Per fi, primera competició de la temporada. Tot l'hivern entrenant, sense competir, en los dubtes que aixó comporta. Les sensacions entrenant son bones però los dubtes abans de la competició sempre apareixen, perque no saps com respondrà lo teu cos a la competició.
Aquesta vegada ne som un més, Juanjo prieto o mundialment conegut com "lo ploron", i lo trio calavera de sempre, Marc, Joan i Pau.
La setmana previa de descans, una bona alimentació (pasta per un tubo) i un bona massatge donen pas al diumenge de bon mati a Sant Carles de la Rapita. Menys fred de l'esperat, fins i tot portava la jaqueta per a la bici, aixi que descartem la jaqueta pero preparem a boxes los manguitos per al surtir de l'aigua.
Esta vegada tenim cotxe d'assistencia i d'animació; Maria, Gina i Benjamin, apart d'amics i familia que han vingut a voremos. I xarrant xarrant com sempre som casi los ultims en amanir-mos. Remullada de peus i cap a l'aigua. Els entrenaments a la piscina han funcionat molt bé tot l'hivern, aixi que mos coloquem a tercera fila en ganes de fer una bona natació. Joan lo previsor diu que esta no es la seva guerra i prefereix anar mes enrera. Toc de pito i cap a l'aigua....dos voltes de 1500m en bona temperatura i lo solet tocant un poc la pera en lo tram de tornada, res greu, primera volta a la saca i puc vore 24 pelats al rellotge...dintre de l'esperat! La segona volta me quedo una mica en terra de ningú, lluny del primer grup i nadant en 4 o 5 companys. S'acaba la segona volta, mirada al crono i 48', genial!!! primer objectiu del dia cumplit, nadar en menys de 50'. Transició rapideta i a pedalar que es lo meu...poc abans de surtir benjamin me diu que Juanjo ja surt de l'aigua, toma ploron!!!
A la recta cap a Amposta, he de nar frenant-me, ja que ordres expreses de l'entrenador me diu que me mantingue vora les 145-150 pulsacions, bon ritmet, per dalt dels 40 kms/h i començo a pasar gent. A la surtida d'Amposta me pasa lo cotxe d'assistencia ;-) i jo segueixo a la meua, les pulsacions ja s'han estabilitzat i a la llunyania veig 6 0 7 triatletes, bona referencia...Se que a la pujada cap a la Senia s'ha d'apretar una mica, es un bon terreny per rodar acoplat...paso a Enric Boldu i Manu Juarez, ara ja penso que porto una bona posició sabent lo be que naden. Arribada a la Senia, avituallament, i les cames super senceres, porto una mitja de 33'5 aixi que ara toca rodar un pel mes rapid aprofitant que me conec a la perfecció lo terreno. Fa temps que no veig a ningu, bé a la llunyania, a uns 2' veig a tres triatletes pero no aconsegueixo retallar temps, la baixada no ajuda gaire...de cop un cohet en forma de bici en lenticular me pasa traent-me les pegatines, jo l'havia passat pujant a la Senia, pero ara baixo a 55 km/h i lo colega me pasa volant!! Jo també vull una lenticular!!!! Arribada a Jesus i les cames estan de puta mare, en confiança encaro la transició i patapam me pego una bona galtada....no havia caigut mai en la bici de carretera i avui va i me la pego a la transició!! Pero com los jabatillos m'aixeco i cap a boxes...
Sabetes, calcetins i visereta i cap a correr. Abans pego una ullada i veig molt poquetes bicis...com sempre una bona bici me porta a les primeres posicions...pero ara ve la meua creu. Lo tram a peu...
Havia de correr en zona R3, unes 150-160 pulsacions i a vore que pasa. Les cames van soles, pero he de controlar perque se lo que pasa, a Menorca l'any passat vaig acabar arrosegant-me per aquell passeig. No se res de la resta de "la banda dels plorons", primera volta i començen les referencies visuals, un cop mes Enric Boldú i Manu Juarez (ho sento Enric però ets un referent per als triatletes que començem) s'he converteixen en una bona referencia, corren com a galgos, aixi que a poc que m'antingue un bon ritme, acabaré en un bon temps. Tota l'estona per sota de 4'30, parades a l'avituallament i anar pasant per meta, rebent los anims dels que han vingut a voremos. Llorenç que estava als bomberos me va comentant la jugada, me diu que Joan encara no ha passat....aiaiaiai...se que Joan no es retira mai, començo a pensar que se li ha trencat la bici i com que no es un docte de la mecànica no ho pot arreglar...jijiji....
Me trobo a Juanjo, que ara ja ha perdut lo seu estil Keniata per a lluitar contra el mal de cames com un jabato. Mos donem anims i seguim a la guerra. Al cap d'una estona me trobo en Marc, que no te el dia corrent pero alli esta donant guerra i demostrant lo que es, un gran competidor!!
Ultima volta i encara puc correr a 4'30, no meu crec, sembla que això funciona. Les referencies es mantenen. L'obectiu era correr a menys de 5' lo km, aixi que objectiu cumplit. Ultim avituallament, pujada al cementeri i cap a la meta. La calor se nota i los flatos també...grrrrr!! L'ultim km de paseo, encarem la linea d'arribada i ja està...s'acabó! L'any passat a Menorca vaig acabar a ritme tortugueta pero avui les sensacions han sigut boníssimes. Finalment 12é classificat en lo bon regust de haver fet una carrera prou regular. Lo parcial 35 a la natació, lo 5 a la bici i lo 25 a la carrera a peu. Va de 5...
La planificació de cara a Salou va per bon cami. Si no arriba a ser per la caiguda, hagues sigut la carrera perfecta.
Ja a la meta lo ritual de sempre, abraçades suoroses en la resta de companys, fotos als que van arribant i dolors que abans no existien començen a apareixer, lo cos se comença a queixar ara si...
Poc a poc los de la banda van arribant. Un cop més L'entitat Montsagrera ha donat el callo. Marc lo 32é i 2on sub23. Juanjo debutant a lo grande en la posició 62 i Joanet, lo nostre Marco Olmo, un cop mes en un gran parcial a peu ha anat remontant fins a la posició 106, tenint en compte que ha surtit lo 154 de l'aigua...
Si no m'equivoco 11 triatletes de les terres de l'ebre, i los que faltaven...aixi que la salut del triatló a les nostres terres sembla que s'anima!!
Gracies a tots pels anims, avui i durant els durs dies d'entrenament. Encantat de correr rodejat d'amics. Per a la Banda dels plorons un plaer compartir tot lo que compartim... ;-)
P.d. de les rises, catxondeo i comentaris del dissabte al briefing millor no dir res...perque sino mos mataran...jajajaja. Pero que be meu vaig pasar!!!
Fins una altra!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario