DIME LUNA, PORQUE ME MIRAS SIEMPRE ASÍ...

No sé com començar lo que va ser segurament de les millors nits de l'estiu, i la que sirà la primera de moltes que pensem fer el mateix. La qüestió era anar a Montsagre a vore no sé que dimonis passava en la lluna i un planeta, que al total va resultar ser tot mentida!!! Però dels rokipankis no se'n riu ningú i un dels manaments diu que si una cosa s'ha de fer es fa!!! Així que una collada de joves guapos i guapes i en ganes de passar-ho bé vam anar a Montsagre. Un parell vam pujar a peu, en una suada que mos vam pegar que ojito, i en arribar a la font un espectacle per a la vista, cal dir que vam pujar sense frontal per fer més l'indio i va valer la pena. Un cop tots reunits vam decidir anar a sopar a la caseta, i quan vam començar a fartamos i trobar la pose per a no clavat pedres al cul...sorpresa, una boirada va tapar totes les estrelles que només es deixaven veure a ratos. Comença a bufar el vent i és el moment ideal per a contar històries de por, però lo cas
és que no mos van dixar perque l'asunto acollonia una mica, en serio. Mentre estàvem estirats a terra, al costat del punt més alt,
el piló, ja començàvem a quedamos congelats, i vam decidir tornar al camp base (als cotxes), fer un petit descens fins la basa, la última cervesa i un poquet de música (l'ocasió seu valia) i pac al poble!!.
En los pròxims dies tornarem a passar una vetllada al ras, però ja us ho contarem.
Kuideus de valent guap@s i fins aviat!!!!