en resumidas fotos...

Hotel Mimosa, si si un bon hotel,

ben recomanat pel nostre amic Carlos

i no menos ben acollits pel recepcionista

al que natros vam posar el sobrenom

de Melendi pel seu aparegut fisic.

Les nits eren molt agradables entre llançols

fins que sobre les 4 del matí sonava lo crit

per a que tots els musulmans acudixcon

a la seua cita a la mesquita.

Al.lá es grande, alabado sea!

Oooooh... sobren moltes paraules

només en veure lo bullici de la

plaça més famosa de Marrakech.

Djema el-fnna, paradetes de roba, incienso,

fruita, verdura, encantadors de serps,

músiques tradicionals i balls a dojo.

Per fer la foto mos vam colar a la terrassa

d'un hotel en tot lo morro ke tenim.

Ai rokipankis... comença l'aventura pel massis

del Toubkal, al cap de 2h va tastar una pluja

torrencial que mos va dixar com a gallines...

Un té i una truita per recuperar força i poder

arribar al refugi a 3200m d'altura.

La foto reflexa la cara de fred que fotiem.

La riseta és del fred no per ser amables...

A l'endemà mos trobem este

panorama.

Espectacular!

Divisió de sentiments, pena per no poder fer el

cim del Toubkal 4200m, un del objectius del viatge,

però per altra part molt contents per poder gaudir

de tot el paissatge, al que casi gastem de tantes fotos.

Lo nostre agraiment a les mules per despejamos

lo camí.

Dixem la muntany i camí a les portes del majestuós

Sahara. Una contrarelotge contra el sol i poder

veure com es pon desde les dunes de Tinfou.

La foto està feta desde la finestra del luxós cotxe,

a 110km/h per una carretera de 3m d'ample, a la

que vam aixamplar les conetes.

La foto va quedar bé eh?

Un cop es va pondre el sol,

va apareixer del no res Alí, mos va

invitar a la seva jaima i vam degustar

un deliciós té bereber, el millor de tot

el viatge sense dubte. Una conversa a tres

idiomes i un cel tan estrellat que

dificilment oblidarem en molt de temps.

Inch al-lá!!!

Gran matinada per poder vore la sortida del

sol a les mateixes dunes del dia abans.

Un altre espectacle de la naturalesa.

Kedem en Alí el dia abans i no apareix

fins 1h i mitja després de l'hora acordada.

Aqui el ritme de vida és totalment diferent.

Ens despedim d'Alí i la seva tropa i marxem de

Zagora, no abans sense passar a fer una

visita al mític cartell que anuncia això:

Tombouctou 52 jours, no un més ni un menos,

52 dies de caravana amb camells fins al destí.

Això són figues d'un altre paner, algún dia

ja ho provarem...


Palmeres i més palmeres, travessant els valls del Draá

i del Dades arribem a Tinegir, on una pluja

torrencial ens fa companyia tot el viatge.

Per sort allí no plou i podem fer una visita

a les gorges del Todra, espectaculars parets

verticals separades per un riuet.

....I después d'una semana a tope pel Marroc

toca tornar cap al poble, no abans sense passar

a fer una visita a Abel que mos acull a seua

casa a Girona. Quin encert són fires de

Sant Narcís i no farem un feo de marxar sense

anar a fer dos bailoteos....

Bueno pos, això és tot, ara a tornar en la

rutina de sempre.