viernes, 19 de diciembre de 2008

SOMOS LOS ROKIPANKIS NOS VAMOS DE...

Cada dia sempre igual, ara toca lo que toca i com que és lo temps de l'auliva toca anar a fer aulives. Excusa per la qual us demanem disculpes de deixar ermar lo blog. Així que mig dia de faena, desbrossadora en mà, mos a costat desermar la finca. S'acosten un mun de dates assenyalades en roig al calandari, la qual cosa farà que la gent se preocupo d'estar en la família i poca cosa més. Natros farem lo mateix, bona cara, risa falça i saludar a gent de bon rollo.

Fugint de les coses que ara, per una moda pasatjera, inexplicable i ridícul (al nostre parer), se'ls diu "cool", "amazing", "hot" i demés barbàries, estem fent, a part d'aulives, una posada a punt i una planificació del que serà la temporada esportiva de l'any que ve. Tenint en compte que enguany vam deixar el llisto molt alt, no mos podem ancantar. Nous objectius, nous esports, nous esportistes i mooooooltes ganes d'anar a fer el ruc mentres a altres se'ls apeguen los llançols hasta ben tocades les onze del matí, siran les coses que mos faran estar al peu del canó durant tot el proper any.
Abans de desitjar a tots unes bones festes, volem nombrar les activitats més apacionants que hem anat fent durant l'any 2008 i que hem reflexat en aquest blog.
- Abril: cursa de les fonts, Xerta. Enric (Barberes), Pablo i Joan
- Maig: cursa de Paüls, Paüls. Enric i Pau (Barberes), Enric (Segall), Nico, Pablo i Joan
- Juny: viatge a Perú. Pablo
Travessia nocturna Fredes-Paüls, Enric i Pau (Barberes), ils acoples Paco, Jordi (Segall), Ricard, Santi i Joan
Cursa de Capçanes, Enric i Pau (Barberes), Paco, Santi i Joan
- Agost: Natació Solidaria, tots vatros
Triatló de Xerta, Pablo i Joan
- Octubre: viatge a Marroc, Pablo i Joan
I dit això, només mos queda desitjar-vos Bones Festes, i Moltes Gràcies pel vostre suport incondicional al nostre Blog.
Molts Besitos, Abraçades i Salut i força al canut!!!!!


lunes, 10 de noviembre de 2008

Prohibit al vertigen!!

Ja mos val tenir un blog en lo nom de la Punta de L'Aigua i no haver-hi fet cap sortideta com Déu mana, així que això és lo nou repte.
Pujar a la Punta de l'Aigua és molt emosionant, però si ho fem com sempre ( cosa que no treu cap mèrit ) es pot arribar a fer monòton algún dia, així que hi hem pujat per la cresta.
En tot lo material necessàri comencem a enfilar pel pujador de la camosa ( al que guardarem un preciós record.. ) per anar a trobar la cresta, una perspectiva de tota la muntanya diferent de la que teniem fins ara, mai vist!! I vinga tira amunt, avui la millor frase era; "no miros baix", però inevitable contemplar aquelles vistes desde tant amunt.
Cal dir que lo Joan s'ha rajat en algún tram i ha vorejat per baix la cresta, cosa que mos ha tocat fer als dos en un tram molt penjat i de pura escalada!!! I per evitar problemes innecessàris hem fet trampeta i hem baixat una mica per tornar a buscar la cresta després del pas mes xungo.
Però quan vols pujar a la Punta de l'Aigua, sigo per on sigo, mai estàs fora de perill, i un altre tramet d'escalada i moooolt penjat hem hagut de superar per enfilar els últims metres de cresta fins arribar al cim. Aquest últim tram és molt espectacular i acrobàtic, i més encara quan tens una comitiva de buitres ( dels que volen eh ) esperant a dalt de tot. Lo dubte era si mos esperàvem per saludar-mos o esperàven que un dels dos caigués per fotres un bon dinar, lo cas és que per sort avui patiràn gana, jeje.
Pos bueno, això que mos ha costat contar en 10m ha natros mos ha costat més de 2h, queda pendent aquell tram que hem evitat i que mos té contents!! A kuidar-se que ve lo fred.
Pau i Joan, la Punta de l'Aigua, Paüls.
PD: Això últim és com ho diuen los de la tele, keda maco, oi?

martes, 4 de noviembre de 2008

en resumidas fotos...


Hotel Mimosa, si si un bon hotel,
ben recomanat pel nostre amic Carlos
i no menos ben acollits pel recepcionista
al que natros vam posar el sobrenom
de Melendi pel seu aparegut fisic.
Les nits eren molt agradables entre llançols
fins que sobre les 4 del matí sonava lo crit
per a que tots els musulmans acudixcon
a la seua cita a la mesquita.
Al.lá es grande, alabado sea!

Oooooh... sobren moltes paraules
només en veure lo bullici de la
plaça més famosa de Marrakech.
Djema el-fnna, paradetes de roba, incienso,
fruita, verdura, encantadors de serps,
músiques tradicionals i balls a dojo.
Per fer la foto mos vam colar a la terrassa
d'un hotel en tot lo morro ke tenim.

