diversos, intentes que els teus pensaments i sentiments no s'apoderen de tu, pues tens tot lo temps del mon per fer-ho.

Es curios, pues ja casi me sento d'aqui, ja no camino pel carrer com un turista mes, me sento integrat en una cultura tant diferent a la nostra, fins i tot man preguntat uns quants cops si era d'aqui! Tot i que los primers dies me vaig sentir una mica superat per la situacio, la veritat es que al final estic tant content d'haver vingut aqui, m'ha ensenyat tant, he apres tant...Al principi els dies pasen molt espai i te sents bastant sol, pero sempre majudaba molt conectarme a internete i vore los vostres missatges al correu o al blog, era com estar mes apropet vostre, i seguir tambe una mica les votres vides, poder compartir com me sentia, pues tot i que vas coneixent gent guay, sempre et falta la complicitat d'algu mes proper, per n'aixo vull escriureus estes paraules d'agraiment a tots per haverme escoltat i haver compartit en mi part d'este viatje. Vatros heu sigut lo combustible en lo que he alimentat lo fred de la meua soletat!

Hi ha moments que penso, que se ma fet curt, que m'agradaria quedarme mes temps, que vull continuar aprenent pero he de reconeixer que estic cansat, sobretot sicologicament pues trobo a faltar moltes coses de la meva vida, sempre penso com estaran los perritos, la giva, lukas i la noah, que deveu estar fent tots vatros, una abrasada amiga, lo carinyo de la familia, l'hortet, la punta de l'aigua, Paüls, lo mar,les rises al parc de bombers...es curios quan un està lluny, com troba a faltar totes estes coses!! I com he apres a valorarles encara mes.

He passat de sentirme fascinat per una cultura tant especial com la inca, a estimar i admirar a la gent peruana. Els inques formen part del passat,pero aqui hi ha una vida paralela a tot los recursos turistics que aporta al Peru tot aixo. La vida de la gent normal, apartada de tours turistics, machu pichus, dolars...gent molt propera, treballadora, feliços de poder viure!! Es molt dur viure aqui! Penso que per a tots los que visiten Peru, este hauria de ser un viatje que et pugues servir per a ser una mica millor persona, no tant egoista, no tant preocuapada, no tant estresada...almenys a mi m'ha servit!

Estos ultims dies han sigut com de relax, mes introspectius que mai. Asimilant tot lo cami recorregut. He visitat la cordillera blanca, la cordillera tropical mes alta del mon, coronada amb l'imponent Huascaran casi be tocant al cel(6800mts). Amb lagunes rodejades de cerros ferestecs a mes de 4000 mts, carreteres que pujen fins a l'infinit, lames, vicunyes, aigues termals...pero ni tant sols un lloc aixi s'esta salvant de la ma de l'home; los nevados estan desapareixent!! Potser hi haura gent que no li semblara important, pero es una conseqüencia mes de que estem destruint lo planeta! Amb tot lo que aixo comporta. No insistire mes en este tema, pues al final me direu "Pesao" pero intenteu pensar que quan natros mos morim la vida contiua!! No som lo melic del mon...

Ara es hora de tornar, dema agafo l'avio de tornada. Amb moltes ganes d'arribar! Continuare somiant que la vida potser algo maravillos, almenys a natros mos han donat l'oportunitat...

No us negare que tambe he tingut moments prou dolents, que aqui al Peru tambe hi han coses dolentes i tambe molt dolentes, pero en la vida sempre ma agradat quedarme en lo bonic i positiu de la vida i a mes a mes no soc ningu per criticar una terra com lo Peru. Pero si algu te pensat viatjar al Peru i vol informacio no dubteu en preguntarme pues crec que he viscut al 100x100 aquests dies i crec coneixer prou be tot aixo. Aixi que me despedixo de la que durant aquests dies ha sigut la meua casa.Trobare a faltar, la vida al carrer, lo somriure sincer, la plena armonia amb la que viuen los peruans en la terra, los seus deliciosos jugos, l'immensitat del seu territori, lo misteri de la cultura inca, lo cel tant estrellat, los animals lliures pasturant,la magia que envolta tota esta terra, los meus somnis abans d'anar a dormir, la vida sense preocupacions i per supost a la meva amiga soletat que ma acompanyat durant tot este temps! Tornare algun dia...

Unes floretes mes de regal per a tots vatros. Espero que hagueu disfrutat en les fotos, i hagueu intentat entendre com es lo peru, sempre desde lo meu punt de vista clar!! I que hagueu entes part dels meus sentiments!

Una abrasada. La proxima ja mo la podrem donar en persona...que guay, chevere, baca...jejeje!

Jo a l'igual que un bon amic meu tambe robaré uns versos...

"¿Cómo puedes conformarte, Juan,

con un solo cielo si hay toda una América

del otro lado del mar?"

"Viajaré con la ilusión de llegar a ser un pajaro...

2008-06-21T03:29:00.000+02:00

...y volar cada vez más alto" Ja fa uns anys, una personeta molt especial me va ensenyar a volar, me va ensenyar a no tindre por a desplegar les meues ales, a no plorar al no tocar de peus a terra i a deixarme portar pels aires de la felicitat. Ha passat lo temps i estic encantat de poder continuar volant al teu costat. Gracies Txelita. Gracies a tu me atrevit a fer realitat los meus somnis...

He tardat uns dies en fer una nova cronica, pero es que los dies s'acaben i intento disfrutar del poc temps que me queda a tope! Despres de la visita a la selva tocaba anar cap a lo llac titicaca, lo llac navegable mes alt del mon, vora los 4000 mts. Lo viatge de Cusco a Puno en bus va ser horrible, molt de fred(los vidres del bus estaben glaçats per dintre) i en una diarrea potent fruit de la meua sessio de ayahuasca en un chaman(aixo no pot convertirse en una cronica pues pensarieu que estic una mica boig).

Al cap d'un dia ja estaba en condicions de nar a navegar pel titicaca que amb una extensio de 8000 kms quadrats i mes de 160 kms de llarg pues es impressionant. Vaig visitar les illes flotants dels uros, una comunitat que viu al llac en unes illes flotants fetes de totora, una planta endemica del llac que los proporciona tot lo necesari; casa, combustible, menjar...i despres l'illa d'Amantani a unes 4 hores de navegació, on no hi han cotxes, ni carreteres, ni llum i on pases la nit a casa d'alguna familia compartint en ells lo minjar, la seua vida, una especie de turisme vivencial. Es un bona manera d'adonarten de les inquietuds de la gent d'alli. Aqui a l'illa vaig disfrutar d'una posta de sol...poseu vatros mateixos l'adjectiu al vore la foto! I al dia següent me vai aixecar d'horeta per a vore la surtida de sol! Brutal!!!

Seguint en los contrastos de Perú men vaig cap a Arequipa(per a mi la ciutat mes bonica del Peru) on diuen que se troba lo canyón mes profund del mon, en dura competencia en lo canyon del colorado. Una zona realment rural en muntanyes de mes de 5000 mts i un canyon que ha creat lo riu Colca, un autentic parais per al condor! Aixo si per a Parais una zona que hi ha al fons del canyon, un oasis en arbres fruiters, basses per banyarte, prenent una birreta, lo maxim despres de 5 horetes caminant. Aixo si jo no contaba en los mes de 1000 metros de desnivell que havia de pujar. Pensaba que no arrivaba, sens dubte lo dia que mes me cansat, arribo petadissim a l'Hostal. M'esperaba un soparet bonissim a la vora d'una tximenea. Una sopeta, bistequet d'alpaca, una txela...

Ara tocar marxar cap a la cordillera blanca, nomes me queden tres dies, aixi que obrire ben fort los pulmons per respirar l'aire de la serra de Peru per ultim cop, almenys durant aquest viatje, ja que tinc la certesa de que hi tornare...

Me sento cansat, tant fisicament com psicologicament, son molts kms recorreguts, massa nits dormint al bus, l'alçada, trobes a faltar coses...pero si pugues continuaria amb aquest viatje durant un temps mes!La serra m'espera!! Un besito molt gros per tots i que tot vos vaigo bé!

Ciao Caio.

Pauet.

Cursa de Capçanes

2008-06-16T17:50:00.000+02:00

Hola familia, pos si, una altra cursa a les costelles, este cop va ser el passat diumenge 15 al poble del Priorat Capçanes, que ja de bon matí ne va fer de les seues i mos va costar trobar-lo...
Este dia era diferent, no per la cursa propiament dit, sinó per tot el que la feia un pèl especial, però anem per parts. Primer perquè el poble de Paüls va guanyant adeptes a això de correr pel monte, este cop eren el Paco i el Santi els nous debutants en les carreres per muntanya. Segon perquè vam estrenar equipació i ja no pareixiem l’arco iris quan mos vam fer la foto de rigor, cal dir que l'esponsor era la Casa de Pagès Ca les Barberes, moltes gràcies!!! I Tercer i no menys important, tot el contràri, l’AFICIÓ, ja s’ha acabat això de matinar i agafar lo cotxe totsols com a musols, i que a l’arribada a la meta no s’entos lo teu nom cridat a saco.
Dit lo que heu llegit, se fan les 9, comencem a calentar i resoldre problemes tècnics a l’hora de posar el dorsal, mai queda recte!! I bueno nervis com sempre, encara que la cursa era per asfalt i per pista forestal, de 14 km.i a priori no mos ha de costar massa temps a fer-la. Especulem en los temps que farem, cada un fa el seu pronòstic, i el sorprenent és que tots el vam superar a la baixa (vull dir que tots vam fer menos que el que esperàvem). Comença la cursa i venga tota la borregada de gent ( casi 300 participants ) a correr per aquells carrers, una mica de pista costa avall, crusem un barranquet un parell de vegades abans de començar a enfilar la costa amunt, quin patiment!! Són 2’5 km sense descans costa amunt, nem Jo i el Pau los dos a una, però d’algo m’ha de servir tenir les cames més llargues i li trac uns 20m de ventatja. I una vegada dalt al collet, avall s’ha dit, a partir d’ara tota la cursa transcorre per pinars planerosos i sense massa desnivell per acabar agafant una pista que porta al poble altre cop.
El millor és que la gent que t’anàves trobant pel recorregut cridàva: “venga estos de Paüls!!!” i claro és que portar lo nom del teu poble a la camiseta els ho posàva fàcil, i a l’arribada tots en lo mateix comentàri que mos omplia d’orgull: “Fa poc van fer la cursa no? I la cirera com a nat?” boníssim!!
Ai afició, que fariem sense vatros... ? crits, aplausos, fotos, més crits, més aplausos i més fotos, encara que a les últimes fotos sempre les feu a gent que no coneixem...jajaja!!!
Deixeume que us nombro a tots; Marta, M.Carmen, Lorena, Elisenda, Montse, Eva, Aleix i Joel. Moltes gràcies a tota l’afició, tant als que vau vindre com als que no; als primers per aconseguir-ho i als segons per desitjar-ho.
Bé, i cursa feta cursa contada, només dir un parell de coses, que s’abesseu que la classificació local va anar així: JOAN( 1h 3m ), PAU( 1h 5m ), ENRIC ( 1h 10m ), SANTI ( 1h 21m ) I PACO ( 1h 22m ).
Que el dissabte 21 és la travessia nocturna Fredes-Paüls, a vore qui s’anima a última hora!! Sort als sonats que la fau tota!!
Au family, fins aviat i salut a tots!!
P.D. perdoneu per les fotos però tinc problemes tècnics i no les puc penjar...

