FREDES-PAÜLS BY PAU POVILL

Bé gent, pues aixo tot va comença la última semana de juny quan per qüestions del lloc de treball que tinc, hem va caure a les mans un folleto de la cursa nocturna. A partir d'aqui lo de sempre quan ten enteres d'una cosa d'estes ara li dius a un, ara li dius a l'atre, jo m'apuntare, jo no se si estic preparat, en fin, de tot lo meneo este resulta que al fin 7 paülsencs vam empendre la marxa (2 realitzariem la travessa de fredes i 5 mos esperarien a caro). Arribat lo dia quan m'aixeco pel matí ,eren les 10 aprox., i en acabar d'esmorzar ja me comencen a tremolar les cames dels mateixos nervis, comencen arribar els primers corredors a casa, i els nervis van en aument, però aixo es un problema fàcil de superar, mos preparem la bossa, en la llista a les mans (aixo mun pare) i a la 1en punt mon anem a fer una bona menjada, una bona amanida de pasta en los seus fruits secs i un bon tall de carn a la planxa (mol bo tot fet per la mestressa de la casa jejeje ma mare la Montse). Fetes les 14.30 tornen aquells nervis que havíem dixat aparcats tornen a fer la visita, es l'hora de canviamios i anar cap a l'autobús que mos portara a fredes si no passa res com en anys anteriors. tot ple de gent corredors, organitzadors i lo que et fa més feliç la gent del poble que et baixa a desitjar sort i en marxa (sirem mun pare l'Enric de les barberes i un servidor lo Pau tambè de les barberes). De cara a fredes arriba la primera cabuçada no per la son si no per a descansa la vista que sufrirà un gran desgast, i mes autobús, i ara un comentari d'anys anteriors, i una atlra becadeta i arribem a la Sènia, alli comença el gran sufriment la carretera es comença a quedar estreta pero amunt i passat lo pantà primer susto, a una curva mos quedem enganxats, tornava lo mal somni del bús, i ai que tornarem a sortir tard, jo que m'estava fen les faenes damun, pero a les 5.40 arribem al lloc, lo tems just per anat al "bater" agafar lo dorsal (1er control 0h.) i fer lo berenar que mos portara hasta caro (un platanò i una barrita de les maravilles) i a les 6 en . en marxa. Casi 600 persones per a l'organització i una mica més de 600 per a uns altres. Mun pare i jo arranquem los 2 junts a saco lo primer tram de pista per a evitar los que van d'excurció, nem tiran en un grupet d'unes 10 persones i ja podem afruixa una mica, agafem aire i a torna-hi ara senda ara per pista, los genolls comencen a demana clemencia pero lo cervell los diu que encara falten unes 5.30h de cursa i no diuen res més. En 2h. i escatx arribem a la cova del vidre 2on control, primrs bous a la vista i primers coneguts, la Gema en unes quantes xiquetes donan crits d'ànim, la moral sen va pels nuvòls i menos mal que no mos cal toreija i avan, amun, avall, bufan, ara entopeso, ara acoxat perque i a un arbre tombat, bufo atre cop, pero sense pensau los dos pare i fill arribem al fin dels pallers i allo es la glòria avall cap a caro, pero baixan los genolls tornen a dir "ep aspai" i els fem cas. En lo cap caxo i de cara a caro quan no mon donem conte "ep coneguts" eren los atres 5 paulsencs que mos asperaven (lo juan del menicaco, lo santi del cambrai, lo paco de la eva, lo ricard de les carboneres i lo jordi de la segalla) entre d'atra gent que havien vingut a fer força i la moral tornava a pujar als núvols. 3er control a caro 3.15h i uns 24 km. a l'esquena ja.Bé, xarradeta de rigor, telefonadeta a la novieta, crits d'ànim, foto als 7 corredors i en marxa i caminan caminan a sopar 2 barretes energètiques que m'han de donar força per arribar al poble i al cap d'uns 45min. lo mumen clau parar per obrir la motxila i traure lo frontal, encara que hi havia algú que no el portava pero sort que es va preparat i sobraven piles, continuem los 7 per les foies buscan la lluna que no apareixia i les senyans que mos havien de portar a paüls.Arriban a les clotes ja se sentia oloreta de cafè, i arribats alli 4rt control, unes 5h i alli lo grup ja se separa marxem davant los 5 jovenelos i se queden los veteranos que anaven una mica maxacats pero en forces suficients per arribar al poble. seguim avan natros només en la llum dels frontals i buscan senyals avançant gent i arribem al punt més esperat lo principi dels 10km. que mos portaran ja al poble i que am de fer com a cabrits avall, los genolls se van tornar a ficar en contacte en lo cervell i dien que prou, però lo cervell los anava dien que ara no podien parar i que va passar, patapam, si si de morros però m'aixeco, m'espolso, lo juan m'anima i avall atre cop i avall, i avall arribem a la pista un descans per als genolls i de cara atre cop a la senda i avall i avall, i tornem arribar a la pista alli ja hi havia lo primer paulsenc àniman (l'Enric de la segalla) recuperem moral mos fa d'avituallament improvisat però no podem parar avall los genolls mos diuen prou però ara ja si que no podem parar i ara en companyia del juan i lo ricard continuem avall pel tossal, la creveta i quan ja es veu lo poble lo 1er grup de jovens uns 20 així a primera vista donan suport, peró natros de cara al poble a un ritme bastan alt. No se d'on sortien les forces "donaven per a tant les 2 barretes de caro???" pero no es pensava en res més que arriba i justet avanç d'arribar a la bàscula un altre problema en lo bús que estava parat al mig, que no podia passa, però a mi ja no me podia parar res si conve passava per damunt,i ara si lo mument de glòria la gent del poble àniman com a bojos l'arribada però encara quedava un problema en lo que no contavem, les escales del alberg, que llarges però los genolls van respondre bè a l'últim esforç i premio 5è control i últim. Al·leluia ja som a casa. L'entreno a sigut recompençat i ara si descans per als genolls i a esperar a mun pare i al paco que venien junts tambè tenin una bona rebuda. Al fin tots al puesto i foto finish. Mol content del resultat de la cursa al fin 6.49h pero tot aixo gràcies també s'ha de dir als valens que mos van acompanyar de caro. I com se diu cursa feta cursa contada una mica llarg pero espero que no se faiga pesat. fins la próxima. P.D. los genolls ja tan recuperats ancabat d'una sessió de relax a la platja i m'han dit que l'any que ve hi tornarem, i a vorem si s'ànima més gent. sta pront