Ai rokipankis... comença l'aventura pel massis
del Toubkal, al cap de 2h va tastar una pluja
torrencial que mos va dixar com a gallines...
Un té i una truita per recuperar força i poder
arribar al refugi a 3200m d'altura.
La foto reflexa la cara de fred que fotiem.
La riseta és del fred no per ser amables...
A l'endemà mos trobem este
panorama.
Espectacular!
Divisió de sentiments, pena per no poder fer el
cim del Toubkal 4200m, un del objectius del viatge,
però per altra part molt contents per poder gaudir
de tot el paissatge, al que casi gastem de tantes fotos.
Lo nostre agraiment a les mules per despejamos
lo camí.

Dixem la muntany i camí a les portes del majestuós
Sahara. Una contrarelotge contra el sol i poder
veure com es pon desde les dunes de Tinfou.
La foto està feta desde la finestra del luxós cotxe,
a 110km/h per una carretera de 3m d'ample, a la
que vam aixamplar les conetes.
La foto va quedar bé eh?

Un cop es va pondre el sol,
va apareixer del no res Alí, mos va
invitar a la seva jaima i vam degustar
un deliciós té bereber, el millor de tot
el viatge sense dubte. Una conversa a tres
idiomes i un cel tan estrellat que
dificilment oblidarem en molt de temps.
Inch al-lá!!!

Gran matinada per poder vore la sortida del
sol a les mateixes dunes del dia abans.
Un altre espectacle de la naturalesa.
Kedem en Alí el dia abans i no apareix
fins 1h i mitja després de l'hora acordada.
Aqui el ritme de vida és totalment diferent.



Ens despedim d'Alí i la seva tropa i marxem de
Zagora, no abans sense passar a fer una
visita al mític cartell que anuncia això:
Tombouctou 52 jours, no un més ni un menos,
52 dies de caravana amb camells fins al destí.
Això són figues d'un altre paner, algún dia
ja ho provarem...


Palmeres i més palmeres, travessant els valls del Draá
i del Dades arribem a Tinegir, on una pluja
torrencial ens fa companyia tot el viatge.
Per sort allí no plou i podem fer una visita
a les gorges del Todra, espectaculars parets
verticals separades per un riuet.


....I después d'una semana a tope pel Marroc
toca tornar cap al poble, no abans sense passar
a fer una visita a Abel que mos acull a seua
casa a Girona. Quin encert són fires de
Sant Narcís i no farem un feo de marxar sense
anar a fer dos bailoteos....
Bueno pos, això és tot, ara a tornar en la
rutina de sempre.

lunes, 20 de octubre de 2008

Per a començar...

Bueno lo dixo que natros ja estem per estes terres tan makes del nord d, Africa. Nomes portem tres dies i un munt de peripecies que ham nat passant, pero de moment farem 5 centims de l,arribada i lo treking pel massis del Toubkal.
arribem a Marrakech a les 6 de la tarde i la plaça Djema el fna hasta al roig viu, aki hi ha de tot. Mos donem pressa a buscar l,hotel que mos va recomanar lo Carlos i a sopar un cuscus de muerte.
Lo de la muntanya un xou, ja es dificil que plogo a l,africa pos mira natros xops. Per arribar al refugi teniem 4h de cami segons la gent de per aqui, pero si lo temps amenasa a pluja i acaba plovent... arribem a roca blanca una especie de santuari, xopets hasta los calsotets, i alli mos preparen un te i esperem que passo lo temporal. Tornem a arrancar al cap de 2h, pero la pluja se converteix en neu mes amunt. Es espectacular caminar i tenir com a meta un lloc que desconeixes i que no sas el que trobaras. Llampecs i trons a dojo i arribem al refugi en temps record. mos canviem lo que podem i a la voreta del foc prenent te com sempre i resant a Al.la per a que dema no nevo. A l,endema no neva pero ho ha fet tota la nit i no podem fer el cim del Toubkal i decidim baixar. Tot lo paissatge es precios, a 3200m no keda res que no ho hagi cobert la neu.
i be, tardem 5h en baixar lo que ahir mos va costar 2 i mija i de pujada, pero no hi ha pressa, disfrutem del paissatge i de estes terres tan bestials i curioses. Ja us contarem les peripecies pels oasis cami a Zagora.
SALUT

La via verda contada per mi.....

