Triatlo doble olimpic terres de l'ebre

Per fi, primera competició de la temporada. Tot l'hivern entrenant, sense competir, en los dubtes que aixó comporta. Les sensacions entrenant son bones però los dubtes abans de la competició sempre apareixen, perque no saps com respondrà lo teu cos a la competició.
Aquesta vegada ne som un més, Juanjo prieto o mundialment conegut com "lo ploron", i lo trio calavera de sempre, Marc, Joan i Pau.

La setmana previa de descans, una bona alimentació (pasta per un tubo) i un bona massatge donen pas al diumenge de bon mati a Sant Carles de la Rapita. Menys fred de l'esperat, fins i tot portava la jaqueta per a la bici, aixi que descartem la jaqueta pero preparem a boxes los manguitos per al surtir de l'aigua.

Esta vegada tenim cotxe d'assistencia i d'animació; Maria, Gina i Benjamin, apart d'amics i familia que han vingut a voremos. I xarrant xarrant com sempre som casi los ultims en amanir-mos. Remullada de peus i cap a l'aigua. Els entrenaments a la piscina han funcionat molt bé tot l'hivern, aixi que mos coloquem a tercera fila en ganes de fer una bona natació. Joan lo previsor diu que esta no es la seva guerra i prefereix anar mes enrera. Toc de pito i cap a l'aigua....dos voltes de 1500m en bona temperatura i lo solet tocant un poc la pera en lo tram de tornada, res greu, primera volta a la saca i puc vore 24 pelats al rellotge...dintre de l'esperat! La segona volta me quedo una mica en terra de ningú, lluny del primer grup i nadant en 4 o 5 companys. S'acaba la segona volta, mirada al crono i 48', genial!!! primer objectiu del dia cumplit, nadar en menys de 50'. Transició rapideta i a pedalar que es lo meu...poc abans de surtir benjamin me diu que Juanjo ja surt de l'aigua, toma ploron!!!

A la recta cap a Amposta, he de nar frenant-me, ja que ordres expreses de l'entrenador me diu que me mantingue vora les 145-150 pulsacions, bon ritmet, per dalt dels 40 kms/h i començo a pasar gent. A la surtida d'Amposta me pasa lo cotxe d'assistencia ;-) i jo segueixo a la meua, les pulsacions ja s'han estabilitzat i a la llunyania veig 6 0 7 triatletes, bona referencia...Se que a la pujada cap a la Senia s'ha d'apretar una mica, es un bon terreny per rodar acoplat...paso a Enric Boldu i Manu Juarez, ara ja penso que porto una bona posició sabent lo be que naden. Arribada a la Senia, avituallament, i les cames super senceres, porto una mitja de 33'5 aixi que ara toca rodar un pel mes rapid aprofitant que me conec a la perfecció lo terreno. Fa temps que no veig a ningu, bé a la llunyania, a uns 2' veig a tres triatletes pero no aconsegueixo retallar temps, la baixada no ajuda gaire...de cop un cohet en forma de bici en lenticular me pasa traent-me les pegatines, jo l'havia passat pujant a la Senia, pero ara baixo a 55 km/h i lo colega me pasa volant!! Jo també vull una lenticular!!!! Arribada a Jesus i les cames estan de puta mare, en confiança encaro la transició i patapam me pego una bona galtada....no havia caigut mai en la bici de carretera i avui va i me la pego a la transició!! Pero com los jabatillos m'aixeco i cap a boxes...

Sabetes, calcetins i visereta i cap a correr. Abans pego una ullada i veig molt poquetes bicis...com sempre una bona bici me porta a les primeres posicions...pero ara ve la meua creu. Lo tram a peu...

Havia de correr en zona R3, unes 150-160 pulsacions i a vore que pasa. Les cames van soles, pero he de controlar perque se lo que pasa, a Menorca l'any passat vaig acabar arrosegant-me per aquell passeig. No se res de la resta de "la banda dels plorons", primera volta i començen les referencies visuals, un cop mes Enric Boldú i Manu Juarez (ho sento Enric però ets un referent per als triatletes que començem) s'he converteixen en una bona referencia, corren com a galgos, aixi que a poc que m'antingue un bon ritme, acabaré en un bon temps. Tota l'estona per sota de 4'30, parades a l'avituallament i anar pasant per meta, rebent los anims dels que han vingut a voremos. Llorenç que estava als bomberos me va comentant la jugada, me diu que Joan encara no ha passat....aiaiaiai...se que Joan no es retira mai, començo a pensar que se li ha trencat la bici i com que no es un docte de la mecànica no ho pot arreglar...jijiji....

