martes, 24 de junio de 2008
FREDES-PAÜLS BY PAU POVILL
Bé gent, pues aixo tot va comença la última semana de juny quan per qüestions del lloc de treball que tinc, hem va caure a les mans un folleto de la cursa nocturna. A partir d'aqui lo de sempre quan ten enteres d'una cosa d'estes ara li dius a un, ara li dius a l'atre, jo m'apuntare, jo no se si estic preparat, en fin, de tot lo meneo este resulta que al fin 7 paülsencs vam empendre la marxa (2 realitzariem la travessa de fredes i 5 mos esperarien a caro). Arribat lo dia quan m'aixeco pel matí ,eren les 10 aprox., i en acabar d'esmorzar ja me comencen a tremolar les cames dels mateixos nervis, comencen arribar els primers corredors a casa, i els nervis van en aument, però aixo es un problema fàcil de superar, mos preparem la bossa, en la llista a les mans (aixo mun pare) i a la 1en punt mon anem a fer una bona menjada, una bona amanida de pasta en los seus fruits secs i un bon tall de carn a la planxa (mol bo tot fet per la mestressa de la casa jejeje ma mare la Montse). Fetes les 14.30 tornen aquells nervis que havíem dixat aparcats tornen a fer la visita, es l'hora de canviamios i anar cap a l'autobús que mos portara a fredes si no passa res com en anys anteriors. tot ple de gent corredors, organitzadors i lo que et fa més feliç la gent del poble que et baixa a desitjar sort i en marxa (sirem mun pare l'Enric de les barberes i un servidor lo Pau tambè de les barberes). De cara a fredes arriba la primera cabuçada no per la son si no per a descansa la vista que sufrirà un gran desgast, i mes autobús, i ara un comentari d'anys anteriors, i una atlra becadeta i arribem a la Sènia, alli comença el gran sufriment la carretera es comença a quedar estreta pero amunt i passat lo pantà primer susto, a una curva mos quedem enganxats, tornava lo mal somni del bús, i ai que tornarem a sortir tard, jo que m'estava fen les faenes damun, pero a les 5.40 arribem al lloc, lo tems just per anat al "bater" agafar lo dorsal (1er control 0h.) i fer lo berenar que mos portara hasta caro (un platanò i una barrita de les maravilles) i a les 6 en . en marxa. Casi 600 persones per a l'organització i una mica més de 600 per a uns altres. Mun pare i jo arranquem los 2 junts a saco lo primer tram de pista per a evitar los que van d'excurció, nem tiran en un grupet d'unes 10 persones i ja podem afruixa una mica, agafem aire i a torna-hi ara senda ara per pista, los genolls comencen a demana clemencia pero lo cervell los diu que encara falten unes 5.30h de cursa i no diuen res més. En 2h. i escatx arribem a la cova del vidre 2on control, primrs bous a la vista i primers coneguts, la Gema en unes quantes xiquetes donan crits d'ànim, la moral sen va pels nuvòls i menos mal que no mos cal toreija i avan, amun, avall, bufan, ara entopeso, ara acoxat perque i a un arbre tombat, bufo atre cop, pero sense pensau los dos pare i fill arribem al fin dels pallers i allo es la glòria avall cap a caro, pero baixan los genolls tornen a dir "ep aspai" i els fem cas. En lo cap caxo i de cara a caro quan no mon donem conte "ep coneguts" eren los atres 5 paulsencs que mos asperaven (lo juan del menicaco, lo santi del cambrai, lo paco de la eva, lo ricard de les carboneres i lo jordi de la segalla) entre d'atra gent que havien vingut a fer força i la moral tornava a pujar als núvols. 