lunes, 2 de noviembre de 2009

IRONTERRA



El dissabte 31 la millor manera de començar a celebrar la castanyada era participant a l'Ironterra, celebrat a un paratge magnífic com és el trabucador del delta de l'Ebre. La prova consistia en 1300m de natació, 60km de btt i 14km de carrera a peu, amb la peculiaritat que les proves no eren seguides, sinó que marcades amb diferents horaris, i els atletes no necessàriamet havien de participar en les tres disciplines, sinó que podien fer-ho en la que els hi donés la gana, cosa que he de dir que això va fer pujar molt el nivell de la prova.
A les 10 començava la prova de natació, este cop el company de fatigues va ser el Marc ( vaia makina, 5è de la general!!) i l'afició van ser la Marta, la M.carme i la Sandra, que no van parar d'aplaudir. Comença la natació i l'aigua horriblement gelada, als pocs minuts ja hem col.loco en les últime posicions jaja, però acabo dignament fent un temps de 29' (...), surto en la cara congelada i ara uns 30 minuts per recuperar forces i començar els 60km de btt. Se tractava de fer 5 voltes a un circuit, a priori és millor psicològicament ja que vas veient participants en tot moment i saps on et trobes, però el trabucador té trampa, i tot el que té d'espectacular ho te de monòton, i la 4 volta es fa molt dura, veient que la majoria van acabant i jo estic allí agonitzant. Aquesta part de l'ironterra se'm fa molt dura ja que faig practicament totsol 40km, però he de dir que vaig xalar com un cabrón. Hem poso objectius a curt plaç ( beure cada 15' i menjar cada 30') així el recorregut no es fa tant dur i els km pareixen passar més ràpid. En total 2h37', 2 barretes energètiques, 1 gel (xute total), 2 botellins de beguda isotònica i 1 botellí d'aigua. Estic molt satifet de com va la jornada deportiva, ara 1h30m per recuperar, en la que menjo un bocata, 1 barreta energetica, aigua, beguda isotònica i 1 redbull.
Muscularment estic molt censer, i amb moltes ganes de començar els 14 km de carrera a peu. Són les 15h de la tarda i tret de sortida, 14 km i ja soc "Ironterrano", però el delta no meu posaria tant fàcil... al cap de 5km, s'acumulen de cop les hores del dia passades al trabucador, el fred de l'aigua, els km de bici i com no la monotonia del paissatge! Una lluiat constant contra mi, en ganes de fer alguns metros caminant (tinc la panxa feta caldo...) però per primera vegada en tot l'any de curses faig servir el cap per pensar i aplico la filo Josef, consisteix en pensar "només hem queden 9km" enlloc de pensar "encara hem queden 9km) i us puc assegurar que funciona. 1h4' i passo per l'arc de meta, finisher i més feliç que mai, aixeco els punys concient de que he acabat una prova exigent i amb uns participants molt preparats. La organització un notable altíssim, tota la beguda fresca i barretes, bocates i fruita per repetir!!
No he pogut trobar una millor competició per a dir adéu a l'any tant carregat de curses i objectius assolits, i res donar les gràcies a la gent que m'ha aplaudit durant l'any, als que m'han preguntat com ha anat, als que fan fotos, als comentaris al bolg (lo millor del món), a les rialles, a les coles per agafar dorsal pq sempre fem tard, a les cervesetes i braves de després de la cursa i tantes coses que no recordo però que sense elles el deport no seria possibe. Salut amics!!

