lunes, 30 de marzo de 2009

MITJA MARATÓ DE LA CALÇOTADA, VALLS

En vista de que la majoria de joves van ocupar les comarques del pirineu per passar el cap de setmana i natros dos erem los únics que mos haviem de quedar pel poble, vam decidir anar a fer la nostra primera mitja marató i poder passar el diumenge ben distrets i tenir algo que contar als demés. Bé, la veritat és que ja feia setmanes que preparàvem la cursa, i les espectatives eren bones. No tan bó era l'oratge que feia, fred, vent, boira i aigua... i com que damunt mos van canviar l'hora... entre nervis, una horeta menos pera dormir i en lo temps just arribem a Valls! (donem gràcies a la organització per penjar cartellets a les rotndes).
Aquí comença lo treball i la estratègia d'equip: mentre un es canvia l'altre pregunta on s'agafen els dorsals, quan el primer està canviat va en busca dels dorsals i el segon es canvia de roba i es posa la cremeta. Acudix lo dels dorsals i es posa cremeta mentres el segon ordena el cotxe, el tanca i lo de anar al lavabo cadascú fa el seu. I al cap de dos minuts d'estar a la línia de sortida...PAAAAM!!!! més de 400 atletes començen la cursa mentre pareix que el temps donarà treva almenys durant el matí.
Fem els primers 15km a un ritme de 4'40'', i aquí és quan es té que arriesgar i forçar una miqueta la maquinària i treure un bon temps. La cursa és exigent, en ondulacions en el terreny, totalment d'asfalt, que no et permeten portar sempre el mateix ritme, però al final tot té la seva recompença, jo arribo en 1h35', i al Pablo en 1h36', almenys 4 o 5 minuts menos del previst dies antes.
Després de la cursa les coses van ràpid, una dutxa, minjar un poquet, estiraments i cap a casa. És que claro avui que no estàven tots aquells que venen sempre... se veu que lo pirineu dona més glamour. Però sorprenentment una trucadeta per preguntar com a nat l'assunto mos fa canviar de parer i vore que d'una manera o d'una altra tots estàvem al pirineu i tots estàvem fent la mitja.
Colorín colorado la crònica s'acabado!!!

P.D. És bó lo final eh?

P.D.2. La posdata la fico pel Pau de les barberes que ell sempre ne posa i keda xulo!

P.D.3. Mos veurem les cames a Roquetes
P.D.4. Ara si, Salut a tots!!
P.D.5. Les fotos són una mica xungues, preò com no va venir ningú per a femo-les...

miércoles, 4 de marzo de 2009

LA PRIMERA DE LA TEMPORADA

Be amics a començat una nova temporada per als runners paulsencs la primera d’aquest any a Miravet, una cursa de 19 Km en un desnivell positiu de 1000m.

Son les 6.20 i sona el despertador. Evidenment jo ja m’havia aixecat i no era pels nervis nooooo…aguaito a la finestra i vaia putada –està plovent- però un que és valent diu no passa res. A les 7.05 ja sento arribar a fora a la plaça a l’Enric i juntament amb el meu fill Joel i jo marxem cap a Miravet que i falta gent. Quant van arribar anem a fer un cafetonet i desprès a busca el dorsal, i ja tenim els primers contactes amb altres runners, que per cert no havia entrenat ningú però collons...

Quant van dona lo tret de sortida tots van marxar com a galgos, això si l’Enric i jo abans de sortir ens vàrem fer la foto de rigor en la nova indumentària dels esportistes montsagreros.

9.10 tret de sortida hi ha pedalar que fa costa amunt i resulta que tots los que no havien entrenat o estaven amb algun dolor muscular eren los que més corrien però la primera alegria va arribar als primes km quant el Joel ja estava preparat amb la camera per fer les primeres fotos i animar-nos com un desesperat.

Els km anaven passant i el cansament anava ensenyant la seua cara
més amarga però com he dit abans, un que es mol valent… apretava les dens i a seguir corrent, però quant les forces pràcticament havien desaparegut sento: pare!!!, el meu fill Aleix i la meva dona i la veritat es van obrir les ales que tenim al cor i la resta de la cursa va ser francament un passeig jo vaig arribar al lloc 137 en un temps de 2h 23’ 22’’ i l’Enric en 2h 13’

He de dir que l’organització va ser perfecta i l’esmorzar em penso que va ser millor. Bueno runners paulsencs a veure si us animeu i veniu a corre en los “yayos” i podem deixar el nom de la entitat esportiva i el nom del poble en un lloc ben alt!



PD: Dos corredors ja tenen punts pera la classificació final… ;-)

lunes, 2 de marzo de 2009

TOTES LES COSES TENEN UN INICI...