3er control a caro 3.15h i uns 24 km. a l'esquena ja.Bé, xarradeta de rigor, telefonadeta a la novieta, crits d'ànim, foto als 7 corredors i en marxa i caminan caminan a sopar 2 barretes energètiques que m'han de donar força per arribar al poble i al cap d'uns 45min. lo mumen clau parar per obrir la motxila i traure lo frontal, encara que hi havia algú que no el portava pero sort que es va preparat i sobraven piles, continuem los 7 per les foies buscan la lluna que no apareixia i les senyans que mos havien de portar a paüls.Arriban a les clotes ja se sentia oloreta de cafè, i arribats alli 4rt control, unes 5h i alli lo grup ja se separa marxem davant los 5 jovenelos i se queden los veteranos que anaven una mica maxacats pero en forces suficients per arribar al poble. seguim avan natros només en la llum dels frontals i buscan senyals avançant gent i arribem al punt més esperat lo principi dels 10km. que mos portaran ja al poble i que am de fer com a cabrits avall, los genolls se van tornar a ficar en contacte en lo cervell i dien que prou, però lo cervell los anava dien que ara no podien parar i que va passar, patapam, si si de morros però m'aixeco, m'espolso, lo juan m'anima i avall atre cop i avall, i avall arribem a la pista un descans per als genolls i de cara atre cop a la senda i avall i avall, i tornem arribar a la pista alli ja hi havia lo primer paulsenc àniman (l'Enric de la segalla) recuperem moral mos fa d'avituallament improvisat però no podem parar avall los genolls mos diuen prou però ara ja si que no podem parar i ara en companyia del juan i lo ricard continuem avall pel tossal, la creveta i quan ja es veu lo poble lo 1er grup de jovens uns 20 així a primera vista donan suport, peró natros de cara al poble a un ritme bastan alt. No se d'on sortien les forces "donaven per a tant les 2 barretes de caro???" pero no es pensava en res més que arriba i justet avanç d'arribar a la bàscula un altre problema en lo bús que estava parat al mig, que no podia passa, però a mi ja no me podia parar res si conve passava per damunt,i ara si lo mument de glòria la gent del poble àniman com a bojos l'arribada però encara quedava un problema en lo que no contavem, les escales del alberg, que llarges però los genolls van respondre bè a l'últim esforç i premio 5è control i últim. Al·leluia ja som a casa. L'entreno a sigut recompençat i ara si descans per als genolls i a esperar a mun pare i al paco que venien junts tambè tenin una bona rebuda. Al fin tots al puesto i foto finish. Mol content del resultat de la cursa al fin 6.49h pero tot aixo gràcies també s'ha de dir als valens que mos van acompanyar de caro. I com se diu cursa feta cursa contada una mica llarg pero espero que no se faiga pesat. fins la próxima. P.D. los genolls ja tan recuperats ancabat d'una sessió de relax a la platja i m'han dit que l'any que ve hi tornarem, i a vorem si s'ànima més gent. sta pront
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Ek, llegint la cronica recordava los moments que anàvem passant, i casi ploro d'emoció, i és que los kilòmetros que compartim no queden detràs, al contràri, són un nou camí que estem traçant esta colla d'enamorats de la muntanya, i que segú que siràmolt llarg.
Crec que això només és el principi.
P.D.la foto de la lluna és d'edicions anteriors, perquè enguany no vam esperar que sortís per arribar al poble jaja
bEnhorabona a tots per la cursa, tot el que feu té molt mèrit. A mi personalment el que més m'agrada és que el número d'aficionats a aquesta activitat tant sana, cada dia és més gran i d'això en teniu la culpa vatros. Haviat podreu fer la selecció paulsenca d'esports de muntanya!!! Per cert la part femenina que normalment escriu a aquest bloc, també us haurieu d'animar a practicar, encara que estic d'acord en que esperar l'arribada dels altres, amb esmorzar o sopar inclòs és molt xulo.
Acabo felicitant especialment al Pau i a l'Enric de ca les Barberes, suposo que estareu d'acord amb mi en que s'ho mereixen!!!
Salut i peles.
Mingo
PD. "Per al Joan del Menicaco"
Ja veus que no t'he criticat!!! no t'ho mereixes, en tant que la major part de tot aquest invent és obra teua. No obstant, l'any que ve m'agradarà veure com la fas sencera i fas un bon paper.
ei mingo, ja et vas quedar ben a gust dies passats, però bueno a seguir lluitant per a fer bons papers per estos montes, i en fin molt content de que vatros n'estesseu tant al corrent.
PD aviadet anirem a l'Aneto, si mos posem d'acort eh amoret meu...
JOANOT;)
Publicar un comentario