Per a començar...

Bueno lo dixo que natros ja estem per estes terres tan makes del nord d, Africa. Nomes portem tres dies i un munt de peripecies que ham nat passant, pero de moment farem 5 centims de l,arribada i lo treking pel massis del Toubkal.
arribem a Marrakech a les 6 de la tarde i la plaça Djema el fna hasta al roig viu, aki hi ha de tot. Mos donem pressa a buscar l,hotel que mos va recomanar lo Carlos i a sopar un cuscus de muerte.
Lo de la muntanya un xou, ja es dificil que plogo a l,africa pos mira natros xops. Per arribar al refugi teniem 4h de cami segons la gent de per aqui, pero si lo temps amenasa a pluja i acaba plovent... arribem a roca blanca una especie de santuari, xopets hasta los calsotets, i alli mos preparen un te i esperem que passo lo temporal. Tornem a arrancar al cap de 2h, pero la pluja se converteix en neu mes amunt. Es espectacular caminar i tenir com a meta un lloc que desconeixes i que no sas el que trobaras. Llampecs i trons a dojo i arribem al refugi en temps record. mos canviem lo que podem i a la voreta del foc prenent te com sempre i resant a Al.la per a que dema no nevo. A l,endema no neva pero ho ha fet tota la nit i no podem fer el cim del Toubkal i decidim baixar. Tot lo paissatge es precios, a 3200m no keda res que no ho hagi cobert la neu.
i be, tardem 5h en baixar lo que ahir mos va costar 2 i mija i de pujada, pero no hi ha pressa, disfrutem del paissatge i de estes terres tan bestials i curioses. Ja us contarem les peripecies pels oasis cami a Zagora.

SALUT

La via verda contada per mi.....

Bé,tot va començar per culpa de la societat esportiva Motsagre quan un dia va arrivar una persona moltpropera a mi i em va dir que es feia la via de Benifallet a Bot,i la meva resposta va ser nanai de las pelotasjo no habia arribat mai tant amunt i la veritat es que em feia cosa pero al final em van convencer els meusfillsi vaig dir perque no,si no puc arribar sempre puc tornar al cotxe.Arrivat el diumenge famos em vaig aixecar sense haber pogut dormir gaire,no se si hu fa la edad o els nervis que tenia per si no podia,quan vam arrivar a benifallet despres de esperar-mos un bon rato,perque de puntualitat res de res i prepara totes les bicis ,anar a fer el riuet que toca .Vam marxar amunt,els crios com si fesen una cursa i jo vaig pensar malament comencempero no ens vam posar tots els carrosses al detras i ara paro a mirar aixo ,ara allo,ens va anar pasan d'allo mes be,em sempla que mes d'un es paravames per descansar que per mirar, jo era una destes persones.El paisatge meravellos ,unes codolles,unes serres tan verdes,els tunels anan en tanta gent fantastics,i les xarrades molt bones.Al arrivar a Bot a esmoçar i els crios al rade mos a fer lo cafre que es lo seu.Ens voliem parar a la degustació de vins pero vam pensar em de donar exemple.i primera bici sense aire la de L'aleix menut que seu va pasar pipa sun pare uns crits pero be.La baijada d'allo millor quasi no et cal ni pedala i el que habia fet que casi arrive enfada perque ja no podia em van pasar de cop no em va anar tant malament, ara tinc que dir que el cul el tinc adormit i tinc agulletes a la cama dreta de tant pujar i baixar de la bici,el compañerisme molt bo,nomes cal dir que van fer pana dos persones mes i no es van quedar soles,també sa de dir que algun gran també va fer lo cafreja sabeu de qui parlo......La primera sortida que i partisipen dones a veure si no teniu tanta son i us animeu que meu e pasat molt be
EVA

...de lluna de mel

Eiiiiiiiii, ke mon nem!!! si si, al final les coses se van posant al puesto i ja era hora que mos hi posesem los dos rokipankis, lo resultat; un viatge a Marroc. Miraculasament lo turmell s'ha curat de cop d'espués de curanderos, sanadores, massatges...L'avion mos dixa a Marrakech, on pensem estar perdent lo temps a la plaça djem'a el-fina ( vaia nom eh ) bebent té i fumant en shisha. Us podem dir que farem el cim del Toubkal de 4195m, que mos costarà 2 dies, i los altres dies no us podem dir res, no perquè siga secret, simplement perque no sabem exactament lo que farem. Segur llogar un cotxe i anar a pegar una volta per aquells oasis i no se per on més. Intentarem fer alguna crònica durant la setmana, però no ho veig massa clar...
Ah, i gràcies a les classes de frances que mos has fet ( ja saps ki ets) espero servixcon d'algo!!
Au pos, ke marxem demà al matí i encara no he fet la motxilla, com sempre tot a última hora.
Tornem lo dia 24, però al poble arribem a l'endemà, perquè no voldreu que en arribar a Girona marxesem sense provar la cervesa que posen per aquells garitos...jaja
kuideus i fins aviadet!!

Larga vida al rey

Pos si, baixes la guardia un moment it fots una nata com la que em vaig fotre jo el passat diumenge corrent pel monte, i el turmell a pendre pel sac. Però lo pitjor està per arribar... llargs dies per casa sense aclarir res, (me penso que faré com José Arcadio Buendia o Melquiades i me ficaré a buscar l'elixir de la vida eterna ), llegir lo llibre que me ti atrapat ( que llarg és lo cabrón ), pensar en coses absurdes ( bueno, això ho faig sempre ), jugar a la play, escoltar la ràdio, i sobretot fer la meua activitat favorita; la siesta al sofa!!!
Aviadet volem anar de viatge, esper estar recuperat...
Portam això... buscam allò... suma y sigue jajajaja. Això és lo paradís, ningú te mana faena, tots t'obren les portes i estàn per tu...
Bueno, espero que duro poquet i tornar estar a tope aviadet, però mentrestant a vivir la dolce vita i LARGA VIDA AL REY