Resumiendo...

Lo viatge que ja fa un mes vaig començar ja arriba al seu fi! Estos ultims dies la veritat es que m´han vingut un munt de sensacions al mirar enrera i vore tot lo que he viscut. Imatges que no s'esborren. Quan un fa un viatje aixi, lluny de casa, tot sol...pues pases per estats d'anim bastant diversos, intentes que els teus pensaments i sentiments no s'apoderen de tu, pues tens tot lo temps del mon per fer-ho.

Es curios, pues ja casi me sento d'aqui, ja no camino pel carrer com un turista mes, me sento integrat en una cultura tant diferent a la nostra, fins i tot man preguntat uns quants cops si era d'aqui! Tot i que los primers dies me vaig sentir una mica superat per la situacio, la veritat es que al final estic tant content d'haver vingut aqui, m'ha ensenyat tant, he apres tant...Al principi els dies pasen molt espai i te sents bastant sol, pero sempre majudaba molt conectarme a internete i vore los vostres missatges al correu o al blog, era com estar mes apropet vostre, i seguir tambe una mica les votres vides, poder compartir com me sentia, pues tot i que vas coneixent gent guay, sempre et falta la complicitat d'algu mes proper, per n'aixo vull escriureus estes paraules d'agraiment a tots per haverme escoltat i haver compartit en mi part d'este viatje. Vatros heu sigut lo combustible en lo que he alimentat lo fred de la meua soletat!

Hi ha moments que penso, que se ma fet curt, que m'agradaria quedarme mes temps, que vull continuar aprenent pero he de reconeixer que estic cansat, sobretot sicologicament pues trobo a faltar moltes coses de la meva vida, sempre penso com estaran los perritos, la giva, lukas i la noah, que deveu estar fent tots vatros, una abrasada amiga, lo carinyo de la familia, l'hortet, la punta de l'aigua, Paüls, lo mar,les rises al parc de bombers...es curios quan un està lluny, com troba a faltar totes estes coses!! I com he apres a valorarles encara mes.

He passat de sentirme fascinat per una cultura tant especial com la inca, a estimar i admirar a la gent peruana. Els inques formen part del passat,pero aqui hi ha una vida paralela a tot los recursos turistics que aporta al Peru tot aixo. La vida de la gent normal, apartada de tours turistics, machu pichus, dolars...gent molt propera, treballadora, feliços de poder viure!! Es molt dur viure aqui! Penso que per a tots los que visiten Peru, este hauria de ser un viatje que et pugues servir per a ser una mica millor persona, no tant egoista, no tant preocuapada, no tant estresada...almenys a mi m'ha servit!