Ara si que penso que existeix la perfeccio...

2008-06-14T01:36:00.000+02:00

"No deixeu mai de somiar, no deixeu mai de creure en los vostres somnis, ni en vatros mateixos, envolteuvos d'amor, de felicitat, de la vostra gent, cuideu, respecteu, estimeu, no oblideu que som molt afortunats de viure on vivim, reflexioneu sobre tot lo que us fa infeliços i valoreu si realment son tant importants com penseu...la vida pot estar plena de flors sota los nostres peus, dixeu una porta oberta a la feliçitat i voreu com vos acompanya sempre. La naturalesa pot inspirar sentiments tan grans..."

La veritat es que han sigut los dies mes bonics que he viscut durant aquest viatje, m'he sentit en perfecta armonia en mi i en tot lo que m'envoltaba. És lo més semblant a la perfeccio, d'acord a la meva manera de vore la vida.

Despres del contacte en gent durant la travessia, he contactat plenament en la terra. He visitat Puerto Maldonado, la selva del sur de Peru. Un lloc realment curios, sembla que no hi sigues al Peru, gent en txangletes, pantalonets curtets, voltant en moto tot lo dia, cases de fusta de colors, calor...un ambient mes semblant a Cuba! Vaig llogar una motet i vaig estar voltant pel port comprant fruita, passeigant pel mercat i sent feliç sense saber lo que m'esperaba al dia següent...pura selva!

Prontet de mati, en un bote baixem pel rio madre de dios en busca del lago sandoval(reserva de flora i fauna). Com que l'entrada esta prohibida a particulars has de contractar un guia, i tinc la sort de trobar a L'Arturo, un gran pata que te la gran sort de viure dintre de la reserva, evidentment me diu que no ho canviaria ni per tot l'or del mon, jo tampoc!!! Congeniem rapidament! Mos acompanya la Qasha, una de les noies que va vindre a fer lo trek deel Machu!

La selva es la maxima expresió de naturalesa, que exhuberant i radiant sens mostra la terra. Centenars de plantes medicinals que els natius continuen utilitzant i de les quals s'extrauen la gran majoria de medicaments convencionals, arbres gegantins, i especies realment curioses! Los sorolls de la selva t'evoquen a un mon misterios on tot lo salvatge continua tenint rao de ser. Guacamayos, tucans, monos, osos...

L'arribada al llac simplement es com una experiencia religiosa que cantaba algu. El lloc on dormim es una cabanya tant simple i tant sencilla, pero alhora tant especial; rodejats de cocoteros, taronjers, mangos, plataners, orquidies, moltes flors, herbeta al terra, i tot tranquil!!!

No men puc estar i me pego un banyet al llac, on habiten caimans i piranyes pero que l'Arturo m'assegura que no ataquen, es igual jo ja me puc morir, soc tant feliç! Mentres estic menjant una taronja a la vora del llac, apareix una bandada de monets que aqui els hi diuen Frailecillos, no se quants son(mes de 50) pero es tot un espectacle vorels saltar d'arbre en arbre! Dinem, gracies al Mirko, de luxe, platans fregits, peix, fruita. I un coco agafat de l'arbre....mmmm....con canvia la fruita d'aqui!Despres de dinar anem a navegar en un bote pel riu, on sents una pau tant bona, anem a escalar un arbre per unes lianes fins casi 10 metros, L'Arturo encara esta uns metros per damunt meu, sembla un monet mes...jejeje! Menjem canya de sucre, i parem a pescar piranyes i corvines que acabara sent lo nostre sopar! Que bones son les piranyes!!! Lo lloc encara es mes magic ara, aqui no hi ha llum, i esta tot il.luminat en lamparetes de queroseno i espel metes

En la foscor es posible vore caimans, aixi que ja hi som, en les llanternes pots vore com los hi brillen los ulls, uns punts roigos tant penetrants!! Ne veem un de 3 metros pero com que no es plan, n'agafem un d'un anyet, que bonis que es tindre un animal aixi a les mans, transmet tanta força!!! Despres busquem tarantules, escorpions...i poc despres a dormir...que a gust que dormire esta nit!

Tanco els ulls, respiro pau i feliçitat, les estrelles brillen..la terra te la clau de la felicitat!!

Al despertar me n'adono que tot aixo no es un somni, es real i ben real! Quina pena que la selva de l'amazones al nord del peru i al brasil, estigue sent desforestada...un cop mes la ma de l'home acaba en milers de vides! En la mesura en la que pugueu, respecteu la terra! Es lo que mos dona la vida que tenim!!

Se mos acumulen les croniques, ara ja estic al llac titicaca. Recuperantme d'una sessio que vaig fer en un chaman a la selva. Prontet una altra cronica.

Aixo s'acaba, tinc la sensacio d'estar arribant al final d'un viatge cap a molts llocs...

Un cop mes una floreta i que espero que sigueu tots molt feliços.

Desde l'inspiracio de la Pachamama. Pauet mes petit i mes feliç que mai.

Salut amics!!!

Pura vida!

tornem a ser occidentals...

2008-06-11T21:55:00.000+02:00

Fea dies eh??

Han sigut uns dies diferents pero especials i bonics tambe. Era la part mes turistica doncs haviem d'anar en una agencia, i en grup de gent pero al final ha sigut una gran experiencia. Diferent pues al estar en mes gent he fet coses que no havia fet fins ara, vaig tornar a ser un gringo mes!! Pero bonic compartir l'experiencia en una colla de bona gent! Lo Machu seu mereix!

Vam partir de cusco en bus cap a un lloc anomenat Mollepata, on vam començar lo trekking! Ja al bus les primeres presentacions, erem 4 americans, 2 australians, 2 canadencs, 3 belgues, una polaca, una txeca, un irlandes i lo de Paüls entre totes estes grans potencies...jejeje! Aupa Paüls!

De lo primer que me n'adono es de que he de millorar lo meu ingles, a l'hivern tornare a estudiar ho prometo!!! I mes si l'any que ve vull recorrer irlanda en bici...

Bueno pues eso comencem i van caen los kms, primeres bufades per part d'alguns, primeres histories que mos van contant los nostres guies, L'Huber i la Luisa, majissims los dos!!

Vas coneixent a la gent, tant sols hi ha un que parla castellà, Lo Nelson, un paio belga de puta mare que porta viatjant 6 mesos i lin queden 6 mes, del 14 de desembre del 2007 al 14 de disembre del 2008, te previst recorre casi tot lo mon! Aixi que he de buscarme la vida per a relacionarme en los demes.

Arribem al primer campament a 3700 mts envoltats de paratges magnifics, pampa, nevados(amantay y salkantay) sopem i a dormir prontet pues fa bastant rasca...aixo si uns tragets de ron per a calentar lo cos abans de dormir. I contemplar una miqueta l'estrellat cel que tenim per sotre...la llibertat s'apodera de mi...soc lliureeeeeeeeeeee crido!! Interiorment claro, pues la gent ja esta dormint!

Lo segon dia amaneix molt d'hora, a les 5, aixo si los arrieros mos deleiten en un mate de coca per al fred i l'alçada.Se preveu lo mes dur pues pasem per un coll a 4700 mts...hi ha gent en problemes d'alçada(vomits i mal de cap) que prefereix llogar uns cavalls per fer la part mes dura del trekking. Los 7 valents que quedem tirem avant i en unes tres hores estem als peus del Apu nevado Salkantay, montanya sagrada per als inques i inaccesible per als alpinistes, mai ha pogut ser conquistada( una victoria de la terra yeah!!!) Pel cami hem vist volar al condor, animal sagrat de la trilogia inca! Baixem per una vall que ens continua mostrant l'esplendor de la serra andina. Baixem i baixem, mes de 2000 mts de desnivell, per a començar a entrar a la selva!! Despres de casi 12 hores caminant arribem al campament.Com que la dutxa es una aigua casi congelada l'olor corporal comença a mostrarse tal qual i dormir a la tenda comença a ser tambe una aventura. Ostia Nelson tio, les teves botes a l'acabar lo teu viatje seran armament quimic...La veritat es que los cuiners seu curren molt i mos deleiten en menjars bonissims fets en molt pocs mitjans! Com deia ara toca intentar dormir....

Lo tercer dia son uns 15 kms pujant i baixant, pero lo cansament acumulat comença a notarse en la gent. Caminem per un paratge tant diferent, ara estem a la selva, humitat, plantes de cafe, plataners, aguacates, granadines i molts de mosquits, hem abandoant la serra. Pel cami vas conversant, coneixent gent molt diversa en inquietuds i objectius molt diferents. I aprenent molt de les experiencies dels demes, com del Peter un Irlandes tipicament irlandes, que es pasa tot lo dia cantant, quin fart de riure quan mos conta quan va ser atacat per una banda de goriles al congo...o una parella de belgues, la Linn i lo Voter, que tambe estarant casi 2 anys viatjant i currant por ahi! La sopresa a l'arribar al campament, visita a unse aigues termals,ohhhhhhhhhhhhhhhh!!! genial, aigueta a cai 40 graus!! Surtim tots arrugats com a panses!!! Ja al campament en lo Nelson, Peter i Maximus(un frances d'un altre grup) mos bebem uns cubates(no podien faltar!!) conversant i escoltant Bob Marley fins casi les 12. Buena onda! Va nois que demà a les 5 toca la diana!!

Lo 4 dia es sencill, 15 kms per a arribar a aguas calientes poblet a uns 2 kms del MaChu Pichu. Per la nit en Plan celebracio tot lo grup acabem mig borratxos i lo trio de la muerte, Nelson Peter i lo noi de Paüls allargem la nit fins casi la una. A les 4 mos hem d'aixecar, imagineu-vos pujant les mes de 500 escales que hi han per a arribar al Machu Pichu...tot i aixi pujo com una moto!! Sera l'energia que hi ha a l'ambient!

