Resumiendo...

Lo viatge que ja fa un mes vaig començar ja arriba al seu fi! Estos ultims dies la veritat es que m´han vingut un munt de sensacions al mirar enrera i vore tot lo que he viscut. Imatges que no s'esborren. Quan un fa un viatje aixi, lluny de casa, tot sol...pues pases per estats d'anim bastant diversos, intentes que els teus pensaments i sentiments no s'apoderen de tu, pues tens tot lo temps del mon per fer-ho.

Es curios, pues ja casi me sento d'aqui, ja no camino pel carrer com un turista mes, me sento integrat en una cultura tant diferent a la nostra, fins i tot man preguntat uns quants cops si era d'aqui! Tot i que los primers dies me vaig sentir una mica superat per la situacio, la veritat es que al final estic tant content d'haver vingut aqui, m'ha ensenyat tant, he apres tant...Al principi els dies pasen molt espai i te sents bastant sol, pero sempre majudaba molt conectarme a internete i vore los vostres missatges al correu o al blog, era com estar mes apropet vostre, i seguir tambe una mica les votres vides, poder compartir com me sentia, pues tot i que vas coneixent gent guay, sempre et falta la complicitat d'algu mes proper, per n'aixo vull escriureus estes paraules d'agraiment a tots per haverme escoltat i haver compartit en mi part d'este viatje. Vatros heu sigut lo combustible en lo que he alimentat lo fred de la meua soletat!

Hi ha moments que penso, que se ma fet curt, que m'agradaria quedarme mes temps, que vull continuar aprenent pero he de reconeixer que estic cansat, sobretot sicologicament pues trobo a faltar moltes coses de la meva vida, sempre penso com estaran los perritos, la giva, lukas i la noah, que deveu estar fent tots vatros, una abrasada amiga, lo carinyo de la familia, l'hortet, la punta de l'aigua, Paüls, lo mar,les rises al parc de bombers...es curios quan un està lluny, com troba a faltar totes estes coses!! I com he apres a valorarles encara mes.

He passat de sentirme fascinat per una cultura tant especial com la inca, a estimar i admirar a la gent peruana. Els inques formen part del passat,pero aqui hi ha una vida paralela a tot los recursos turistics que aporta al Peru tot aixo. La vida de la gent normal, apartada de tours turistics, machu pichus, dolars...gent molt propera, treballadora, feliços de poder viure!! Es molt dur viure aqui! Penso que per a tots los que visiten Peru, este hauria de ser un viatje que et pugues servir per a ser una mica millor persona, no tant egoista, no tant preocuapada, no tant estresada...almenys a mi m'ha servit!

Estos ultims dies han sigut com de relax, mes introspectius que mai. Asimilant tot lo cami recorregut. He visitat la cordillera blanca, la cordillera tropical mes alta del mon, coronada amb l'imponent Huascaran casi be tocant al cel(6800mts). Amb lagunes rodejades de cerros ferestecs a mes de 4000 mts, carreteres que pujen fins a l'infinit, lames, vicunyes, aigues termals...pero ni tant sols un lloc aixi s'esta salvant de la ma de l'home; los nevados estan desapareixent!! Potser hi haura gent que no li semblara important, pero es una conseqüencia mes de que estem destruint lo planeta! Amb tot lo que aixo comporta. No insistire mes en este tema, pues al final me direu "Pesao" pero intenteu pensar que quan natros mos morim la vida contiua!! No som lo melic del mon...

Ara es hora de tornar, dema agafo l'avio de tornada. Amb moltes ganes d'arribar! Continuare somiant que la vida potser algo maravillos, almenys a natros mos han donat l'oportunitat...

No us negare que tambe he tingut moments prou dolents, que aqui al Peru tambe hi han coses dolentes i tambe molt dolentes, pero en la vida sempre ma agradat quedarme en lo bonic i positiu de la vida i a mes a mes no soc ningu per criticar una terra com lo Peru. Pero si algu te pensat viatjar al Peru i vol informacio no dubteu en preguntarme pues crec que he viscut al 100x100 aquests dies i crec coneixer prou be tot aixo. Aixi que me despedixo de la que durant aquests dies ha sigut la meua casa.Trobare a faltar, la vida al carrer, lo somriure sincer, la plena armonia amb la que viuen los peruans en la terra, los seus deliciosos jugos, l'immensitat del seu territori, lo misteri de la cultura inca, lo cel tant estrellat, los animals lliures pasturant,la magia que envolta tota esta terra, los meus somnis abans d'anar a dormir, la vida sense preocupacions i per supost a la meva amiga soletat que ma acompanyat durant tot este temps! Tornare algun dia...

Unes floretes mes de regal per a tots vatros. Espero que hagueu disfrutat en les fotos, i hagueu intentat entendre com es lo peru, sempre desde lo meu punt de vista clar!! I que hagueu entes part dels meus sentiments!

Una abrasada. La proxima ja mo la podrem donar en persona...que guay, chevere, baca...jejeje!

Jo a l'igual que un bon amic meu tambe robaré uns versos...

"¿Cómo puedes conformarte, Juan,

con un solo cielo si hay toda una América

del otro lado del mar?"