Estos ultims dies han sigut com de relax, mes introspectius que mai. Asimilant tot lo cami recorregut. He visitat la cordillera blanca, la cordillera tropical mes alta del mon, coronada amb l'imponent Huascaran casi be tocant al cel(6800mts). Amb lagunes rodejades de cerros ferestecs a mes de 4000 mts, carreteres que pujen fins a l'infinit, lames, vicunyes, aigues termals...pero ni tant sols un lloc aixi s'esta salvant de la ma de l'home; los nevados estan desapareixent!! Potser hi haura gent que no li semblara important, pero es una conseqüencia mes de que estem destruint lo planeta! Amb tot lo que aixo comporta. No insistire mes en este tema, pues al final me direu "Pesao" pero intenteu pensar que quan natros mos morim la vida contiua!! No som lo melic del mon...

Ara es hora de tornar, dema agafo l'avio de tornada. Amb moltes ganes d'arribar! Continuare somiant que la vida potser algo maravillos, almenys a natros mos han donat l'oportunitat...

No us negare que tambe he tingut moments prou dolents, que aqui al Peru tambe hi han coses dolentes i tambe molt dolentes, pero en la vida sempre ma agradat quedarme en lo bonic i positiu de la vida i a mes a mes no soc ningu per criticar una terra com lo Peru. Pero si algu te pensat viatjar al Peru i vol informacio no dubteu en preguntarme pues crec que he viscut al 100x100 aquests dies i crec coneixer prou be tot aixo. Aixi que me despedixo de la que durant aquests dies ha sigut la meua casa.Trobare a faltar, la vida al carrer, lo somriure sincer, la plena armonia amb la que viuen los peruans en la terra, los seus deliciosos jugos, l'immensitat del seu territori, lo misteri de la cultura inca, lo cel tant estrellat, los animals lliures pasturant,la magia que envolta tota esta terra, los meus somnis abans d'anar a dormir, la vida sense preocupacions i per supost a la meva amiga soletat que ma acompanyat durant tot este temps! Tornare algun dia...

Unes floretes mes de regal per a tots vatros. Espero que hagueu disfrutat en les fotos, i hagueu intentat entendre com es lo peru, sempre desde lo meu punt de vista clar!! I que hagueu entes part dels meus sentiments!

Una abrasada. La proxima ja mo la podrem donar en persona...que guay, chevere, baca...jejeje!

Jo a l'igual que un bon amic meu tambe robaré uns versos...

"¿Cómo puedes conformarte, Juan,

con un solo cielo si hay toda una América

del otro lado del mar?"

"Viajaré con la ilusión de llegar a ser un pajaro...

...y volar cada vez más alto" Ja fa uns anys, una personeta molt especial me va ensenyar a volar, me va ensenyar a no tindre por a desplegar les meues ales, a no plorar al no tocar de peus a terra i a deixarme portar pels aires de la felicitat. Ha passat lo temps i estic encantat de poder continuar volant al teu costat. Gracies Txelita. Gracies a tu me atrevit a fer realitat los meus somnis...


He tardat uns dies en fer una nova cronica, pero es que los dies s'acaben i intento disfrutar del poc temps que me queda a tope! Despres de la visita a la selva tocaba anar cap a lo llac titicaca, lo llac navegable mes alt del mon, vora los 4000 mts. Lo viatge de Cusco a Puno en bus va ser horrible, molt de fred(los vidres del bus estaben glaçats per dintre) i en una diarrea potent fruit de la meua sessio de ayahuasca en un chaman(aixo no pot convertirse en una cronica pues pensarieu que estic una mica boig).

Al cap d'un dia ja estaba en condicions de nar a navegar pel titicaca que amb una extensio de 8000 kms quadrats i mes de 160 kms de llarg pues es impressionant. Vaig visitar les illes flotants dels uros, una comunitat que viu al llac en unes illes flotants fetes de totora, una planta endemica del llac que los proporciona tot lo necesari; casa, combustible, menjar...i despres l'illa d'Amantani a unes 4 hores de navegació, on no hi han cotxes, ni carreteres, ni llum i on pases la nit a casa d'alguna familia compartint en ells lo minjar, la seua vida, una especie de turisme vivencial. Es un bona manera d'adonarten de les inquietuds de la gent d'alli. Aqui a l'illa vaig disfrutar d'una posta de sol...poseu vatros mateixos l'adjectiu al vore la foto! I al dia següent me vai aixecar d'horeta per a vore la surtida de sol! Brutal!!!