Bé,tot va començar per culpa de la societat esportiva Motsagre quan un dia va arrivar una persona moltpropera a mi i em va dir que es feia la via de Benifallet a Bot,i la meva resposta va ser nanai de las pelotasjo no habia arribat mai tant amunt i la veritat es que em feia cosa pero al final em van convencer els meusfillsi vaig dir perque no,si no puc arribar sempre puc tornar al cotxe.Arrivat el diumenge famos em vaig aixecar sense haber pogut dormir gaire,no se si hu fa la edad o els nervis que tenia per si no podia,quan vam arrivar a benifallet despres de esperar-mos un bon rato,perque de puntualitat res de res i prepara totes les bicis ,anar a fer el riuet que toca .Vam marxar amunt,els crios com si fesen una cursa i jo vaig pensar malament comencempero no ens vam posar tots els carrosses al detras i ara paro a mirar aixo ,ara allo,ens va anar pasan d'allo mes be,em sempla que mes d'un es paravames per descansar que per mirar, jo era una destes persones.El paisatge meravellos ,unes codolles,unes serres tan verdes,els tunels anan en tanta gent fantastics,i les xarrades molt bones.Al arrivar a Bot a esmoçar i els crios al rade mos a fer lo cafre que es lo seu.Ens voliem parar a la degustació de vins pero vam pensar em de donar exemple.i primera bici sense aire la de L'aleix menut que seu va pasar pipa sun pare uns crits pero be.La baijada d'allo millor quasi no et cal ni pedala i el que habia fet que casi arrive enfada perque ja no podia em van pasar de cop no em va anar tant malament, ara tinc que dir que el cul el tinc adormit i tinc agulletes a la cama dreta de tant pujar i baixar de la bici,el compañerisme molt bo,nomes cal dir que van fer pana dos persones mes i no es van quedar soles,també sa de dir que algun gran també va fer lo cafreja sabeu de qui parlo......La primera sortida que i partisipen dones a veure si no teniu tanta son i us animeu que meu e pasat molt be
EVA

jueves, 16 de octubre de 2008

...de lluna de mel

Eiiiiiiiii, ke mon nem!!! si si, al final les coses se van posant al puesto i ja era hora que mos hi posesem los dos rokipankis, lo resultat; un viatge a Marroc. Miraculasament lo turmell s'ha curat de cop d'espués de curanderos, sanadores, massatges...L'avion mos dixa a Marrakech, on pensem estar perdent lo temps a la plaça djem'a el-fina ( vaia nom eh ) bebent té i fumant en shisha. Us podem dir que farem el cim del Toubkal de 4195m, que mos costarà 2 dies, i los altres dies no us podem dir res, no perquè siga secret, simplement perque no sabem exactament lo que farem. Segur llogar un cotxe i anar a pegar una volta per aquells oasis i no se per on més. Intentarem fer alguna crònica durant la setmana, però no ho veig massa clar...
Ah, i gràcies a les classes de frances que mos has fet ( ja saps ki ets) espero servixcon d'algo!!
Au pos, ke marxem demà al matí i encara no he fet la motxilla, com sempre tot a última hora.
Tornem lo dia 24, però al poble arribem a l'endemà, perquè no voldreu que en arribar a Girona marxesem sense provar la cervesa que posen per aquells garitos...jaja
kuideus i fins aviadet!!

martes, 7 de octubre de 2008

Larga vida al rey

Pos si, baixes la guardia un moment it fots una nata com la que em vaig fotre jo el passat diumenge corrent pel monte, i el turmell a pendre pel sac. Però lo pitjor està per arribar... llargs dies per casa sense aclarir res, (me penso que faré com José Arcadio Buendia o Melquiades i me ficaré a buscar l'elixir de la vida eterna ), llegir lo llibre que me ti atrapat ( que llarg és lo cabrón ), pensar en coses absurdes ( bueno, això ho faig sempre ), jugar a la play, escoltar la ràdio, i sobretot fer la meua activitat favorita; la siesta al sofa!!!
Aviadet volem anar de viatge, esper estar recuperat...
Portam això... buscam allò... suma y sigue jajajaja. Això és lo paradís, ningú te mana faena, tots t'obren les portes i estàn per tu...
Bueno, espero que duro poquet i tornar estar a tope aviadet, però mentrestant a vivir la dolce vita i LARGA VIDA AL REY

martes, 30 de septiembre de 2008

"Tu mirada me hace existir"

Fa rato que plou, però a la mínima treva del temps me poso guapet per anar a veure a la meua estimada, a la què presento mil disculpes per tardar tant de temps en fer-li una visita. Ella continua estant al mateix puesto de sempre, paso lo què paso, plogo, faiga calor, aguantant lo fred, aguantant lo vent..., i fins i tot quan sap que he estat tot l’estiu lligant en la seua competència directa; la platjeta i l’asfalt.
No podia ser altra muntanya la què es mereix tota classe d’elogis que la Punta de l’Aigua (1091m), i de la mateixa manera que jo la respecto, ella m’ha respectat a mi; Tot lo matí plovent, i a l’hora de fer l’ascens un temps impecable, i a dalt ni una gota de boira ni de vent. I en arribar al poble em giro per fer-li una guinyadeta de complicitat i sorprenentment està tota coberta de núvols amenaçadors i comencen a caure les primeres gotes (gràcies carinyet per no dixar que’m fotés xop altra vegada).
I com si m’imposés un càstig per tardar tant a fer-li una visita pujo a tot lo que dona la màquina. A les artigues (450m) poso el crono en marxa, no val a parar per queixat, no penso en res, només en pujar i pujar. Els boixos i demés arbustos encara estàn ben xops, i de paso me refrigeren una mica, com si es convertissen en una espècie d’avituallament natural. Els bessons m’estàn a punt d’estallar, però no és motiu per parar, la Punta de l’Aigua se mereix tota classe de patiment... i per si fós poc noto com les costelles se van obrint poc a poc, empeses per un cor que pareix voler sortir i arribar abans que la resta de mi!!! (189ppm!!).
Quan menos te n’adones, ja hi estàs; el seu soseg, calma, pau i serenitat la fan una muntanya diferent, especial i de la que desconec tantes coses. Només Ella i jo.
-Ja torno a estar aquí, perdona’m per tardar tant, no ho faré més. Com a anat l’estiu??jeje.
No sento la resposta que Ella em dona, però la puc interpretar. Paro el crono, 38m50s. –Se pot millorar- és el primer que penso mentre començo a baixar cap al poble, tranquil i feliç com aquell que retroba un bell amic després de molt de temps.
Avui si puc dir: -Això és tot des de la PUNTA DE L’AIGUA !!

