lunes, 20 de octubre de 2008

Per a començar...

Bueno lo dixo que natros ja estem per estes terres tan makes del nord d, Africa. Nomes portem tres dies i un munt de peripecies que ham nat passant, pero de moment farem 5 centims de l,arribada i lo treking pel massis del Toubkal.
arribem a Marrakech a les 6 de la tarde i la plaça Djema el fna hasta al roig viu, aki hi ha de tot. Mos donem pressa a buscar l,hotel que mos va recomanar lo Carlos i a sopar un cuscus de muerte.
Lo de la muntanya un xou, ja es dificil que plogo a l,africa pos mira natros xops. Per arribar al refugi teniem 4h de cami segons la gent de per aqui, pero si lo temps amenasa a pluja i acaba plovent... arribem a roca blanca una especie de santuari, xopets hasta los calsotets, i alli mos preparen un te i esperem que passo lo temporal. Tornem a arrancar al cap de 2h, pero la pluja se converteix en neu mes amunt. Es espectacular caminar i tenir com a meta un lloc que desconeixes i que no sas el que trobaras. Llampecs i trons a dojo i arribem al refugi en temps record. mos canviem lo que podem i a la voreta del foc prenent te com sempre i resant a Al.la per a que dema no nevo. A l,endema no neva pero ho ha fet tota la nit i no podem fer el cim del Toubkal i decidim baixar. Tot lo paissatge es precios, a 3200m no keda res que no ho hagi cobert la neu.
i be, tardem 5h en baixar lo que ahir mos va costar 2 i mija i de pujada, pero no hi ha pressa, disfrutem del paissatge i de estes terres tan bestials i curioses. Ja us contarem les peripecies pels oasis cami a Zagora.
SALUT

9 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola nois, veig que us ho passeu d'alló més bé. Los matxos los portaveu de "transporters", o què?
vinga salut. Salam Malekum (o algo així)

Mingo

Anónimo dijo...

vaya vaya, per fi veiem algunes fotos d'estes terres.
quina enveja xiquets, ja veig que us ho passeu molt bé, disfruteu al maxim i al tornar ja sabeu que us espera ... soparet i crónica ( esta vegada no us escapareu ).

Bueno continuo treballant que per aquí tinc molts paperets, ja anireu explicant cosetes que mus alegra molt de saber de vatros.

Cuideus molt i besets.

Marta

Oriol Gracià dijo...

Déu n'hi dó! Si que us ho munteu bé vatros!!! Dónen ganes d'agafar l'avió i vidre a fer-vos companyia!

Salut!

Oriol

Anónimo dijo...

Hola nois!!!
Soc la teva cuñadeta i el teu germanet i famili.
Sou genial, solament ho podieu fer vatros estes locures, pero locures locures pero ja voldria esta jo i....
Bueno solament vos desitjem que tingeseu molta sort en aquesta aventura tant marabellosa.
Besets i una estimada vent forta per al dos.

Anónimo dijo...

MªCarmen:
així q los xics ja estan al Marroc!
ps molt b, ja sabeu q com smpre me feu molta enveja (xo de la bona.
I no res q m'alegro molt de que estesseu b i de tindre noticies vostres!
I tot i que no molt, ps se vos anyora una miketa, sobretot lo domenge per la tarde que ningú va nombra cap carpeta, jajaja!!!
au un super besito i una abraçada per a cadascú i cuideuvos molt!!!
MMMMMMUUUUUUUAAAAAASSSSSSSS

Anónimo dijo...

No crec que tinguesseu temps, però ara seria el moment idoni per llegir TUAREG, assentadets a l'ombra d'una palmera. Eih! això si n'hi ha de palmeres, que jo no ho sé. Miro les fotos i la veritat és que mai m'hagués imaginat un paissatge així. En fi, quan seré gran també faré viatges per conèixer món... SALAM MALEKUM

Mingo

Anónimo dijo...

holaa!!
m'ha dit un moixonet que ja torneu a estar x aki??!!
A veure si explikeu més coses que ens hem quedat amb les ganes de saber +! jeje
Quina enveja!
Espero que us ho hagueu passat molt bé!
Besets!
jhonwayne jiji

Anónimo dijo...

Ola!!!!!
Ja veig kel viatge ha complert la major part de les espectàtives, no??

Ja mos parlarem ara k torneu ha estar a casa i ens explikeu tots i cada un dels detalls, ok???

Besets!!!!!
Clara!

Anónimo dijo...

Vaia par de ROKIPANKIS!! Primer us equivoqueu d'hora al anar a buscar l'avió i ankabat us plou i neva al mig del marroc. Que sabesseu que al pròxim m'apunto!!
Bueno la gent qeu treballa vol veure les fotos (les de peru tb!) i no se si algú se'n recorda pero tenim un soparet pendent. Muaks i ta la nit. Mireia