martes, 30 de septiembre de 2008

"Tu mirada me hace existir"

Fa rato que plou, però a la mínima treva del temps me poso guapet per anar a veure a la meua estimada, a la què presento mil disculpes per tardar tant de temps en fer-li una visita. Ella continua estant al mateix puesto de sempre, paso lo què paso, plogo, faiga calor, aguantant lo fred, aguantant lo vent..., i fins i tot quan sap que he estat tot l’estiu lligant en la seua competència directa; la platjeta i l’asfalt.
No podia ser altra muntanya la què es mereix tota classe d’elogis que la Punta de l’Aigua (1091m), i de la mateixa manera que jo la respecto, ella m’ha respectat a mi; Tot lo matí plovent, i a l’hora de fer l’ascens un temps impecable, i a dalt ni una gota de boira ni de vent. I en arribar al poble em giro per fer-li una guinyadeta de complicitat i sorprenentment està tota coberta de núvols amenaçadors i comencen a caure les primeres gotes (gràcies carinyet per no dixar que’m fotés xop altra vegada).
I com si m’imposés un càstig per tardar tant a fer-li una visita pujo a tot lo que dona la màquina. A les artigues (450m) poso el crono en marxa, no val a parar per queixat, no penso en res, només en pujar i pujar. Els boixos i demés arbustos encara estàn ben xops, i de paso me refrigeren una mica, com si es convertissen en una espècie d’avituallament natural. Els bessons m’estàn a punt d’estallar, però no és motiu per parar, la Punta de l’Aigua se mereix tota classe de patiment... i per si fós poc noto com les costelles se van obrint poc a poc, empeses per un cor que pareix voler sortir i arribar abans que la resta de mi!!! (189ppm!!).
Quan menos te n’adones, ja hi estàs; el seu soseg, calma, pau i serenitat la fan una muntanya diferent, especial i de la que desconec tantes coses. Només Ella i jo.
-Ja torno a estar aquí, perdona’m per tardar tant, no ho faré més. Com a anat l’estiu??jeje.
No sento la resposta que Ella em dona, però la puc interpretar. Paro el crono, 38m50s. –Se pot millorar- és el primer que penso mentre començo a baixar cap al poble, tranquil i feliç com aquell que retroba un bell amic després de molt de temps.
Avui si puc dir: -Això és tot des de la PUNTA DE L’AIGUA !!