lunes, 22 de septiembre de 2008

PAÜLS STREET CIRCUIT

Bè amics pus aixó com sempre va començar fa unes quantes semanes o inclus algun meset i tot quan men vai enterar que se feia algo en les bicis al nostre poble i me vaig ficar jo mateix lo caramelo a la boca. Lo dia s'aproximava i ja cada dia sabia mes datos de per a on aniria este circuit i cada dia m'anava traien més lo caramelo de la boca per què alló era una animalada.En fin, ana passan los dies i este dissabte per la tarde, pican-me lo cuquet, men vaig anar a vore com preparaven lo circuit, (ansenyals la bici jejejejeje però van ser ells los que me la van ensenyar a mi). En fin ancara los vaig ajudar una mica i en acabar i sapiguen ja lo circuit exacte men vai anar a proval i BINGO alló si que va ser un caramelo d'estos de la mare de déu del pilar,però tot i que jo ja tenia la bici i les ganes encara me faltava algo, l'armadura però menos mal del "quatero" (mun cosi lo santi del cambrai) va se lo meu àngel de la guarda, i sense esperar més i de nit serrat men vai ana a busca los trastos, un ratet de juerga i a tupi, a tindre la mente despejada. A les 7.32 ja me va sonar lo despertador,però vai fer una mica lo ganso i mel vai adelantar hasta les 7.54 i allavons si a fer un mosset, i a vore l'ambientillo cap a la canal i cap a la plaça. però ep me faltava la inscripció torna a casa, fican en marxa la bici ja i ancabat torna a puja però ara en lo taxi de les bicis. Tornem a la plaça i ja en l'armadura i tot en ordre avall lo 1er descens ja en serio, volta aqui, volta allà, ara escales ara mes curves sense olvida les costes, menos mal que encara son nous los frenos, i lo conflicte les escales de la maruja, 5 allí miranseu, jo que vai arriba i si tenia lo forat del cul tancadet ancabat de veure a esta gent allí parats, ja no hi havia ni forat ja, salta un que al final se desidix i jo en la bici al coll avan i cap a les escales de la canal i la 1era arribada satisfactória, busquem al taxista, comentari de la baixada i amun en 4 o 5 xiquets d'uns 15 anys com a mol.2ona baixada: Comentari dels xiquets:baixada xino xano i miran les curves, i jo vaig pensa vale pus jo detràs i mirare com u feu, però collons, no los podia atendre menos mal que van parar, com si mesperesen per a riuresen però jo detràs anganxat i la jugada me va sortir bé, tot tal com u havia planejat, a les escales de la maruja un atre BINGO los xiquets me van "ensenya" com baixar les escales i jo detràs, va ser la jugada perfecta, lo culet ja s'havia fet una mica gros ara, i be en busca de la 3a baixada i de perfeccionament.3a: baixada. tot perfecte a la 3a la vençuda. surto del punt de partida, al dipòsit vell, avall frenada, botet, i de cara al botot d'entrada a la plaça i parada per al comentari que ja feia tot lo circuit damunt la bici. agafo forces amprenc encorreguda i los atres 2 bots, curves i de cara a les escaletes de missa, avall en força i de cara a la remulla pensan en lo punt conflictiu però ara si i sense parar ni a dir amen, avall i de cara a les escales, me va falla lo paco que allí estava animan massa fort i me va ficar nervios, però jo avall i en arribar a la canal comentari molt satisfactori de la baixada aixo ja estava fet. Però faltava algo per a fer, lo mosset, si si omplir la panxeta avanç de comença en serió, però va ser lo pijo mumen per a l'afició lo millo per a mi, que era quan tothom s'esperava antes de la realitat però los vaig dixar en la intriga me sap mal havia d'esmorzar. Això ja estava en marxa, ara si que estava nervios me tremolava tot, i damun en fallos informatics que l'espera encara se va fer més llarga, pero quan va arribar lo meu mumen jo allí estava preparat i 5 ... 4 ... 3 ... 2 ... 1 ... i avall com un loco cap aqui cap allà i en arribar al carrer del mecànic 1ers crits LO PAAAAUU noooooooo aixo noooo si estava nervios encara mei vaig ficar més, 1er bot perfecte, 2 bot perfecte i 3er bot impecable (jejejeje) i avall i la gent miral i ja pensava calleu perfavor que no veieu que me fico nervios, però dedico una derrapada als fans i avall per les escales, cap aquì cap allà i en se la remulla les cames ja no les aguantava, les escales de la maruja, ara si que no podia falla, i perfecte avall, i avall, i avall, i arribada a la canal entrada al bancal i ben satisfet 1min 59seg era perfecte per a mi, comentari i amun i amun en busca de la 2ona baixada, encara que la espera se va tornar a fe llarga, los nervis se van torna a apodera del meu cos, encara que ara u vaig sabiguer superar.2ona baixada oficial: no i a massa que conta va ser igual que la 1a exepte que vaig millorar la baixada 2 seg. i que al final me vaig emporta una valla de protecció sense consecuencies. despues de tot aixo cap a la plaça a recolli un petit obsequi per aver participat i a dina i a descansa. per la tarde sessió suau de circo acompanyat per la novieta jejeje. en definitiva amics personalment experiència per a repetir i per anar a provar a algun altre puesto. la recomano a tothom, atrevius es fantastic tot lo que sens damun de la bici en lo mumen de la baixada, espero que l'any que ve u tornon a fer i puga avei algun corredor local més.
P.D. a vorem si esta crònica se penja quan toca que aixo es un caxondeo i per cert gracies a tots los que van ànima però la pròxima vegada no crideseu tant que ara ja sabeu que me fico nerviosisim. hasta la pròxima, suposo que anireu algú a tivissa "a correr".