Seguint en los contrastos de Perú men vaig cap a Arequipa(per a mi la ciutat mes bonica del Peru) on diuen que se troba lo canyón mes profund del mon, en dura competencia en lo canyon del colorado. Una zona realment rural en muntanyes de mes de 5000 mts i un canyon que ha creat lo riu Colca, un autentic parais per al condor! Aixo si per a Parais una zona que hi ha al fons del canyon, un oasis en arbres fruiters, basses per banyarte, prenent una birreta, lo maxim despres de 5 horetes caminant. Aixo si jo no contaba en los mes de 1000 metros de desnivell que havia de pujar. Pensaba que no arrivaba, sens dubte lo dia que mes me cansat, arribo petadissim a l'Hostal. M'esperaba un soparet bonissim a la vora d'una tximenea. Una sopeta, bistequet d'alpaca, una txela...

Ara tocar marxar cap a la cordillera blanca, nomes me queden tres dies, aixi que obrire ben fort los pulmons per respirar l'aire de la serra de Peru per ultim cop, almenys durant aquest viatje, ja que tinc la certesa de que hi tornare...

Me sento cansat, tant fisicament com psicologicament, son molts kms recorreguts, massa nits dormint al bus, l'alçada, trobes a faltar coses...pero si pugues continuaria amb aquest viatje durant un temps mes!La serra m'espera!! Un besito molt gros per tots i que tot vos vaigo bé!

Ciao Caio.

Pauet.

Cursa de Capçanes

Hola familia, pos si, una altra cursa a les costelles, este cop va ser el passat diumenge 15 al poble del Priorat Capçanes, que ja de bon matí ne va fer de les seues i mos va costar trobar-lo...
Este dia era diferent, no per la cursa propiament dit, sinó per tot el que la feia un pèl especial, però anem per parts. Primer perquè el poble de Paüls va guanyant adeptes a això de correr pel monte, este cop eren el Paco i el Santi els nous debutants en les carreres per muntanya. Segon perquè vam estrenar equipació i ja no pareixiem l’arco iris quan mos vam fer la foto de rigor, cal dir que l'esponsor era la Casa de Pagès Ca les Barberes, moltes gràcies!!! I Tercer i no menys important, tot el contràri, l’AFICIÓ, ja s’ha acabat això de matinar i agafar lo cotxe totsols com a musols, i que a l’arribada a la meta no s’entos lo teu nom cridat a saco.
Dit lo que heu llegit, se fan les 9, comencem a calentar i resoldre problemes tècnics a l’hora de posar el dorsal, mai queda recte!! I bueno nervis com sempre, encara que la cursa era per asfalt i per pista forestal, de 14 km.i a priori no mos ha de costar massa temps a fer-la. Especulem en los temps que farem, cada un fa el seu pronòstic, i el sorprenent és que tots el vam superar a la baixa (vull dir que tots vam fer menos que el que esperàvem). Comença la cursa i venga tota la borregada de gent ( casi 300 participants ) a correr per aquells carrers, una mica de pista costa avall, crusem un barranquet un parell de vegades abans de començar a enfilar la costa amunt, quin patiment!! Són 2’5 km sense descans costa amunt, nem Jo i el Pau los dos a una, però d’algo m’ha de servir tenir les cames més llargues i li trac uns 20m de ventatja. I una vegada dalt al collet, avall s’ha dit, a partir d’ara tota la cursa transcorre per pinars planerosos i sense massa desnivell per acabar agafant una pista que porta al poble altre cop.
El millor és que la gent que t’anàves trobant pel recorregut cridàva: “venga estos de Paüls!!!” i claro és que portar lo nom del teu poble a la camiseta els ho posàva fàcil, i a l’arribada tots en lo mateix comentàri que mos omplia d’orgull: “Fa poc van fer la cursa no? I la cirera com a nat?” boníssim!!
Ai afició, que fariem sense vatros... ? crits, aplausos, fotos, més crits, més aplausos i més fotos, encara que a les últimes fotos sempre les feu a gent que no coneixem...jajaja!!!
Deixeume que us nombro a tots; Marta, M.Carmen, Lorena, Elisenda, Montse, Eva, Aleix i Joel. Moltes gràcies a tota l’afició, tant als que vau vindre com als que no; als primers per aconseguir-ho i als segons per desitjar-ho.
Bé, i cursa feta cursa contada, només dir un parell de coses, que s’abesseu que la classificació local va anar així: JOAN( 1h 3m ), PAU( 1h 5m ), ENRIC ( 1h 10m ), SANTI ( 1h 21m ) I PACO ( 1h 22m ).
Que el dissabte 21 és la travessia nocturna Fredes-Paüls, a vore qui s’anima a última hora!! Sort als sonats que la fau tota!!
Au family, fins aviat i salut a tots!!
P.D. perdoneu per les fotos però tinc problemes tècnics i no les puc penjar...