Me trobo a Juanjo, que ara ja ha perdut lo seu estil Keniata per a lluitar contra el mal de cames com un jabato. Mos donem anims i seguim a la guerra. Al cap d'una estona me trobo en Marc, que no te el dia corrent pero alli esta donant guerra i demostrant lo que es, un gran competidor!!
Ultima volta i encara puc correr a 4'30, no meu crec, sembla que això funciona. Les referencies es mantenen. L'obectiu era correr a menys de 5' lo km, aixi que objectiu cumplit. Ultim avituallament, pujada al cementeri i cap a la meta. La calor se nota i los flatos també...grrrrr!! L'ultim km de paseo, encarem la linea d'arribada i ja està...s'acabó! L'any passat a Menorca vaig acabar a ritme tortugueta pero avui les sensacions han sigut boníssimes. Finalment 12é classificat en lo bon regust de haver fet una carrera prou regular. Lo parcial 35 a la natació, lo 5 a la bici i lo 25 a la carrera a peu. Va de 5...

La planificació de cara a Salou va per bon cami. Si no arriba a ser per la caiguda, hagues sigut la carrera perfecta.
Ja a la meta lo ritual de sempre, abraçades suoroses en la resta de companys, fotos als que van arribant i dolors que abans no existien començen a apareixer, lo cos se comença a queixar ara si...

Poc a poc los de la banda van arribant. Un cop més L'entitat Montsagrera ha donat el callo. Marc lo 32é i 2on sub23. Juanjo debutant a lo grande en la posició 62 i Joanet, lo nostre Marco Olmo, un cop mes en un gran parcial a peu ha anat remontant fins a la posició 106, tenint en compte que ha surtit lo 154 de l'aigua...

Si no m'equivoco 11 triatletes de les terres de l'ebre, i los que faltaven...aixi que la salut del triatló a les nostres terres sembla que s'anima!!

Gracies a tots pels anims, avui i durant els durs dies d'entrenament. Encantat de correr rodejat d'amics. Per a la Banda dels plorons un plaer compartir tot lo que compartim... ;-)

P.d. de les rises, catxondeo i comentaris del dissabte al briefing millor no dir res...perque sino mos mataran...jajajaja. Pero que be meu vaig pasar!!!

Fins una altra!!

Extreme man 113

Quan asomes lo cap en lo mundillo del triatlo, te n'adones que la gent esta enganxada a la llarga distancia i ara ja se perque!!!

Lo montsagre team, despres de l'exit a la cursa del llop, marxavem en bloc cap a Menorca a disputar este triatlo. Joan, Marc i la companyia de maria i los pares de Marc! Primers dies de contacte en l'illa; ambient triatlo, gent entrenant per les carreteres, corrent, nadant i natros pues igual. Despres de buscar les bicis, que gracies al servei de Pau Zamora (Pau i bicis) mos les havien portat a l'illa. Sens dubte ha sigut guay coneixer a n'esta familia, Pau, el seu pare i el gran Marcel Zamora, 5 vegades guanyador de l'ironman de nice, son campetxanos i sencills, bona gent.

Reconeixement del circuit de bici i optimisme amunt, perque era realment guapo! Natacio per les platges de fornells i correr suau un dia. Va ser tot el que vam fer els dies abans. Carga de hidratos i ben hidratats. Les bicis al box i natros ja a la surtida preparats!!! Sense adonarmon estavem preparats ja per debutar en un triatlo de llarga distancia...

Primers nervis, cagueres per n'estos bars i confiats en fer un bon resultat! Pam!!! Surtida!!

Natacio. 1900 metros per davant a una bahia espectacular. Sense neopreno. Les bones sensacions del ultims dies se confirmen. Natacio neta, sense agobios i en un sol estil! Ja arribem a la meta. Surto de l'aigua en 32'...millor del que m'esperava. Parcial 51, poc despres surtiria lo marc en lo parcial 104 i lo joan en lo parcial 158. Transicio rapida i a la bici...

