CURSA DE MUNTANYA "CIUTAT DE ROQUETES".

Cada loco con su tema!!!!
Pues bueno, una altra que en contarem.
Este matí hem fet la cursa de Roquetes, no mol pesada, però tenia les seves cosetes. Casi 19 km i en desnivell acumulat de uns 1800 metres, no és la de Paüls, però per anar agafant forma ta molt be. Havia una bona representació del nostre poble, 5 corredors, i hem deixat el llistó bastant alt.
No tenia ganes de fer la cursa, ja que estava carregat per la que havia fet a la Pobla de Massaluca el diumenge passat i pels entrenos, però un cop començada la carrera les sensacions han sigut prou bones. Val a dir que el fet de que anessin tants de Paulsencs, m’ha fet agafar ganes.
He començat la cursa en lo company Maga (de Santa Bàrbara), i uns metres més atras, per la coeta del ull, veia al Paco i l’Enric.
He anat fent la primera volta al meu ritme, però als quilometres finals he trobat un bon rodador, diria de la Senia, i he anat al seu darrera. Primera pas per meta en 53 minuts i en bones expectatives per la volta final. Quan portaven uns 2 km de la segona el Pau ja m’ha avisat, “ojo que ja tins el vell detras”, i si, en menos de que canta un gall l’Enric ja m’ha passat al davant. I com a bona persona l’he seguit asta el final, no es pot deixar un company sol, jeje. He tingut moments de flatos, en les dos carreres m’han seguit, però els bons consells de l’Enric m’ha servit per a superar-los i poder acabar en un bon temps, i com no, arribant al seu costat. Al final he fet la segona volta en el mateix temps que la primera i he parat el crono en 1h 46 minuts igual que l’Enric, però no jo, l’altre, jeje. El Nicolas ha quedat sisè, el Joan (vaya atre loco) diria que ha fet 1h 36 minuts i el Paco 1h 51 minuts. Sense oblidar-me del meu company de batalles (el senyó Maga) que ha finalitzat la cursa en 1h 49 minuts, diria. Avui t’he guanyat, de moment anem empatats, però a Xerta el desempat, jajaja. El temps que he nomenat són els que m’han paregut sentir, però aquí l’important no són els temps (ja que no et pots comparar en ningú perquè ni saps els entrenos que fa ni les hores que dedica cada participant) sinó poder acabar, que ja es tot un mèrit.
Una bona experiència per anar fent quilometres i acostumar el cos a pujar i baixar costes, hi ha un abisme entre córrer pel planet a Tarragona i fer-ho per muntanya!!!!, però els meus peus ja comencen a demanar clemència, pobres, no saben els que els espera aparti d’ara... jejeje.
Felicitats a tots perquè esteu mol forts, i res, asta la pròxima que és al poble veí (Xerta) però molta és en terreny nostre, espero que nom senten molts xertolins, xD.