Lo del Machu Pichu...simplement he de dir que sort que los espanyols nol van trobar...una de les 7 maravilles del mon! Penso que es un dels llocs de la terra mes sorprenents donat lo seu emplaçament i enigma, ningu sap que era, ni perque estaba alli, suposicions moltes! Certeses cap!! Be una si, que es genial! En Jim, un canadenc aficionat tambe a les curses, pujem al Wayna Pichu i fem una ruta de casi 3 hores, som los unics, la gent ja esta fosa!!! Les vistes desde alla dalt pues be ja ho veieu a les fotos!! Machu Pichu no hi han paraules per desciruel, penso que es millor visitarlo i que cadascu experimente!!

Al baixar Jim, s'agafa un Bus i jo decideixo baixar a aguas calientes a peu, en lo qual faig un integral de cai 100 kms en 5 dies, pero no estic gens cansat!!! Estic a tope d'energia!!!

Agraim als cuiners, als arrieros que portaven les mules en les tendes de campanya i tot lo fato. Ells si que son uns autentics herois, pues ara tornen a Mollepata en nomes 2 dies, Admiració es lo que sento per n'esta gent. Viag a dir-ho clar, quin parell d'ous que tenen!!!! Gent curtidisima que han fet tota la ruta en maniga curta i albarques. No som res....

Despedida i intercanvi de mails, bonic saber que tens companys i companyes repartits per tot lo mon...

Tot aixo ho escric desde puerto maldonado, desde la selva on he estat al paradis perdut uns dies, ja fa 4 dies que vaig estar al Machu pero bueno penso que aixo sera una altra historia...molt especial per cert!

JA estem a dia 11 i nomes me queden 2 setmanes...sniff sniff..quina pena!

Espero que tots esteu de reputissima mare i que us continuo enyorant..vos regalo una floreta!!!!

Ciao Ciao.

Consells per fer un bon paper.

2008-06-05T17:00:00.000+02:00

Ei familia, aquí teniu alguns consells per a la pràctica d'una carrera de llarga durada, pel subcampió mundial de marató Júlio rey;
Tenint en compte que la competició és en diumenge:

-Dilluns, dimarts i dimecres farem el que es diu buidatge, consisteix en menjar molt peix, ous i carn, i no menjar ( o almenys en menor quantitat ) pasta, arròs, pa i dolços.
-Dijous, divendres i dissabte farem el que es diu "relleno" disminuïnt progresivament la ingesta d'ous, carn i peix i ingerir fins a "rebentar" arròs, pasta i derivats dels cereals. Mengeu mel, fruits secs, raïm, panses, figues i dàtils. És important què bebeu molta aigua i un litre de beguda isotònica el divendres i un litre el dissabte.
-Diumenge ( dia de la competició ), esmorzar 2 o 3 hores abans de la sortida, beveu molta aigua i preneus un cafè, just abans de començar el calentament. Kuidao!! no és bo pendre glucosa instants abans de la carrera.

Aquí van alguns consells d'entrenament la setmana abans de la carrera:
Ha de ser un entrenament suau, hem de tenir en compte que tot el que no haguem fet, a partir d'aquest moment sirà inútil. La última setmana és per assimilar el treball realitzat les setmanes d'entrenament i per a mantenir el to muscular. Si entrenem fort els últims dies l'únic que farem sirà fatigar-nos abans de la competició.
Els últims dies tenim que moderar la intensitat dels rodatges, així conseguirem correr més descansats el dia de la competició i fins i tot en certa ansietat, bona per a la competició.

Espero que els consells us vagin bé, a mi em va funcionar per a la cursa de Paüls...jaja
En properes cròniques intentaré posar algo més sobre nutrició i esport, tant o més important per al deportista que el pròpi entrenament físic.
Kuideus!!!

Caminant al ritme del sol i de la vida

2008-06-04T01:01:00.000+02:00

Camines viatjant a traves del temps...tot canvia; el soroll de la ciutat dona pas a la soletat del mon rural, el teu pensament es transforma en fantasia, anyoranÇa d'un mon perdut...cap on anem? uns anys de bogeria estant tirant per terra millons d'anys de perfeccio, home fill de la terra no t'oblides d'on vens! respecta la teva casa i donali sopluig, com ella ha fet durant tants d'anys!!!

Viatjar a un Pais mes pobre que el teu et fa adonarte de moltes coses, si ja se que tots ho sabem, que a tots ens afecten les imatges de la tele quan les veiem, pero quan el teu dia a dia esta ple d'imatges que reflecteixen aquest mon de pobresa(material que no espiritual) t'arriba ben endins!!!

Al Peru hi ha molta pobresa, analfabetitzacio, pero no miseria, incultura, son una gent fantastica, amb un gran respecte per la terra, animals i persones, per tot ser viu!!! Perque no ho havien de fer?? De fet viuen gracies a la terra i ho saben!!! No com natros, que per moments sembla que ens oblidem del que ens dona la vida!!

Han sigut 4 dies fantastics, desde l'ultim dia que ens vam trobar en aquest blog. Estic coneixent la part de Peru que precisament volia coneixer, la part de les persones!! Evidentment que les ruines son fantastiques(la foto de ollantaytambo no us recorda al senyor dels anells?), que els paisatges son bucolics(heu vist el color dels nubols) pero lo fascinant es vore com viuen aquesta gent en tan poc!! Lo sou mitja a la ciutat son uns 200 nuevo soles, un profe ne guanya 300!! Un Euro son 4 soles, feu la multiplicacio vatros mateixos!! terrible no?

Jo a la meua, fugint dels turistes, anant als puestos caminant, agafant el que aqui diuen colectivos, que solen ser unes furgonetes tipo vanete, on hi han 11 seients i l'altre dia vaig contar que vam pujar 24 persones, a mes de pataques(o papes), maletes, gats....i un conductor tot grillat per la carretera!! "pa havernos matao"

Del menjar tb estic disfrutant; uns aguacates(palca), uns mangos, panoches de panis bullides(que aqui diuen choclos), sucs de fruita naturals exquisits!!! Un plaer!

Pel que respecta a les ruines impacten bastant les de Pisac, les de Moray que son uns cercles concentrics que s'adapten armoniosament a la terra(on vaig fer la meua primera ofrena a la pachamama) on a cada alÇada tenien un cultiu, les salines al mig d'una pampa on vai coneixer un senyor molt majo, el senyor cruz, en los seus burros, que estaba trillan el blat!
I ollantaytambo( la fortalesa del senyor dels anells) alli on l'exercit de Pizarro va perdre una batalla(que no la guerra), sucumbint a les escales que voreu a la foto, a una pluja de pedres i fletxes!!

Qui em coneix, ja sap que jo soc un enamorat de temps passats, i lo que disfruto de la naturalesa, aixi que imagineuvos lo que estic disfrutant! Reafirmant los meus pensaments i assentant los meus valors!! ELs peruans son de costums ben sanes, aixecarse d'hora, sopar prontet, bona alimentacio, vida al carrer durant el dia, suposo que l'horari solar els fa funcionar aixi, pues aqui abans de les 6 ja es de nit!!

De problemes cap; llevat d'una mica de cansanci acumulat, mes de 50 kms en tres dies, tots al voltant dels 300o mts! I una mica atxitxarrat pel sol!! Ah i que a sovint penso com estreu...

Aixi que avui dia de relax, visita a un mercat artesanal a un poble guapissim que es diu chinchero!! Preparar lo fato pal trekking que comenÇo dema cap al Machu Pichu! I visita obligada al blog!

Ara son les 18:42, alla a caseta pues set hores mes!! Segur que tots esteu fent nonetes! Bueno potser hi ha alguna anima perduda que encara esta desperta(me venen al cap alguns noms que no dire...jejeje)

La proxima cita d'aqui 5 0 6 dies, el Machu m'espera!!

Man dit que per les terres de l'ebre ha plogut molt, a Paüls mes de 300 litros, que be que be!!! Segur que l'hortet estarà precios...ha anat be esta aigueta eh txelita!!!

Una abraçada molt carinyosa pa tots!

"EL viento me daba igual, y a mi me lleva lo que me queda esta por venir,

y una casa de carton para poderte amar, y rapido quito el cielo de nubes negras. Yo sueño con tu calor, no quiero despertar..."

Aupa Hermanos!!

que petits que som...

2008-05-31T01:09:00.000+02:00

Hola tropa!!

No hi ha dubte que viatjar obri fronteres, mentals, culturals, personals...cosa que recomano a tothom!!!

Ja porto 4 dies per Peru i les sensacions han anat canviant en aquests dies(fruit d'aquesta obertura) Com us he dit me vaig sentir molt petit, comencant per l'aeroport, tanta gent, tants avions(fins i tot en un simple 27 de maig) Les xifres marejen; 12000 kms, volant a uns 12000 metros d'alsada, a uns 1000 kms per hora i temperatures de menys 60!

A l'avio la gran majoria peruans que retornen a casa o be van a passar uns dies en la familia, dura vida la dels immigrants, com el walker, company de fatiga durant les 12 hores de vol( va ser bastant mogudet) que fa 8 anys va abandonar el seu pais per na a treballar a Bcn.

L'arribada a Lima horrible; un taxista boig fent carreres desde l'aeroport, ciutat molt bruta, fea, sorollosa i amb molta pobresa, mes de 12 milions de persones. Nomes vai estar un dia, temps de voltarla una mica, flipr en los busos de mes de 30 anys i flipar tambe en les carreres dels taxistes( que bojos) adentrarme sense saber-ho en algun barri una mica perillos com el barri del callao on vai coneixer al "starky" tot un expert en aixo de la bogeria i de la vida de carrer, hem va advertir de la pilleria de certs peruans i em va regalr una pulsereta i llavors de huayruro(planta de la selva)tot i que us he de dir que per moments no les tenia totes, van comensar a apareixer personatges pel voltant i vai pensar je está emboscada, pero no vai pirar i vai pillar un bus capa el cuzco( 24 hores de bus buf!!!!)

Durant el cami ja comenses a adonarten que Peru com be diuen, te desert, serra i selva. La surtida de Lima dona pas a hores de desert(paracas, ica, Nazca) en una caotica autopista, on els camions van contra direccio, les vaques caminen per l'anden de l'autopista, venedors ambulants i damunt te cobren peatge(lo que diem que les coses te van sorprenent poc a poc).

A la serra i EL cuzco tot canvia, els campesins continuen vivint de la terra, sense cap altre tipus de manera de subsistir, per moments tinc la sensacio de que viatjo en el temps, suposo que aqui a España fa anys devia ser el mateix.