Bicicleta. EL cirtuit era molt guapo, carreteres estretes, pujades i baixades i curves. De força i rapid!! Una txalera!! Vaig guanyant posicions rapidament, de fet no m'acavaria pasant ningu en tot lo recorregut fins al final on m'acabaria agafant lo Pau zamora!! Arribo a la transicio i veig molt poques bicis, que guay!!! les cames prou senceres i en ganes de correr. Al final mitja de 36'3 i parcial 15, lo marc mitja de 35'2 i parcial 27 i lo joan mitja de 31'1 i parcial 157. Tot sobre rodes!!!

Correr. Vaig entre los 15 primers. Sorprenent. I damunt estic corrent força be, primers kms a 4'20, primera pujada a la torre i primera sacsada a les cames, que dur sera aixo, 200 metros de pujada en una rampa durissima. Hi haurem de pasar 3 vegades...poc a poc lo ritme va caent, los primers 10 kms en 47', prou be pero a partir del km 15 les cames ja no van, molta calor!!! Pero content perque aconsegueixo corre tot lo rato, mes rapid o mes lent, pero corrent, una pasa detras de l'atra!! Lo Marc i lo Joan van mes frescos, fins i tot comparteixo uns kms en lo joan ke mos hem trobat durant lo recorregut! Lo Marc va com una fletxa i m'acava agafant a falta d'un km!! Jo ja estic content tinc la meta a menys d'un km i ja no puc apretar mes, pero no importa, la meta cada cop mes aprop, un somriure se m'escapa al pasar per sota l'arribada. Objectiu cumplit, finisher i per sota de les 5 hores. Parcial 52 en 1h48, lo marc (bestial) parcial 13 en 1h37 i lo miura del joan parcial 41 en 1h46.

Molt contents!! Felicitat absoluta! Es el primer cop en que creuar la meta s'havia convertit en l'autentic objectiu i per a sorpresa acabem fent unes posicions mes que dignes. Al final Marc 19 absolut i primer de la seva categoria (4h51), Joanet lo 91 absolut i sete de la seva categoria (5h22) i servidor lo 21 absolut i sete de la meua categoria (4h52). Lo montsagre torna a pujar al podi i ja van unes quantes vegades enguany!

Lo que va vindre despres ho dixem per natros, postes de sol en cubatilles, platgetes fantastiques i cadascu de natros pensant en lo viscut en un gran somriure!!

He pogut pasar uns dies a un lloc precios, en amics i grans persones! Rient cada dia, somiant cada dia i sent una miqueta mes feliç!

Ara la temporada ja s'acaba, l'any que ve n'he vindran mes pero lo que no perdrem mai, sera les ganes de liar-la alla on anem!!!

Salut i gracies a tots pels anims que mos heu transmes!!

triatlonejant!!

Si la primer part de la temporada va estar mes centrada en la bici, fent marxes de btt, la marathon dels monegros, cursa del llop i l'open btt costa daurada, aquesta segona part tocava disfrutar dels triatlons, i aixi ha sigut. Allà per lo 11 de juliol va tocar l'olimpic de pont de suert (1'5-40-10). Com sempre...una natació horrible, fent molts metros nadant de braça, en la bici guanyant moltes posicions, los chupons a roda com sempre, i corrent en molts flatos al principi pero en força al final. Temps 2h12 i entre los 50 primers. Gust agredolç!!

Despres a mitjans agost vaig nar a teruel, campionat d'Aragó a casa de goio i alicia. Aquest cop distancia sprint(750-20-5) Si a pont de suert vaig fer 2 estils, aqui també, pero esta vegada va tocar en estil esquena, que patetic...tants metros nadant a la piscina per a acabar nadant tant mal a aigues obertes. Aixo s'ha de millorar! A la bici un cop mes tirant del grup on anava i corrent molt content, fent los 5 kms a 3'55 i fent millor parcial per primer cop corrent que en bici. Al final 1h05 i entre los 40 primers. Destacar lo resultat de goio i alicia, que enguany tb debuten en lo triatlo i l'esport i estan enganxadissims. Alicia va sumant medalles a cada cursa!!