lunes, 22 de septiembre de 2008

PAÜLS STREET CIRCUIT

Bè amics pus aixó com sempre va començar fa unes quantes semanes o inclus algun meset i tot quan men vai enterar que se feia algo en les bicis al nostre poble i me vaig ficar jo mateix lo caramelo a la boca. Lo dia s'aproximava i ja cada dia sabia mes datos de per a on aniria este circuit i cada dia m'anava traien més lo caramelo de la boca per què alló era una animalada.En fin, ana passan los dies i este dissabte per la tarde, pican-me lo cuquet, men vaig anar a vore com preparaven lo circuit, (ansenyals la bici jejejejeje però van ser ells los que me la van ensenyar a mi). En fin ancara los vaig ajudar una mica i en acabar i sapiguen ja lo circuit exacte men vai anar a proval i BINGO alló si que va ser un caramelo d'estos de la mare de déu del pilar,però tot i que jo ja tenia la bici i les ganes encara me faltava algo, l'armadura però menos mal del "quatero" (mun cosi lo santi del cambrai) va se lo meu àngel de la guarda, i sense esperar més i de nit serrat men vai ana a busca los trastos, un ratet de juerga i a tupi, a tindre la mente despejada. A les 7.32 ja me va sonar lo despertador,però vai fer una mica lo ganso i mel vai adelantar hasta les 7.54 i allavons si a fer un mosset, i a vore l'ambientillo cap a la canal i cap a la plaça. però ep me faltava la inscripció torna a casa, fican en marxa la bici ja i ancabat torna a puja però ara en lo taxi de les bicis. Tornem a la plaça i ja en l'armadura i tot en ordre avall lo 1er descens ja en serio, volta aqui, volta allà, ara escales ara mes curves sense olvida les costes, menos mal que encara son nous los frenos, i lo conflicte les escales de la maruja, 5 allí miranseu, jo que vai arriba i si tenia lo forat del cul tancadet ancabat de veure a esta gent allí parats, ja no hi havia ni forat ja, salta un que al final se desidix i jo en la bici al coll avan i cap a les escales de la canal i la 1era arribada satisfactória, busquem al taxista, comentari de la baixada i amun en 4 o 5 xiquets d'uns 15 anys com a mol.2ona baixada: Comentari dels xiquets:baixada xino xano i miran les curves, i jo vaig pensa vale pus jo detràs i mirare com u feu, però collons, no los podia atendre menos mal que van parar, com si mesperesen per a riuresen però jo detràs anganxat i la jugada me va sortir bé, tot tal com u havia planejat, a les escales de la maruja un atre BINGO los xiquets me van "ensenya" com baixar les escales i jo detràs, va ser la jugada perfecta, lo culet ja s'havia fet una mica gros ara, i be en busca de la 3a baixada i de perfeccionament.3a: baixada. tot perfecte a la 3a la vençuda. surto del punt de partida, al dipòsit vell, avall frenada, botet, i de cara al botot d'entrada a la plaça i parada per al comentari que ja feia tot lo circuit damunt la bici. agafo forces amprenc encorreguda i los atres 2 bots, curves i de cara a les escaletes de missa, avall en força i de cara a la remulla pensan en lo punt conflictiu però ara si i sense parar ni a dir amen, avall i de cara a les escales, me va falla lo paco que allí estava animan massa fort i me va ficar nervios, però jo avall i en arribar a la canal comentari molt satisfactori de la baixada aixo ja estava fet. Però faltava algo per a fer, lo mosset, si si omplir la panxeta avanç de comença en serió, però va ser lo pijo mumen per a l'afició lo millo per a mi, que era quan tothom s'esperava antes de la realitat però los vaig dixar en la intriga me sap mal havia d'esmorzar. Això ja estava en marxa, ara si que estava nervios me tremolava tot, i damun en fallos informatics que l'espera encara se va fer més llarga, pero quan va arribar lo meu mumen jo allí estava preparat i 5 ... 4 ... 3 ... 2 ... 1 ... i avall com un loco cap aqui cap allà i en arribar al carrer del mecànic 1ers crits LO PAAAAUU noooooooo aixo noooo si estava nervios encara mei vaig ficar més, 1er bot perfecte, 2 bot perfecte i 3er bot impecable (jejejeje) i avall i la gent miral i ja pensava calleu perfavor que no veieu que me fico nervios, però dedico una derrapada als fans i avall per les escales, cap aquì cap allà i en se la remulla les cames ja no les aguantava, les escales de la maruja, ara si que no podia falla, i perfecte avall, i avall, i avall, i arribada a la canal entrada al bancal i ben satisfet 1min 59seg era perfecte per a mi, comentari i amun i amun en busca de la 2ona baixada, encara que la espera se va tornar a fe llarga, los nervis se van torna a apodera del meu cos, encara que ara u vaig sabiguer superar.2ona baixada oficial: no i a massa que conta va ser igual que la 1a exepte que vaig millorar la baixada 2 seg. i que al final me vaig emporta una valla de protecció sense consecuencies. despues de tot aixo cap a la plaça a recolli un petit obsequi per aver participat i a dina i a descansa. per la tarde sessió suau de circo acompanyat per la novieta jejeje. en definitiva amics personalment experiència per a repetir i per anar a provar a algun altre puesto. la recomano a tothom, atrevius es fantastic tot lo que sens damun de la bici en lo mumen de la baixada, espero que l'any que ve u tornon a fer i puga avei algun corredor local més.
P.D. a vorem si esta crònica se penja quan toca que aixo es un caxondeo i per cert gracies a tots los que van ànima però la pròxima vegada no crideseu tant que ara ja sabeu que me fico nerviosisim. hasta la pròxima, suposo que anireu algú a tivissa "a correr".

jueves, 11 de septiembre de 2008

Lo mas hermoso de los sueños...

...se encuentra en el camino que lleva hasta ellos...

I aquest ha sigut un cami ple de bones sensacions, lo meu primer viatje en bici, diuen que lo camino és la iniciació ideal en el mon dels viatjes en bicicleta. És bonic mirar enrere o un mapa i vore que he recorregut Espanya d'est a oest, seguint el recorregut que cada nit ens marca la "via lactea" i que segurament va servir d'orientació als autentics peregrins que ja fa molts anys van recorrer desde diversos llocs d'Europa un cami per aconseguir arribar al temple de la catedral de Santiago. Dic autentics peregrins perque lo d'ara, en tots los respectes del mon, no deixa de ser una romeria, un negoci del qual viuen moltissimes persones, però això no li trau cap tipo de valor a les persones que recorren el cami en busca de la seva meta. Hi ha personatges autentics pel camino, i d'altres suposo que tenen la seua fe i això els reporta un consol o un ajud a les seves vides.
Per mi ha sigut un viatje en motius espirituals o almenys aixo diu a la compostela, que t'entreguen quan arribes a la catedral! Com sempre m'ha ajudat a coneixem una miqueta més, a vore quines son les meves inquietuds, les meves pors, los meus dubtes, los meus somnis, a adonarmen que la terra és tant especial, a cada lloc hi ha un petit mon, a respectar la naturalesa, a sentirme un mes dels petits sers que habiten aquest planeta, respirar un cop mes la vida de la pachamama! Arbres i plantes mil.lenaries, com aquell castanyer de mes de 1700 anys que vai coneixer i que any tras any encara dona part de la seva vida en forma de fruits a la terra, fins que un dia una maquina acabarà amb aquest ser i alli posaran un altre tipus de vida en forma de ciment, formigo o acer...