jueves, 11 de septiembre de 2008

Lo mas hermoso de los sueños...

...se encuentra en el camino que lleva hasta ellos...

I aquest ha sigut un cami ple de bones sensacions, lo meu primer viatje en bici, diuen que lo camino és la iniciació ideal en el mon dels viatjes en bicicleta. És bonic mirar enrere o un mapa i vore que he recorregut Espanya d'est a oest, seguint el recorregut que cada nit ens marca la "via lactea" i que segurament va servir d'orientació als autentics peregrins que ja fa molts anys van recorrer desde diversos llocs d'Europa un cami per aconseguir arribar al temple de la catedral de Santiago. Dic autentics peregrins perque lo d'ara, en tots los respectes del mon, no deixa de ser una romeria, un negoci del qual viuen moltissimes persones, però això no li trau cap tipo de valor a les persones que recorren el cami en busca de la seva meta. Hi ha personatges autentics pel camino, i d'altres suposo que tenen la seua fe i això els reporta un consol o un ajud a les seves vides.
Per mi ha sigut un viatje en motius espirituals o almenys aixo diu a la compostela, que t'entreguen quan arribes a la catedral! Com sempre m'ha ajudat a coneixem una miqueta més, a vore quines son les meves inquietuds, les meves pors, los meus dubtes, los meus somnis, a adonarmen que la terra és tant especial, a cada lloc hi ha un petit mon, a respectar la naturalesa, a sentirme un mes dels petits sers que habiten aquest planeta, respirar un cop mes la vida de la pachamama! Arbres i plantes mil.lenaries, com aquell castanyer de mes de 1700 anys que vai coneixer i que any tras any encara dona part de la seva vida en forma de fruits a la terra, fins que un dia una maquina acabarà amb aquest ser i alli posaran un altre tipus de vida en forma de ciment, formigo o acer...

Pero bé quien este libre de pecado...no? Lo pitjor, almenys per a mi, ha sigut l'arribada a Santiago, ja estem de nou a la gran urbe, és bonic si pero per a mi lo realment bonic ha sigut tots los kms passats, los esforços en les costes interminables, lo silenci entre els boscos nomes trencat pel soroll dels cascabells de la bici, o eren dels follets i fadetes dels boscos...no se jejeje! Los dies de boira i de pluja per terres gallegues (com diu Juanes; m'enamora...la terra de Galicia m'enamora) les senderes plenes de fang, les fartades de mores i frambueses que me pegat, los somriures sincers i la bondad d'alguna de les persones del camino. Les dos etapes de Galicia sense dubte les millors, los millors paisatges, dies de boira i de pluja, semblava la comarca, en qualsevol moment te donava la sensació que havia d'apareixer un elfo amb el seu cavall o un dels guerrers de mordor(jo per si acas me vai fer amic d'un cavall), aldees aturades en el temps, gossos dormin tranquilament al carrer, vaques pasturant, avis al carrer en el seu mon, ni tant sols parlen el castellà, olor a merda i caques al carrer? si i que? Venim d'on venim, lo que passa es que mos hem aburgesat, mos hem tornat uns finolis, som tant superficials!!