Una setmana despres tocava lo triatlo de xerta! El primer any que lo vaig correr va ser al 2006 i va ser horrible. Molt curt pero molt explosiu (800-14-3'4) en sensacions horribles, tant horribles que no vaig tornar a fer un triatlo fins al 2008, on tornava a fer Xerta. Primer any 53', segon any 51' i enguany 43'. La progressió es evident. Enguany es lo primer any que m'he dedicat al triatlo i la veritat es que estic enganxat!! A xerta per primer cop vaig nedar a gust, sense agobios ni paranoies. Surtint 5é de l'aigua, posant-me primer en el tram de bici i arribant tot sol a la transició de correr...genial!! Corrent a tope pero no va ser suficient, finalment m'acavaria agafant xavi queralt d'amposta i puc arribar a la meta en segona posicio! tot un exit!! Van baixar a correr tambe goio i alicia, en molt bons resultats fent un temps de 49' i 55' respectivament. Goio dels 20 primers i alicia segona femina!! Lo dit una medalla mes...esta alicia wellington!!

Per ultim i com a gran objectiu de l'any arribaria l'extreme man de menorca, este cap de setmana!!! Que es mereix una entrada a part...

per fi hem conegut al josef.

Fa ja uns anys que per una revista vam vore un reportatge del josef ajram que fugint dels deportistes convencionals es dedicava a viure la vida i disfrutar de l'esport, i definitivament mos va convencer este "sonat". Los seus reptes i sobretot la seua filosofia, ja no d'esport sino de vida, mos va captivar de seguida. Quan veus com una persona com ell es capaç de fer tot el que fa, sense voler-ho es converteix en una dosis extra de motivació. Lo seu llibre, les seues pulseres, les samarretes...molta gent pensara, puro marketing!! Val d'acord, una feina mes jo tambe tinc la meua! Pero sempre pensare que moltes vegades no hagues entrenat, o d'atres hagues afluixat lo ritme pero no...sempre avant!!! Lo millor es que esta manera d'afrontar les coses es extensiva a tota la vida!!! Sempre es possible tirar avant!

La sorpresa arriba al saber que lo tenim aprop, surt de l'ametlla de mar en direccio barcelona i evidentment no mos ho pensem gaire. Los tres locos de sempre agafem les bicis i cap a l'ametlla. Ja alli mos trobem mes boigos, algun mes que d'atre, ho dic pel colega que va fer la ruta en btt!! K makinon!

Marc te pixera i desapareix i al cap de poc surt josef! No es tant gran diu joan! joder a mi si que meu sembla...firmes, entrega de mallots, mos entrevista la cala tv....lo millor lo comentari del marc...jo com joan....jajajaja! Ja començem a riure....

A partit d'aqui pues lo millor del dia, un molt bon grupet en 164 kms per davant! Me venen al cap moltes coses, com lo comentari del josef al nostre vikingo..."ja voras quan t'afeites lo pel" jajajaja! O les farteres a la furgo dels de everis que mos acompanyen tota l'estona, ronda de donuts i de coca-coles a sant pere de ribes! Poc abans lo marc i lo joan se perden per l'autovia i lo marc apajarat...jajaja! Pasem per les costes de garraf i ja comença a fer "olor" a ciutat...jejejeje! Cotxes, camions, autovies, aeroports....pero tant i fa!!!

L'arribada a barcelona es la bomba, ceres amunt, ceres avall, contradireccions, semafors a l'aire, ke mangantes!!! Lo josef mes acostumat que natros esta en su salsa, natros bastant mes agobiats...com poc despues li confeso al josef...me sento una mica paco martinez soria...jajaja!

Arribada multitudinaria a barcelona! I a partir d'aqui lo show! Redbull per aqui redbull per alla, lo marc que arrasa en la bandeja de les pulseres, lo premi mes preuat i buscat per tots es la foto en les paqueles de everis...ai com som eh??

Mos despedim del josef i aqui comença lo nostre particular calvari. Primer trobar l'estació de sants, despues plorar-li una mica al revisor per a que mos dixe pasar sense billet perque sino no arribem a temps! i ja al tren tot el recorregut fins l'ametlla sentats a terra, apajarats(que ve a ser com un colocon) i evidentment sense parar de dir tonteries! Pets, catxondeo, animalades i lo tren que arriba en una hora de retard a l'ametlla...en fi una historia com sempre!!

Lo Josef un krack!! Com a deportista fora de dubte i com a persona pues m'ha sorpres la seva humiltat! Timit, divertit i lo millor una risa espontanea que m'ha encantat.

Tu Josef no t'en recordarà d'este dia pero vos aseguro que natros si!! Un gran dia, com dia lo boig de la mountain bike!!! Hem conegut al josef i gent molt maca, com lo nil o lo ferran! Hem anat en bici fins a barcelona, que es un puntasso, i no hem parat de riure!!!! I love it!! M'encanta!!

