Ultreia!!!

Buen camino familia!!!

Ja estic arribant al final del meu cami...i tinc una certa nostalgia! Al final li he agafat lo gust a n'aixo de viatjar en la bici carregada en les meues coses, com si la terra fos la meva casa, me sento un nomada del segle XXI, m'agrada sentir lo fred cada mati al començar a pedalar, notar tots los teus musculs agarrotats, sentir lo vent a la teva cara, vore surtir lo sol, i anar entrant en calor, gaudint dels diferents paisatges que tenim per catalunya, aragó, la rioja, castella, galicia...respirar bocanades d'il.lusió per arribar a la meta final, viure sense estar pendent d'un rellotge, no pensar en ...osti que tinc que fer això o allò!!!! Vas trobante gent pel camí, en bici i a peu, i hi ha una gran camaderia entre tots! Buen camino!! Bon dia! Bon viatge! En tothom en qui te trobes és un petit contacte sincer perqué tots compartim la mateixa il.lusió; arribar a la plaça del obradoiro i mirar enrere i vore que l'autentic camí són los records que t'endus i les sensacions viscudes que d'una manera o altra et van canviant!
Los ultims tres dies he navegat plenament en lo que és lo camino, almenys per a mi, i com ja us he dit me fa pena pues nomes me queden dos dies, i al voltant de 110 kms! He pedalat fort estos dies(140, 100, 80) per a poder gaudir de les dos ultimes etapes tranquilament! Ja estic en terres galegues, a sarria, provincia de lugo. He passat per tota la meseta, comprovant que algun dia va ser el regne pues està plena de catedrals, entre elles la de León, que realment és molt bonica, he pujat la creu de ferro, transportant la meua pedra per dixar-la alli com mana la tradició i he deixat alguna cosa a que li tingues apego, per simbolitzar que lo material ja no té importancia, que l'important no és veu amb els ulls!!! Vaig deixar una pulsera que me van regalar al Perú!!! Descens vertiginos per una terra on ja comença a haver-hi algo més que camps de blat, l'entrada al bierzo és realment bonica! Arribada al lloc, dutxeta, estiraments i lo ritual; una cervesta ben fresqueta o si convé dos!!!
Ja de nit als albergues és on sents tot tipus d'histories, gent de tot arreu i en qui entables una amistat tot i saber que probablement ja no les tornaras a vore!!! Son lo que jo dic amics per un dia!
Este mati ens ha plogut una mica lo qual li ha donat una mica més de magia a nestes terres ja de per si màgiques; meigas haber-las haylas!!! La etapa ha sigut dura! Pero tant bonica que ha valgut la pena, senderons, roures centenaris, fins i tot un castanyer de mes de 1700 anys, tot inundat de prats de color verd esperança....ai quina pena!! Me fa pena arribar a Santiago perque llavors tot això s'haura acabat!!
L'any que ve haurem de fer una altre viatjet en bici, pero aquest cop visitar algun pais, i una ruta menys coneguda, per donar-li un component més d'aventura! Potser alguns pais d'Africa? O a centro america? Jordania? o be Islandia? O.....en fi que l'any que ve ja ho vorem. De moment demà a seguir disfrutant del camino...
Osti he de fer una cronica en lo que serien les tomes falses del viatje...perque sino sembla que tant aqui com al Peru es tot perfecte!!
Espero que vatros en lo vostre cami particular tambe estigue disfrutant i que ULTREIA!!!
Mos veem en lo cami de la vida....
Un besitot!!!