Ara si que penso que existeix la perfeccio...

"No deixeu mai de somiar, no deixeu mai de creure en los vostres somnis, ni en vatros mateixos, envolteuvos d'amor, de felicitat, de la vostra gent, cuideu, respecteu, estimeu, no oblideu que som molt afortunats de viure on vivim, reflexioneu sobre tot lo que us fa infeliços i valoreu si realment son tant importants com penseu...la vida pot estar plena de flors sota los nostres peus, dixeu una porta oberta a la feliçitat i voreu com vos acompanya sempre. La naturalesa pot inspirar sentiments tan grans..."

La veritat es que han sigut los dies mes bonics que he viscut durant aquest viatje, m'he sentit en perfecta armonia en mi i en tot lo que m'envoltaba. És lo més semblant a la perfeccio, d'acord a la meva manera de vore la vida.

Despres del contacte en gent durant la travessia, he contactat plenament en la terra. He visitat Puerto Maldonado, la selva del sur de Peru. Un lloc realment curios, sembla que no hi sigues al Peru, gent en txangletes, pantalonets curtets, voltant en moto tot lo dia, cases de fusta de colors, calor...un ambient mes semblant a Cuba! Vaig llogar una motet i vaig estar voltant pel port comprant fruita, passeigant pel mercat i sent feliç sense saber lo que m'esperaba al dia següent...pura selva!

Prontet de mati, en un bote baixem pel rio madre de dios en busca del lago sandoval(reserva de flora i fauna). Com que l'entrada esta prohibida a particulars has de contractar un guia, i tinc la sort de trobar a L'Arturo, un gran pata que te la gran sort de viure dintre de la reserva, evidentment me diu que no ho canviaria ni per tot l'or del mon, jo tampoc!!! Congeniem rapidament! Mos acompanya la Qasha, una de les noies que va vindre a fer lo trek deel Machu!

La selva es la maxima expresió de naturalesa, que exhuberant i radiant sens mostra la terra. Centenars de plantes medicinals que els natius continuen utilitzant i de les quals s'extrauen la gran majoria de medicaments convencionals, arbres gegantins, i especies realment curioses! Los sorolls de la selva t'evoquen a un mon misterios on tot lo salvatge continua tenint rao de ser. Guacamayos, tucans, monos, osos...

L'arribada al llac simplement es com una experiencia religiosa que cantaba algu. El lloc on dormim es una cabanya tant simple i tant sencilla, pero alhora tant especial; rodejats de cocoteros, taronjers, mangos, plataners, orquidies, moltes flors, herbeta al terra, i tot tranquil!!!

No men puc estar i me pego un banyet al llac, on habiten caimans i piranyes pero que l'Arturo m'assegura que no ataquen, es igual jo ja me puc morir, soc tant feliç! Mentres estic menjant una taronja a la vora del llac, apareix una bandada de monets que aqui els hi diuen Frailecillos, no se quants son(mes de 50) pero es tot un espectacle vorels saltar d'arbre en arbre! Dinem, gracies al Mirko, de luxe, platans fregits, peix, fruita. I un coco agafat de l'arbre....mmmm....con canvia la fruita d'aqui!Despres de dinar anem a navegar en un bote pel riu, on sents una pau tant bona, anem a escalar un arbre per unes lianes fins casi 10 metros, L'Arturo encara esta uns metros per damunt meu, sembla un monet mes...jejeje! Menjem canya de sucre, i parem a pescar piranyes i corvines que acabara sent lo nostre sopar! Que bones son les piranyes!!! Lo lloc encara es mes magic ara, aqui no hi ha llum, i esta tot il.luminat en lamparetes de queroseno i espel metes

En la foscor es posible vore caimans, aixi que ja hi som, en les llanternes pots vore com los hi brillen los ulls, uns punts roigos tant penetrants!! Ne veem un de 3 metros pero com que no es plan, n'agafem un d'un anyet, que bonis que es tindre un animal aixi a les mans, transmet tanta força!!! Despres busquem tarantules, escorpions...i poc despres a dormir...que a gust que dormire esta nit!

Tanco els ulls, respiro pau i feliçitat, les estrelles brillen..la terra te la clau de la felicitat!!

Al despertar me n'adono que tot aixo no es un somni, es real i ben real! Quina pena que la selva de l'amazones al nord del peru i al brasil, estigue sent desforestada...un cop mes la ma de l'home acaba en milers de vides! En la mesura en la que pugueu, respecteu la terra! Es lo que mos dona la vida que tenim!!