Los del montsagre avui han sigut una mica mes feliços, i aixo gracies a tu josef!!!!

Proxima parada extreme man menorca!!! Tembleu ses illes que lo montsagre ja ve cap aqui...

bambes enlloc de pedals....

Primer una mica d'historia...per allà al 2004 vaguejant per n'estos pirineus, on vaig viure tres anys me van parlar de la cursa de muntanya de Paüls! Paüls???? I aixo on està?? Pos si està per les teues terres!!! I jo sense saber-ho...aixi que agafem les bambes 200 kms de cotxe i a correr! Era la meua primera cursa a peu, fea ja bastants anys que havia deixat de fer esport pero los anyets al pirineu van servir per a fer bones muntanyes, tant a peu com en la tabla de snow! Sense casi gaire preparació vaig correr la cursa! Lo primer a l'arribar a Paüls va ser...OSTIA!!!! I jo mai havia estat aqui???? Que burro! Quant de temps perdut! Gairebé vam correr 100 persones i va ser una gran experiencia, aixo si peus llagats i un bon esguinçe! Pero creuant la meta! Kiko ja donava recitals per nestes terres poss aquell any va quedar segon.

I lo temps va passar fins que al cap de dos anys ja estavem vivint a Paüls ( i que dure...jejeje!) Que curios no???

Vaig tornar a correr la cursa al 2008, i vaig patir com un mamon, pero llavors ja tenia la sensació de correr a casa! I aixó canvia les coses!!

A part de xerta i tivissa, no havia tornat a correr! Molesties al genoll i continuos esguinçes no hem deixaven disfrutar de aixó que diuen trail-running!

Aquest any porto un bon entrenament, moltes hores de bici i bastant kilometros de correr per n'estos canals! Pero de monte res de res!! Però és la cursa de casa i s'ha de correr...

Dissabte mos arriben les noves equipacions de l'entitat i emocionats diumenge al mati anem lo joanet, la txelita i jo cap a la piscina, d'on surtia enguany la cursa! Mos canviem tots los corredors de Paüls, tot un equipass (joan, ricard, paco, marc, albert, miquel, nico i los extres rafel i gustavo)

Faltaven los barberes per a acabar de liar-la!! La marea roja!!!

Ara ve lo de rigor, calentament, estiraments, saludos, fotos, pixades d'ultima hora i cap a la surtida!

Surtida!! 23 kms per davant i pels carrers del poble gracies als anims de la gent lo nico, lo ricard , lo joan i jo intentem anar en lo grup del davant, uns 40 corredors!

A partir d'aqui, bonissimes sensacions, en molta força a les pujades (on se noten los entrenos en la btt) pero desastros com sempre a les baixades ( com en la btt...jeje!) a la primera baixada (mola grossa) morrada que va (com en la btt..jejeje!) genolls en sang pero avant! Formem un grupet en jordi i joel, dos companys bombers, i 3 0 4 corredors mes, on sempre es repeteix el mateix se m'escapen a les baixades (autentiques cabres) pero els torno a pasar a les pujades!!

Que bo! hi havia un maño que me dia "ya vuelves a estar aqui pesaó!!" te voy a tirar barranco a bajo!!! Al final lo mamon me va pasar arribant ja a la plaça de bous!

La pujada a la gran punta de l'aigua...nomes puc dir que espectacular!!! La gent de la uec ha aconseguit trobar un recorregut realment espectacular i especial! He pujat moltissimes vegades a la punta de l'aigua, en neu, en aigua, corrent, a peu, en raquetes, estic enamorat de la punta de l'aigua...pero esta pujada pel barranc es "lo mas"!!! Dalt de tot arribo primer del grup i nomes quedem joel, jordi xerto i al joan gran acabem agafant al ricard carbonero!!!!!! Mos vam fotre crits tota la cursa!! I aqui ja sabia que s'havia acabat la meua cursa, 4 kms de baixada no eren lo millor per a mi!

Los colegues de grupeta desapareixen rapidament, lo ricard sembla un jabali baixant per n'aquelles senderes...ciao ciao Ricard!! Enhorabona!! i encara dono temps per a que m'en pasen 4 mes baixant!!

