bambes enlloc de pedals....

Primer una mica d'historia...per allà al 2004 vaguejant per n'estos pirineus, on vaig viure tres anys me van parlar de la cursa de muntanya de Paüls! Paüls???? I aixo on està?? Pos si està per les teues terres!!! I jo sense saber-ho...aixi que agafem les bambes 200 kms de cotxe i a correr! Era la meua primera cursa a peu, fea ja bastants anys que havia deixat de fer esport pero los anyets al pirineu van servir per a fer bones muntanyes, tant a peu com en la tabla de snow! Sense casi gaire preparació vaig correr la cursa! Lo primer a l'arribar a Paüls va ser...OSTIA!!!! I jo mai havia estat aqui???? Que burro! Quant de temps perdut! Gairebé vam correr 100 persones i va ser una gran experiencia, aixo si peus llagats i un bon esguinçe! Pero creuant la meta! Kiko ja donava recitals per nestes terres poss aquell any va quedar segon.

I lo temps va passar fins que al cap de dos anys ja estavem vivint a Paüls ( i que dure...jejeje!) Que curios no???

Vaig tornar a correr la cursa al 2008, i vaig patir com un mamon, pero llavors ja tenia la sensació de correr a casa! I aixó canvia les coses!!

A part de xerta i tivissa, no havia tornat a correr! Molesties al genoll i continuos esguinçes no hem deixaven disfrutar de aixó que diuen trail-running!

Aquest any porto un bon entrenament, moltes hores de bici i bastant kilometros de correr per n'estos canals! Pero de monte res de res!! Però és la cursa de casa i s'ha de correr...

Dissabte mos arriben les noves equipacions de l'entitat i emocionats diumenge al mati anem lo joanet, la txelita i jo cap a la piscina, d'on surtia enguany la cursa! Mos canviem tots los corredors de Paüls, tot un equipass (joan, ricard, paco, marc, albert, miquel, nico i los extres rafel i gustavo)

Faltaven los barberes per a acabar de liar-la!! La marea roja!!!

Ara ve lo de rigor, calentament, estiraments, saludos, fotos, pixades d'ultima hora i cap a la surtida!

Surtida!! 23 kms per davant i pels carrers del poble gracies als anims de la gent lo nico, lo ricard , lo joan i jo intentem anar en lo grup del davant, uns 40 corredors!

A partir d'aqui, bonissimes sensacions, en molta força a les pujades (on se noten los entrenos en la btt) pero desastros com sempre a les baixades ( com en la btt...jeje!) a la primera baixada (mola grossa) morrada que va (com en la btt..jejeje!) genolls en sang pero avant! Formem un grupet en jordi i joel, dos companys bombers, i 3 0 4 corredors mes, on sempre es repeteix el mateix se m'escapen a les baixades (autentiques cabres) pero els torno a pasar a les pujades!!

Que bo! hi havia un maño que me dia "ya vuelves a estar aqui pesaó!!" te voy a tirar barranco a bajo!!! Al final lo mamon me va pasar arribant ja a la plaça de bous!

La pujada a la gran punta de l'aigua...nomes puc dir que espectacular!!! La gent de la uec ha aconseguit trobar un recorregut realment espectacular i especial! He pujat moltissimes vegades a la punta de l'aigua, en neu, en aigua, corrent, a peu, en raquetes, estic enamorat de la punta de l'aigua...pero esta pujada pel barranc es "lo mas"!!! Dalt de tot arribo primer del grup i nomes quedem joel, jordi xerto i al joan gran acabem agafant al ricard carbonero!!!!!! Mos vam fotre crits tota la cursa!! I aqui ja sabia que s'havia acabat la meua cursa, 4 kms de baixada no eren lo millor per a mi!

Los colegues de grupeta desapareixen rapidament, lo ricard sembla un jabali baixant per n'aquelles senderes...ciao ciao Ricard!! Enhorabona!! i encara dono temps per a que m'en pasen 4 mes baixant!!

Pero tant i fa, baixo molt content per lo bé que mo he passat avui! Los genolls no fan mal, no hi han llagues ni esguinçes per cap lloc i de mes de 350 corredors i sent campionat de catalunya arribo lo 32é!

Lo millor arribar al poble i sentir los crits d'anim de la gent! Bombero!!! Paso l'arc de meta en 2 hores i 59 minuts cansat pero feliç!

Despres de 7 anys on ens vam coneixer, estic més feliç que mai de disfrutar de la vida a Paüls!Gairebé l'equip al complet va acabar la cursa!!Enhorabona a tots!!!

I kiko va tornar a quedar segon...que curios es lo desti!