Ja a la capital de l'imperi iInca, te veus del gran llegat(cultural, religios, arquitectonic) que va deixar aquesta civilitzacio en tant poc temps, fins que vam arribar "los espanyols" per conquerir-ho tot!! Mentrestant els inques vivien cultivant la terra i venerant a la pacahamama, els espanyols es van dedicar a saquejar l'or, tombes sagrades i tota una cultura riquisima. No entrarem a parlar-ne molt doncs es extensisima, aixo si veneraven a la terra i tot el que feien tenia una explicacio astrologica i divina!
Cuzco es apasionant, ciutat inca (el poc que queda) i colonial, que recorda a Granada, Amsterdam, barcelona...es a dir ciutat cosmopolita plena de gent amb un gran ambient. EL primer dia vai recorrer la ciutat visitant algun museu, els carrerons del barri de Sant blas, la plaza de armas, tot flipant en la cantitat de botigues d'artesania andina i en les dones inques que es passeigen per la ciutat venen els seus productes.No hi ha gaire turistes i el que menys espanyols, de moment cap, m'han comentat que solen vindre mes a l'agost. Nar a dormir a un hostal per 3 euros i al dia seguent el viatje ja comensa aanar com a mi m'agrada.

Trekking d'uns 15 kms per zones rurals, amb burros, tossinos, llames, tots lliures vivint de la pachamama, arribant als 4000 mts d'alsada per visitar ruines inques com puku pukara, tambo machay, sacsuayaman...tot fugint de les agencies de turisme que et porten en bus als llocs. Aixo si, val la pena pagar uns soles(uns 2 euros) a algun personatge dels que merodeja per la vora de les ruines per que et vagi explicant coses de la seva cultura, sino tant sols veus pedres... No me trobat cap trotamundos que anes a peu com jo, potser es per l'alsada. Jo de moment cap problema, al principi notes que de seguida el cor et va atope i et fatigues pero despres res, potser es gracies a la mamakuka, o fulla de coca, planta sagrada per als inques, que portes a la butxaca i vas mastegant a sovint! Mmmmm....Jejeje!

He comprat 4 cosetes, es inevitable, tot es tant bonic i barato. per que us feu una idea; sopar o dormir per menys de 5 euros, a una iaia inca li he comprat pel cami 4 platanos per un sol(uns 20 centims) o 4 panets un euro!!!!

Dema vai capa Pisac, uns 15 kms mes per visitar unes ruines i un mercat artesanal on encara funciona el trueque, pasare la nit i sun dema visita a uns banys termals(calca), salines a mes de 4000 mts(prop d'urubamba) i chinchero, tot aixo es le valle sagardo de los incas!!!

DEspres m'espera un trekking de 5 dies per arribar al machu pichu!! Visitar la selva, llac titicaca, cañon del colca...i si tinc dies anar a la cordillera blanca als andes!!

Resumint, cosa dificil doncs tenia ganes d'explicar com me sento, pues viatjar sol te les seues coses bones (basicament fas el que et dona la gana i tajuda a coneixet una miqueta mes) i les dolentes(trobes a faltar algu en qui compartir sensacions i sentiments, pero bueno acabes parlant amb la gent d'aqui, que per cert la majoria son bones persones i molt carinyoses i complagudes). Aixi que gracies a aquest blog es com si estiguessem compartint una cerveseta i nar txarrant del viatje. Us sento mes aprop!!

VIatjeu sempre que pugueu, i sobretot hem de valorar mes el que tenim, doncs es moltissim, som afortunats no ens falta de res pero hi ha mes gent infelis en el nostre mon que en el seu, perque sera?? Penseu-hi?

Desde la llunyania pero mes aprop que mai, Pauet!!!!

Besitos pa tots i molta enegia d'aquesta magica terra!

Rumbo a la terra dels Inques!!!

2008-05-26T10:04:00.000+02:00

Bé familia, pues eso que marxo de viatge capa lo Perú...men moro de ganeeeeess!!!!!
Despres de molt temps esperant un moment aixi podre cumplir un dels meus somnis; creuar lo txarco, carregar la motxilla i descubrir la terra sagrada de la cultura inca.
Serà un meset voltant pero segur que sem fara curtet. Hi ha tantes coses per decubrir; machu pichu, titicaca, cordillera blanca, arequipa, cuzco, amazones...no se tantes coses que no ser per on comensar.
Marxo dema i torno passat Sant juan(aprofito per felicitarte Juanet, molta energia per a n'estos mesos de desgast oposicional...jejeje), encara que marxo sol, no mi sentire sol pues men vaig carregat dels bonics records que me venen despres destos anys a Paüls i més recentment de l'emoció del dia de la cursa, GRACIES A TOTS!!!!(encara no ho havia fet) per l'apoyo que mos vau donar a tots los valents corredors del poble de Paüls!!
Espero poder anar donant senyals de vida al blog i nar llegint les vostres croniques!!
No pareu! Neu fent cosetes que la vida son dos dies i avui és l'ultim....
Una abraçada a tots!

"Y no se lo que hacer y en una de las 2 me perdere tu dejame en paz, dejame viajar mi forma prohibida es libertad, es libertad, es libertad...
soy un poeta y vivo encadenado al arte y soy callejero"
X los delinquentes!!!!

VIII CURSA DE MUNTANYA DE PAÜLS

2008-05-22T23:49:00.000+02:00

Ei family, que més puc dir después de que l'Enric fes una descripció de la cursa en primera persona i tant real. Però bueno intentaré fer una crònica no molt llarga i intensa com ho va ser la cursa.
Bla, bla, bla... donen la sortida i som-hi. Sense calentar com sempre i la boca pastosa en arribar a les voltes, i què esperaves trós de ruc. Pujada a conservar, però és imposible sabent que cada metre és important per a poder deixar el poble en un llistó ben alt. Arribada a la finella i sobrat de forces, encara que no veig al Pablo se que no hem porta ni 50m. L'atenc a la cresta, espectacular, i més encara quan sents el teu nom - venga Juanito!! fot-li metxa!! si si, los aficionats del poble (Marisa, Cristobal, Ricard, Carme...) i molta més gent que et fan sentir que no corres sol, que ells d'alguna manera t'estant empenyent. Al Nico fa rato que no el veig, i al Pablo li he agafat el relleu i soc jo qui ara tira del carro. Baixada a creuetes de Lloà i comença la carrera contra mi. Una mala administració de la beguda i no menjar quan era hora fan que de cop el dia es vagi enfosquin i el meu cap estés més allà que aquí... sintoma de pajara, AL LORO!!! començo a menjar i beure i la pujada a la punta de l'aigua ja es fa present. Ara no Joan, ara no pots afluixar, deixo de pensar en el mal de cap i altra vegada els crits d'ànim, esta vegada el Joel, l'Aleix i el Paco no paren de cridar els nostres noms, i pujo més pensant en ells que no pas pensant en el mal de panxa.
La sotragada i l'intent de pajara el tinc superat, però queden seqüeles, i les primeres rampes arriben tot just d'adelantar al Nico i 2 o 3 atletes al Joan Gran. Al Pla de la Hedra m'ateny el Pau, i més avant trobem al Pablo. Queden 2 kilometres, el Pau es consolida com a nou guanyador local de la cursa del Poble, agafant-mos ventatja, bon regal el dia del seu aniversari, FELICITATS CAMPIÓ (3h 11m). I el Pablo i jo arribem 1 minut més tard,(3h12m) colgats de banderes, plens d'alegria i força que no sabem ben bé d'on surt. Bé, si que sabem d'on surt; de tota aquella gent que mos tracta de locos quan anem pel monte a entrenar faiga fred o calor, de tots aquells que mos animaven en plena muntanya com si fossim els seus ídols, de tota la gent de la plaça que van tenir l'humor d'esperar tot lo sant matí a que arribèssin un a un els corredors, dels que t'aplaudeixen perque no t'han vist mai, i dels que ho fan perque la teva cara els sona d'una altra carrera no se on, i sobretot a aquells que et trobes per la tarde i et pregunten amb molt d'interés: -I la pròxima carrera on?

On? no ho sabem, però el que si que està clar és que correrem per tots ELLS, I DEIXAR EL POBLE DE PAÜLS AMB EL LLISTÓ BEN ALT!

GRÀCIES A TOTS!!!!!!!!!!!!!

La cursa a ulls de l'Enric Adell.