Pero tant i fa, baixo molt content per lo bé que mo he passat avui! Los genolls no fan mal, no hi han llagues ni esguinçes per cap lloc i de mes de 350 corredors i sent campionat de catalunya arribo lo 32é!

Lo millor arribar al poble i sentir los crits d'anim de la gent! Bombero!!! Paso l'arc de meta en 2 hores i 59 minuts cansat pero feliç!

Despres de 7 anys on ens vam coneixer, estic més feliç que mai de disfrutar de la vida a Paüls!Gairebé l'equip al complet va acabar la cursa!!Enhorabona a tots!!!

I kiko va tornar a quedar segon...que curios es lo desti!

Salut i cames amics. A la proxima a tornar a pedalar, les bambes de muntanya tornen a l'armari pero me sembla que esta vegada no sira per a tant de temps....

X MARATHON DE LOS MONEGROS

Podria començar esta crònica de mil i una maneres, però quan prepares una marxa en btt de 112km en 5 setmanes i arribant en uns kilòmetres més que justos a les cames el més normal és que el canguelo s'apodero de tu i t'envoltin els dubtes de si siràs capàç d'aguantar. Els 3 dies prèvis a la prova són la bomba, t'has d'hidratar a muerte sent sabedor que la calorina que fotrà a los monegros sirà algo serio i un repte a tenir en compte, i fer i desfer la llista del material. Els viatges al wc són un no parar i per sorpresa l'home del temps dona aigua el cap de setmana!! Podria donar mil detalls de les últimes hores i preparaments en lo Pablo, principal culpable de la meua presència a la marxa, però abreviarem i ja estem al dia 1 de maig, 8.15 del matí i a Gandesa mos espera Ruben, pel camí no parem de fer pronòstics del temps que mos trobarem, pareix que no farà una calor extrema, però per contra el vent sirà la gran putada que mos trobarem, i si ha això li afegim els més que possibles "xarcos" de fang la marxa pot ser tota una odissea!
Anem a buscar el dorsal, les pajarraques d'orbea mos alegren la vista, pareix ser que sirem uns 1700 participants, i el temps canvia cada 15 min, quina roba mos posem...! comencem a dinar, i ja porto 2 dies menjant pasta i bebent com un loco, calculem que en aquests 2 dies em guanyat de 2 a 3 kg!! les rises i bromes abunden al dinar però jo estic cagat de por, no se on m'he posat!! Comencem a preparar bicis, sort de Ruben que ho posa tot a punt pq natros som una mica manasses... carrego la motxila i butxaques de menjar i beure, casc, ulleres i la "suerte está hechada". fotos per al record en Lluc, Ruben i Pablo i anem al lloc de sortida.
Tret de sortida i ara ja no val a badar, els primers km són de locos, caigudes a manta, adelantaments temeraris i nervis moooolts nervis. Sóc molt conservador i tot va com havia planejat, passats els primers km crítics d'aglomeracions de gent arribem al km 22 i una pujada de 3km, la gent només entrena pel pla?? pareix que les rabiades que tinc pujant a Paüls donen els seus fruits, pq sóc capaç de pujar a molt bon ritme, adelantant posicions, amb comoditat i amb la destresa suficient per evitar més de 2 accidents. Passen els km i les hores, km60, avituallament per carregar energies i fer un riuet de prevenció, a partir d'aquí comença una pujada de 15km que marcaràn el final de la marxa. Pujo molt comode, altra vegada adelantant participants, m'atreveria a dir que casi sense voler! això si, a la baixada de 10 km també me'n passen uns quants... km80, avituallament per carregar bidons de beguda isotònica i ja començo a ensumar la línia de meta... però quina tonteria! queden 32km, la cadena de la bici comença a patir per culpa de la pols i del fang acumulats, i el trasero em comença a fer mal per la falta de costum, ja porto 4hores damunt la bici! M'ajunto en un grupet, desició acertada pq el vent és un toca collons i comença a ser fortet, però em veig fort, i desideixo escaparme del grup en una pujada (com no) i empendre la guerra pel meu compte. Els últims kms són agònics, éstic molt bé fisicament i no paro de passar gent, i tot això en un vent, que com ja he dit, és un gran putada!
Els últims 3 km són eterns, avanço motíssima gent, inclús sóc capaç de posar-me de peu sobre els pedals per a l'últim esforç, l'ínia de meta i la satisfaction power s'apodera de mi!! abraçades en lo Pablo que m'esperava. Repte aconsseguit, Déu meu quina canya!! 5h35m, de marxa pel desert de monegros, fotos i més fotos i ara sí rises a boca plena, una dutxeta i 2 plats d'espaguetis la mar de bons.
Pareix ser que la preparació ha estat correcta, totes les espectatives complertes, i sobretot sabent que los besties del Rubén i del Pablo han arribat en 4h5min, quedant en els llocs 53 i 54!! Podria arribar a 2 conclussions después de la marxa; la primera seria que estic molt més en forma del que m'esperava, i la segona que les pujades a Paüls són més bones que dolentes...
Ara m'espera un mes de maig d'entrenos a muerte per preparar la cursa del Llop i possiblement la cicloturista de la Bonaigua (190km).
Venga que això només fa que començar!!

