que petits que som...

Hola tropa!!

No hi ha dubte que viatjar obri fronteres, mentals, culturals, personals...cosa que recomano a tothom!!!

Ja porto 4 dies per Peru i les sensacions han anat canviant en aquests dies(fruit d'aquesta obertura) Com us he dit me vaig sentir molt petit, comencant per l'aeroport, tanta gent, tants avions(fins i tot en un simple 27 de maig) Les xifres marejen; 12000 kms, volant a uns 12000 metros d'alsada, a uns 1000 kms per hora i temperatures de menys 60!

A l'avio la gran majoria peruans que retornen a casa o be van a passar uns dies en la familia, dura vida la dels immigrants, com el walker, company de fatiga durant les 12 hores de vol( va ser bastant mogudet) que fa 8 anys va abandonar el seu pais per na a treballar a Bcn.

L'arribada a Lima horrible; un taxista boig fent carreres desde l'aeroport, ciutat molt bruta, fea, sorollosa i amb molta pobresa, mes de 12 milions de persones. Nomes vai estar un dia, temps de voltarla una mica, flipr en los busos de mes de 30 anys i flipar tambe en les carreres dels taxistes( que bojos) adentrarme sense saber-ho en algun barri una mica perillos com el barri del callao on vai coneixer al "starky" tot un expert en aixo de la bogeria i de la vida de carrer, hem va advertir de la pilleria de certs peruans i em va regalr una pulsereta i llavors de huayruro(planta de la selva)tot i que us he de dir que per moments no les tenia totes, van comensar a apareixer personatges pel voltant i vai pensar je está emboscada, pero no vai pirar i vai pillar un bus capa el cuzco( 24 hores de bus buf!!!!)

Durant el cami ja comenses a adonarten que Peru com be diuen, te desert, serra i selva. La surtida de Lima dona pas a hores de desert(paracas, ica, Nazca) en una caotica autopista, on els camions van contra direccio, les vaques caminen per l'anden de l'autopista, venedors ambulants i damunt te cobren peatge(lo que diem que les coses te van sorprenent poc a poc).

A la serra i EL cuzco tot canvia, els campesins continuen vivint de la terra, sense cap altre tipus de manera de subsistir, per moments tinc la sensacio de que viatjo en el temps, suposo que aqui a España fa anys devia ser el mateix.

Ja a la capital de l'imperi iInca, te veus del gran llegat(cultural, religios, arquitectonic) que va deixar aquesta civilitzacio en tant poc temps, fins que vam arribar "los espanyols" per conquerir-ho tot!! Mentrestant els inques vivien cultivant la terra i venerant a la pacahamama, els espanyols es van dedicar a saquejar l'or, tombes sagrades i tota una cultura riquisima. No entrarem a parlar-ne molt doncs es extensisima, aixo si veneraven a la terra i tot el que feien tenia una explicacio astrologica i divina!
Cuzco es apasionant, ciutat inca (el poc que queda) i colonial, que recorda a Granada, Amsterdam, barcelona...es a dir ciutat cosmopolita plena de gent amb un gran ambient. EL primer dia vai recorrer la ciutat visitant algun museu, els carrerons del barri de Sant blas, la plaza de armas, tot flipant en la cantitat de botigues d'artesania andina i en les dones inques que es passeigen per la ciutat venen els seus productes.No hi ha gaire turistes i el que menys espanyols, de moment cap, m'han comentat que solen vindre mes a l'agost. Nar a dormir a un hostal per 3 euros i al dia seguent el viatje ja comensa aanar com a mi m'agrada.

Trekking d'uns 15 kms per zones rurals, amb burros, tossinos, llames, tots lliures vivint de la pachamama, arribant als 4000 mts d'alsada per visitar ruines inques com puku pukara, tambo machay, sacsuayaman...tot fugint de les agencies de turisme que et porten en bus als llocs. Aixo si, val la pena pagar uns soles(uns 2 euros) a algun personatge dels que merodeja per la vora de les ruines per que et vagi explicant coses de la seva cultura, sino tant sols veus pedres... No me trobat cap trotamundos que anes a peu com jo, potser es per l'alsada. Jo de moment cap problema, al principi notes que de seguida el cor et va atope i et fatigues pero despres res, potser es gracies a la mamakuka, o fulla de coca, planta sagrada per als inques, que portes a la butxaca i vas mastegant a sovint! Mmmmm....Jejeje!

He comprat 4 cosetes, es inevitable, tot es tant bonic i barato. per que us feu una idea; sopar o dormir per menys de 5 euros, a una iaia inca li he comprat pel cami 4 platanos per un sol(uns 20 centims) o 4 panets un euro!!!!

Dema vai capa Pisac, uns 15 kms mes per visitar unes ruines i un mercat artesanal on encara funciona el trueque, pasare la nit i sun dema visita a uns banys termals(calca), salines a mes de 4000 mts(prop d'urubamba) i chinchero, tot aixo es le valle sagardo de los incas!!!

DEspres m'espera un trekking de 5 dies per arribar al machu pichu!! Visitar la selva, llac titicaca, cañon del colca...i si tinc dies anar a la cordillera blanca als andes!!

Resumint, cosa dificil doncs tenia ganes d'explicar com me sento, pues viatjar sol te les seues coses bones (basicament fas el que et dona la gana i tajuda a coneixet una miqueta mes) i les dolentes(trobes a faltar algu en qui compartir sensacions i sentiments, pero bueno acabes parlant amb la gent d'aqui, que per cert la majoria son bones persones i molt carinyoses i complagudes). Aixi que gracies a aquest blog es com si estiguessem compartint una cerveseta i nar txarrant del viatje. Us sento mes aprop!!

VIatjeu sempre que pugueu, i sobretot hem de valorar mes el que tenim, doncs es moltissim, som afortunats no ens falta de res pero hi ha mes gent infelis en el nostre mon que en el seu, perque sera?? Penseu-hi?

Desde la llunyania pero mes aprop que mai, Pauet!!!!

Besitos pa tots i molta enegia d'aquesta magica terra!