viernes, 23 de octubre de 2009

GARMIN BARCELONA TRIATHLON

Acabo de mirar un peliculón que ja feia mesos que tenia pendent, i no m'ha decebut gens, tot lo contrari. Veient lo que van haver de passar tota aquella gent, només em queda el remei de disfrutar de cada moment i de tot lo que faig al 100%. Així que la única opció que em quedava per al meu primer triatló olímpic era gaudir-lo cada braçada al mar, cada pedalada i cada pasa!! i així va ser.
Cada competició consta de 3 fases;
FASE I; Són les setmanes prèvies a la competició, entrenos durs, nadar de part a part com un hamster a la piscina, on un munt de dubtes em volten pel cap de si siré capaç de fer els 1500m al mar sense tenir problemes als ombros o d'agobio pel neopré. Km i Km de bici, la majoria totsol, en més dubtes sobre estratègies a seguir i en molta por de tenir un pinxasso o pitjor encara una caiguda. I també km de carrera a peu pels caminal de Paüls en companyia de l'ipod. Tot aixó en sessions de compex que em permeten millorar moltíssim el rendiment. Ah una coseta, el més xungo de la fase 1 és pagar la inscripció... careros!!
FASE II; La competició no només es fa el dia "D", sinó que comença el dia abanç. El dissabte em desplaço a Bcn, allí m'esperen la Marta, la Elisenda i el Rubén, i anem al Pavelló de la mar Bella on es reparteixen els dorsals i on tindrà lloc la competició. Més tard arriba lo Pablo, sopem i fem plans d'horaris per al dia de la prova. 05.00 a.m. mos aixequem de dormir, i a esmorzar format per 2 platanos, 2 sucs de pressec, un crussant de xocolate i un batut de proteïna, més tard em menjo una barreta energètica (que és una bomba), i mos dirigim a boxes, el Rubén i jo fem el camí en bici, UN FRÍO QUE PELA!!! i arribem dels primers, ell se'n va a buscar la tropa que falta i jo entro a boxes a prepar tot lo tenderete; la bici, sabates, deportives, neopré, beguda, menjar... són els pitjors moments de la competició, si dies abans tenia dubtes, ara veient la mar estic cagadet de por. Aviat arriben m'angermana i ells carregats de càmares i demés (se van gelar de fred, jeje) i lo milor invent tecnològic, una minicamera que vaig enganxar a la bici (el video només dura 15s però ja mos podem fer la idea del que veu un ciclista). encara no ha sortit lo sol i ja estem a la platja preparats per tot lo que mos espera. Losa nervis es calmen i l'exitació la tinc pels núvols i venga!! més de 400 triatletes a l'aigua (n' hi havia més de 3900 però es van anar donant sortides cada 5-10m d'uns 400participants). Em poso a una posició còmoda sent concient de les meues possibilitats a l'aigua i evitar se copejat, nado molt millor de l'esperat i sense agobios, i un regal per a la vista veient com surt el sol i tu allí nadant com un cabrón. Surto de l'aigua al cap de 33min, molt bé. faig una transició lentíssima però correcta, sense nervis i venga ara 40km de bici a un ciscuit on s'han de donar 3 voltes. La primera volta és una mica loca, la gent va fresca i fot atacs a saco, jo al principi entro al joc buscant un bon grupet per anar més ràpid, però no el trobo fins la segona volta on anem 3 o 4 a un ritme molt alt però assequible pel meu nivell. I la tercera volta estic més pendent de la estratègia a seguir al tram de correr que de pedalar i abaixo el ritme el súltims km. Un temps total d'1h i 10m (super content) a una mitja de 33km/h, cal dir que vaig menjar una barreta i un gel energètic per no agafar pàjara ni fred. comença el tercer sector, 10km de cursa a peu, començo a conservar i poc a poc augmentat ritme fins el km5 un me prenc un altre xute de gel energètic que me fa volar els últims 5km. Arribada a la meta molt emocionant, uns 200 m abanç ja hi ha un munt de gent cridat i donant ànims, no conec a ningú però em sento bestialment feliç, acabo el parcial de correr en 41m a un ritme de 4m10'/km, fent un temps final de 2h31' al meu primer triatló olímpic. Después a buscar a l'afició, fotos i més fotos una en Gomez Nolla, i res nem a dinar i cap a casa falta gent.
FASE III; Semana desúes de la competicó, semana de locura... molt emocionat paint les sensacions, comentant la jugada i de poc entreno (fot un vent que te cagas). Total la emoció és tanta i me trobo tant bé que em passa pel cap apuntarme a l'Ironterra del dia 31 d'octubre on has de nadar 1300m, pedalar 60km i correr 14km, una bonica manera de conèixer el Delta. Bé lo cas és que ja m'hi he apuntat, i ara me tornen a venir dubtes i canguelos.
Dono les gràcies a la Marta, la Elisenda, al Ruben i al Pablo per la companyía, i a Déu pel de sempre.( les fotos estàn al caure me les passarà la reportera)
PD; la pel.lícula era "Soldados de salamia"
Salut

lunes, 28 de septiembre de 2009

TRIATLÓ DE TARRAGONA.

Ahi diumenge l'objectiu era seguir sumant per al camí al Triatló de Barcelona, i la prova era a Tarragona. Sense problemes greus vam arribar a la platja del miracle de Tgna, acompanyat de l'afició, que ja tocava!!! Este cop van ser la Mireia, la M.Carmen i la Marta les que se van encarregar de donar ànims (i fer gasto). Una mica de caos a l'hora d'anar a recollir el dorsal, i la prova va començar en 15' de retard. Després un cop en lo dorsal recollit i posant la bici i el material al

lloc corresponent, un dilema... neopré si o no?? Bé, ja que lo porto me'l poso i m'acostumbro a nadar en ell, i sobretot per no fer feo al meu esponsor que me'l dixa, MOLTES GRÀCIES CRISTOBAL!! Tret de sortida i a nadar, eren 300m de natació a mar obert, i vaia agobio, cops per tot arreu (jo també vaig repartir) i molt incomode en lo neopré per falta de costum, i com sempre quan millor estic ja s'ha acabat el primer sector. Surto de l'aigua com un coet

i en busca de la bici, transició una mica lenta però molt correcta, i comença el 2n sector, 18km de btt. Circuit molt xulo, pujant per una senda al pont del Diable, i andiablada baixada en la que la meua destresa en btt me fa passar les de Caín! I una última sorpresa al tram de btt, carregar la bici al coll i creuar el riu!!! una xalera, i enseguida arribo a boxes, deixo la bici i marxo com un coet, el tercer sector són 4km de carrera a peu, vaig de menos a més
i em permet adelantar uns 10 triatletes, encara que la nota negativa van ser les molèsties als bessons, cosa que tinc que millorar de cara a Bcn, com la natació en neopré i en aigua oberta, tot es millorarà, hem queden 2 setmanes d'entrenos a tope i la de descans. Total, el triatló de Tarragona el vaig fer en un temps total de 1h19', molt content del resultat i de les sensacions, sent conscient del que tinc que millorar.
En acabar la dutxeta d'augua fresca, anem tots los rokipankis a pendre algo per Tgna i de paso fem una ruta turísta (sense voler...). Voldria donar les gràcies a l'afició de paies per un "Venga Joan" ben cridat, al Cristobal pel neopré i a Déu per tot, no dixar que m'aufego i que caigo en la bici!!! La traca final de temporada al Garmin Barcelona Triathlon (1500m swim/40km bike/10km run)