primeres proves de la copa tarragona de btt...deshojando la margarita!!

En este nou mundillo en lo que m'he ficat enguany....

Surtides a mil, gent molt forta, proves massa curtes per a lo que a mi m'agrada, tècnica deficient, aprenent a rodar en cadencia, bona gent, estres d'altra gent (pas pas!! los fotria matats!!) en definitiva un mon nou però que m'encanta! Anem per parts;

Primera prova al godall. Sense calentar, primer error, donen la surtida per categories: primer elite, sub.21 i sub 23. Al cap d'un minut masters, seniors i juniors. I despres veteranos, cadets i femines. Cada categoria fa les seus voltes, avui elites 4 voltes, masters 3 i veteranos 2.

Jo estic en master30 i com ja he dit surtida a mil, primera pujada i a la meua maquinaria diesel estos arreons li senten fatal, ho haurem d'entrenar millor això i sobretot un bon calentament!! La baixada molt tecnica, en molta pedra on tots baixen com a locos i aqui comença l'estres d'alguns...pas pas pas!!!! I jo mecago en tot!! Los deixo passar per a pasarlos despres pel pla, tant de correr pa n'això???? A la tercera volta jo ja estic calent i començo a trobar cadavers per la pista, al final creuo la meta en novena posició!! No meu crec, top ten en lo meu debut,contentissim!!!! A defensar este top-ten a la secuita...

Ja a la secuita este finde passat pues cada cursa es un mon!!! Avui hi ha mes gent! He pogut millorar en lo calentament fent una volta al circuit en rodri, quines ganes tenia de guanyarte al teu terreno!!! Avui seran 4 voltes a un circuit bastant planot al principi i tecnic per sendera al final!

Lo que no canvia mai son les meues pesimes surtides, a part de falta de ritme, surto sempre molt mal colocat i ja de seguida a cola de grup. Això si, torno a acabar fort la cursa (almenys es un bon consol) A la ultima volta agafo a Amador, amic d'Amposta en qui portem un piquet dels sanos; ell sempre comença com un tiro i quan falta poc per al final sempre l'agafo i arribem junts a meta. Aixi va ser a Almatret, al godall i aixi semblava a la secuita! Entre los dos ne fariem un de bo...jejeje!

Dic semblava perque a falta d'un parell de kms per a arribar sem surt la cadena i l'Amador me pasa com un fletxa, poso la cadena i en l'impetu per agafar-lo a un salt sem surt l'aire de la roda del davant i a la següent curva, que precisament era d'asfalt, no hi penso i l'agafo normal...bum!!! Tamborinada!!! Cul cremat, dolorit i corrent en la bici al coll cap a la meta. En estos 500 metros men passen 5 i finalment cruso la meta en la posicio 17!

Conclusions...La mecanica a n'estes curses es vital, un fallo mecanic i adeu!!

Serà molt difiçil fer un top-ten a la general, hi ha gent molt bona!! Pero ho intentarem!!!

....deshojando la margarita...a la proxima cursa toca caure o no toca caure. Ho dic perque he fet 4 curses de btt i a dos he caigut i a dos no, vaya percentatge!!! Tinc complejo de colilla...sempre per terra!

Lo dissabte a la marathon dels monegros en btt, en teoria toca....no caure!!! A vore si es veritat!! Dissabte vindra Joan que debuta en una cursa de bici...tu com sempre a lo grande!!

120 kms de btt pels monegros, en 1500 bikers!

Calor, pols, vent, aigua...quin temps fara??? Dissabte ho sabrem!

Proxima parada Sariñena!!

Salut i cames amics!!