Pero bé quien este libre de pecado...no? Lo pitjor, almenys per a mi, ha sigut l'arribada a Santiago, ja estem de nou a la gran urbe, és bonic si pero per a mi lo realment bonic ha sigut tots los kms passats, los esforços en les costes interminables, lo silenci entre els boscos nomes trencat pel soroll dels cascabells de la bici, o eren dels follets i fadetes dels boscos...no se jejeje! Los dies de boira i de pluja per terres gallegues (com diu Juanes; m'enamora...la terra de Galicia m'enamora) les senderes plenes de fang, les fartades de mores i frambueses que me pegat, los somriures sincers i la bondad d'alguna de les persones del camino. Les dos etapes de Galicia sense dubte les millors, los millors paisatges, dies de boira i de pluja, semblava la comarca, en qualsevol moment te donava la sensació que havia d'apareixer un elfo amb el seu cavall o un dels guerrers de mordor(jo per si acas me vai fer amic d'un cavall), aldees aturades en el temps, gossos dormin tranquilament al carrer, vaques pasturant, avis al carrer en el seu mon, ni tant sols parlen el castellà, olor a merda i caques al carrer? si i que? Venim d'on venim, lo que passa es que mos hem aburgesat, mos hem tornat uns finolis, som tant superficials!!

Resumint que tot i los ronquids dels alberugues, lo dolor a les cames, la nostalgia d'anyorar lo que tens a casa, m'ha agradat! Ha sigut divertit, ho tornaré a fer, potser lo proxim cop acompanyat, o no? Sinó, doncs tornare a marxar sol, en les meues paranoies i los meus somnis que aquests sempre m'acompanyaran...

La proxima d'aqui poc al marroc...oi Txell? I tu Juan? Algu més?

Vinga que ara fare un pulpet i una cerveseta i a la nit mariscada i albarinyo a la salut de tots vatros. Dema avió(...) cap a Barcelona que a la nit soparet en un amic que tinc moltes ganes de vore!!!
Adeu Adeu.
Ultreia!!!
Ah i unes floretes...

martes, 9 de septiembre de 2008

Ultreia!!!

Buen camino familia!!!

Ja estic arribant al final del meu cami...i tinc una certa nostalgia! Al final li he agafat lo gust a n'aixo de viatjar en la bici carregada en les meues coses, com si la terra fos la meva casa, me sento un nomada del segle XXI, m'agrada sentir lo fred cada mati al començar a pedalar, notar tots los teus musculs agarrotats, sentir lo vent a la teva cara, vore surtir lo sol, i anar entrant en calor, gaudint dels diferents paisatges que tenim per catalunya, aragó, la rioja, castella, galicia...respirar bocanades d'il.lusió per arribar a la meta final, viure sense estar pendent d'un rellotge, no pensar en ...osti que tinc que fer això o allò!!!! Vas trobante gent pel camí, en bici i a peu, i hi ha una gran camaderia entre tots! Buen camino!! Bon dia! Bon viatge! En tothom en qui te trobes és un petit contacte sincer perqué tots compartim la mateixa il.lusió; arribar a la plaça del obradoiro i mirar enrere i vore que l'autentic camí són los records que t'endus i les sensacions viscudes que d'una manera o altra et van canviant!
Los ultims tres dies he navegat plenament en lo que és lo camino, almenys per a mi, i com ja us he dit me fa pena pues nomes me queden dos dies, i al voltant de 110 kms! He pedalat fort estos dies(140, 100, 80) per a poder gaudir de les dos ultimes etapes tranquilament! Ja estic en terres galegues, a sarria, provincia de lugo. He passat per tota la meseta, comprovant que algun dia va ser el regne pues està plena de catedrals, entre elles la de León, que realment és molt bonica, he pujat la creu de ferro, transportant la meua pedra per dixar-la alli com mana la tradició i he deixat alguna cosa a que li tingues apego, per simbolitzar que lo material ja no té importancia, que l'important no és veu amb els ulls!!! Vaig deixar una pulsera que me van regalar al Perú!!! Descens vertiginos per una terra on ja comença a haver-hi algo més que camps de blat, l'entrada al bierzo és realment bonica! Arribada al lloc, dutxeta, estiraments i lo ritual; una cervesta ben fresqueta o si convé dos!!!
Ja de nit als albergues és on sents tot tipus d'histories, gent de tot arreu i en qui entables una amistat tot i saber que probablement ja no les tornaras a vore!!! Son lo que jo dic amics per un dia!
Este mati ens ha plogut una mica lo qual li ha donat una mica més de magia a nestes terres ja de per si màgiques; meigas haber-las haylas!!! La etapa ha sigut dura! Pero tant bonica que ha valgut la pena, senderons, roures centenaris, fins i tot un castanyer de mes de 1700 anys, tot inundat de prats de color verd esperança....ai quina pena!! Me fa pena arribar a Santiago perque llavors tot això s'haura acabat!!
L'any que ve haurem de fer una altre viatjet en bici, pero aquest cop visitar algun pais, i una ruta menys coneguda, per donar-li un component més d'aventura! Potser alguns pais d'Africa? O a centro america? Jordania? o be Islandia? O.....en fi que l'any que ve ja ho vorem. De moment demà a seguir disfrutant del camino...
Osti he de fer una cronica en lo que serien les tomes falses del viatje...perque sino sembla que tant aqui com al Peru es tot perfecte!!
Espero que vatros en lo vostre cami particular tambe estigue disfrutant i que ULTREIA!!!
Mos veem en lo cami de la vida....
Un besitot!!!

sábado, 6 de septiembre de 2008

Primeres impressions!!!

Hola tropa!!!
Es curios tot aixo del camino, una experiencia molt diferent! Tot va començar gracies a un amic de la faena, "lo Rodri", que l'any passat ja va fer la locura de pujar de Tortosa fins a Santiago, i jo com que soc fàçil de convencer pa nestes coses pues vaig dir "avan"!!!
Preparar-ho tot a ultima hora, com sempre, vaig retrasar la meua partida tres dies(que al final los trobare a faltar) perque vaig fer un soparet de despedida en lo juanet i total que vam fer les 6 del mati al buda, en lo Pere i l'Hector, en una castanya que deu ni do!!! Pero bé tot això no ve al cas...
La primera impressió va ser que la bici pesaba un ou, i part de l'atre, i que Santiago estaba molt lluny, mes de 1000 kms, una mica mes i no marxo, nomes faltaba la txell marejant la perdiu...ohhhhhh quina pena al marxar!!! Gracies Txell per cuidar dels perritos estos dies, AH! i gracies tb al juan i a l'Enric (lo nou) . A lo "canaem", primer dia vaig arribar a Caspe, bastant cansat per la calor, vai pasar la nit a una residencia d'estudiants, evidentment buida, i prontet a l'aire i a pedalar fins a Saragossa, quin suplici, 120 kms entre secarrals, moltissima calor, tot tan solitari i una mica feet la veritat. Lo que si va valer la pena va ser l'arribada a la plaça del Pilar, que guapa!!! Vaig fer cap a un albergue molt txulo on me vaig poder asear i jopale a voltar per saragossa...quan veig que fan la expo!!!! Aixi que penso; com que tinc lo cul fet pols despres de 200 kms en dos dies, demà men vaig a la expo i aixi ho faig, a fer lo guiri per la expo que la veritat no val molt la pena, massa superficial!!!
Ja no ho tenia clar, perque just esta setmana baixa L'Eugeni, un amic que ha marxat a estudiar cuina a donosti, i ja fa molt temps que nol veig, i era un rollo la veritat que ell estigues per alli i jo per aquí, aixi que tren fins a Burgos i aixi guanyo uns dies, un s'ha de saber adaptar a les circunstancies i per a mi és molt més important L'Euge que lo camino!!!

COm que de fer nit a Logronyo pues vaig capa un ALbergu i aqui comença lo xou!! Primer conec a un Alicanti en qui mo nanem a fer uns riojes, i acabem los dos mes contents que menos abans de nar a dormir a l'albergue, i la sorpresa ve quan arribem i mos diuen que no hi han places i haurem de dormir a l'esglesia!!! Quin yuyu!! Un rokipanki com jo dormint a la casa de deu, ara si que veig que es cert que deu acull a tothom. Acabem dormint l'alicanti (lo marti) un iaio asturiano(l'antonio), un de sagunt, un argenti(l'alexis), un cordobes(migué) i un català, enmig d'una esglesia!!! I no es un chiste! La tenim tota per a natros, i abans de dormir pujem a dalt a la torre, quines vistes més guapes de Logronyo! Imagineuvos los sorolls a l'esglesia, que si un ronca, que si un se tira un pet, que a l'atre lo truqen, pues tot amplificat per l'extaordinaria sonoritat de l'esglesia

Bueno que m'estic enrollant massa, ara ja estic a Carrión de los condes(Palencia), a un convent de monjes(d'este viatje surtiré una mica aixi aixi) despres de 95 kms per paisatges que tot i no tenir res, pues acaben agradant. Dema vull arribar a León, i lo divendres que ve tornar per a poder passar un dia en l'Euge.
No se, es curios tot això del camino, no se que té però reconec que és especial!! Es d'admirar que certs albergs parroquials t'aculliguen, et donen un sostre, menjar, calor humà, a canvi de res, serà aquesta l'essencia de l'amor que professen totes les religions??

La gent també té una bondat especial, se'ls veu que busquen alguna cosa!! I que busco Jo??? Pues encara no ho sé, de moment sóc feliç, respiro tranquilitat, no se com una calma bonica i això si, tinc lo cul a punt d'explotar!!!!!!!!! Jejeje!!
Quan hi ha tanta gent pel camino, i durant tants anys han hi hagut peregrins...tindrà lo seu que!
Un beset per tots/es.
P.D; lo tema de les fotos està complicat, perque camps de blat, vinyes, i secarrals, ja neu vist tots no? Espero poder ensenyarvos fotos més txules a la proxima
P.D2; és una cronica rara, pero es que tinc una mica de pressa, este és un ordinador solidari, com tot lo que se respira per aquí!!


martes, 2 de septiembre de 2008

EL PRINCIPI DE LES COSES

El mes que vé ja farà 3 anys que el Pablo i jo vam començar una amistat que va per a llarg. Al principi tot és molt maco, entrenar, soparet, excursioneta... i hagués sigut bastant més fàcil que jo digués: “disme que tinc que fer i ho faig”. Però ja me tins a mi aguantant la metxa tots los dies, patint fred, gana i son!!
Los mesos van anar passant, i no tot eren flors i violes... més de dos vegades vam acabar els entrenos de morros, algunes vegades pel meu caràcter de ranci, altres per les seves paranoies de la vida i de l’amor (tinc que reconèixer que algo he après en este tema eh! Eros, Philos,Àgape... diuen que lo roce fa lo carinyo. A vore si los rumors siràn certs...) però a l’endemà los dos soques a tornar a passar lo dia juntets.
Después de molt temps i de les inquietuds per fer cosetes, un dia estant a la font del Teix mos va passar pel cap obrir este bloc tant maco que esteu llegint per contar les nostres aventures, el que no mos podiem pensar és que tindria tanta acollida per la gent del poble i sobretot per tots aquells que mos coneixem més pel mundillo de les curses de muntanya. Lo bloc a tingut alts i baixos, però perdoneu perquè natros també tenim vida. Al meu parer lo més espectacular del blog va ser la cursa de Paüls i el viatge a Perú del Pablo. Si és cert que vam dir que aniriem a l’Aneto este estiu i mos hem quedat a casa, també estels del sud i no trobem dies. Així que la nova iniciativa que vam tenir a l’agost va ser organitzar alguna activitat en que pogués participar molta gent i axí va sortir el "1r nada per la causa", 5h de natació en finalitats benèfiques. Dit així queda molt bonic, però quan ho fem? qui col.labora? on fem el donatiu? La gent participarà? Estes qüestions mos van donar més d’un mal de cap, cosa que va ocasionar que un cop acabada aquella tarde mos oblidessem de tots aquells que van col.laborar, i mos dediquessem a passar unes festes a lo grande.
La cosa és sencilla, vam escollir per fer el donatiu a la Fundació Clínic per a la investigació contra el càncer, un tema que tots d’alguna manera hem viscut de prop. Vam recollir 623’50€, sorprenent per una primera edició, i la gent del poble va nedar com mai, sobretot els més menuts. A tots ells moltes gràcies, més de les que us penseu. Gràcies a Cal Portal pel coc, a l’Abdón per les pilotes inflables i a l’Ajuntament per dixamos fer lo que volguèssem. Prometem uns segona edió més ben organitzada, i sobretot prometem no fer-vos esperar tant en les cròniques ( cosa difícil ). A tots vatros gràcies per la vostra paciència i pel suport incondicional.