Qui m'havia de dir que despres de més de 10 anys tornaria al mundillo de les carreres de bici! Per qui no ho sapigue la bicicleta sempre ha sigut lo meu esport, vai competir durant uns quants anys en bicicleta de carretera, tots los caps de setmana aqui i alla en la bici, pedalades eternes los diumenges, voltes i mes voltes d'aburriment al velodromo, moltes hores d'entreno i la dificultat de compaginar tot aixo en los estudis(no parlare aqui de les discrepancies en la directiva) van fer que aburrigues la bici, i durant tots aquests anys la bici era un mal record per a mi! Tota una desconeguda!!
Pero ja l'any passat al fer lo camino de santiago ja es va despertar en mi un cuquet...velles sensacions, vells records! Gracies al joan que me va obrir la porta d'això del triatló i al rodri(company de feina, i gran biker) pues ale al ruedo!!
En principi la bici havia de ser una part de l'entreno del triatló, pero rodri i "lluc boveda" me va picar per a fer alguna cursa, i que millor que començar per los degollaos, que es una ruta que pasa per la serra de teruel, i que hi ha a teruel? pues Fortaneteeeeeeee! Lo meu terreno, la meua terra, lo meu paradis...Aixi que lluc, rodri i un servidor engrasem les flaques i a pedalar!!
La surtida fatal, detras de tot, no pot ser això, m'agafa un atac d'histeria i començo a pedalar com un boig i a pasar gent durant los primers 40 kms, tirant com un loco, amunt i amunt i amunt, i despres del primer port, avall, avall, avall...me trobo un grupet que va a un ritmet majo i ale a chupar roda un rato, perque me pegat una bona pallisa i me keden 100 kms i 3 ports encara!! Los kms van passant, aaaaaaaaaargggghhh! me sento com un crio, preparant l'estrategia de carrera, pero no caldra lo següent port posa a cadascu al seu lloc, lo meu?? pues donant-ho tot com sempre!!! A l'arribar a Fortanete m'esperava ma mare en un parell de bidons pa poder fer lo canvi, jo com los professionals...jejeje! Sueres, barretes, gels, beguda isotonica...i mes kilometros!! men keden 60 pero ja nomes dos ports...cuarto pelado, la cañada, villarluengo, pitarque, carreteres i pobles que los ultims anys m'havia dedicat a visitar pues los dies de festa major!!! quin canvi i ara patint aqui com un...en fi que hi ha moments que penso que soc una mica masoca!!! Pero m'encanta!! Ja arribem nomes queden los degollaos, l'ultima ascensio del dia!! Que dur deu meu, les forces de la gent ja van justetes, jo pues de menys a mes!! Passant gent com un tiro. Los ultims 10 kms son plans, aqui se noten les hores d'entreno per la C-12 en joanet, i me pego un relevo a tope, 40,38,43,3940,42...vaya marxeta que porto, detras meu un grupet de 5 0 6 corredors xupant roda, pero no m'importa que no me donin cap relleu...estic tant emocionat que casi sense donarme compte paso la meta, los companys man respectat i me deixen pasar primer(lo codic etic dels ciclistes). Lo resultat es lo de menys, lo millor les sensacions, pero tot i aixi quedo lo 132 de gairebe 700 corredors, a 50 minuts del primer classificat! En lo pique personal en Rodri i Lluc, pues de moment 1-0!!!!
Com que estic super enganxat, lo cap de setmana següent capa los monegros, i no al festival precisament!! Es la marathon en btt pel desert dels monegros, 114 kms, en una calor que te mors, de fet la cursa comença a les 2 del migdia!!! Este cop tb s'ha apuntat Llorenç, carretero per excel.lencia i ironman en 50 anys!! Res mes a dir, un crack!!!
Lo de sempre; dies abans minjant molta pasta, hidratantse, preparant la bici, tot lo fato i aquella adrenalina que m'agafa quan arriba lo dia de la cursa, me motiva a tope, casi be me posa...jejeje! La surtida un atre cop fatal, detras de tot, aixo haura de canviar de cara a les proximes curses!!! Dale, dale, terra, moltra polseguera, xarcos, bassots, grietes...un paisatge molt feo, desertic, cap sombra pero te algo, no se que sera!
Molt semblant a degollaos, de menos a mes, i acabant com un tiro, passant a Rodri a 10 kms de meta(2-0 jeje!) i al germans aubanell! Arribo a meta en calambres hasta les pestanyes, me hidratat malament i se man carregat molt los bessons i los cuadriceps!! Pero un cop mes, molt content d'arribar a meta. A n'esta lo primer m'ha tret 40 minutets, a l'altra 50, los primers cada cop estant mes a prop!! 183 classificat de 1500!! Les cames cada dia mes fortes, jo cada dia mes content i la putada es que estic superenganxat a la bici!!! I descuidant una mica lo del correr, mos hauram de posar les piles!
Pero es que enguany me keden los puertos de la ribagorza, la quebrantahuesos, la cursa del llop...i moltissims projectes per a atres anys!!! Il.lusionat com un txiket...Torna Peter Pan!!
P.D man de pasar fotos per mail, quan les tingue les penjo...
Adeu adeu!
domingo, 3 de mayo de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Ek, menos mal que has posat lo de les curses, que la gent se pensa que estem en vaga. B, ja vas vore que en bici progreso adequadament, però això dje fer alguna cursa me fa porrr! Lo mes lque ve debutem en triatlon 1'5/40/10, tinc unes ganes que m'agafarà algo. De moment a entrenar i fer les coses bé. Molt bonica la crònica eh, si si si.
JOANOT
ei pablito felicitats pel resultat, aixo es un èxit i lo de la entitat este mes agafara una potència brutal, enga salut i entreno que la cursa del poble ja esta aqui i tinc entés que enguany i haurà bastanta participació Paulsenca.
P.D. jo enguany estic com un toro de osborne. "AL LORO" QUE NO ESTOY TAN MAL.
Pauet barberes
hola,
Tal com et vaig dir em pensava que això dels Monegros era aquesta setmana.
Però de totes maneres, felicitats per repte superat.
Jo no estic com un bou, però espero poder estar com una cabra, xD.
dew
pos jo estic com un bou pero de gord... es broma!!!
Publicar un comentario