Comença el març, i al mateix temps comença a caminar una nova il·lusió, nascuda fa ja un temps per alguns amics (i alguns “xinxons”...) i que tot i alguns petits entrebancs, comença a donar els primers pasos de cara a un futur que fot bona pinta. Tot i que este és un refugi de “puntaigüeros-
rokipunkis”, espero que los “montsagreros” tb hi capiguem!!!
Lo diumenge se desperta gris, humid, en una broma pixadora que t’invita a seguir al rasé de la funda nòrdica, però ràpidament aquell cuquet que portem dins es desperta... “i si al baix camp no fot mal temps???” total, trucada de confirmació a la primera avançada i després de comprovar quels atlestes tenen ganes de marxa, pos res, caminito de jerez!!! Lo temps va millorant durant el camí i un cop dins de Reus es comença a notar aquell ambient que desprenen les curses atlètiques: gent en petos i xiulets dirigint, la polícia i la grua local “donant alegries”, carrils i carrers tallats, i lo més majo, gent de cama prima corrent per les voreres. I ahir s’afegia un nou instrument al tema, bicicletes de carretera es mesclaven en los corredors.
Seguint les indicacions dels voluntaris, dixo lo cotxe i busco los estris necessaris, llibreteta, boli,
càmara de fotos (de moment encara me fot pal lo de córrer....) i en busca dels montsagreros. Quatre pases i comprovo quel tema duatló és una mica més perillós que la cursa normal, més que res pq les bicis van una mica més ràpid, i los moments previs a una cursa la gent va molt esbojarrada. Una trucada i me trobo en los nostres, samarreta gris, casco posat i bici preparada, vaya duatletes!!! Los tres mos dirigim cap als nostres llocs, uns a la zona on es dixen les bicis, i jo a la grada. Es nota que són novatillos en això de la duatló pq se’ls veu dubtatius en los primers passos, però quan aparquen les bicis i comencen el calentament, la cosa canvia. L’spiker de la prova comença a cridar als atletes, el montatge, té una aparença senzilla, sense cap espectacularitat, però el nivell de la prova queda reflexat quan es dona la sortida, una primera volta per una pista d’atletisme per encaixar posicions i a córrer! Los montsagreros surten bé, fan la primera part de la prova en bones posicions, el Joan entra primer al recinte de les bicis canvi de sabatillies, bici en mà i a torna-hi!!!
El Pau entra una mica més tard, però aquí es nota un altre cop la novatada ja que perden uns segons durant el canvi de prendes i sortir en les bicis, tenen 23 km per davant, i el Pau demostra que porta més temps rodant que el Joan, ja que li passa al sortir de la ciutat i apa, cap a tarragona s’ha dit. Al cap d’un rato, la gent es comença a preparar, es veuen les primeres sirenes i sembla que els primers tornen a la pista, un grupet de 7 o 8 atletes arriba corrent en la bici al costat (norma obligada a les duatlons) cap al recinte de les bicis i allí es respira aires de competició en estat pur, una voluntària els indica el que han de fer però ells ja ho saben, dixar la bici al lloc, i a córrer!!! Els esperen 2,5 km. a tope per decidir el guanyador, les cares dels atletes que van arribant indiquen que no és pas una cosa fàcil una prova d’aquestes, i els gestos de cansament substitueixen als tensionats del principi, al cap d’uns minuts sembla que conec al paio que entra en la bici, bé, el Pau jastà aquí, canvia la imatge del ciclista per la dels running i apa. Mentrestant els primers atletes estan a punt d’acabar la cursa, els registres fan una mica de por, després de les tres proves, el primer arriba en una hora i escassos segons, no som experts, però al ser una cursa del campionat de Catalunya, crec que el nivell no és pas baix.
Ep, un altre en la samarra gris entra a pista, en Joan s’ha defensat en la bici i el seu temps és prou bò, només ha perdut 6 minuts amb el temps del Pau (tot i que aquest comenta després que havia fet els últims km amb la roda punxada...) dixa la bici i encara l’últim esforç. Al sortir de l’estadi es creua amb en Pau que ja torna, i bueno, poc després es tornen a trobar los dos ja en la cursa finalitzada, contents i satisfets del que és la seva primera duatló. Després les impressions post-cursa, “que m’he sentit bé en la bici, que en terra anem millor, que hem de millorar les transicions córrer-bicicleta, ...” sempre és bò apendre i més quan comences a descobrir una nova modalitat.
En fin, los montagreros no van quedar els 10 primers... i que!!! Cadascú vam fer la feina que teniem prevista, els atlestes van complir, la cleka va animar i es van sentar algunes pedres del que pot ser un dels reptes més grans i atractius de la recent nascuda Entitat Esportiva Montsagre de Paüls, en parlarem més endavant!!!!
Per cert, felicitats als altres atletes que van participar a la cursa de Miravet, segur que tb ho van fer de conya!!!!!
Salut i força!!!!!
En vista de que la majoria de joves van ocupar les comarques del pirineu per passar el cap de setmana i natros dos erem los únics que mos haviem de quedar pel poble, vam decidir anar a fer la nostra primera mitja marató i poder passar el diumenge ben distrets i tenir algo que contar als demés. Bé, la veritat és que ja feia setmanes que preparàvem la cursa, i les espectatives eren bones. No tan bó era l'oratge que feia, fred, vent, boira i aigua... i com que damunt mos van canviar l'hora... entre nervis, una horeta menos pera dormir i en lo temps just arribem a Valls! (donem gràcies a la organització per penjar cartellets a les rotndes).
estàvem al pirineu i tots estàvem fent la mitja.
estàvem al pirineu i tots estàvem fent la mitja.