2008-05-22T23:38:00.000+02:00

Espectacular!!
Com cada any, des de fa 8, el nostre poble acull una cursa de muntanya que porta el seu nom. Enguany, com a novetat, puntuava al campionat d’Espanya de Curses de Muntanya. Al circuit català de curses de muntanya ja fa 4 anys que i és present. És una cursa consolidada dins del circuit. Es va fer rècord de participants, més de 400 persones van prendre la sortida. Jo pensava que no es superaria la marca de l’any anterior, però al final em vaig equivocar. Creia això perquè la setmana anterior a la celebració de la nostra cursa es celebraven curses molt importants, com la marató de Berga.
Passant al tema que ens interessa, que és parlar del transcurs de la cursa, la carrera és desenvolupa per un circuit molt tècnic i dur. Aquest any teníem l’afegit de que el terreny estava banyat i enfangat degut a les pluges que fa dies que cauen al poble, però el matí de la carrera el temps va acompanyar. Mai plou a gust de tothom!!
A les 8’30 vaig anar tirant cap a la plaça. Quedava una hora i l’ambient que havia era, com sempre, espectacular. Això era gràcies a la xaranga TAL COM SONA. Primer van donar la sortida a les noies, vaya ritmet que portaven!!! I ales 9’30 en punt es va donar la sortida! Igual que per les dones la va donar la xaranga. En aquest moment es quan tots els nervis acumulats durant els últims dies i les darreres hores s’esvaeixen. Començo al meu ritme, com sempre, i peguem la volta al poble. Al arribar a la plaça ja pararies, però no! encara em queden uns 22 km més. Pujant cap al cementiri sento un que hem pega un copet per l’esquena, era el Pau (o Pablo?) que ja m’havia agafat. Al seu costat anava el Joan. Hem poso darrera d’ells i anem tirant. Uns metres davant tenim al Nicolas. Quan comencen la pujada cap a Montsagre el Pablo va al davant, entre ell i els altres dos (el Joan i el Nicolas) hi ha 2 o 3 corredors. Quin trio! A mi com que no m’anava el mini pique que porten vaig deixar passar a un corredor i mirava l’espectacle des del darrera. En un grup de 8 persones n’havien quatre de locals. Em vaig anar dosificant, ells es van escapar uns metres. Vaig arribar a la font de Montsagre i encara no estava calent, la musculatura no estava al puesto. Pujant a la Finella vaig sentir una veu que em sonava pel darrera, era l’Enric. Aquesta any ja em tenia abans del piló. Baixant la Mola grossa vaig tenir algun susto, però res important. Vaig agafar el barranc per a pujar cap al piló. Quan enfilava la pujada l’Enric em va passar. Jo a la meva. Uns metres desprès vaig tenir el meu primer ensurt. Una caiguda sense gaires conseqüències només un petit cop al genoll. Al final de la pujada ja veia el piló. Un cop allí, sempre hi ha molta gent del poble animant, vaig refrescar-me i en més ganes que mai anava a emprendre la baixada cap a la font de Montsagre d’Horta. Fins al piló em va costar una hora i mitja. Aquest any, a diferencia de l’anterior, vaig arribar en un bon estat físic. L’any passat al piló em va agafar l’Enric i jo en aquell moment ja estava fus físicament, tot i que al final vaig aconseguir aguantar el seu ritme. Com que em notava tant be, vaig apretar les dents i dic: ara és el meu moment!! Tiro a un ritme molt alt i començo a passar alguns corredors. Però de sobte i sense saber ben be com, vaig tenir una forta “retortillada” que em va fer perdre l’equilibri. El dolent no va ser la caiguda, sinó “l’esguinse” que em vaig fer al peu dret. Em va caure el món damunt! Quan millor em trobava i més estava apretant, em torno a fer mal. Dic em torno perquè ja fa dies que porto un esguinse mal curat. Vaig estar uns moments que no podia ni caminar, però poc a poc vaig anar fent. Passada la font de Montsagre d’Horta el Pau va arribar a la meva altura. Vaig intentar seguir-lo costa avall, però entre que ell que baixa com un boig i que el turmell no estava per a moltes floritures, el vaig anar perdent de vista. I això que diuen que costa avall la me... corre!jeje. Passant el quilometres anava recuperant-me del turmell. Pujant dalt a la Punta de l’Aigua tornava a veure al Pau a uns quants metres. Les forces i el turmell em tornaven. Corona la Punta de l’aigua i baixant tinc la tercera caiguda. Hem pelo tota la cuixa i el cul. Començo a pensar que estic gafat i que quan corre el Joan tinc mala sort. Desprès es pujo al Joan Gran i un cop fet el cim emprenc la última baixada en l’esperança de recuperar el temps perdut i acabar, almenys, dignament. Però a la tercera no anava la vençuda sinó a la quarta. Torno a caure i em pego un cop al pit en una pedra. Va ser la gota que omplia el got. El cop va fer que em costes una mica respirar i que quan corria em feia mal el pit. Tot un suplici. Però, sense saber com, ja estava al cementiri. Unes 3 horetes desprès feia cap al mateix lloc. En aquest moment només podia caminar. No us podeu imaginar la ràbia que fa veure com la gent et passa i tu no poder fer res! Quan ja estava arribant a la plaça vaig treure les forces, del costat que no tenia magullat jeje, i vaig fer l’últim esprint. El meu via crucis s’havia acabat. No tenia aire. Vaig anar al metge a que em mires el cop del pit i em va dir que segurament el dolor només era del cop. També vaig posar-me reflex als genolls i al turmell. Bufff, vaig acabar destrossat!! Be, no ho he dit però vaig acabar la carrera en 3 hores 31 minuts. Si m’ho diuen abans de començar suposo que hagués firmat però un cop acabada no firmo. Diuen que l’important és participar, que només acabant-la ja és molt, però com que no m’agrada perdre ni al parxís per a mi va ser un dia dolent i em vaig quedar en mal sabor de boca. Passats uns dies l’esguinse segueix al mateix peu i molesta una mica. El cop al pit ja està casi superat, només em fa mal si carrego alguna cosa que pesa o si faig algun moviment brusc.
Gràcies a tothom per tot, especialment a la Blanca. També als de la xaranga pel detall!! La Xaranga TAL COM SONA de Paüls, la millor xaranga de la comarca i part de l’estranger!!!!!!

Avui al...Tormassal!!!

2008-05-22T23:09:00.000+02:00

Pos si xiquets, al final i después de varios intents fallits d’intentar convèncer a ma cosina, la MªCarmen, al final l’he pogut enganyar per anar a fer una passejada tipo jubilats.
Buenas a tothom, pos com diu lo Joan avui hem anat a fer una passejada, que per a n’ell a estat de tipo jubilats, per al meu nivell ja ha estat bé.
La mini excursió l’hem fet al Tormassal, jo ja feia dies que hi volia anar, ja que me’n havien parlat, però no hi havia estat mai ni sabia com era.
A les 9 del matí, puntual com sempre, ma passat a busca lo meu guia i com sempre s’ha tingut que esperar a que jo acabes.
Bueno hem creuat lo poble, pel costat del cementiri i cap al Tormassal, lo bonic de la passejada ha estat poder disfrutar del paisatge en tranquil·litat, observa tota la verdo que ens ha quedat desprès d’estos dies de pluja i saber que ens aproximàvem al barranc gràcies al sorollet de l’aigua que podíem sentir, sense cap soroll que ens ho impedís.
Desprès d’un ratet de caminar, hem arribat al barranc, que per sort baixava normal i l’he pogut creuar sense banyar-me els peus, que era lo que el Joan estava esperant. Desprès d’alguna foto hem continuat direcció al Tormassal, pel camí les vistes són increïbles i mun cusi a volgut observar-les des d’una perspectiva diferent, així que a fet lo “cabreta” i a s’ha ficat a la punta d’una pedra que sortia del camí i la qual no tenia res davall, bueno algo si que tenia davall lo barranc allà baix de tot i un tallat de roquer.
En fin, hem seguit camí avant i per fi hem arribat al Tormassal, és molt curios veure aquest lloc, m’he quedat encantada mirant com plovia des del roquer i com naixia una cascada de dintre de la pedra, és una escena digna d’una pel·lícula del “Señor de los anillos”. Desprès d’intentar memoritza el lloc per poder-me’n recordar durant una bona temporada (tot i que no farà falta perquè no tardaré en tornar-hi) i de fer quatre fotos, ens hem estirat damunt una pedra a prendre el sol, a relaxar-nos i com ha dit mun cusi “a netejar la ment i l’ànima”, tot això resulta molt fàcil quan estàs en un lloc tan bonic i tan pur, on l’únic que sents són alguns moixonets i el soroll de l’aigua que cau des del roquer cap a les pedres.
I tot i que no hem marxat per ganes, s’ha fet hora de torna cap a casa, i au a desfer el camí fet, i clar hem arribat al barranc un altre cop, i que a passat? que esta vegada fent lo tonto que si foto amunt que si foto avall, si que he ficat el peu dins del barranc. Aprofitant l’aigua clara i bona que baixava hem fet un trago d’aigua al barranc, i au cap a casa els dos contents!

"Via Crucis"

2008-04-25T18:02:00.000+02:00

Pos sí, la sortideta d'avui ha estat per a mi com un via crucis, però nem per passos. Després d'una semaneta estressant per coses que ara no venen al cas, i d'espués d'ajuda a ma mare a posar a l'armari tots els llançols d'hivern, he agafat la meua bicicleta i sense pensar-ho dos vegades cap al piló...!!!!

El sol ja apretava perqué he marxat una mica tardet, eren casi les 10 del matí, però les ganes de pujar allà dalt no me les ha tret ningú. Per la vall de vinyes la única companyia que he tingut era l'olor a recién llaurat i a "gallinassa", però cap queixa, al contràri.

Damunt del mas del Serrano tenia ganes de fer de Jesulín, però no m'ha sortit cap bou despistat (menos mal), i al cruse del "Coll de Racher" del Jordi m'han vingut a la memòria les acampades que feiem en la tropa quan a penes teniem 15 anys...(un recordeu Joan, Jordi, Héctor i Dani??) quins records.

Però bueno, l'esfalt s'acaba i el camí es fa molt dolent pel seu mal estat. quan porto 1h i algo, la refoia ha d'estar al caure, i sí ja hi estic. Arribo a la bassa i tinc ganes de donar mitja volta, però hem ve a la memòria una frase molt útil que diu " no pots morir de sed quan les palmeres apareixen a l'oritzó", així que apreto les dents i l'últim esforç. Ara sabreu perquè he titulat la crònica Via Crucis, pués molt senzill; tal i com va fer Jesús abans d'arribar al gòlgota, la roda es queda trabada entre dos pedres i ...paaam! llarg com un sac!

Ja soc dalt, en 1h40m, fotos per al record, una mica de pena perque la boirina no hem deixa gaudir del paissatge i cap a casa. Una sortideta molt maca, la penso repetir, i del tot recomanable, això sí, quan tingueu un mínim rodatge en la bici. Au family!!

Joanot;)

