Ja mos val tenir un blog en lo nom de la Punta de L'Aigua i no haver-hi fet cap sortideta com Déu mana, així que això és lo nou repte.Pujar a la Punta de l'Aigua és molt emosionant, però si ho fem com sempre ( cosa que no treu cap mèrit ) es pot arribar a fer monòton algún dia, així que hi hem pujat per la cresta.
En tot lo material necessàri comencem a enfilar pel pujador de la camosa ( al que guardarem un preciós record.. ) per anar a trobar la cresta, una perspectiva de tota la muntanya diferent de la que teniem fins ara, mai vist!! I vinga tira amunt, avui la millor frase era; "no miros baix", però inevitable contemplar aquelles vistes desde tant amunt.
Cal dir que lo Joan s'ha rajat en algún tram i ha vorejat per baix la cresta, cosa que mos ha tocat fer als dos en un tram
molt penjat i de pura escalada!!! I per evitar problemes innecessàris hem fet trampeta i hem baixat una mica per tornar a buscar la cresta després del pas mes xungo.Però quan vols pujar a la Punta de l'Aigua, sigo per on sigo, mai estàs fora de perill, i un altre tramet d'escalada i moooolt penjat hem hagut de superar per enfilar els últims metres de cresta fins arribar al cim. Aquest últim tram és molt espectacular i acrobàtic, i més encara quan tens una comitiva de buitres ( dels que volen eh ) esperant a dalt de tot. Lo dubte era si mos esperàvem per saludar-mos o esperàven que un dels dos caigués per fotres un bon dinar, lo cas és que per sort avui
patiràn gana, jeje.Pos bueno, això que mos ha costat contar en 10m ha natros mos ha costat més de 2h, queda pendent aquell tram que hem evitat i que mos té contents!! A kuidar-se que ve lo fred.
Pau i Joan, la Punta de l'Aigua, Paüls.
PD: Això últim és com ho diuen los de la tele, keda maco, oi?
