tornem a ser occidentals...

Fea dies eh??

Han sigut uns dies diferents pero especials i bonics tambe. Era la part mes turistica doncs haviem d'anar en una agencia, i en grup de gent pero al final ha sigut una gran experiencia. Diferent pues al estar en mes gent he fet coses que no havia fet fins ara, vaig tornar a ser un gringo mes!! Pero bonic compartir l'experiencia en una colla de bona gent! Lo Machu seu mereix!

Vam partir de cusco en bus cap a un lloc anomenat Mollepata, on vam començar lo trekking! Ja al bus les primeres presentacions, erem 4 americans, 2 australians, 2 canadencs, 3 belgues, una polaca, una txeca, un irlandes i lo de Paüls entre totes estes grans potencies...jejeje! Aupa Paüls!

De lo primer que me n'adono es de que he de millorar lo meu ingles, a l'hivern tornare a estudiar ho prometo!!! I mes si l'any que ve vull recorrer irlanda en bici...

Bueno pues eso comencem i van caen los kms, primeres bufades per part d'alguns, primeres histories que mos van contant los nostres guies, L'Huber i la Luisa, majissims los dos!!

Vas coneixent a la gent, tant sols hi ha un que parla castellà, Lo Nelson, un paio belga de puta mare que porta viatjant 6 mesos i lin queden 6 mes, del 14 de desembre del 2007 al 14 de disembre del 2008, te previst recorre casi tot lo mon! Aixi que he de buscarme la vida per a relacionarme en los demes.

Arribem al primer campament a 3700 mts envoltats de paratges magnifics, pampa, nevados(amantay y salkantay) sopem i a dormir prontet pues fa bastant rasca...aixo si uns tragets de ron per a calentar lo cos abans de dormir. I contemplar una miqueta l'estrellat cel que tenim per sotre...la llibertat s'apodera de mi...soc lliureeeeeeeeeeee crido!! Interiorment claro, pues la gent ja esta dormint!

Lo segon dia amaneix molt d'hora, a les 5, aixo si los arrieros mos deleiten en un mate de coca per al fred i l'alçada.Se preveu lo mes dur pues pasem per un coll a 4700 mts...hi ha gent en problemes d'alçada(vomits i mal de cap) que prefereix llogar uns cavalls per fer la part mes dura del trekking. Los 7 valents que quedem tirem avant i en unes tres hores estem als peus del Apu nevado Salkantay, montanya sagrada per als inques i inaccesible per als alpinistes, mai ha pogut ser conquistada( una victoria de la terra yeah!!!) Pel cami hem vist volar al condor, animal sagrat de la trilogia inca! Baixem per una vall que ens continua mostrant l'esplendor de la serra andina. Baixem i baixem, mes de 2000 mts de desnivell, per a començar a entrar a la selva!! Despres de casi 12 hores caminant arribem al campament.Com que la dutxa es una aigua casi congelada l'olor corporal comença a mostrarse tal qual i dormir a la tenda comença a ser tambe una aventura. Ostia Nelson tio, les teves botes a l'acabar lo teu viatje seran armament quimic...La veritat es que los cuiners seu curren molt i mos deleiten en menjars bonissims fets en molt pocs mitjans! Com deia ara toca intentar dormir....

Lo tercer dia son uns 15 kms pujant i baixant, pero lo cansament acumulat comença a notarse en la gent. Caminem per un paratge tant diferent, ara estem a la selva, humitat, plantes de cafe, plataners, aguacates, granadines i molts de mosquits, hem abandoant la serra. Pel cami vas conversant, coneixent gent molt diversa en inquietuds i objectius molt diferents. I aprenent molt de les experiencies dels demes, com del Peter un Irlandes tipicament irlandes, que es pasa tot lo dia cantant, quin fart de riure quan mos conta quan va ser atacat per una banda de goriles al congo...o una parella de belgues, la Linn i lo Voter, que tambe estarant casi 2 anys viatjant i currant por ahi! La sopresa a l'arribar al campament, visita a unse aigues termals,ohhhhhhhhhhhhhhhh!!! genial, aigueta a cai 40 graus!! Surtim tots arrugats com a panses!!! Ja al campament en lo Nelson, Peter i Maximus(un frances d'un altre grup) mos bebem uns cubates(no podien faltar!!) conversant i escoltant Bob Marley fins casi les 12. Buena onda! Va nois que demà a les 5 toca la diana!!

Lo 4 dia es sencill, 15 kms per a arribar a aguas calientes poblet a uns 2 kms del MaChu Pichu. Per la nit en Plan celebracio tot lo grup acabem mig borratxos i lo trio de la muerte, Nelson Peter i lo noi de Paüls allargem la nit fins casi la una. A les 4 mos hem d'aixecar, imagineu-vos pujant les mes de 500 escales que hi han per a arribar al Machu Pichu...tot i aixi pujo com una moto!! Sera l'energia que hi ha a l'ambient!

Lo del Machu Pichu...simplement he de dir que sort que los espanyols nol van trobar...una de les 7 maravilles del mon! Penso que es un dels llocs de la terra mes sorprenents donat lo seu emplaçament i enigma, ningu sap que era, ni perque estaba alli, suposicions moltes! Certeses cap!! Be una si, que es genial! En Jim, un canadenc aficionat tambe a les curses, pujem al Wayna Pichu i fem una ruta de casi 3 hores, som los unics, la gent ja esta fosa!!! Les vistes desde alla dalt pues be ja ho veieu a les fotos!! Machu Pichu no hi han paraules per desciruel, penso que es millor visitarlo i que cadascu experimente!!

Al baixar Jim, s'agafa un Bus i jo decideixo baixar a aguas calientes a peu, en lo qual faig un integral de cai 100 kms en 5 dies, pero no estic gens cansat!!! Estic a tope d'energia!!!

Agraim als cuiners, als arrieros que portaven les mules en les tendes de campanya i tot lo fato. Ells si que son uns autentics herois, pues ara tornen a Mollepata en nomes 2 dies, Admiració es lo que sento per n'esta gent. Viag a dir-ho clar, quin parell d'ous que tenen!!!! Gent curtidisima que han fet tota la ruta en maniga curta i albarques. No som res....

Despedida i intercanvi de mails, bonic saber que tens companys i companyes repartits per tot lo mon...

Tot aixo ho escric desde puerto maldonado, desde la selva on he estat al paradis perdut uns dies, ja fa 4 dies que vaig estar al Machu pero bueno penso que aixo sera una altra historia...molt especial per cert!

JA estem a dia 11 i nomes me queden 2 setmanes...sniff sniff..quina pena!

Espero que tots esteu de reputissima mare i que us continuo enyorant..vos regalo una floreta!!!!

Ciao Ciao.