lunes, 14 de septiembre de 2009

FINDE PER EMMARCAR!!!BUFFF

Este passat cap de setmana prometia ser intens i al final ho va ser!! El divendres dia 11, diada de Catalunya, vaig baixar a Tortosa a fer un concert en la segona banda millor del món, la de Tortosa. Lo concert va estar format a base de peces de sardanes i danses catalanes, com no. I despúes del concert una cocacola negra en gas i en busca de l'arròs. Per la nit vam anar a Ulldecona a vore que tal això de les Quinquenals, invitats per l'Il·lm. Sr. Lluc Boveda i Forcadell. Mos va portar a sopar a un lloc super luxòs, en que el sopar a base de tapetes i plats plens de grassa i colesterol mos van fartar com a jònecs. Tot seguit nem a fer un primer cubatilla al garito de la Ruth, i a mirar los carrers engalanats per a l'ocasió. Lo bo de fer quinquenals és que ara tindràn 5 anys per a pensar com volen engalanar-los la pròxima vegada!!! I bé, nem al ball i aquí comença la guerra. Lluc me fot la càmera de fotos i comença a fer de reporter, fem fora als crios dels columpios per a poder pujar natros, Pablo fa un munt d'amics...ja sap pq ho dic, i en fin lo puntasso va ser quan me vaig enterar que la mare de Lluc va ser professora meua a l'IES de l'Ebre!!!! ke fuerte ke fuerte, el mundo es un pañuelo!!! A partir d'akí podem dir moltes coses, ke vam atracar la churreria, mos vam quedar morts de fred a la carpa de techno (lo pablo no volia marxar...), vam anar un rato en bici, vam atracar la panaderia, vam dir molts disbarats... i en fin mos despertem a les 2 de la tarde l'anfitrió mos rep en una fideuà i conill (l'animal eh) que ha tingut la delicadesa de cuinar lo paio de la tenda de menjars preparats!! tot exquisit!!!
Per uns moments lo cap m'està a punt d'esplotar de resaca i veig perillar el duatló de Cambrils de diumenge...però allí me teniu, en un parell de collons me presento a fer la cursa el diumenge pel matí, en l'estòmec fet una coca i a punt de fer 6km de carrera a peu, 18 de btt i 3 més corrent. El primer sector començo massa fort i apareixen los dolors abdominals que ja fa dies ke'm toquen la moral, però se poden soportar, después ve lo show, agafo la bici i començo el circuit btt. Al cap de 3 km es passa per una zona en mooolta terra en la que a penes se pot pedalar, gairebé tots cauen i jo no soc una exepció, i a sobre un munt de rames sekes s'enreden al canvi de marxes i me toca parar i arreglar-ho, per uns moments penso en abandonar i a cagar tot, però és en estos casos on has de treure tota la ràbia i continuar avant, i així va ser. Vaig en un grupet però enseguida me dixen atràs i em quedo sol, i així fins arribar als últims 5 km que van tornar a ser infernals, passant per una zona de cesped on impossible avançar!!! entro a box donant gràcies a Déu per acabar sencer un circuit de btt on un corredor va patir un accident molt fort i van tenir que evacuar-lo d'urgència, espero es recupero aviat. Els últims 3 km els vaig com una bala, de menos a més com s'ha de fer, acabo el duatló en 1h33m i banyat com un sapo ja que l'últim sector corrent es posa a ploure. I bé, una dutxeta i cap a casa. Per la tarde a mirar una peli que us recomano, "4 vidas", sessió de compex (kines ganes tenia de dir-ho), sopar i dormir!!!
Crec que la pròxima sirà el triatló de Tarragona el dia 27 però ja us ho direm. Kuideus de valent i SALUT!!!!

martes, 1 de septiembre de 2009

DIME LUNA, PORQUE ME MIRAS SIEMPRE ASÍ...

No sé com començar lo que va ser segurament de les millors nits de l'estiu, i la que sirà la primera de moltes que pensem fer el mateix. La qüestió era anar a Montsagre a vore no sé que dimonis passava en la lluna i un planeta, que al total va resultar ser tot mentida!!! Però dels rokipankis no se'n riu ningú i un dels manaments diu que si una cosa s'ha de fer es fa!!! Així que una collada de joves guapos i guapes i en ganes de passar-ho bé vam anar a Montsagre. Un parell vam pujar a peu, en una suada que mos vam pegar que ojito, i en arribar a la font un espectacle per a la vista, cal dir que vam pujar sense frontal per fer més l'indio i va valer la pena. Un cop tots reunits vam decidir anar a sopar a la caseta, i quan vam començar a fartamos i trobar la pose per a no clavat pedres al cul...sorpresa, una boirada va tapar totes les estrelles que només es deixaven veure a ratos. Comença a bufar el vent i és el moment ideal per a contar històries de por, però lo cas
és que no mos van dixar perque l'asunto acollonia una mica, en serio. Mentre estàvem estirats a terra, al costat del punt més alt,
el piló, ja començàvem a quedamos congelats, i vam decidir tornar al camp base (als cotxes), fer un petit descens fins la basa, la última cervesa i un poquet de música (l'ocasió seu valia) i pac al poble!!.
En los pròxims dies tornarem a passar una vetllada al ras, però ja us ho contarem.
Kuideus de valent guap@s i fins aviat!!!!

jueves, 13 de agosto de 2009

Sortida en bici. 11.08.2009

El mati no es presentava massa animadet a la feina, la majoria de vacances i natros alli aguantant com se pot. Va ser sobre les 14h, quan l'Enric, bon company de feina i de fatigues em va proposar fer una sortida en bici per la tarde, i jo no m'hi puc resistir.
Arribo a casa i menjo un bocata rapidet, poso la bici a punt em canvio i a les 16 ja estem pedalant. Surtim de Pauls a Xerta i pugem a Prat de Comte, una pujadeta que s'atraganta bastant, per sort el vent no es molt insistent. Al cruse seguim direccio Pinell de Brai, on s'agraeixen uns km de costa avall, per recuperar forces i empendre una altra pujada, fins arribar a la rotonda del Pinell, on faig el 1r avituallament, un platano maduret i calent a mes no poder, pero en aquells moments bonissim!!!
Seguim pedalant per arribar a una baixada bestial que condueix fins la c12 altre cop. Aqui l'Enric fa valer la seva destressa baixant i em trau una bona distancia. Seguim fins arribar a Benifallet on fem el 2n avituallament a la font, una aigua fresqueta que'm fara agafar forces per enfila el coll de Som, un mini port en molt mala idea!!
Arribem a Tivenys, i jo com un pardillo me poso a roda de l'Enric, que es capaç d'arrossegar-me a 34km/h a contravent, tot un pofezional! A Bitem tornem a reomplir bidons, ja es l'ultim avituallament i jo ancara tinc que pujar a Pauls!!!
En total una sortida super xula i recomanable, una calor sofocant pero aguantable, i un vent... prefereixo no fer comentaris.
Be pos, dir que la volteta son 80km, 3h5' assagut dalt la bike, a una mitja de velocitat de 26'5km/h, una mitja de pulsacions de 152ppm i per a rematar la feina 3450 calories a l'aire!!!
Venga que comencen les festes!!!!
VAMOS!!!
by joan

viernes, 7 de agosto de 2009

Hípica Meseguer, al nostre servei!!


