VIII CURSA DE MUNTANYA DE PAÜLS

Ei family, que més puc dir después de que l'Enric fes una descripció de la cursa en primera persona i tant real. Però bueno intentaré fer una crònica no molt llarga i intensa com ho va ser la cursa.
Bla, bla, bla... donen la sortida i som-hi. Sense calentar com sempre i la boca pastosa en arribar a les voltes, i què esperaves trós de ruc. Pujada a conservar, però és imposible sabent que cada metre és important per a poder deixar el poble en un llistó ben alt. Arribada a la finella i sobrat de forces, encara que no veig al Pablo se que no hem porta ni 50m. L'atenc a la cresta, espectacular, i més encara quan sents el teu nom - venga Juanito!! fot-li metxa!! si si, los aficionats del poble (Marisa, Cristobal, Ricard, Carme...) i molta més gent que et fan sentir que no corres sol, que ells d'alguna manera t'estant empenyent. Al Nico fa rato que no el veig, i al Pablo li he agafat el relleu i soc jo qui ara tira del carro. Baixada a creuetes de Lloà i comença la carrera contra mi. Una mala administració de la beguda i no menjar quan era hora fan que de cop el dia es vagi enfosquin i el meu cap estés més allà que aquí... sintoma de pajara, AL LORO!!! començo a menjar i beure i la pujada a la punta de l'aigua ja es fa present. Ara no Joan, ara no pots afluixar, deixo de pensar en el mal de cap i altra vegada els crits d'ànim, esta vegada el Joel, l'Aleix i el Paco no paren de cridar els nostres noms, i pujo més pensant en ells que no pas pensant en el mal de panxa.
La sotragada i l'intent de pajara el tinc superat, però queden seqüeles, i les primeres rampes arriben tot just d'adelantar al Nico i 2 o 3 atletes al Joan Gran. Al Pla de la Hedra m'ateny el Pau, i més avant trobem al Pablo. Queden 2 kilometres, el Pau es consolida com a nou guanyador local de la cursa del Poble, agafant-mos ventatja, bon regal el dia del seu aniversari, FELICITATS CAMPIÓ (3h 11m). I el Pablo i jo arribem 1 minut més tard,(3h12m) colgats de banderes, plens d'alegria i força que no sabem ben bé d'on surt. Bé, si que sabem d'on surt; de tota aquella gent que mos tracta de locos quan anem pel monte a entrenar faiga fred o calor, de tots aquells que mos animaven en plena muntanya com si fossim els seus ídols, de tota la gent de la plaça que van tenir l'humor d'esperar tot lo sant matí a que arribèssin un a un els corredors, dels que t'aplaudeixen perque no t'han vist mai, i dels que ho fan perque la teva cara els sona d'una altra carrera no se on, i sobretot a aquells que et trobes per la tarde i et pregunten amb molt d'interés: -I la pròxima carrera on?

On? no ho sabem, però el que si que està clar és que correrem per tots ELLS, I DEIXAR EL POBLE DE PAÜLS AMB EL LLISTÓ BEN ALT!

GRÀCIES A TOTS!!!!!!!!!!!!!