Resumint que tot i los ronquids dels alberugues, lo dolor a les cames, la nostalgia d'anyorar lo que tens a casa, m'ha agradat! Ha sigut divertit, ho tornaré a fer, potser lo proxim cop acompanyat, o no? Sinó, doncs tornare a marxar sol, en les meues paranoies i los meus somnis que aquests sempre m'acompanyaran...

La proxima d'aqui poc al marroc...oi Txell? I tu Juan? Algu més?

Vinga que ara fare un pulpet i una cerveseta i a la nit mariscada i albarinyo a la salut de tots vatros. Dema avió(...) cap a Barcelona que a la nit soparet en un amic que tinc moltes ganes de vore!!!
Adeu Adeu.
Ultreia!!!
Ah i unes floretes...

martes, 9 de septiembre de 2008

Ultreia!!!

Buen camino familia!!!

Ja estic arribant al final del meu cami...i tinc una certa nostalgia! Al final li he agafat lo gust a n'aixo de viatjar en la bici carregada en les meues coses, com si la terra fos la meva casa, me sento un nomada del segle XXI, m'agrada sentir lo fred cada mati al començar a pedalar, notar tots los teus musculs agarrotats, sentir lo vent a la teva cara, vore surtir lo sol, i anar entrant en calor, gaudint dels diferents paisatges que tenim per catalunya, aragó, la rioja, castella, galicia...respirar bocanades d'il.lusió per arribar a la meta final, viure sense estar pendent d'un rellotge, no pensar en ...osti que tinc que fer això o allò!!!! Vas trobante gent pel camí, en bici i a peu, i hi ha una gran camaderia entre tots! Buen camino!! Bon dia! Bon viatge! En tothom en qui te trobes és un petit contacte sincer perqué tots compartim la mateixa il.lusió; arribar a la plaça del obradoiro i mirar enrere i vore que l'autentic camí són los records que t'endus i les sensacions viscudes que d'una manera o altra et van canviant!
Los ultims tres dies he navegat plenament en lo que és lo camino, almenys per a mi, i com ja us he dit me fa pena pues nomes me queden dos dies, i al voltant de 110 kms! He pedalat fort estos dies(140, 100, 80) per a poder gaudir de les dos ultimes etapes tranquilament! Ja estic en terres galegues, a sarria, provincia de lugo. He passat per tota la meseta, comprovant que algun dia va ser el regne pues està plena de catedrals, entre elles la de León, que realment és molt bonica, he pujat la creu de ferro, transportant la meua pedra per dixar-la alli com mana la tradició i he deixat alguna cosa a que li tingues apego, per simbolitzar que lo material ja no té importancia, que l'important no és veu amb els ulls!!! Vaig deixar una pulsera que me van regalar al Perú!!! Descens vertiginos per una terra on ja comença a haver-hi algo més que camps de blat, l'entrada al bierzo és realment bonica! Arribada al lloc, dutxeta, estiraments i lo ritual; una cervesta ben fresqueta o si convé dos!!!
Ja de nit als albergues és on sents tot tipus d'histories, gent de tot arreu i en qui entables una amistat tot i saber que probablement ja no les tornaras a vore!!! Son lo que jo dic amics per un dia!
Este mati ens ha plogut una mica lo qual li ha donat una mica més de magia a nestes terres ja de per si màgiques; meigas haber-las haylas!!! La etapa ha sigut dura! Pero tant bonica que ha valgut la pena, senderons, roures centenaris, fins i tot un castanyer de mes de 1700 anys, tot inundat de prats de color verd esperança....ai quina pena!! Me fa pena arribar a Santiago perque llavors tot això s'haura acabat!!
L'any que ve haurem de fer una altre viatjet en bici, pero aquest cop visitar algun pais, i una ruta menys coneguda, per donar-li un component més d'aventura! Potser alguns pais d'Africa? O a centro america? Jordania? o be Islandia? O.....en fi que l'any que ve ja ho vorem. De moment demà a seguir disfrutant del camino...
Osti he de fer una cronica en lo que serien les tomes falses del viatje...perque sino sembla que tant aqui com al Peru es tot perfecte!!
Espero que vatros en lo vostre cami particular tambe estigue disfrutant i que ULTREIA!!!
Mos veem en lo cami de la vida....
Un besitot!!!

sábado, 6 de septiembre de 2008

Primeres impressions!!!