No mos ho podiem passar millor ni estar en tant bona companyia que en la family de la Ràpita. Natros mos apuntem a tot, i si a sobre mos inviten a montar a cavall ( en este cas euga ) no podem deixar passar la experiència.
La primer en montar és la Sandra, que poseeix una tècnica envejable!! Después me toca el torn a mi, i mira paseo dominguero però jo ja m'aconformo. Lo tercer torn és lo de la Marta, que per afer lo xulo, lo Ramón (amo i senyor de tot lo show) fa trotar un poquet l'egua. Això no pot quedar així, i jo vull repetir per provar que tal això de maxacat lo cul contra la silla, tot una passada. No passarem per alt los primers passos de la Natalia com a jockey, ancara queda molt camí.
Moltes gràcies a la família que van fer possible esta tarde tant agradable i de xalera. moltes gràcies i fins una altra!!!


jueves, 30 de julio de 2009

Codo a codo con el HM

El mes de Juliol està sent infernalment calorós. Davant d’aquesta situació només podem fer que augmentar els entrenos de picina, ke sempre s’agraeixen més!
L’estiu es una època mole bonica, veure llocs nous ( los que poden ), passar llargs ratos a la fresca molestant las veïns que volen dormir (...), de festeta pels pobles ( en som experts ), i sobretot conèixer gent nova!!
Ja feia dies que “el hombre del mazo”, ( en endavant HM ) em volia conèixer de ben aprop, però ja us dic jo que la d’ell es una visita “ non grata”. He parlat en gent que el coneix i que a partir d’allí han fet el possible per evitar-lo!!! Pobre paio HM... com se pasen.
Jo soc molt bona persona i amic de tothom, i bueno l’HM encara no m’havia fet res per. odiar-lo de tal manera. El dia 2 de Juliol, nem a entrenar pel canal de Xerta, a les 6 de la tarde fa una calor bestial. L’entreno es de correr + series, en total uns 13km. Los primers 6 km s’aguanten bé, però quan començo les series lo desgast es tant gran que no puc fer la segona ronda... i arribo al cotxe com puc, deshidratat, emprenyat i notant l’alè del cabrón HM. 2 cocacoles i un banyet i a l’endemà a tornar-hi.
Les sortides en bici per. la tarde són mole bones, perque a part de la calorina que fot, l’aire es bastant insistent i a trams pots acabar ben bé hasta los ous de la bike i l’entreno!!! Acostumo a fer 67-70 km per. sortida, però la d’ahir va ser especial, pués vai fer una temeritat; 67km en 2h20’ sense menjar res pel camí! Això sí, en passar per. Tortosa 1 cocacola i 1aigua fresca fan tornar el color a les coses... Una altra batalla guanyada al HM, i ara us preguntareu; Perqué collons parles del HM si encara no t’ha agafat mai?? Pués mentida, me va fotre una massada que’m va dixar KO en 30segons. Va ser el passat divendres dia 24, quan al final me vaig decidir per. aportar lo meu granet d’arena a la humanitat, i ja me tins allí mig mort donant sang i patint com un cabrón!!! I es que al final, més tard o més pronte l’HM l’acabes coneixent, d’una manera o d’una altra.
Salud by Joan.

miércoles, 15 de julio de 2009

Lo que pudo haber sido y ...volvió a ser!!

Prólogo:La humanidad, esa palabra adquiere hoy un nuevo significado, tenemos que dejar a un lado nuestras insignificantes diferencias, estaremos unidos por un interés común, tal vez el azar ha querido que hoy sea 12 de Julio y que de nuevo vayais a luchar por vuestra libertadel. 10,11y 12 de julio ya no será sólo una fiesta terolense sino el día en que el mundo declaró al unísono no desapareceremos en silencio en la oscuridad, no nos desvaneceremos sin luchar, vamos a vivir, vamos a sobrevivir, hoy celebramos nuestro día de Vaquillas!!!
Capítulo 1:Después de estar cavalgando por carreteras llenas de polvo, sudor y nervios, y con inmejorable companyia llegamos a Teruel. Solo 5 horas de viaje separa Fortanete de Teruel... los detalles mejor los sensuramos.
Capítulo2:Una cena sin lujo, pero sin pena nos deja el estomago a puntito de aguantar lo que se tenga que aguantar y... empieza la fiesta, almenos para los recién llegados, hay otros que ya llevan unas horicas.
Capítulo3:La noche está en su máximo apogeo, ko almenos eso creemos. De una peña a otra y nos ubicamos en el Ajo. Su anfitrion nos trata de maravilla, eso si, no se que equipo es la EspaNa... ai ai ai.
Capítulo4:De peña en peña y busca a los tuyos. Deporte que se nos dá la mar de bién, ir buscando a los tuyos por donde puedas, entre multitud siempre destaca alguien quien te parece familiar, unas veces aciertas y otras no, es que me parece que me dieron algo de beber y me afecta a la vista pq no veo bién!!
Capitulo5:Caerán las lanzas, se quebrarán los escudos, pero aún restará la espada!! Alguien del grupo decide abandonar, pero visto lo visto siempre se decide por agotar las últimas horas antes de que el sol empieze a picar.
Capítulo6: Si se ven así mismos solos cavalcando en los campos verdes con el sol en sus caras, no se preocupen pués están en el elisio, están en Vakillas!!! Y así es como llegan las ovejas desgarriadas al mediodía, los detalles cayeron en el olvido.
Capíutulo7:comida de despedida. Y que mejor manera que cerrar la fiesta con un caldo que te devuelve lo perdido, buenoa alguien no le devolvieron la tarjeta de memoria del mbl, ke risas!!
Epílogo:Dar infinidad de gracias a Alicia y Goyo por la paciencia, y valentia de acogernos en su casita. De ella dicen que tiene poderes paranormales, de él se rumorea que fué quién inspiró al creador Capitán Trueno.
P.D.No hay fotos ni las pensamos colgar, quien quiera ver que se cuece en vaquillas el año que viene más!!!! by joan