crònica pel Joel il Paco

2008-04-21T12:25:00.000+02:00

Són les 07:55 del mati, sona el pesat i sorollós despertador. Ens aixequem de bon matí per puguer arrivar d’hora a la moleta d’Alfara, i poder gaudir d’un dia explendit de cursa de muntanya, on esperarem als nostres amics paulsencs que participen a la primera cursa de muntanya xertolina, amb uns 25km de recorregut, on part d’aquest són per pista. La cursa té 14000m de pujada i sobre uns 11000m de baixada. Hi havia un tram cronometrat que anava del portell fins a la punta del mig, on es premïa al atleta de mutanya més rapid que el fagi.
Avans de trobar-nos amb el Jaume del Mesià, ens provisionem de liquid, fruita per puguer arrivar desentment al habituallament de la moleta. Preparem la càmera digital, la navalla, i la jaqueta que no hi falti, tanquem la motxilla amb seguretat.
Va xec que farem tard com sempre.
Va calla i espavilat i tanca la porta.
Agafem lo coche i cap a la canal on mos aspera lo Jaume. I com de costum nosaltres em arrivat primer que el reporter, per un dia. Em pujat tots al kadet, i cap al màs del Agostí. Un cop hi em arrivat em agafat la senda que puja al racó del Augueró. Els primers metres no se que ens pasava, que semblava que ens perseguien però poc a poc em anat frenant, fins arrivar al portell. Entrem dins al canal, el silenci regna entre nosaltres , solsment sentim els nostres esbufecs. Tirant cap dalt, per varià, ens presentem al mateix racó del Augueró. Avui sens ha fet facil la pujada, per trobar la senda llimpia i marcada, cosa que ajuda molt al excursionista. Deixan al darrera el racó, em trencat a la dreta, trobant una corralissa envoltada de petites pedres i fenàs, per encarà els herms del Dido. Llavors hem trencat a l’esquerra enllaçant en la P.R (camins de petits recorreguts) Seguin un dels trams de la cursa fins arrivar a la punta del mig. D’aqui dalt la vista és impressionant, on és veu tot el delta per davant i per darrere tenim el terme del nostre poble paulsenc. Als peus trobem la moleta d’alfara, les cares sens alegren, els esbufecs disminueixen. La baixada a arrivat!
Anims que costa vall la merda corre.
Jajjajja
Un cop a la moleta ja ens esperaven els de l’habituallament.
Bueno que fem, haurem de pujar a dalt.
Va que asperes, tira amunt que jo vull firmà.
Al punt més alt de la moleta hi ha un pot, al seu interior hi ha un llibreta on pots firma, escriure anectodes, etc. Hi ha gent que fins i tot i deixa fotografies. Fa uns anys ja hi haviem vingut i haviem firmat peró per desgracia les llibretes on ho vam fer havien desaparegut.
Una altra vegada a baix hem fet lo millor que sabem fer, reposar, i a l’espera dels paulsencs amb la camara digital al coll, hem esmorçat. Al cap d’uns 30min ha arrivat l’Enric, seguit del Pau i després lo Joan.
Més tard hem tirat coscollosa a vall, en direcció cap a la font de la vall d’Infern. Quan hem arrivat al pujadors de la coscollosa em tirat a l’ésquerra acompanyats per un altre paulsenc, lo Mingo de la segalla. Arrivant al Solà de dalt en direcció a l’eixeregall Rebio, uns dels llocs més emblematics pels caçadors del jabalí del nostre estimat poble. Ha uns 300m, a la dreta, als pujadors del Minguill arrivem un altre cop al portell on ens topem amb un habituallament on em tingut que rescatar una noia i al Nico per problemes físics. I acavant el trajecte em arrivat al coche.
Cal dir que aquest petit recorregut és pot fer en 3 o 4 hores pasejant, tot i que s’ens a fet molt llarg. També dir que el Quico i el Puça han segut els primers d’arrivar a la linia de meta quedant primer i segon respectivament, on més tard ha arrivat l’Enric de les Barberes i uns minuts després lo bombero ;) il menicaco.

1ª Cursa de la temporada!!!!!!!!

2008-04-18T17:22:00.000+02:00

Pues sip!! Este diumenge passat vam nar a fer la 1ª cursa de les fonts dels nostres veïns los xertolins!!! D'aqui lo poble vam nar-hi lo pau, lo juan, l'enric i lo nico(a vore si a la de Paüls ne podem ser algun més...al Gustavo lo contarem como mig mig!!!)

A l'arribar a la plaça vam comensar a gaudir d'una de les coses més boniques de les curses, allò que es coneix com "l'ambientillo", trobarte a un...parlar en un atre...i sobretot vore com tothom amaga les seues cartes; "ec, fa més d'una setmana que no he pogut entrenar...", "fa tres dies que estic costipat..." "ostia tio tinc un cop a la cama que no se no se...", "no!! jo aniré rollo tranqui que fa poc que entreno..", pues no se perque però tots estos dolors quan comença la cursa magicament desapareixen i tothom va a tope i a donar-ho tot!! Natros no vam ser menos i mos vam posar manos a la obra(fins i tot lo juan va perdre lo botelli d'aigua que portava a la rinyonera, sort que el va recuperar!!)

De surtida vam intentar regular una miqueta(ai Nico si ho haguesses fet tu!!!) pero quan va arribar la pujada vam comensar a apretar i anavem avançant gent poquet a poquet, nar bebent, nar menjant als avituallaments i nar fent xip-xap-xip-cap...

Vam decidir anar juntets, i la veritat és que va anar molt bé, perque quan no estira un , estira l'atre!! Abans d'arribar als plans de rambla mos va passar l'Enric(que fort que estàs bandido!!!) i a partir d'aqui va vindre lo més xulo de la cursa; vall de l'infern, aixeregall del rebio, pujada a la coscollosa i arribada a la moleta!! A la coscollosa mos vam trobar al nico, que pobre va rebre la visita temuda del hombre del mazo, vamos parlant clar una pajara de campionat!!! I a l'arribar a la moleta vam avisar al Mingo i al Paco que el van ajudar!!Despres de saludar al Mingo i al Paco au costa avall, a vore si agafem a l'Enric vam pensar!!!! Pero això de baixar no és lo nostre, i apart la baixada era molt llarg i molt puta, ai!! molt técnica volia dir...jejeje!! Una mica més i no arribem(una mica exagerat ho soc!) pero despres d'una horeta baixant, alguna flato i alguns calambres vam aconseguir arribar en unes posicions ben dignes; l'Enric lo 50, Juan lo 59, Gustavo lo 101 i jo lo 60!!

Tot i que aixó de les posicions és lo de menys, l'important és lo repte personal, la satisfacció d'arribar a la meta i més si tens una comitiva de benvinguda tant guapa com la que vam tenir tots natros(ja les veureu a la foto, tb estaba la Marta!!) Moltes gracies afició!!!

A totes estes lo Kiko ja havia arribat fea casi una hora, que va ser lo guanyador de la cursa i nou lider del circuit de curses de muntanya de les terres de l'ebre. Ets una maquineta campeón!!! Poca cosa més, anar en lo trenet a les dutxes, dinaret al de Pepo en lo kiko and family(Noelia i Ares) i Gustavo and family(Dolors i Gerard) i sessió de cine a cal menikako!!!

I bé d'aqui un meset toca correr a Paüls, on segur que disfrutarem mogollon de tot aixó de les curses de muntanya, i més corrent a casa...

A vore si s'apunta algú més, amb lo Pau de les barberes ja hi contem, algú més????

Desde la punta de l'aigua...Pau!

Algunes dades técniques per a los que no coneixen la cursa; uns 25 kilometres(alguns diuen 27), uns 1500 metros de desnivell positiu i los temps;

Kiko 2:29, Enric 3:20, natros 3:27 i lo Gustavo 3:48.

Cronica per lo kiko Marti

2008-04-18T17:04:00.000+02:00

bones companys/es avui he tingut el privilegi d'anar a provar la cursa dels xartolins "La cursa de les Fonts".
La veritat es que els Ports cada vegada hem sorprenen mes , pensava que seria un circuit amb poc desnivell , molt llarg i ràpid (ja que surten 25 km) .

Ha sigut totalment al contrari un desnivell positiu de 1450 m. amb unes vistes sorprenents del riu Ebre ,baixades bastant tecniques , passant per unes tarteres de les mes llargues dels Ports , passant per la Vall de l'Infern (increible raco') un circuit que no es queda gens curt al costat de la cursa de Pauls i qui el faci quedara bastant satisfet.

Hem sortit tranquilament a les 8:30 del mati i hem arribat a la una del migdia, parant bastant de temps i xerrant molt amb els meus companys xertolins Karim (promotor de la cursa) Gustavo , Joan de Pauls i David de la Seu.

Crec que sera una cursa molt bonica i que s´anime la gent a fer-la perque val la pena .

Adeu companys/es

crònica pel Mingo Celma

2008-04-01T14:14:00.000+02:00

LA FAGEDA DEL RETAULE

Des del Mas de Barberans iniciem la nostra marxa, de moment en cotxe, en direcció la Sénia aproximadament uns 4 kilòmetres, fins arribar al barranc de la Galera on girarem a la dreta per una pista que, després de recórrer uns nou o deu kilòmetres, barranc de la Galera amunt, ens portarà fins a Casetes Velles, lloc des d’on comença la ruta a peu.
Arribem a casetes velles a les 4 de la tarda, és la tardor, la època millor per visitar la fageda, quan els faigs comencen a soltar les fulles i al terra el contrast de colors vermellosos amb verds intensos és impressionant.

No ens podem refiar de les tardes de tardor, tot i què el sol llueix amb intensitat, a l’ambient es respira que la nit aviat caurà sobre nostre i la humitat comença a ser un problema pels nostres emocionats cossos, no perdem més temps, passarem la nit al refugi del Mas del Frare, un lloc no massa adequat a les comoditats dels nostres temps, anem preparats però, grup de llum, menjar, beure i… pujant ens hem parat per carregar de llenya, no sabíem què ens trobaríem en arribar.

Ràpidament encendrem el foc, ep! Que passa? El fumeral treu fum a dojo! A veure si encara haurem de passar la nit al carrer! No, no potser, jo mateix he anat a buscar la clau a Amposta!
Tranquils, ja marxem, ja marxem! Hem passat el dia buscant rovellons i hem dinat aquí, però ara marxarem i…

Bé, tot s’ha acabat la mar de bé i a sobre tenim el foc encès i la casa calenta, prenem possessió! Queviures a la cuina, sacs de dormir a la pallissa, llum, aigua… algú hauria de començar a preparar el sopar…

Encenem un foc al carrer i farem una rostida de carn i tomàquets? I tant, no en parlem més. Algú s’apunta a fer un partidet de futbol a l’aire lliure mentre esperem que es faci brasa.

Després de ben sopats i ben farts, una partideta de guinyot no ens aniria malament. I perquè no juguem al Trivial?, fa temps que no fem cap partideta, vinga, posem-nos quatre cubates i a la feina, qui tingui són, se’n vagi a dormir…

Un que no pot dormir, l’altre que dorm i… no deixa dormir, són les set del matí, tothom en l’aire! Esmorzem ben esmorzats i no ens caldrà parar fins a hora de dinar. Pataques fregides, salsitxes, bacon… tot molt adequat per al colesterol. Vejam, tothom porta entrepans per dinar, aigua, vi (opcional, però bo)… vinga som-hi!

Els més menuts de la colla es queden bocabadats amb els cavalls que pasturen lliurement per les muntanyes del voltant, els més grans, (les més grans…) encara pensen amb la resposta (que no van donar) de la partida del Trivial, que hi farem? Una altra vegada serà. Enfilem la pujada, una de les més destacades de la jornada, a mi personalment m’agrada començar per aquí per això, és la primera, anem tots descansats, eufòrics, somrients, alegres. A l’acabar ja veurem on és l’alegria… tal com anem pujant podem gaudir del flaire de la tardor, de la humitat que ens envolta, de l’herba, dels arbres, però no ens aturem massa, aviat serem dalt! Entre tanques metàl·liques i passos improvisats arribem dalt i… comencem a baixar. Si no ens hem equivocat, d’aquí poc farem cap a la portella de la Calça, un lloc privilegiat per poder contemplar les Terres de l’Ebre des de dalt, tot i què avui, amb la boira que hi ha, no podrem veure res!!!