Hola tropa!!!
Es curios tot aixo del camino, una experiencia molt diferent! Tot va començar gracies a un amic de la faena, "lo Rodri", que l'any passat ja va fer la locura de pujar de Tortosa fins a Santiago, i jo com que soc fàçil de convencer pa nestes coses pues vaig dir "avan"!!!
Preparar-ho tot a ultima hora, com sempre, vaig retrasar la meua partida tres dies(que al final los trobare a faltar) perque vaig fer un soparet de despedida en lo juanet i total que vam fer les 6 del mati al buda, en lo Pere i l'Hector, en una castanya que deu ni do!!! Pero bé tot això no ve al cas...
La primera impressió va ser que la bici pesaba un ou, i part de l'atre, i que Santiago estaba molt lluny, mes de 1000 kms, una mica mes i no marxo, nomes faltaba la txell marejant la perdiu...ohhhhhh quina pena al marxar!!! Gracies Txell per cuidar dels perritos estos dies, AH! i gracies tb al juan i a l'Enric (lo nou) . A lo "canaem", primer dia vaig arribar a Caspe, bastant cansat per la calor, vai pasar la nit a una residencia d'estudiants, evidentment buida, i prontet a l'aire i a pedalar fins a Saragossa, quin suplici, 120 kms entre secarrals, moltissima calor, tot tan solitari i una mica feet la veritat. Lo que si va valer la pena va ser l'arribada a la plaça del Pilar, que guapa!!! Vaig fer cap a un albergue molt txulo on me vaig poder asear i jopale a voltar per saragossa...quan veig que fan la expo!!!! Aixi que penso; com que tinc lo cul fet pols despres de 200 kms en dos dies, demà men vaig a la expo i aixi ho faig, a fer lo guiri per la expo que la veritat no val molt la pena, massa superficial!!!
Ja no ho tenia clar, perque just esta setmana baixa L'Eugeni, un amic que ha marxat a estudiar cuina a donosti, i ja fa molt temps que nol veig, i era un rollo la veritat que ell estigues per alli i jo per aquí, aixi que tren fins a Burgos i aixi guanyo uns dies, un s'ha de saber adaptar a les circunstancies i per a mi és molt més important L'Euge que lo camino!!!

COm que de fer nit a Logronyo pues vaig capa un ALbergu i aqui comença lo xou!! Primer conec a un Alicanti en qui mo nanem a fer uns riojes, i acabem los dos mes contents que menos abans de nar a dormir a l'albergue, i la sorpresa ve quan arribem i mos diuen que no hi han places i haurem de dormir a l'esglesia!!! Quin yuyu!! Un rokipanki com jo dormint a la casa de deu, ara si que veig que es cert que deu acull a tothom. Acabem dormint l'alicanti (lo marti) un iaio asturiano(l'antonio), un de sagunt, un argenti(l'alexis), un cordobes(migué) i un català, enmig d'una esglesia!!! I no es un chiste! La tenim tota per a natros, i abans de dormir pujem a dalt a la torre, quines vistes més guapes de Logronyo! Imagineuvos los sorolls a l'esglesia, que si un ronca, que si un se tira un pet, que a l'atre lo truqen, pues tot amplificat per l'extaordinaria sonoritat de l'esglesia

Bueno que m'estic enrollant massa, ara ja estic a Carrión de los condes(Palencia), a un convent de monjes(d'este viatje surtiré una mica aixi aixi) despres de 95 kms per paisatges que tot i no tenir res, pues acaben agradant. Dema vull arribar a León, i lo divendres que ve tornar per a poder passar un dia en l'Euge.
No se, es curios tot això del camino, no se que té però reconec que és especial!! Es d'admirar que certs albergs parroquials t'aculliguen, et donen un sostre, menjar, calor humà, a canvi de res, serà aquesta l'essencia de l'amor que professen totes les religions??

La gent també té una bondat especial, se'ls veu que busquen alguna cosa!! I que busco Jo??? Pues encara no ho sé, de moment sóc feliç, respiro tranquilitat, no se com una calma bonica i això si, tinc lo cul a punt d'explotar!!!!!!!!! Jejeje!!
Quan hi ha tanta gent pel camino, i durant tants anys han hi hagut peregrins...tindrà lo seu que!
Un beset per tots/es.
P.D; lo tema de les fotos està complicat, perque camps de blat, vinyes, i secarrals, ja neu vist tots no? Espero poder ensenyarvos fotos més txules a la proxima
P.D2; és una cronica rara, pero es que tinc una mica de pressa, este és un ordinador solidari, com tot lo que se respira per aquí!!