Comença el març, i al mateix temps comença a caminar una nova il·lusió, nascuda fa ja un temps per alguns amics (i alguns “xinxons”...) i que tot i alguns petits entrebancs, comença a donar els primers pasos de cara a un futur que fot bona pinta. Tot i que este és un refugi de “puntaigüeros-rokipunkis”, espero que los “montsagreros” tb hi capiguem!!!
Lo diumenge se desperta gris, humid, en una broma pixadora que t’invita a seguir al rasé de la funda nòrdica, però ràpidament aquell cuquet que portem dins es desperta... “i si al baix camp no fot mal temps???” total, trucada de confirmació a la primera avançada i després de comprovar quels atlestes tenen ganes de marxa, pos res, caminito de jerez!!! Lo temps va millorant durant el camí i un cop dins de Reus es comença a notar aquell ambient que desprenen les curses atlètiques: gent en petos i xiulets dirigint, la polícia i la grua local “donant alegries”, carrils i carrers tallats, i lo més majo, gent de cama prima corrent per les voreres. I ahir s’afegia un nou instrument al tema, bicicletes de carretera es mesclaven en los corredors.
Seguint les indicacions dels voluntaris, dixo lo cotxe i busco los estris necessaris, llibreteta, boli, càmara de fotos (de moment encara me fot pal lo de córrer....) i en busca dels montsagreros. Quatre pases i comprovo quel tema duatló és una mica més perillós que la cursa normal, més que res pq les bicis van una mica més ràpid, i los moments previs a una cursa la gent va molt esbojarrada. Una trucada i me trobo en los nostres, samarreta gris, casco posat i bici preparada, vaya duatletes!!! Los tres mos dirigim cap als nostres llocs, uns a la zona on es dixen les bicis, i jo a la grada. Es nota que són novatillos en això de la duatló pq se’ls veu dubtatius en los primers passos, però quan aparquen les bicis i comencen el calentament, la cosa canvia. L’spiker de la prova comença a cridar als atletes, el montatge, té una aparença senzilla, sense cap espectacularitat, però el nivell de la prova queda reflexat quan es dona la sortida, una primera volta per una pista d’atletisme per encaixar posicions i a córrer! Los montsagreros surten bé, fan la primera part de la prova en bones posicions, el Joan entra primer al recinte de les bicis canvi de sabatillies, bici en mà i a torna-hi!!! El Pau entra una mica més tard, però aquí es nota un altre cop la novatada ja que perden uns segons durant el canvi de prendes i sortir en les bicis, tenen 23 km per davant, i el Pau demostra que porta més temps rodant que el Joan, ja que li passa al sortir de la ciutat i apa, cap a tarragona s’ha dit. Al cap d’un rato, la gent es comença a preparar, es veuen les primeres sirenes i sembla que els primers tornen a la pista, un grupet de 7 o 8 atletes arriba corrent en la bici al costat (norma obligada a les duatlons) cap al recinte de les bicis i allí es respira aires de competició en estat pur, una voluntària els indica el que han de fer però ells ja ho saben, dixar la bici al lloc, i a córrer!!! Els esperen 2,5 km. a tope per decidir el guanyador, les cares dels atletes que van arribant indiquen que no és pas una cosa fàcil una prova d’aquestes, i els gestos de cansament substitueixen als tensionats del principi, al cap d’uns minuts sembla que conec al paio que entra en la bici, bé, el Pau jastà aquí, canvia la imatge del ciclista per la dels running i apa. Mentrestant els primers atletes estan a punt d’acabar la cursa, els registres fan una mica de por, després de les tres proves, el primer arriba en una hora i escassos segons, no som experts, però al ser una cursa del campionat de Catalunya, crec que el nivell no és pas baix. Ep, un altre en la samarra gris entra a pista, en Joan s’ha defensat en la bici i el seu temps és prou bò, només ha perdut 6 minuts amb el temps del Pau (tot i que aquest comenta després que havia fet els últims km amb la roda punxada...) dixa la bici i encara l’últim esforç. Al sortir de l’estadi es creua amb en Pau que ja torna, i bueno, poc després es tornen a trobar los dos ja en la cursa finalitzada, contents i satisfets del que és la seva primera duatló. Després les impressions post-cursa, “que m’he sentit bé en la bici, que en terra anem millor, que hem de millorar les transicions córrer-bicicleta, ...” sempre és bò apendre i més quan comences a descobrir una nova modalitat.

En fin, los montagreros no van quedar els 10 primers... i que!!! Cadascú vam fer la feina que teniem prevista, els atlestes van complir, la cleka va animar i es van sentar algunes pedres del que pot ser un dels reptes més grans i atractius de la recent nascuda Entitat Esportiva Montsagre de Paüls, en parlarem més endavant!!!!

Per cert, felicitats als altres atletes que van participar a la cursa de Miravet, segur que tb ho van fer de conya!!!!!


Salut i força!!!!!