domingo, 28 de junio de 2009

Ja ho diu lo nom...quebrantahuesos!!

Fare la cronica a modo de titulars!!
La cicloturista mes important d'Espanya.
La participació de casi 10000 ciclcistes, l'organització, l'expextació i la cobertura mediatica fan de la qubrantahuesos una de les marxes mes importants del mon(los experts diuen la quinta més important)
Una bona companyia.
Vam marxar una colleta de Gandesa i un servidor. La familia Aubanell i Marti lo marmolista(quina pena que fos del Barça). Vam pasar lo dia d'abans voltant per sabiñanigo, fent cervesetes, flipant en les bicis de los expositors(fins i tot vam poder tocar la bici en la que Samu Sanchez va fer medalla d'or a Pekin) i a dormir al camping!! Aixo si abans preparant tots los bidonets en lo doping pertinent, carregar los mallots en infinitat de barretes i gels, i una ultima repasada a la bici!!
Ja estem al lio.
La surtida a tope como no, desde que se dona la surtida fins que pasem nosaltres pasen 15 minuts, imagineu la gentada que hi havia. Lo joan s'escapa pronte, lo marti decideix anar de tranki i ruben i jo anem avançant puestos. Molt vent de cara, aixi que a xupar roda. Menganxo a un grupet en los que nem avançant sempre per la esquerra. Paso al joan, i faig mig port del somport(16 kms) en un grupet pero veig que van massa rapids i me keden encara 150 kms. Uiuiui que aixo se posa feo arribant a dalt del port, ja no es veu res, molta boira i fred. Nem junts un atre cop, pero los aubanell se queden a dalt del port. Comença la baixada, TERRIBLE, vos aseguro que mai havia pasat tant de fred. Plou, boira, a mes de 1500 mts al pirineu i jo de manigueta curta, vos aseguro que fa molt de fred!!! I un descens perillos. Ja a baix, menjar a tope, i a rodar en un grupet. Portem bona mitja. Pero PAP! Pinxaso. Quan acabo de cambiar la roda pasen joan i ruben que se paren i me foten un ultim cop de ma. S'aproxima lo terrible Marie Blanque. Començem lo Port, mos keden 9 kms i PAP! Pinxaso. Joan no mos escolta i marxa lo Ruben se queda en mi a ajudarme a canviar la roda. A partir d'aqui fem la marxa tota la estona junts, rient, xarrant, mirant los paisatges...he disfrutat moltissim! Mos keden los 29 kms de pujada del col du Portalet i la tachuela de Hoz de Jaca. Uns 100 kms a meta....
Admiració capa los bascos.
Quina emoció sentirte corredor profesional per un dia. Estos tipos los bascos, se foten als ports, en caravanes, tauletes, barbacoes i foten una festa que ti cagues. Te donen aigua, menjar i sobretot animos. Aupa! Aupa! Sort d'ells pq me van donar moltes forces per poder coronar lo portalet. Gent a costat i a costat animante! Rollo Tour!
Quines baixades.
La baixada del portalet es brutal!! Carreteres amples, ben asfaltades i curves en molt bona visibilitat. Consequencia del pique en Ruben, pues que pasem dels 90 kms/H!!! Flipant!!
Que mos perseguixen!!!
Los ultims 25 kms reventem la carrera!! Ruben i un servidor mos emocionem i començem a tirar com a locos. Jo mateix estic sorpres, porto gairebe 200 kms, i tirant pel pla a 50 kms/h. Fent relevos en un parell mes, anem pasant a grupets que ni poden posarse a roda!! Vaya locomotora!! Quina maquina este ruben, fot uns relevos superbesties!
Ja s'olora la meta.
Ja està aqui, despres de casi 8 hores, creuem la meta! Lo ruben encara fot un esprint, jo no puc mes, me tremolen les cames. Finisher de la meua primera QH. Volia baixar de 8 hores. Al final 7-48. Per tres minuts no fem medalla d'or, mos conformem en la plata. Si no arriba a ser pels pinxasos!!! Joan fa 7-39 i Marti 8 hores i pico, pero molt content pk ha millorat lo temps de l'any passat.
Me falten kilometros.
Logic, he arribat a la qh en casi 3000 kms. Lo minim que diuen que has de portar per a poder acabar la qh en garanties. La gran majoria de gent me doblen en kms, mes de 6000 kms. Consequencia; me clasifico lo 3400!!! De 8500 no està mal. Es lo que te vulguer ser un triatleta, te falten kms per a competir en ciclistes, te falten kms per a competir en atletes i te falten metros per a competir en nadadors!!! Però segur que l'any que ve baixare de les 7 hores!!! Ho prometo!!
Gracies a Ruben i a Joan.
Ells ja l'havien fet, i me van aconsellar en l'alimentació, en lo recorregut, en lo ritme. Fins i tot lo Ruben me va acompanyar durant tota la segona part de la qh. Gracies als dos.
I ara triatlons!!!
Espero que estes kilometrades, les hores a la piscina i los kms corrent pels camins donin los seus fruits. De moment la setmana que ve debut en distancia olimpica a Pont de Suert; 1'5 km nedant, 40 en bici i 10 corrent. Lo 25 de Juliol a Palmaces; 1'8 nadant, 60 kms en bici i 12 corrent(este me fa il.lusió pues la bici es sense poder anar a roda i aixó es un punt a favor meu) olimpic de barcelona a l'octubre, i lo gran objectiu lo 27 de setembre distancia B a Banyoles; 2'2 kms nadant, 80 kms en bici (tb sense drafting) i 20 kms corrent. Entre mig cauran espero lo triatló de Xerta, lo triatló de Teruel i algun atre per castelló. Llarg cami cap a l'ironman!!!
Cada dia me sento millor. Los dies dolents queden atras i començem a despegar!!!
Pauet.


