GARMIN BARCELONA TRIATHLON

Acabo de mirar un peliculón que ja feia mesos que tenia pendent, i no m'ha decebut gens, tot lo contrari. Veient lo que van haver de passar tota aquella gent, només em queda el remei de disfrutar de cada moment i de tot lo que faig al 100%. Així que la única opció que em quedava per al meu primer triatló olímpic era gaudir-lo cada braçada al mar, cada pedalada i cada pasa!! i així va ser.
Cada competició consta de 3 fases;
FASE I; Són les setmanes prèvies a la competició, entrenos durs, nadar de part a part com un hamster a la piscina, on un munt de dubtes em volten pel cap de si siré capaç de fer els 1500m al mar sense tenir problemes als ombros o d'agobio pel neopré. Km i Km de bici, la majoria totsol, en més dubtes sobre estratègies a seguir i en molta por de tenir un pinxasso o pitjor encara una caiguda. I també km de carrera a peu pels caminal de Paüls en companyia de l'ipod. Tot aixó en sessions de compex que em permeten millorar moltíssim el rendiment. Ah una coseta, el més xungo de la fase 1 és pagar la inscripció... careros!!
FASE II; La competició no només es fa el dia "D", sinó que comença el dia abanç. El dissabte em desplaço a Bcn, allí m'esperen la Marta, la Elisenda i el Rubén, i anem al Pavelló de la mar Bella on es reparteixen els dorsals i on tindrà lloc la competició. Més tard arriba lo Pablo, sopem i fem plans d'horaris per al dia de la prova. 05.00 a.m. mos aixequem de dormir, i a esmorzar format per 2 platanos, 2 sucs de pressec, un crussant de xocolate i un batut de proteïna, més tard em menjo una barreta energètica (que és una bomba), i mos dirigim a boxes, el Rubén i jo fem el camí en bici, UN FRÍO QUE PELA!!! i arribem dels primers, ell se'n va a buscar la tropa que falta i jo entro a boxes a prepar tot lo tenderete; la bici, sabates, deportives, neopré, beguda, menjar... són els pitjors moments de la competició, si dies abans tenia dubtes, ara veient la mar estic cagadet de por. Aviat arriben m'angermana i ells carregats de càmares i demés (se van gelar de fred, jeje) i lo milor invent tecnològic, una minicamera que vaig enganxar a la bici (el video només dura 15s però ja mos podem fer la idea del que veu un ciclista). encara no ha sortit lo sol i ja estem a la platja preparats per tot lo que mos espera. Losa nervis es calmen i l'exitació la tinc pels núvols i venga!! més de 400 triatletes a l'aigua (n' hi havia més de 3900 però es van anar donant sortides cada 5-10m d'uns 400participants). Em poso a una posició còmoda sent concient de les meues possibilitats a l'aigua i evitar se copejat, nado molt millor de l'esperat i sense agobios, i un regal per a la vista veient com surt el sol i tu allí nadant com un cabrón. Surto de l'aigua al cap de 33min, molt bé. faig una transició lentíssima però correcta, sense nervis i venga ara 40km de bici a un ciscuit on s'han de donar 3 voltes. La primera volta és una mica loca, la gent va fresca i fot atacs a saco, jo al principi entro al joc buscant un bon grupet per anar més ràpid, però no el trobo fins la segona volta on anem 3 o 4 a un ritme molt alt però assequible pel meu nivell. I la tercera volta estic més pendent de la estratègia a seguir al tram de correr que de pedalar i abaixo el ritme el súltims km. Un temps total d'1h i 10m (super content) a una mitja de 33km/h, cal dir que vaig menjar una barreta i un gel energètic per no agafar pàjara ni fred. comença el tercer sector, 10km de cursa a peu, començo a conservar i poc a poc augmentat ritme fins el km5 un me prenc un altre xute de gel energètic que me fa volar els últims 5km. Arribada a la meta molt emocionant, uns 200 m abanç ja hi ha un munt de gent cridat i donant ànims, no conec a ningú però em sento bestialment feliç, acabo el parcial de correr en 41m a un ritme de 4m10'/km, fent un temps final de 2h31' al meu primer triatló olímpic. Después a buscar a l'afició, fotos i més fotos una en Gomez Nolla, i res nem a dinar i cap a casa falta gent.
FASE III; Semana desúes de la competicó, semana de locura... molt emocionat paint les sensacions, comentant la jugada i de poc entreno (fot un vent que te cagas). Total la emoció és tanta i me trobo tant bé que em passa pel cap apuntarme a l'Ironterra del dia 31 d'octubre on has de nadar 1300m, pedalar 60km i correr 14km, una bonica manera de conèixer el Delta. Bé lo cas és que ja m'hi he apuntat, i ara me tornen a venir dubtes i canguelos.
Dono les gràcies a la Marta, la Elisenda, al Ruben i al Pablo per la companyía, i a Déu pel de sempre.( les fotos estàn al caure me les passarà la reportera)
PD; la pel.lícula era "Soldados de salamia"
Salut