martes, 2 de septiembre de 2008

EL PRINCIPI DE LES COSES

El mes que vé ja farà 3 anys que el Pablo i jo vam començar una amistat que va per a llarg. Al principi tot és molt maco, entrenar, soparet, excursioneta... i hagués sigut bastant més fàcil que jo digués: “disme que tinc que fer i ho faig”. Però ja me tins a mi aguantant la metxa tots los dies, patint fred, gana i son!!
Los mesos van anar passant, i no tot eren flors i violes... més de dos vegades vam acabar els entrenos de morros, algunes vegades pel meu caràcter de ranci, altres per les seves paranoies de la vida i de l’amor (tinc que reconèixer que algo he après en este tema eh! Eros, Philos,Àgape... diuen que lo roce fa lo carinyo. A vore si los rumors siràn certs...) però a l’endemà los dos soques a tornar a passar lo dia juntets.
Después de molt temps i de les inquietuds per fer cosetes, un dia estant a la font del Teix mos va passar pel cap obrir este bloc tant maco que esteu llegint per contar les nostres aventures, el que no mos podiem pensar és que tindria tanta acollida per la gent del poble i sobretot per tots aquells que mos coneixem més pel mundillo de les curses de muntanya. Lo bloc a tingut alts i baixos, però perdoneu perquè natros també tenim vida. Al meu parer lo més espectacular del blog va ser la cursa de Paüls i el viatge a Perú del Pablo. Si és cert que vam dir que aniriem a l’Aneto este estiu i mos hem quedat a casa, també estels del sud i no trobem dies. Així que la nova iniciativa que vam tenir a l’agost va ser organitzar alguna activitat en que pogués participar molta gent i axí va sortir el "1r nada per la causa", 5h de natació en finalitats benèfiques. Dit així queda molt bonic, però quan ho fem? qui col.labora? on fem el donatiu? La gent participarà? Estes qüestions mos van donar més d’un mal de cap, cosa que va ocasionar que un cop acabada aquella tarde mos oblidessem de tots aquells que van col.laborar, i mos dediquessem a passar unes festes a lo grande.
La cosa és sencilla, vam escollir per fer el donatiu a la Fundació Clínic per a la investigació contra el càncer, un tema que tots d’alguna manera hem viscut de prop. Vam recollir 623’50€, sorprenent per una primera edició, i la gent del poble va nedar com mai, sobretot els més menuts. A tots ells moltes gràcies, més de les que us penseu. Gràcies a Cal Portal pel coc, a l’Abdón per les pilotes inflables i a l’Ajuntament per dixamos fer lo que volguèssem. Prometem uns segona edió més ben organitzada, i sobretot prometem no fer-vos esperar tant en les cròniques ( cosa difícil ). A tots vatros gràcies per la vostra paciència i pel suport incondicional.

domingo, 24 de agosto de 2008

X TRIATLÓ DE XERTA

Hola familia, acabades les festes, les nits fent lo ruc, mal dormir, bon beure... bon menjar, farts de variats en lo corresponent vermut, xalera, luxuria, amor, balls, promeses que no complirem, plans de viatge,cubalitros, xupitos (...), abraçades, son, calor, fred!!, rokipunkis, cançons a capel.la, fotos, bon rotllo i demés coses que no contaré, la brillant idea ha estat fer el triatló que organitza el nostre poble veï de Xerta.
Lo cas és que has de fer 800 metres nadant, 14 km en bici i 3'5 km corrent. Això dit així pareix fàcil, però quan tothom se tira a l'aigua a l'hora i et comencen a venir cops de peus i mans per tot arreu no fa tanta gràcia... ho dic per experiència!! Los 2 rokipunkis quedem al Serrall, i sorprenentment lo Pablo arriba puntual ( guanyes punts noi...), esta vegada l'afició és minoritària però no perd en qualitat; GRÀCIES GUAPES!! ( ja sabeu qui sou ). Lo tercer rokipunki ve desde Ulldecona, ni més ni menos que lo nostre amic Lluc BOVEDA!!!, que tot i venir resacós mos a guanyat com a volgut, me tens content guapet.
Comença la prova i bé com sempre, esta vegada no mos tirem los últims a l'aigua però no se què és pitjor, perque m'han fotut blau a cops!! Sortim de l'aigua, què per sert no té massa bon gust, gairebé al mateix temps, lo Pablo marxa com un llamp en la bici, però jo segueixo una altra tàctica, poc a poc i bona lletra, tipo Piranya i Tito de Verano Azul. Tot i això li foto metxa, però la bici no és lo meu i m'adelanten 7 o 8 participants. Arribada al canal altre cop per fer canvi de bici a correr. Ara ve quan guanyo punts per a que los de Xerta se'n recordon de mi, és fàcil, només tens que tombar 6 o 7 bicis aparcades i que tothom te miro en cara de mala llet...jajajaja. Lo Pablo me porta 4-5 minutets de ventatja, però ara ve la meua especialitat, trac lo punyal i començo a obrir camí. 3km corrent passen enseguida i tot i passar a gairebé 15 corredors no puc veure al Pablo que hem treu 2m. "Tus dias de gloria pronto veran su fin,Cesar".
Final de triatló, resumint; una xalera!!! Tots dos hem pogut rebaixar el temps de fa 2 anys, jo en 7m i Pablito en 2m. Lo col.lega d'Ulldecona de nom Lluc BOVEDA ja fa rato que s'aspera, ha fet un paperàs.
Los temps i les posicions han anat així: Lluc 48m lloc 19; Pablo 51m lloc 28 ; Joanot 53m lloc 37.
Cursa feta cursa contada, esperem que l'any vinent s'apunto algun paulsenc més!! Aviat mos trobem a la cursa de muntanya de Tivissa ( 12 Oct ), i bé, un saludo a tots molts besitos, salud i a entrenar family!!! Com sempre donar les gràcies a aquells que mos apoien i mos donen suport en totes estes mogudes, esperem que a Tivissa siguem algú més (...) i esl aplausos sonon més fort.
El vostre sempre amic JOANOT;)