Se mos acumulen les croniques, ara ja estic al llac titicaca. Recuperantme d'una sessio que vaig fer en un chaman a la selva. Prontet una altra cronica.

Aixo s'acaba, tinc la sensacio d'estar arribant al final d'un viatge cap a molts llocs...

Un cop mes una floreta i que espero que sigueu tots molt feliços.

Desde l'inspiracio de la Pachamama. Pauet mes petit i mes feliç que mai.

Salut amics!!!

Pura vida!

tornem a ser occidentals...

Fea dies eh??

Han sigut uns dies diferents pero especials i bonics tambe. Era la part mes turistica doncs haviem d'anar en una agencia, i en grup de gent pero al final ha sigut una gran experiencia. Diferent pues al estar en mes gent he fet coses que no havia fet fins ara, vaig tornar a ser un gringo mes!! Pero bonic compartir l'experiencia en una colla de bona gent! Lo Machu seu mereix!

Vam partir de cusco en bus cap a un lloc anomenat Mollepata, on vam començar lo trekking! Ja al bus les primeres presentacions, erem 4 americans, 2 australians, 2 canadencs, 3 belgues, una polaca, una txeca, un irlandes i lo de Paüls entre totes estes grans potencies...jejeje! Aupa Paüls!

De lo primer que me n'adono es de que he de millorar lo meu ingles, a l'hivern tornare a estudiar ho prometo!!! I mes si l'any que ve vull recorrer irlanda en bici...

Bueno pues eso comencem i van caen los kms, primeres bufades per part d'alguns, primeres histories que mos van contant los nostres guies, L'Huber i la Luisa, majissims los dos!!

Vas coneixent a la gent, tant sols hi ha un que parla castellà, Lo Nelson, un paio belga de puta mare que porta viatjant 6 mesos i lin queden 6 mes, del 14 de desembre del 2007 al 14 de disembre del 2008, te previst recorre casi tot lo mon! Aixi que he de buscarme la vida per a relacionarme en los demes.

Arribem al primer campament a 3700 mts envoltats de paratges magnifics, pampa, nevados(amantay y salkantay) sopem i a dormir prontet pues fa bastant rasca...aixo si uns tragets de ron per a calentar lo cos abans de dormir. I contemplar una miqueta l'estrellat cel que tenim per sotre...la llibertat s'apodera de mi...soc lliureeeeeeeeeeee crido!! Interiorment claro, pues la gent ja esta dormint!

Lo segon dia amaneix molt d'hora, a les 5, aixo si los arrieros mos deleiten en un mate de coca per al fred i l'alçada.Se preveu lo mes dur pues pasem per un coll a 4700 mts...hi ha gent en problemes d'alçada(vomits i mal de cap) que prefereix llogar uns cavalls per fer la part mes dura del trekking. Los 7 valents que quedem tirem avant i en unes tres hores estem als peus del Apu nevado Salkantay, montanya sagrada per als inques i inaccesible per als alpinistes, mai ha pogut ser conquistada( una victoria de la terra yeah!!!) Pel cami hem vist volar al condor, animal sagrat de la trilogia inca! Baixem per una vall que ens continua mostrant l'esplendor de la serra andina. Baixem i baixem, mes de 2000 mts de desnivell, per a començar a entrar a la selva!! Despres de casi 12 hores caminant arribem al campament.Com que la dutxa es una aigua casi congelada l'olor corporal comença a mostrarse tal qual i dormir a la tenda comença a ser tambe una aventura. Ostia Nelson tio, les teves botes a l'acabar lo teu viatje seran armament quimic...La veritat es que los cuiners seu curren molt i mos deleiten en menjars bonissims fets en molt pocs mitjans! Com deia ara toca intentar dormir....

Lo tercer dia son uns 15 kms pujant i baixant, pero lo cansament acumulat comença a notarse en la gent. Caminem per un paratge tant diferent, ara estem a la selva, humitat, plantes de cafe, plataners, aguacates, granadines i molts de mosquits, hem abandoant la serra. Pel cami vas conversant, coneixent gent molt diversa en inquietuds i objectius molt diferents. I aprenent molt de les experiencies dels demes, com del Peter un Irlandes tipicament irlandes, que es pasa tot lo dia cantant, quin fart de riure quan mos conta quan va ser atacat per una banda de goriles al congo...o una parella de belgues, la Linn i lo Voter, que tambe estarant casi 2 anys viatjant i currant por ahi! La sopresa a l'arribar al campament, visita a unse aigues termals,ohhhhhhhhhhhhhhhh!!! genial, aigueta a cai 40 graus!! Surtim tots arrugats com a panses!!! Ja al campament en lo Nelson, Peter i Maximus(un frances d'un altre grup) mos bebem uns cubates(no podien faltar!!) conversant i escoltant Bob Marley fins casi les 12. Buena onda! Va nois que demà a les 5 toca la diana!!

