Ara si que penso que existeix la perfeccio...

"No deixeu mai de somiar, no deixeu mai de creure en los vostres somnis, ni en vatros mateixos, envolteuvos d'amor, de felicitat, de la vostra gent, cuideu, respecteu, estimeu, no oblideu que som molt afortunats de viure on vivim, reflexioneu sobre tot lo que us fa infeliços i valoreu si realment son tant importants com penseu...la vida pot estar plena de flors sota los nostres peus, dixeu una porta oberta a la feliçitat i voreu com vos acompanya sempre. La naturalesa pot inspirar sentiments tan grans..."

La veritat es que han sigut los dies mes bonics que he viscut durant aquest viatje, m'he sentit en perfecta armonia en mi i en tot lo que m'envoltaba. És lo més semblant a la perfeccio, d'acord a la meva manera de vore la vida.

Despres del contacte en gent durant la travessia, he contactat plenament en la terra. He visitat Puerto Maldonado, la selva del sur de Peru. Un lloc realment curios, sembla que no hi sigues al Peru, gent en txangletes, pantalonets curtets, voltant en moto tot lo dia, cases de fusta de colors, calor...un ambient mes semblant a Cuba! Vaig llogar una motet i vaig estar voltant pel port comprant fruita, passeigant pel mercat i sent feliç sense saber lo que m'esperaba al dia següent...pura selva!

Prontet de mati, en un bote baixem pel rio madre de dios en busca del lago sandoval(reserva de flora i fauna). Com que l'entrada esta prohibida a particulars has de contractar un guia, i tinc la sort de trobar a L'Arturo, un gran pata que te la gran sort de viure dintre de la reserva, evidentment me diu que no ho canviaria ni per tot l'or del mon, jo tampoc!!! Congeniem rapidament! Mos acompanya la Qasha, una de les noies que va vindre a fer lo trek deel Machu!

La selva es la maxima expresió de naturalesa, que exhuberant i radiant sens mostra la terra. Centenars de plantes medicinals que els natius continuen utilitzant i de les quals s'extrauen la gran majoria de medicaments convencionals, arbres gegantins, i especies realment curioses! Los sorolls de la selva t'evoquen a un mon misterios on tot lo salvatge continua tenint rao de ser. Guacamayos, tucans, monos, osos...

L'arribada al llac simplement es com una experiencia religiosa que cantaba algu. El lloc on dormim es una cabanya tant simple i tant sencilla, pero alhora tant especial; rodejats de cocoteros, taronjers, mangos, plataners, orquidies, moltes flors, herbeta al terra, i tot tranquil!!!

No men puc estar i me pego un banyet al llac, on habiten caimans i piranyes pero que l'Arturo m'assegura que no ataquen, es igual jo ja me puc morir, soc tant feliç! Mentres estic menjant una taronja a la vora del llac, apareix una bandada de monets que aqui els hi diuen Frailecillos, no se quants son(mes de 50) pero es tot un espectacle vorels saltar d'arbre en arbre! Dinem, gracies al Mirko, de luxe, platans fregits, peix, fruita. I un coco agafat de l'arbre....mmmm....con canvia la fruita d'aqui!Despres de dinar anem a navegar en un bote pel riu, on sents una pau tant bona, anem a escalar un arbre per unes lianes fins casi 10 metros, L'Arturo encara esta uns metros per damunt meu, sembla un monet mes...jejeje! Menjem canya de sucre, i parem a pescar piranyes i corvines que acabara sent lo nostre sopar! Que bones son les piranyes!!! Lo lloc encara es mes magic ara, aqui no hi ha llum, i esta tot il.luminat en lamparetes de queroseno i espel metes

En la foscor es posible vore caimans, aixi que ja hi som, en les llanternes pots vore com los hi brillen los ulls, uns punts roigos tant penetrants!! Ne veem un de 3 metros pero com que no es plan, n'agafem un d'un anyet, que bonis que es tindre un animal aixi a les mans, transmet tanta força!!! Despres busquem tarantules, escorpions...i poc despres a dormir...que a gust que dormire esta nit!

Tanco els ulls, respiro pau i feliçitat, les estrelles brillen..la terra te la clau de la felicitat!!

Al despertar me n'adono que tot aixo no es un somni, es real i ben real! Quina pena que la selva de l'amazones al nord del peru i al brasil, estigue sent desforestada...un cop mes la ma de l'home acaba en milers de vides! En la mesura en la que pugueu, respecteu la terra! Es lo que mos dona la vida que tenim!!

Se mos acumulen les croniques, ara ja estic al llac titicaca. Recuperantme d'una sessio que vaig fer en un chaman a la selva. Prontet una altra cronica.

Aixo s'acaba, tinc la sensacio d'estar arribant al final d'un viatge cap a molts llocs...

Un cop mes una floreta i que espero que sigueu tots molt feliços.

Desde l'inspiracio de la Pachamama. Pauet mes petit i mes feliç que mai.

Salut amics!!!

Pura vida!