viernes, 26 de junio de 2009

"Jo hi participo"

Amb aquest eslogan es va celebrar la 1a edició de la cursa de 1o km de les Gavarres, en la que part de la inscripció era per a la Lliga contra el càncer a Tarragona i Terres de l'Ebre. També es podia obtar de fer una cursa de 5km, assequible per a més partissipants. En total uns 250 atletes vam col.laborar amb la causa a banda d'altres donatius de gent que no va correr.
Sobre les 8 del matí del diumenge dia 21 vam marxar los tres rokipankis de camí a Tgna, un diumenge que aparentava ser un bon dia, i és que quan matines per anar a fer una cursa en que el més important és participar i aportar el teu granet d'arena, et sents molt millor en tu mateix i més útil, i la competició passa a segon terme.
Això de competir queda molt bé dir-ho, però jo estava molt motivat per fer la meua primera cursa de 10km 100% asfalt, i volia saber com m'anirien les cames. Tret de sortida, que mos fot un susto que Déu ni dó! i venga a correr!!!!. El circuit consistia en 2 voltes de 5km. Aviat hem poso a un ritme de 4minuts/km i aguanto la primera volta, rialles a la camera, ànims de la gent, i esta vegada també de la cleca del poble!! A la segona volta hem quedo solitari i faig 3 km totalment sol, al km 7'5 el genoll comença a recordar-se de la maxacada de la setmana abans a Capçanes, però aguanto prou bé i puc abuantar el ritme fins la meta. 40min 50seg hem costa fer els 10km, un ritme de 4'18''/km, kedant en la posició 35 de la general. En acabar ja que estem aquí anem a fer una volteta pel casc antic de Tgna, no direm res de la guia pq me ti content... coca-cola negra i braves per enganyar la gana i vuelta a casa.
Gràcies xiques per la companyia, i molts d'ÀNIMS a les famílies que lluiten contra la malaltia dia rere dia.
P.D.1 Que sabeu que ja estem treballant per tornar a organitzar la tarde de natació solidària com l'any passat. Ja us nirem informant desde l'entitat Montsagre.
P.D.2 "sóc de l'entitat"
P.D.3 Lo dorsal jo no el vaig triar, me va tocar este número...
P.D.4 Xo me va molar mazoooo!!!

miércoles, 17 de junio de 2009

CURSA DE CAPÇANES. by Joan

En principi 14 km no tenen que ser molt durs, i menos veient el ritme que portem este any entre curses i marxes i més històries. Així que lo Ricard, lo Rafel, la M.Carmen i jo ja mos tens lo diumenge al matí caminet al priorat a fer la curseta.
Arribada al poble i primers dubtes; lo Paco ve u no ve??? al final no va vindre!!! i sort que va fer, en m'ha vida pensava patir tanta calor. La sortida va ser com sempre, tret de sortida i natros 3 los últims i xarrant en no se quí, i ja mos tins que per aquells carrers estrets esquivant gent per posar-mos en bona posició. Comença la pujada de no menos de 6km sense cap descans... Lo Rafel apreta i es posa el primer, lo Ricard pinxa i para de correr i jo apreto les dents i aguanto com puc les envestides del Rafel. S'acaba la pujada i apreto per agafar al rafel, ja que s'ha pensat este paio, l'adelanto a molt bon ritme i el deixo atràs, i a partir d'aqui començo a acusar la calorada que fotia. A 4 km de la meta la sombra del rafel me pasa per damunt, no puc dixar-lo escapar i m'agafo detras d'ell com una caparra. Lo ritme és molt alt, i a sobre costa avall que a mi no em va gens bé, últim avituallament, lo col.lega se para i jo meu jugo tot a una carta, passar de llarg i acabar com se puga. Per sort me surt bé i acabo en 1h5m, lo Rafel uns 40segons después que jo i el ricard acudix en 1h8m. Una molt bona carrera per als tres, comentaris de carrera i res, una més per a contar. Per últim mos esperava una duxeta d'aigua gelada...AAAAAHHHHH!!!!
P.D: Al final vaig quedar lo 24 classificat de la general d'uns 200 participants, i vaig fer 2minutets més de temps. Segu que tots els atletes vam acusar mooolt la calor.
P.D.2: A la primera foto pareixem los dalton... jejeje

martes, 9 de junio de 2009

TRIATHLON SERIES, SALOU.