Lo 4 dia es sencill, 15 kms per a arribar a aguas calientes poblet a uns 2 kms del MaChu Pichu. Per la nit en Plan celebracio tot lo grup acabem mig borratxos i lo trio de la muerte, Nelson Peter i lo noi de Paüls allargem la nit fins casi la una. A les 4 mos hem d'aixecar, imagineu-vos pujant les mes de 500 escales que hi han per a arribar al Machu Pichu...tot i aixi pujo com una moto!! Sera l'energia que hi ha a l'ambient!

Lo del Machu Pichu...simplement he de dir que sort que los espanyols nol van trobar...una de les 7 maravilles del mon! Penso que es un dels llocs de la terra mes sorprenents donat lo seu emplaçament i enigma, ningu sap que era, ni perque estaba alli, suposicions moltes! Certeses cap!! Be una si, que es genial! En Jim, un canadenc aficionat tambe a les curses, pujem al Wayna Pichu i fem una ruta de casi 3 hores, som los unics, la gent ja esta fosa!!! Les vistes desde alla dalt pues be ja ho veieu a les fotos!! Machu Pichu no hi han paraules per desciruel, penso que es millor visitarlo i que cadascu experimente!!

Al baixar Jim, s'agafa un Bus i jo decideixo baixar a aguas calientes a peu, en lo qual faig un integral de cai 100 kms en 5 dies, pero no estic gens cansat!!! Estic a tope d'energia!!!

Agraim als cuiners, als arrieros que portaven les mules en les tendes de campanya i tot lo fato. Ells si que son uns autentics herois, pues ara tornen a Mollepata en nomes 2 dies, Admiració es lo que sento per n'esta gent. Viag a dir-ho clar, quin parell d'ous que tenen!!!! Gent curtidisima que han fet tota la ruta en maniga curta i albarques. No som res....

Despedida i intercanvi de mails, bonic saber que tens companys i companyes repartits per tot lo mon...

Tot aixo ho escric desde puerto maldonado, desde la selva on he estat al paradis perdut uns dies, ja fa 4 dies que vaig estar al Machu pero bueno penso que aixo sera una altra historia...molt especial per cert!

JA estem a dia 11 i nomes me queden 2 setmanes...sniff sniff..quina pena!

Espero que tots esteu de reputissima mare i que us continuo enyorant..vos regalo una floreta!!!!

Ciao Ciao.

Consells per fer un bon paper.

Ei familia, aquí teniu alguns consells per a la pràctica d'una carrera de llarga durada, pel subcampió mundial de marató Júlio rey;
Tenint en compte que la competició és en diumenge:

-Dilluns, dimarts i dimecres farem el que es diu buidatge, consisteix en menjar molt peix, ous i carn, i no menjar ( o almenys en menor quantitat ) pasta, arròs, pa i dolços.
-Dijous, divendres i dissabte farem el que es diu "relleno" disminuïnt progresivament la ingesta d'ous, carn i peix i ingerir fins a "rebentar" arròs, pasta i derivats dels cereals. Mengeu mel, fruits secs, raïm, panses, figues i dàtils. És important què bebeu molta aigua i un litre de beguda isotònica el divendres i un litre el dissabte.
-Diumenge ( dia de la competició ), esmorzar 2 o 3 hores abans de la sortida, beveu molta aigua i preneus un cafè, just abans de començar el calentament. Kuidao!! no és bo pendre glucosa instants abans de la carrera.

Aquí van alguns consells d'entrenament la setmana abans de la carrera:
Ha de ser un entrenament suau, hem de tenir en compte que tot el que no haguem fet, a partir d'aquest moment sirà inútil. La última setmana és per assimilar el treball realitzat les setmanes d'entrenament i per a mantenir el to muscular. Si entrenem fort els últims dies l'únic que farem sirà fatigar-nos abans de la competició.
Els últims dies tenim que moderar la intensitat dels rodatges, així conseguirem correr més descansats el dia de la competició i fins i tot en certa ansietat, bona per a la competició.

Espero que els consells us vagin bé, a mi em va funcionar per a la cursa de Paüls...jaja
En properes cròniques intentaré posar algo més sobre nutrició i esport, tant o més important per al deportista que el pròpi entrenament físic.
Kuideus!!!