Vatua l’olla! Això em sona, però ens hem desviat, estem al capdamunt del barranc del Retaule, lloc on hauríem d’estar després del mirador. Els més mandrosos es queden a collir rovellons (si en troben) és un bon lloc per trobar-ne, els altres ens desviem a l’esquerra, direcció est buscant la terra del sol naixent. Aquí, per aquí havíem de passar, una clariana al bosc, com les que descriuen les històries d’en Perot Conill, m’indica que hem trobat la portella de la calça. Ens aturem una estona per contemplar el paisatge que ens deixa endevinar l’espessa boira i tornem-hi, fet i fotut, hem perdut molt temps i cal recuperar-lo.

Barranc avall descobrim el mas del Capellà, avui abandonat. Els més “vells de la colla” encara podem distingir la construcció del mas, típica dels masos del país, una casa més o menys arreglada amb una era a la part superior, encarada al Garbí… on algun dia, segurament hi van batre blat, ordi o civada. Anem baixant, els més menuts comencen a estar-ne farts de caminar i de veure coses i més coses. Per fi arribem a la pista, res d’emocionant si no fos perquè aquí podem explicar als menuts que aviat trobarem el Faig Pare, un faig monumental i preciós arraconat a la cruïlla del barranc del Retaule amb una barrancada que desemboca allí mateix.

Parem a fer fotos, podríem dinar aquí… el lloc és bonic de veritat i fa un bon dia però, si ens parem a l’ombra ens fotrem de fred. Anem una mica més avall en busca d’un cara-sol, no triguem gaire en trobar-ne un, des d’on podem observar, mentre dinem, el majestuós Pi Gros, en la nostra ànsia de trobar un bon lloc per dinar ens hem passat de llarg l’entrador que fa cap al Pi Gros, cap problema, els menuts van cansats i per arribar-hi cal pujar una bona pendent, des d’aquí el contemplarem i… qui no s’aconforma és perquè no vol.

Recuperades les forces amb el dinar, emprenem el pitjor del dia… comencem a pujar. Els més menuts de la colla s’han portat bé, ara, però, caldrà portar-ne algun al coll, que suarem!!!

Al cap d’una estona de pujar, hi havent deixat la pista a la dreta, trobem la Carrasca Grossa (es veu que per aquí, tot era gros), la contemplem, res d’espectacular, és grossa però al nostre terme n’hi ha de tant o més grans, li fem quatre fotos i AMUNT!!! Que fa pujada. No tardarem a enllaçar amb el GR-7 que passa per davant del refugi, encara tenim temps d’acabar d’omplir el cistell de rovellons, ens embotim per davall dels espessos boixos, eh.. voilà, un jolie ROVELLÓ.

La última etapa la podem visualitzar a la perfecció, una barrancada ampla que hem de travessar lateralment, bona pendent per baixar i bona, la de l’altre costat, per pujar. Des d’aquí estant podem veure la caseta del Mas del Frare, més que res el fumeral que treu fum, estem de sort, quan hi arribem trobarem, si més no, cendra calenta.

Després d’alguna relliscada baixant i algun esbufec pujant… ja hi som i sí, efectivament, el foc es encès i la caseta calenta la història es repeteix, berenem, agafem aire, fem brases…

I a la nit, després de sopar, tornarem a jugar al Trivial i en acabar a dormir, l’endemà recollirem tots els tracalets i cap a casa falta gent, l’aventura ha estat bé, divertida, sana… l’hotel, la veritat, no gaire recomanable, però al cap i la fi, avesats a totes les comoditats del món i a viure d’alló més bé, un parell de nits dormint de qualsevol manera no maten a ningú i, com algú diria, al programa aquell de TV3 de la masada, encara estaven pitjor.
La ruta, una passada i totalment recomanable, sobretot a la tardor i si es pot agafar un dia clar, encara millor. Nosaltres vam caminar gairebé tot el dia, teniu en compte que anàvem amb crios menuts, realment en molt menys temps es pot fer.

Caminant pels tres termes.

2008-03-29T18:25:00.000+01:00

Comenca d'hora lo dia...ja estic a Sant Roc...aquest cop m'endinso en lo territori de Paüls amb l'inseparable companyia de l'ukas i la hopi, amics fidels i inseparables, que faria sense vatros??

Decicim anar cap al coll de les canals i descubrir territoris nous per a mi, passem la font del galdiri i tirem amunt. Al cap d'una horeta estem al coll, baixem a fer una visita als veïns d'horta i baixem fins les eres, pasem pel mas en ruïnes, gaudim de magnifics prats i ens imaginem a la gent que fins fa uns anys poblaba aquets masos!!! Que afortunats!! Agafem un corriol(camí de les marrades per als entesos) que despres d'una bona estona de pujar i baixar i de sentirme perdut més d'una vegada(sort que esta vegada si que duïa lo mapa) ens porta fins els bassis de la muntanyola. Anem seguint lo PR, ja dintre lo terme d'Alfara pujem fins l'espina on la boira i el fred fan que no m'oblide que em trobo enmig d'un massís ferèstec i dur molt dur!!!

Mos creuem en lo GR i en los estels del sud( ruta pels ports que mos espera eh juan?) de sobte me trobo enmig d'una selva de boixos, carrasques, pinedes de pi negre, pi roig, teixos, diverses plantes aromatiques; romer, frigola, espigol, té de roca i moltes mes especies com lo grevol, les sabines, los ginebrons...i continuo disfrutant del silenci de la muntanya, de la pau de la naturalesa, sento com les fonts trauen la vida de les entranyes de la terra...que feliç me sento avui per n'estes muntanyes!!!

Despres de més d'una hora i davallant pel coll del camp, mas del castillo, font del teix, mas del mecià, arribo de nou a Sant Roc i corre cap a Tortosa que la mama m'espera per dinar i ja son les dos del migdia.

M'encanta perdrem pel monte, interpretar un mapa, tirar del sentit de l'orientació i de la intuició, sentirme lliure i no pensar res per moments, simplement formar part de la terra!!

Ha sigut un gran dia, he visitat los tres termes que formen Alfara, Horta i Paüls...ai paülsencs!!! No se si sou conscients del que teniu, o tenim perque jo mi sento de Paüls, pero tenim una joia, un petit paradís que hem de cuidar, valorar i sobretot disfrutar!!!

Esta excursió m'ha fet sentir sensacions molt boniques...que guay!!! M'ha omplert d'energia!!

És llargueta, unes 5-6 hores caminant, en bastant de desnivell pero la veritat es que val molt la pena!! Si us animeu a fer-la i voleu companyia o les ressenyes de per on va lo cami, ja sabeu on som!

...unes botes, un mapa, uns pals i aigua i fins la fi del món...

Pau

De tranquis, rollete verano azul...

2008-03-29T17:23:00.000+01:00

Pues aqui estem cremant les mones, los cubates i los pastissets de semana santa!! Esta vegada vaig poder convencer a juan per a agafar la bici i nar a pedalar un ratet per la via verda, vam nar fins el santuari de la fontcalda, esquivant gent per la ruta pues estaba bastant ple de penya. La veritat es que entre setmana es un lloc bonic i tranquil on fer una miqueta d'esport.

He de dir que vam fer sort, pues vam arribar sencers, tot i los multiples intents de juan de intentar besar lo terra...

Mos vam quedar en les ganes de fer un banyet a les aigues termals de la fontcalda(no era plan de fer lo numeret pues hi havia molta gent) , aixi que tenim pendent una atra visita...si ens voleu acompanyar ja ho sabeu!!!

Sembla que a juan li va agradar aixo de la bici ja que al 2010 mo nanem a fer lo camino de santiago en bici, algu s'apunta? De moment jo men vaig a ferlo al septembre d'enguany!! Serà una bona entrada al blog...

Juan i Pau

Bulder pel terme

2008-03-12T15:10:00.000+01:00

Com que la cabra tira al monte, no en tenim prou de tocar de peus a terra, així que aprofitant algunes roques despenjades que es van posar davant nostre, vam començar a fer lo ruc. Bé, en paraules tècniques diriem que vam fer "bulder", modalitat d'escalada en que no et cal assegurar amb arnés i corda, ja que l'altura que puges no sol sobrepassar els 4 metres.

El dia de la fogasseta vam estar per les roques que hi ha a la font de Montsagre de Paüls, on vam passar una tarde la mar d'agradable; fogasseta, olivetes, mejillons, cocacola, tall de coc i a pujar per les roques. Va ser un espectacle, vam estar tata estona que el Sol va decidir marxar i dixar-mos mig a fosques de tornada al cotxe.

L'experiència va ser tant enriquidora que vam decidir al cap d'una setmana de tornar a practicar aquest esport, i vam anar a uns roquers que hi ha al coll del camp. Quina xalera!!!

Com veieu no tot és caminar o córrer, de vegades val la pena provar coses noves per sentir-te més prop de la Natura.

P.D. No practiqueu aquests esports sense estar acompanyats d'algú que n'entén.

Croniques amigues. Per l'Enric de les barberes.

2008-03-11T18:14:00.001+01:00

Per les “crevetes de Lloá”, el 9 de març de 2008..Sortida: Plaça major: 07,30Tornada: “ 13,45.Es una excursió molt bonica, pels diferents paisatges que vas passant.Vam sortir de la plaça major, a les 7,30, en cotxe, per estalviar-nos uns “kilometrets” de pista. Portem un guia de luxe, “lo Roc”, també anem lo Joan, i jo mateix, l’Enric. Ens va fer un matí molt bo i solejatComencem a caminar aprox a les 7,45, anem xerrant, lo que fa que l’excursió es faiga distreta i agradable, lo que encara s’agraeix molt més, si tenim en compte, que la pujada al coll de la Gilaberta, es molt pronunciada i dura, després de les pluges de l’octubre l’any 2000, van desaparèixer els últims 500 metres de sendera, i ara puja completament vertical. La veritat es que apeteix passejar per les nostres muntanyes, després de les pluges que hem tingut, les plantes, els arbres, les flors i la terra estan en un estat boníssim, i en aquets moments, a punt d’esclatar la primavera, fa goig.Passem el coll de la Gilaberta, i anem a parar al mas de les “crevetes de Lloá”, lo pou es ple d’un aigua cristal•lina, sembla que esta buit, a la primera impressió. Seguim caminant, passant per paratges preciosos, i arribem al masos del “capellà i de fandos”, on encara es veuen els ametllers, (alguns podrien ser monumentals per les seues dimensions) que anys enrere es conreaven, vam calcular que deu fer uns 40 anys que es van abandonar els masos.Des de aquí, anem camí del “pas de la barca”, el camí baixa pel barranc, on una mica més i ens banyem els peus, els paratges son preciosos, una vegada passat el primer tros, uns 25 metres, l’aigua, desapareix, i ja podem caminar pel sec. Caminem uns 30 minuts, i anem a parar al “coll de l’Ereta”, on parem a esmorzar. Aquí tenim un encreuament, des de on, anant a l’esquerra, podríem anar a buscar el “pas de la barca”, natros tirem per la dreta, en busca del pujador (o el baixador) de la “mala dona”, deu-ni-do, quin pujador.De tornada, fem cap una altra vegada, al mas de “les crevetes”, des de aquí, en consens, decidim anar en busca del “forn de la calç”, del “povet de vacarissal, “del coll de l’avenc”, “pla de la edra”, i en busca del cotxe, cap a casa.A estat un plaer d’excursió, d’estes que llimpien “lo cos i l’ànima”.Felicitats pel bloc. Es pot escriure molt en positiu. Gracies.Enric

Nem posant cosetes...