Ai mare... dia 7 de juny, 6:00h del matí, tothom arretirant i apurant los últims cubates del ball de la festa de la cirera i natros camí de salou per fer el triatló sprint, marcat al calendari feia mesos.
Este dia sirà recordat com lo dia en que lo Pablo casi mor ofegat... no donarem detalls.
Arribem a Salou, contra tot pronòstic en temps de sobres!!! primers dubtes: neoprè si o neoprè no? bueno, ja que el portem mol posem, no? Entrada a boxes i primers problemes, al Pablo li fan rectificar el manillar de la bici, i jo perdut per dins del box buscant lo puesto on tinc que aparcar la bici. Trobat el lloc, tot dixadet al puesto; deportives, gorra, ulleres de sol, bici, casc, i gel energètic (por si las moscas). Mos posem el neoprè i nem a provar l'aigüeta del mar.
Abans del tret de sortida us direm que va ser record de participació 671 triatletes!!!!
Tret de sortida i tàctica conservadora en els 750m de natació. Aquí passem les de Caín, i sortim casi dels últims... Dixeume dir que la sorpresa va ser meua quan vaig arribar a la bici i vaig trobar la del colega aparcada!!! -Casi m'ofego- va ser el que em va dir en arribar. Però ara toca pedalar durant 20km, en un recorregut en bastantes pendents, i que mos ho passem d'alló més bé, i podem remontar posicions. Jo trec una mitja de 29km/h i el Pablo 34km/h!!! I per finalitzar 5km de carrera a peu, fets amb molta il.lusió per acabar-los el més ràpid possible i comentar la jugada. Acabem el nostre primer triatló d'estos en serio, Pablo en 1h16m quedant el 151 de la classificació general, i un servidor en 1h21m, en la posició 275.
Després vam riure d'allò més en les nostres anègdotes a l'aigua, però segú que al pròxim no mos passa. Ah, i a vore si l'afició s'anima a vore estes competicions perquè són una passada.


Salud a tots!!!

viernes, 29 de mayo de 2009

IX CURSA DE MUNTANYA DE PAÜLS

El passat dia 24 es va celebrar la novena edició de la cursa de muntaña de Paüls, una cursa que estigos com estigos fisicament casi que és obligat participar-hi ( sempre en unes mínimes condicions, claro). Tenia clar feia dies que rebaixar la marca feta el 2008 (3h12min) em portaria molta feina i entrenos, així que el pla era un altre. El pla B era sortir a passar-ho bé, tenir noves sensacions, sabent que l'objectiu este any era un altre.
Tot i així, faig una pujada al montsagre molt correcta, reservant bastant. El següent tram fins el piló va ser més durillo pel fort vent i trams molt tècnics, l'estratègia continua sent conservadora, sabedor de les meues possibilitats. A partir del piló, i gràcies als ànims d'aficionats paulsencs, comença l'altra cursa; ja s'ha acabat reservar i començo a correr fins a creuetes de lloà, on comença la pujada més xunga fins la punta de l'aigua. No se quan em va costar la, sobre els 25m suposo, tenint en compte últims entrenos. I res, queda Joan Gran i baixada fins la meta. Els últims 9km apareixen les llagues, encara no se perqué collons me passa sempre igual, però són estos moments de sufriment on aprenc d'errors que no es poden tornar a repetir ( ja saps de que parlo Pablo ).
En fin, són 3h29min. el que em costa fer tot el recorregut, a priori pensaria que és un disbarat i que estic fluixot de cames, però tot el contrari!!!, a l'endemà ni una agulleta, ni doloret pels genolls ni res d'històries. Això sí, una llaga que fa fredat i que retrassa la preparació per a la pròxima cursa, el triatló de Salou. Som-hi!!!
PD; la crònica és una mica cutre però no m'apetia massa fer-la i com anàven passant los dies... dic fot algo no? Salut by Joan
PD2; ja penjaré més fotos que no se on tinc lo cable...
PD3; segú que per teua casa...
PD4;és que seguríssim!!!

viernes, 22 de mayo de 2009

De somnis també se viu...i un petit homenatge a tots los finishers!!

Doncs si, aquesta és la cronica primer de tot, d'homenatge a tots los makines que amb moltíssim esforç van aconseguir lo que per a natros avui en dia encara és un somni!! Ser finishers en una de les proves considerades més dures: L'ironman, en este cas L'IRONCAT! A modo de resum; 3'8 km nadant, 180 km en bici, 42'2 km(tota una marató). Per a uns txikets com natros...jejeje! que ni tant sols hem debutat en un triatló, doncs encara és una meta molt llunyana però sens dubte, lo gran repte deportiu que tenim!
Així que a les 6 del matí arranquem de Paüls en direcció a l'Ampolla i nerviosos com si fosem natros los que hem de correr( no vull imaginarme les cagueres que mos hagafaran lo dia que siguem natros los que estem a les 7 del mati a la linia de surtida!!) A l'arribar mos trobem en Llorenç, company de feina i d'entrenos, que ja ha sigut dos cops finisher de l'ironcat, i en 50 tacos!!!!! que també està emocionat com un crio pero que per culpa d'una lesió no ha pogut amb el seu tercer ironcat! La promesa és que lo proxim l'hem de fer tots 3 junts...que gran que ets Llorençet!!
Emocionats nem a vore a la gent ja preparada a la vora de la mar, Hep!!! aqui un que casi fa tard!! Este és dels nostres eh Joan?? que sempre fem casi tard...presentació del recorregut i surtidaaaaaa! La cosa s'estira pronte, comentaris desde la barrera; "mira este com nada" " a pos este, segur que aixi no arriba" iep!! respecte que ja te molt merit està aqui! Mo namem cap a la surtida de l'aigua, los primers en menys de 50 minuts ja surten! Bufff! Ni que fossen peixos, a correcuita se trauen los neoprens i "s'asicalen" per a agafar la bici, bici o moto perque deu ni do quines makines! Hi ha un italià que va com una moto! Ara arriba la nostra com que Llorenç marxa cap a tortosa, decidim fer lo nostre petit triatló, i agafem les bicis i nem a rodar una mica, rodem, rodem i acabem a la mateixa carretera que los participants, per un moment, mos fiquem a la seua pell, intentant sentir aquella concentració, aquell esforç, alguns mos miren en cara d'extranyats, vaia bona cara que fan estos deuen pensar!! Pero no, natros sabem que nomes son 50 kms, a ells encara els hi falten mes de 100 kms!!! De camí a l'illa de buda, nem somiant, parlant; osti tio jo també vull ser ironman! Mos emocionem i de tornada apretem com si mos anes la vida, ara si sentim l'esforç...pero per pocs moments...que encara som tendrets!! Jeje!
Ara bé la transició, dixem les bicis al cotxe i nem a correr uns kilometrets pel circuit de la marató, quan nem de cara al cotxe lo primer ja ve, paset a paset noi que encara ten keden 40!! L'italià pobre ha petat, deu nar lo cinquè.


