Lo mas hermoso de los sueños...

...se encuentra en el camino que lleva hasta ellos...

I aquest ha sigut un cami ple de bones sensacions, lo meu primer viatje en bici, diuen que lo camino és la iniciació ideal en el mon dels viatjes en bicicleta. És bonic mirar enrere o un mapa i vore que he recorregut Espanya d'est a oest, seguint el recorregut que cada nit ens marca la "via lactea" i que segurament va servir d'orientació als autentics peregrins que ja fa molts anys van recorrer desde diversos llocs d'Europa un cami per aconseguir arribar al temple de la catedral de Santiago. Dic autentics peregrins perque lo d'ara, en tots los respectes del mon, no deixa de ser una romeria, un negoci del qual viuen moltissimes persones, però això no li trau cap tipo de valor a les persones que recorren el cami en busca de la seva meta. Hi ha personatges autentics pel camino, i d'altres suposo que tenen la seua fe i això els reporta un consol o un ajud a les seves vides.

Per mi ha sigut un viatje en motius espirituals o almenys aixo diu a la compostela, que t'entreguen quan arribes a la catedral! Com sempre m'ha ajudat a coneixem una miqueta més, a vore quines son les meves inquietuds, les meves pors, los meus dubtes, los meus somnis, a adonarmen que la terra és tant especial, a cada lloc hi ha un petit mon, a respectar la naturalesa, a sentirme un mes dels petits sers que habiten aquest planeta, respirar un cop mes la vida de la pachamama! Arbres i plantes mil.lenaries, com aquell castanyer de mes de 1700 anys que vai coneixer i que any tras any encara dona part de la seva vida en forma de fruits a la terra, fins que un dia una maquina acabarà amb aquest ser i alli posaran un altre tipus de vida en forma de ciment, formigo o acer...

Pero bé quien este libre de pecado...no? Lo pitjor, almenys per a mi, ha sigut l'arribada a Santiago, ja estem de nou a la gran urbe, és bonic si pero per a mi lo realment bonic ha sigut tots los kms passats, los esforços en les costes interminables, lo silenci entre els boscos nomes trencat pel soroll dels cascabells de la bici, o eren dels follets i fadetes dels boscos...no se jejeje! Los dies de boira i de pluja per terres gallegues (com diu Juanes; m'enamora...la terra de Galicia m'enamora) les senderes plenes de fang, les fartades de mores i frambueses que me pegat, los somriures sincers i la bondad d'alguna de les persones del camino. Les dos etapes de Galicia sense dubte les millors, los millors paisatges, dies de boira i de pluja, semblava la comarca, en qualsevol moment te donava la sensació que havia d'apareixer un elfo amb el seu cavall o un dels guerrers de mordor(jo per si acas me vai fer amic d'un cavall), aldees aturades en el temps, gossos dormin tranquilament al carrer, vaques pasturant, avis al carrer en el seu mon, ni tant sols parlen el castellà, olor a merda i caques al carrer? si i que? Venim d'on venim, lo que passa es que mos hem aburgesat, mos hem tornat uns finolis, som tant superficials!!

Resumint que tot i los ronquids dels alberugues, lo dolor a les cames, la nostalgia d'anyorar lo que tens a casa, m'ha agradat! Ha sigut divertit, ho tornaré a fer, potser lo proxim cop acompanyat, o no? Sinó, doncs tornare a marxar sol, en les meues paranoies i los meus somnis que aquests sempre m'acompanyaran...

La proxima d'aqui poc al marroc...oi Txell? I tu Juan? Algu més?

Vinga que ara fare un pulpet i una cerveseta i a la nit mariscada i albarinyo a la salut de tots vatros. Dema avió(...) cap a Barcelona que a la nit soparet en un amic que tinc moltes ganes de vore!!!

Adeu Adeu.

Ultreia!!!

Ah i unes floretes...