2008-03-11T18:05:00.000+01:00

Be amics i amigues, hem fet lo que hem pogut en lo de les fotos. Poquet a poquet anirem ficant-ne més!!!
Voreu que hem iniciat una nova secció en alguns dels llibres que més ens han agradat. Neu posant els vostres als comentaris i ho anirem actualitzant. A més de divertirmos ens hem de culturalitzar una miqueta no??
Jo començo amb un de Herman Hesse, siddharta...i vatros que dieu?

1a presa de contacte!!

2008-03-09T18:07:00.000+01:00

Com la cursa de muntanya del poble ja s'acosta, avui hem anat a veure que tal lo terreno.
No pensàvem fer-ho corrent ni molt menys, i ho hem fet xino xano. I per a començar ens hem deixat aconsellar pel sr. Joan, que mos ha dit en un momentet un bon grapat de racons del terme, i segur que li haurem de fer una visita i fer classe de repàs.
De pujada al Montsagre hem gaudit de la companyia del Paco, que també ens anàva instruïnt en això dels noms ( que no es lo nostre ). Un cop a la font ell ha seguit la seua ruta i nosaltres la nostra. No entrarem en detalls del recorregut de la cursa simplement perquè és massa llarga ( ho han notat els nostres genolls en arribar ) Així rapidet us podem dir que passa per la Finella, Mola Grossa, pujant al piló per la cresta, Gilaberta pel coll d'Atans, creuetes de Lloà, Vacarissal, Punta de l'Aigua ( oooole ), coll de l'avenc, Joan Gran, Pinar ample i pel pla de la Hedra al del Povill i cap a casa....
La volteta té les seues bromes, i és durilla ( d'uns 23 Km. i 3000 m. de desnivell acumulat ), més d'un cop hem pensat en que estariem millor al sofà de casa i no patint per estos andurials.
Però bé, la nostra afició és esta, i en arribar ens hem sentit molt satisfets, així que ja ho sabeu si el dia 18 de maig no sabeu en què perdre el temps apunteu-vos a fer la cursa i estareu distrets unes quantes hores. Ah, per cert, a natros mos ha costat 5h. i 20m. fer-ho tot. Cal dir que hem fet alguns trams corrent ( les baixades jeje ) perquè la gana apretava!!! Salut i fins una altra aventurilla.
P.D. Tranquils que les fotos ja estàn al caure. Són precioses!!!

A caminar....

2008-03-03T20:29:00.000+01:00

LO NOSTRE TERME.

Sona el despertador i a l’aire!!. Les 8.00 del matí, i que millor per a afrontar la caminadeta que ens espera que esmorzar uns crusantets de cal Portal i un bon suc de taronja natural. Tot això es clar, després de passar per la dutxa i fer passar una mica la ressaca guanyada la nit abans al corralet, per culpa del futbolín i altres excessos!
Ara a posar la motxilla a punt: un jersei de màniga llarga ( no sabem quin temps farà per allà dalt ), un mapa ( què no pensem mirar ), la càmera de fotos, piles de recanvi, prismàtics, el mòbil ( en la bateria a tope! ), un mini botiquí ( en algunes tirites, betadine, aigua oxigenada i algo més )que ens ha preparat la Txell, aigüeta, i lo millor; un bocadillo de truita a la francesa..... Ummmm!!!
Les 9 en punt, quedem a la plaça Major com sempre, i com sempre un dels dos fa tard...
–Ec perdona’m es què no tobava...
-Va calla que fas uns ulls de son que “Déu ni dó”.
L’excursió que pensem fer és: pujar a la font de Montsagre de Paüls (GR7), anar a la font del Montsagre d’Horta, seguir fins el coll dels Atans, baixar al coll de la Gilaberta, anar fins el Vacarissal, pujar al coll de l’avenc i tornar cap al poble baixant pel pla de la Hedra i la bassa del Povill.
Emprenem el camí que va al Morellà, xerrant i comentant els partits de lliga, que si el Madrid punxarà... que el Barça no és el que era... però sempre de bon rotllo, encara que les nostres passions siguin tant diferents. Bé, comencem a pujar per la senda ( GR7, recordeu, la ratlla blanca a dalt i la roja a baix ). Ho emprenem en ganes però aviat hem de fer la primera parada per treure’ns el jersei, i clar, fer les primeres fotos per al record. Arribem al Tormassal, tot un espectacle! És que les últimes pluges fan que algunes gotes d’aigua caiguin sobre els nostres caps quan passem per sota. Mirem amunt, però imposible saber d’on surten, és el primer regal per a la vista que ens dóna la jornada, i a fer més fotos.
Ep!! Aquí el sender comença a fer-ne de les seues, el pendent fa que les nostres converses parin de cop, només se sentin els nostres esbofecs, alguna patinada i mite’l!!! Allí tant tranquil ( fins que hem arribat nosaltres ) un sovatge pasturant l’herbeta fresca del matí. Esperem que no sigui l’últim que trobem, perquè no ens entretenim massa a contemplar-lo o aquesta costa es farà eterna. I després d’1h. 30 min. podem saborejar l’aigua de la font de Montsagre. –Ec això no té preu...! diu un dels dos, però la resposta és fa esperar, i un cop saborejat el gust indescriptible a aigua del port, l’altre contesta que efectivament el que podem contemplar amb els ulls NO TÉ PREU!!!! Uns tragos més d’aigua, més fotos, recuperem l’aire i a tornar-hi.
Seguim el sender que hi ha a l’esquerra de la font, encara que no té pèrdua hi ha una magnífica i útil senyal que marca les diversses direccions a seguir. Tot fa un pam de goig, el Sol ja fa estona que observa de ben amunt la marxa de dos nois ( molt guapos ), que ara que el camí torna a ser planer, conversen altre cop de les seves històries, i sobretot gaudeixen de l’espectacular bosc que atravessa el sender i que sorprenentment és completament pla!!
–Segur que aquest bosc té un nom.
-Tot té un nom, potser hauríem de mirar el mapa per saber-ho, no creus ?
( I com sempre; NO vam mirar el mapa...jeje )
Amb uns 30 minuts més ho menys arribem a la font del Montsagre d’Horta, i allí ens esperen un banquet i una tauleta fets en tronc de pi als que no farem un feo i ens asseïem a escoltar la conversa de la natura. I després de catar l’aigua d’aquesta segona font que ens trobem pel camí seguim cap al coll d’Atans.
-Quina aigua t’ha agradat més, la de la font de Paüls o la d’Horta?
-Ara mateix no penso en aigua, penso el lo bocadillo!!!! Quina gana xec!!
I el primer que fem en arribar al coll dels Atans és buscar una bona vista,
(fàcil de trobar ) asseure i a l’ataque! L’esmorzar és el millor de qualsevol excursió i qui digui el contrari és que no tenia tanta gana com natros. La veritat és que aquí dalt és com si es parés el temps de cop, estaríem hores mirant el paissatge, però encara ens queda un trosset. Baixem cap al coll de la Gilaberta, allí una altra bonica senyal indica on estem i on van els diferents camins a seguir. Natros emprenem el nostre, direcció Vacarissal.
-Mira, mira, calla, calla!!.-diu el que obre camí, i és que el motiu de la seva exitació no és més que un magnífic sovatge al que tenim el plaer de fotografiar tranquilament, i contemplar com poc a poc es va allunyant.
Voregem la Punta de l’Aigua (1091 m. ), i baixem fins el pouet del Vacarissal, al que fem... fotos!!! I un cop al Vacarissal girem a l’esquerra pugem al coll de l’avenc i cap avall. No sabem perquè però costa avall caminem com si alguna cosa ens esperés en arribar al poble. La conversa de baixada és discutir on podem anar el pròxim diumenge, què si aquí, què si allà. No serà per llocs!! Passant pel del Llaça i com anem bé de temps deixem el sender i entrem a veure la cova, la qual a dintre alberga una cisterna en perfecte estat. Durant un moment ens quedem callats i retrocedim uns quants anys, quan aquella cova feia de corral per al ganado.
Arribem al del Povill i allí s’acaba el sender, encara que ne trobarem en algúns trams per sortejar el camí fins a la Fonteta.
I després de 5 hores de camí arribem a la plaça Major. Hora de dinar, però abans passarem pel bar a fer un vermut (motiu pel que de baixada anàvem més ràpid ) i en asseure’ns ens mirem la taula de guinyot on els veterans apuren els últims cotos abans d’anar en busca de l’arròs.
-Ells segur que saben com es diu aquell bosc que hem travessat, els ho preguntem?
Però en aquell moment ens serverixen el vermudet i canviem de tema.
I això és tot el que podem contar de la nostra excursioneta, esperem animar a tots a passar un bon dia per les muntanyes del nostre terme que no són poques…

Pau i Joan

Caminante, son tus huellas el camino y nada más;caminante, no hay camino,se hace camino al andar.

A. Machado.

Mos presentem...

2008-03-03T20:01:00.000+01:00

Saludos desde la punta de l'aigua...
Pau i Juan, Juan i Pau...us invitem en aquest blog a coneiexer part del nostre terme i de la nostra vida. Mos sentim afortunats de viure, i més de viure a Paüls, o com natros diem hobbiton, lloc màgic de les terres de l'ebre. Us anirem contant aventuretes de les nostres vides, per n'aquestes terres. Vatros podeu dir la vostra!!
Poc a poc anirem omplint el blog de cosetes; excursions, poesia, musica, llibres, humor, aventures, reflexions i una mica de tot...
Esperem que vos agrade i a vore si mos anem trobant per la punta de l'aigua...