Salut i cames amics. A la proxima a tornar a pedalar, les bambes de muntanya tornen a l'armari pero me sembla que esta vegada no sira per a tant de temps....

X MARATHON DE LOS MONEGROS

Podria començar esta crònica de mil i una maneres, però quan prepares una marxa en btt de 112km en 5 setmanes i arribant en uns kilòmetres més que justos a les cames el més normal és que el canguelo s'apodero de tu i t'envoltin els dubtes de si siràs capàç d'aguantar. Els 3 dies prèvis a la prova són la bomba, t'has d'hidratar a muerte sent sabedor que la calorina que fotrà a los monegros sirà algo serio i un repte a tenir en compte, i fer i desfer la llista del material. Els viatges al wc són un no parar i per sorpresa l'home del temps dona aigua el cap de setmana!! Podria donar mil detalls de les últimes hores i preparaments en lo Pablo, principal culpable de la meua presència a la marxa, però abreviarem i ja estem al dia 1 de maig, 8.15 del matí i a Gandesa mos espera Ruben, pel camí no parem de fer pronòstics del temps que mos trobarem, pareix que no farà una calor extrema, però per contra el vent sirà la gran putada que mos trobarem, i si ha això li afegim els més que possibles "xarcos" de fang la marxa pot ser tota una odissea!
Anem a buscar el dorsal, les pajarraques d'orbea mos alegren la vista, pareix ser que sirem uns 1700 participants, i el temps canvia cada 15 min, quina roba mos posem...! comencem a dinar, i ja porto 2 dies menjant pasta i bebent com un loco, calculem que en aquests 2 dies em guanyat de 2 a 3 kg!! les rises i bromes abunden al dinar però jo estic cagat de por, no se on m'he posat!! Comencem a preparar bicis, sort de Ruben que ho posa tot a punt pq natros som una mica manasses... carrego la motxila i butxaques de menjar i beure, casc, ulleres i la "suerte está hechada". fotos per al record en Lluc, Ruben i Pablo i anem al lloc de sortida.
Tret de sortida i ara ja no val a badar, els primers km són de locos, caigudes a manta, adelantaments temeraris i nervis moooolts nervis. Sóc molt conservador i tot va com havia planejat, passats els primers km crítics d'aglomeracions de gent arribem al km 22 i una pujada de 3km, la gent només entrena pel pla?? pareix que les rabiades que tinc pujant a Paüls donen els seus fruits, pq sóc capaç de pujar a molt bon ritme, adelantant posicions, amb comoditat i amb la destresa suficient per evitar més de 2 accidents. Passen els km i les hores, km60, avituallament per carregar energies i fer un riuet de prevenció, a partir d'aquí comença una pujada de 15km que marcaràn el final de la marxa. Pujo molt comode, altra vegada adelantant participants, m'atreveria a dir que casi sense voler! això si, a la baixada de 10 km també me'n passen uns quants... km80, avituallament per carregar bidons de beguda isotònica i ja començo a ensumar la línia de meta... però quina tonteria! queden 32km, la cadena de la bici comença a patir per culpa de la pols i del fang acumulats, i el trasero em comença a fer mal per la falta de costum, ja porto 4hores damunt la bici! M'ajunto en un grupet, desició acertada pq el vent és un toca collons i comença a ser fortet, però em veig fort, i desideixo escaparme del grup en una pujada (com no) i empendre la guerra pel meu compte. Els últims kms són agònics, éstic molt bé fisicament i no paro de passar gent, i tot això en un vent, que com ja he dit, és un gran putada!
Els últims 3 km són eterns, avanço motíssima gent, inclús sóc capaç de posar-me de peu sobre els pedals per a l'últim esforç, l'ínia de meta i la satisfaction power s'apodera de mi!! abraçades en lo Pablo que m'esperava. Repte aconsseguit, Déu meu quina canya!! 5h35m, de marxa pel desert de monegros, fotos i més fotos i ara sí rises a boca plena, una dutxeta i 2 plats d'espaguetis la mar de bons.
Pareix ser que la preparació ha estat correcta, totes les espectatives complertes, i sobretot sabent que los besties del Rubén i del Pablo han arribat en 4h5min, quedant en els llocs 53 i 54!! Podria arribar a 2 conclussions después de la marxa; la primera seria que estic molt més en forma del que m'esperava, i la segona que les pujades a Paüls són més bones que dolentes...
Ara m'espera un mes de maig d'entrenos a muerte per preparar la cursa del Llop i possiblement la cicloturista de la Bonaigua (190km).
Venga que això només fa que començar!!