...y volar cada vez más alto" Ja fa uns anys, una personeta molt especial me va ensenyar a volar, me va ensenyar a no tindre por a desplegar les meues ales, a no plorar al no tocar de peus a terra i a deixarme portar pels aires de la felicitat. Ha passat lo temps i estic encantat de poder continuar volant al teu costat. Gracies Txelita. Gracies a tu me atrevit a fer realitat los meus somnis...
He tardat uns dies en fer una nova cronica, pero es que los dies s'acaben i intento disfrutar del poc temps que me queda a tope! Despres de la visita a la selva tocaba anar cap a lo llac titicaca, lo llac navegable mes alt del mon, vora los 4000 mts. Lo viatge de Cusco a Puno en bus va ser horrible, molt de fred(los vidres del bus estaben glaçats per dintre) i en una diarrea potent fruit de la meua sessio de ayahuasca en un chaman(aixo no pot convertirse en una cronica pues pensarieu que estic una mica boig).
Al cap d'un dia ja estaba en condicions de nar a navegar pel titicaca que amb una extensio de 8000 kms quadrats i mes de 160 kms de llarg pues es impressionant. Vaig visitar les illes flotants dels uros, una comunitat que viu al llac en unes illes flotants fetes de totora, una planta endemica del llac que los proporciona tot lo necesari; casa, combustible, menjar...i despres l'illa d'Amantani a unes 4 hores de navegació, on no hi han cotxes, ni carreteres, ni llum i on pases la nit a casa d'alguna familia compartint en ells lo minjar, la seua vida, una especie de turisme vivencial. Es un bona manera d'adonarten de les 
inquietuds de la gent d'alli. Aqui a l'illa vaig disfrutar d'una posta de sol...poseu vatros mateixos l'adjectiu al vore la foto! I al dia següent me vai aixecar d'horeta per a vore la surtida de sol! Brutal!!! 
Seguint en los contrastos de Perú men vaig cap a Arequipa(per a mi la ciutat mes bonica del Peru) on diuen que se troba lo canyón mes profund del mon, en dura competencia en lo canyon del colorado. Una zona realment rural en muntanyes de mes de 5000 mts i un canyon que ha creat lo riu Colca, un autentic parais per al condor! Aixo si per a Parais una zona que hi ha al fons del canyon, un oasis en arbres fruiters, basses per banyarte, prenent una 
birreta, lo maxim despres de 5 horetes caminant. Aixo si jo no contaba en los mes de 1000 metros de desnivell que havia de pujar. Pensaba que no arrivaba, sens dubte lo dia que mes me cansat, arribo petadissim a l'Hostal. M'esperaba un soparet bonissim a la vora d'una tximenea. Una sopeta, bistequet d'alpaca, una txela...
Ara tocar marxar cap a la cordillera blanca, nomes me queden tres dies, aixi que obrire ben fort los pulmons per respirar l'aire de la serra de Peru per ultim cop, almenys durant aquest viatje, ja que tinc la certesa de que hi tornare...
Me sento cansat, tant fisicament com psicologicament, son molts kms recorreguts, massa nits dormint al bus, l'alçada, trobes a faltar coses...pero si pugues continuaria amb aquest viatje durant un temps mes!La serra m'espera!! Un besito molt gros per tots i que tot vos vaigo bé!
Ciao Caio.
Pauet.
2 comentarios:
Hola Pablo!!!!
M’alegro molt de q t’ho passos i d q estigos tan bé, només cal veure la careta de felicitat q fas a les fotos, q per cert vaia passada les fotos.
Viu al màxim cada segon q et queda a n’esta terra màgica! bueno que te de dir a tu de viure al màxim, si ets un expert exprimint cada instant de la teua vida.
Bueno animos i aprofita a tope q ja te keda poket!!, se que sona egoista però tinc ganes de q acabos el viatge i de que tornos per poder explicar-nos el viatge, les sensacions, emocions, anècdotes, etc. (que de segur q en tens un munt!)
Ah jo també m’apunto al sopar en la Marta i així mos ho expliques tot!!!
Una abraçada molt forta i un beset molt gros!!!!
MªCarmen
Esteu segures que voleu fer un sopar? Haureu de soportar les meues filosofades(me sento mes iluminat que mai...jejeje) i vore mes de 500 fotos!! Pero bueno jo encantat de mostrarvos part del meu viatje...
Gracies per les teues boniques paraules i fins aviat.
Besets.
Publicar un comentario