TRIATLÓ DE TARRAGONA.

Ahi diumenge l'objectiu era seguir sumant per al camí al Triatló de Barcelona, i la prova era a Tarragona. Sense problemes greus vam arribar a la platja del miracle de Tgna, acompanyat de l'afició, que ja tocava!!! Este cop van ser la Mireia, la M.Carmen i la Marta les que se van encarregar de donar ànims (i fer gasto). Una mica de caos a l'hora d'anar a recollir el dorsal, i la prova va començar en 15' de retard. Després un cop en lo dorsal recollit i posant la bici i el material al

lloc corresponent, un dilema... neopré si o no?? Bé, ja que lo porto me'l poso i m'acostumbro a nadar en ell, i sobretot per no fer feo al meu esponsor que me'l dixa, MOLTES GRÀCIES CRISTOBAL!! Tret de sortida i a nadar, eren 300m de natació a mar obert, i vaia agobio, cops per tot arreu (jo també vaig repartir) i molt incomode en lo neopré per falta de costum, i com sempre quan millor estic ja s'ha acabat el primer sector. Surto de l'aigua com un coet

i en busca de la bici, transició una mica lenta però molt correcta, i comença el 2n sector, 18km de btt. Circuit molt xulo, pujant per una senda al pont del Diable, i andiablada baixada en la que la meua destresa en btt me fa passar les de Caín! I una última sorpresa al tram de btt, carregar la bici al coll i creuar el riu!!! una xalera, i enseguida arribo a boxes, deixo la bici i marxo com un coet, el tercer sector són 4km de carrera a peu, vaig de menos a més
i em permet adelantar uns 10 triatletes, encara que la nota negativa van ser les molèsties als bessons, cosa que tinc que millorar de cara a Bcn, com la natació en neopré i en aigua oberta, tot es millorarà, hem queden 2 setmanes d'entrenos a tope i la de descans. Total, el triatló de Tarragona el vaig fer en un temps total de 1h19', molt content del resultat i de les sensacions, sent conscient del que tinc que millorar.
En acabar la dutxeta d'augua fresca, anem tots los rokipankis a pendre algo per Tgna i de paso fem una ruta turísta (sense voler...). Voldria donar les gràcies a l'afició de paies per un "Venga Joan" ben cridat, al Cristobal pel neopré i a Déu per tot, no dixar que m'aufego i que caigo en la bici!!! La traca final de temporada al Garmin Barcelona Triathlon (1500m swim/40km bike/10km run)

FINDE PER EMMARCAR!!!BUFFF

Este passat cap de setmana prometia ser intens i al final ho va ser!! El divendres dia 11, diada de Catalunya, vaig baixar a Tortosa a fer un concert en la segona banda millor del món, la de Tortosa. Lo concert va estar format a base de peces de sardanes i danses catalanes, com no. I despúes del concert una cocacola negra en gas i en busca de l'arròs. Per la nit vam anar a Ulldecona a vore que tal això de les Quinquenals, invitats per l'Il·lm. Sr. Lluc Boveda i Forcadell. Mos va portar a sopar a un lloc super luxòs, en que el sopar a base de tapetes i plats plens de grassa i colesterol mos van fartar com a jònecs. Tot seguit nem a fer un primer cubatilla al garito de la Ruth, i a mirar los carrers engalanats per a l'ocasió. Lo bo de fer quinquenals és que ara tindràn 5 anys per a pensar com volen engalanar-los la pròxima vegada!!! I bé, nem al ball i aquí comença la guerra. Lluc me fot la càmera de fotos i comença a fer de reporter, fem fora als crios dels columpios per a poder pujar natros, Pablo fa un munt d'amics...ja sap pq ho dic, i en fin lo puntasso va ser quan me vaig enterar que la mare de Lluc va ser professora meua a l'IES de l'Ebre!!!! ke fuerte ke fuerte, el mundo es un pañuelo!!! A partir d'akí podem dir moltes coses, ke vam atracar la churreria, mos vam quedar morts de fred a la carpa de techno (lo pablo no volia marxar...), vam anar un rato en bici, vam atracar la panaderia, vam dir molts disbarats... i en fin mos despertem a les 2 de la tarde l'anfitrió mos rep en una fideuà i conill (l'animal eh) que ha tingut la delicadesa de cuinar lo paio de la tenda de menjars preparats!! tot exquisit!!!
Per uns moments lo cap m'està a punt d'esplotar de resaca i veig perillar el duatló de Cambrils de diumenge...però allí me teniu, en un parell de collons me presento a fer la cursa el diumenge pel matí, en l'estòmec fet una coca i a punt de fer 6km de carrera a peu, 18 de btt i 3 més corrent. El primer sector començo massa fort i apareixen los dolors abdominals que ja fa dies ke'm toquen la moral, però se poden soportar, después ve lo show, agafo la bici i començo el circuit btt. Al cap de 3 km es passa per una zona en mooolta terra en la que a penes se pot pedalar, gairebé tots cauen i jo no soc una exepció, i a sobre un munt de rames sekes s'enreden al canvi de marxes i me toca parar i arreglar-ho, per uns moments penso en abandonar i a cagar tot, però és en estos casos on has de treure tota la ràbia i continuar avant, i així va ser. Vaig en un grupet però enseguida me dixen atràs i em quedo sol, i així fins arribar als últims 5 km que van tornar a ser infernals, passant per una zona de cesped on impossible avançar!!! entro a box donant gràcies a Déu per acabar sencer un circuit de btt on un corredor va patir un accident molt fort i van tenir que evacuar-lo d'urgència, espero es recupero aviat. Els últims 3 km els vaig com una bala, de menos a més com s'ha de fer, acabo el duatló en 1h33m i banyat com un sapo ja que l'últim sector corrent es posa a ploure. I bé, una dutxeta i cap a casa. Per la tarde a mirar una peli que us recomano, "4 vidas", sessió de compex (kines ganes tenia de dir-ho), sopar i dormir!!!
Crec que la pròxima sirà el triatló de Tarragona el dia 27 però ja us ho direm. Kuideus de valent i SALUT!!!!

DIME LUNA, PORQUE ME MIRAS SIEMPRE ASÍ...

No sé com començar lo que va ser segurament de les millors nits de l'estiu, i la que sirà la primera de moltes que pensem fer el mateix. La qüestió era anar a Montsagre a vore no sé que dimonis passava en la lluna i un planeta, que al total va resultar ser tot mentida!!! Però dels rokipankis no se'n riu ningú i un dels manaments diu que si una cosa s'ha de fer es fa!!! Així que una collada de joves guapos i guapes i en ganes de passar-ho bé vam anar a Montsagre. Un parell vam pujar a peu, en una suada que mos vam pegar que ojito, i en arribar a la font un espectacle per a la vista, cal dir que vam pujar sense frontal per fer més l'indio i va valer la pena. Un cop tots reunits vam decidir anar a sopar a la caseta, i quan vam començar a fartamos i trobar la pose per a no clavat pedres al cul...sorpresa, una boirada va tapar totes les estrelles que només es deixaven veure a ratos. Comença a bufar el vent i és el moment ideal per a contar històries de por, però lo cas
és que no mos van dixar perque l'asunto acollonia una mica, en serio. Mentre estàvem estirats a terra, al costat del punt més alt,
el piló, ja començàvem a quedamos congelats, i vam decidir tornar al camp base (als cotxes), fer un petit descens fins la basa, la última cervesa i un poquet de música (l'ocasió seu valia) i pac al poble!!.
En los pròxims dies tornarem a passar una vetllada al ras, però ja us ho contarem.
Kuideus de valent guap@s i fins aviat!!!!