A la sombreta mos sentem a estirar i vore pasar!! Com que la calor apreta anem a la platja, no a nadar sino a pendre un banyet i una mica lo sol, semblem 2 ironguys enlloc de ironmans, pero trankis que tot arribarà!




Però bé tornem als autentics protagonistes, hi ha gent de tot tipus, los que van a guanyar, los que lluiten contra el temps per millorar la seua marca, los que debuten en una triatlo de llarga distancia i los que una prova així es converteix en un autentic infern; calor, ampolles, cremades pel sol, calambres, pajares, vomits...un autentic esforç!!! Tots uns campeons!!
Mentres la parelleta se foten unes braves, unes tallarines i un parell d'amanidetes!! Que bé vivim!
Quan mos aproximem a les 9 hores arriba lo primer classificat, un basco(que menjaran per allà dalt??) que entra carregat en dos crios, un a cada hombro!! OLE TUS HUEVOS!!!! A partir d'aqui se repeteixen les mateixes imatges; cossos cremats pel sol, cares de sobreesforç i agonia, musculs tensats i litros de suor que es transformen en un somriure etern, en una alegria indescriptible, en crits de rabia, en llagrimes compartides en familia, amics...pero tots, espectadors i triatletes, en la sensació que esta gent si que son uns autentics campions!! Tots han guanyat! Enhorabona a tots!!
Les últimes paraules en Llorenç que no ha pogut resistir-ho i ha vingut a vore lo final!!! La sensació de que natros algun dia també volem crussar aquesta meta!
De moment lo dia 7 debutem al triatló de Salou, nomes seran 750 mts nadant, 20 kms en bici i 5 kms a peu, ja se que no té res a vore però per aquí es comença....per somiar que natros algun dia tambe acabarem L'ironman!!! Vivir es soñar!!

viernes, 15 de mayo de 2009

SUPER ROKIPUNKIS IN ACTION!!!

Cada dia mos superem, que s'ha de corre? que s'ha de fer bici? que s'ha de nedar? fins aqui cap problema, de moment mo'n sortim molt bé fent deport, però el nou repte era prepara l'hortet del Pablo ( que en realitat no és seu, lo té arrendat ).
Lo lloc és una mica màgic, el morellà. Un hortet al peu d'uns roquers que donen vertigen només de mirar, una fresqueta que encanta, barranc i bassa en aigua a dojo ( de moment..) i el millor de tot: una tranquilitat immesurable!!
Esta vegada canviem lo cotxe pel tractor, i el que hi carreguem no
són les bicis sinó lo motocultor, més difícil de conduïr!!!
La primera faena i més desagradable és repartir l'abono per tot el bancal. Abono natural claro, pudina de gallinassa que mos fa riure de natros mateixos.
La segona faena és llaurar tot lo bancalet. Fem 2 passades, com mos diu lo capatàs dies abans, la primera rapidet i la segona millor, acabant de remoure tota la terra.
I ara ve quan lo maten!! Toca asolcar, (Def; art de fer "sequies" aliniades per on passarà l'aigua de reg, al mig del cavallà aniràn
plantades les diferents hortalises que el pagès elegirà).
Per ser la primera vegada mo'n sortim prou bé i queda la mar de guapet. Bueno, algún solc així una mica tort però, no passa res que tot queda a casa.
Acabades les tasques de preparament i acondicionament del bancal, ara tocaria banyet a la bassa, però no fa massa bon oratge i el deixem per un altre dia.
L'arrendatàri es queda plantant, mentre lo transportista se'n va a
descarregar totes les eines de treball. Ara només faltarà que lo fato plantat sigo potable, però jo crec que si, perque ho vam fer en molt de carinyo.
Pd: si algú vol contractar los nostres serveis com a pagesos ja sap on som.Pd2: no li aconsellem...



domingo, 3 de mayo de 2009

De los degollaos a la marathon de btt los monegros!

Qui m'havia de dir que despres de més de 10 anys tornaria al mundillo de les carreres de bici! Per qui no ho sapigue la bicicleta sempre ha sigut lo meu esport, vai competir durant uns quants anys en bicicleta de carretera, tots los caps de setmana aqui i alla en la bici, pedalades eternes los diumenges, voltes i mes voltes d'aburriment al velodromo, moltes hores d'entreno i la dificultat de compaginar tot aixo en los estudis(no parlare aqui de les discrepancies en la directiva) van fer que aburrigues la bici, i durant tots aquests anys la bici era un mal record per a mi! Tota una desconeguda!!
Pero ja l'any passat al fer lo camino de santiago ja es va despertar en mi un cuquet...velles sensacions, vells records! Gracies al joan que me va obrir la porta d'això del triatló i al rodri(company de feina, i gran biker) pues ale al ruedo!!
En principi la bici havia de ser una part de l'entreno del triatló, pero rodri i "lluc boveda" me va picar per a fer alguna cursa, i que millor que començar per los degollaos, que es una ruta que pasa per la serra de teruel, i que hi ha a teruel? pues Fortaneteeeeeeee! Lo meu terreno, la meua terra, lo meu paradis...Aixi que lluc, rodri i un servidor engrasem les flaques i a pedalar!!
La surtida fatal, detras de tot, no pot ser això, m'agafa un atac d'histeria i començo a pedalar com un boig i a pasar gent durant los primers 40 kms, tirant com un loco, amunt i amunt i amunt, i despres del primer port, avall, avall, avall...me trobo un grupet que va a un ritmet majo i ale a chupar roda un rato, perque me pegat una bona pallisa i me keden 100 kms i 3 ports encara!! