Avui al...Tormassal!!!

Pos si xiquets, al final i después de varios intents fallits d’intentar convèncer a ma cosina, la MªCarmen, al final l’he pogut enganyar per anar a fer una passejada tipo jubilats.
Buenas a tothom, pos com diu lo Joan avui hem anat a fer una passejada, que per a n’ell a estat de tipo jubilats, per al meu nivell ja ha estat bé.
La mini excursió l’hem fet al Tormassal, jo ja feia dies que hi volia anar, ja que me’n havien parlat, però no hi havia estat mai ni sabia com era.
A les 9 del matí, puntual com sempre, ma passat a busca lo meu guia i com sempre s’ha tingut que esperar a que jo acabes.
Bueno hem creuat lo poble, pel costat del cementiri i cap al Tormassal, lo bonic de la passejada ha estat poder disfrutar del paisatge en tranquil·litat, observa tota la verdo que ens ha quedat desprès d’estos dies de pluja i saber que ens aproximàvem al barranc gràcies al sorollet de l’aigua que podíem sentir, sense cap soroll que ens ho impedís.
Desprès d’un ratet de caminar, hem arribat al barranc, que per sort baixava normal i l’he pogut creuar sense banyar-me els peus, que era lo que el Joan estava esperant. Desprès d’alguna foto hem continuat direcció al Tormassal, pel camí les vistes són increïbles i mun cusi a volgut observar-les des d’una perspectiva diferent, així que a fet lo “cabreta” i a s’ha ficat a la punta d’una pedra que sortia del camí i la qual no tenia res davall, bueno algo si que tenia davall lo barranc allà baix de tot i un tallat de roquer.
En fin, hem seguit camí avant i per fi hem arribat al Tormassal, és molt curios veure aquest lloc, m’he quedat encantada mirant com plovia des del roquer i com naixia una cascada de dintre de la pedra, és una escena digna d’una pel·lícula del “Señor de los anillos”. Desprès d’intentar memoritza el lloc per poder-me’n recordar durant una bona temporada (tot i que no farà falta perquè no tardaré en tornar-hi) i de fer quatre fotos, ens hem estirat damunt una pedra a prendre el sol, a relaxar-nos i com ha dit mun cusi “a netejar la ment i l’ànima”, tot això resulta molt fàcil quan estàs en un lloc tan bonic i tan pur, on l’únic que sents són alguns moixonets i el soroll de l’aigua que cau des del roquer cap a les pedres.
I tot i que no hem marxat per ganes, s’ha fet hora de torna cap a casa, i au a desfer el camí fet, i clar hem arribat al barranc un altre cop, i que a passat? que esta vegada fent lo tonto que si foto amunt que si foto avall, si que he ficat el peu dins del barranc. Aprofitant l’aigua clara i bona que baixava hem fet un trago d’aigua al barranc, i au cap a casa els dos contents!