Caminant al ritme del sol i de la vida

Camines viatjant a traves del temps...tot canvia; el soroll de la ciutat dona pas a la soletat del mon rural, el teu pensament es transforma en fantasia, anyoranÇa d'un mon perdut...cap on anem? uns anys de bogeria estant tirant per terra millons d'anys de perfeccio, home fill de la terra no t'oblides d'on vens! respecta la teva casa i donali sopluig, com ella ha fet durant tants d'anys!!!

Viatjar a un Pais mes pobre que el teu et fa adonarte de moltes coses, si ja se que tots ho sabem, que a tots ens afecten les imatges de la tele quan les veiem, pero quan el teu dia a dia esta ple d'imatges que reflecteixen aquest mon de pobresa(material que no espiritual) t'arriba ben endins!!!

Al Peru hi ha molta pobresa, analfabetitzacio, pero no miseria, incultura, son una gent fantastica, amb un gran respecte per la terra, animals i persones, per tot ser viu!!! Perque no ho havien de fer?? De fet viuen gracies a la terra i ho saben!!! No com natros, que per moments sembla que ens oblidem del que ens dona la vida!!

Han sigut 4 dies fantastics, desde l'ultim dia que ens vam trobar en aquest blog. Estic coneixent la part de Peru que precisament volia coneixer, la part de les persones!! Evidentment que les ruines son fantastiques(la foto de ollantaytambo no us recorda al senyor dels anells?), que els paisatges son bucolics(heu vist el color dels nubols) pero lo fascinant es vore com viuen aquesta gent en tan poc!! Lo sou mitja a la ciutat son uns 200 nuevo soles, un profe ne guanya 300!! Un Euro son 4 soles, feu la multiplicacio vatros mateixos!! terrible no?

Jo a la meua, fugint dels turistes, anant als puestos caminant, agafant el que aqui diuen colectivos, que solen ser unes furgonetes tipo vanete, on hi han 11 seients i l'altre dia vaig contar que vam pujar 24 persones, a mes de pataques(o papes), maletes, gats....i un conductor tot grillat per la carretera!! "pa havernos matao"

Del menjar tb estic disfrutant; uns aguacates(palca), uns mangos, panoches de panis bullides(que aqui diuen choclos), sucs de fruita naturals exquisits!!! Un plaer!

Pel que respecta a les ruines impacten bastant les de Pisac, les de Moray que son uns cercles concentrics que s'adapten armoniosament a la terra(on vaig fer la meua primera ofrena a la pachamama) on a cada alÇada tenien un cultiu, les salines al mig d'una pampa on vai coneixer un senyor molt majo, el senyor cruz, en los seus burros, que estaba trillan el blat!
I ollantaytambo( la fortalesa del senyor dels anells) alli on l'exercit de Pizarro va perdre una batalla(que no la guerra), sucumbint a les escales que voreu a la foto, a una pluja de pedres i fletxes!!

Qui em coneix, ja sap que jo soc un enamorat de temps passats, i lo que disfruto de la naturalesa, aixi que imagineuvos lo que estic disfrutant! Reafirmant los meus pensaments i assentant los meus valors!! ELs peruans son de costums ben sanes, aixecarse d'hora, sopar prontet, bona alimentacio, vida al carrer durant el dia, suposo que l'horari solar els fa funcionar aixi, pues aqui abans de les 6 ja es de nit!!

De problemes cap; llevat d'una mica de cansanci acumulat, mes de 50 kms en tres dies, tots al voltant dels 300o mts! I una mica atxitxarrat pel sol!! Ah i que a sovint penso com estreu...

Aixi que avui dia de relax, visita a un mercat artesanal a un poble guapissim que es diu chinchero!! Preparar lo fato pal trekking que comenÇo dema cap al Machu Pichu! I visita obligada al blog!

Ara son les 18:42, alla a caseta pues set hores mes!! Segur que tots esteu fent nonetes! Bueno potser hi ha alguna anima perduda que encara esta desperta(me venen al cap alguns noms que no dire...jejeje)

La proxima cita d'aqui 5 0 6 dies, el Machu m'espera!!

Man dit que per les terres de l'ebre ha plogut molt, a Paüls mes de 300 litros, que be que be!!! Segur que l'hortet estarà precios...ha anat be esta aigueta eh txelita!!!

Una abraçada molt carinyosa pa tots!

"EL viento me daba igual, y a mi me lleva lo que me queda esta por venir,

y una casa de carton para poderte amar, y rapido quito el cielo de nubes negras. Yo sueño con tu calor, no quiero despertar..."

Aupa Hermanos!!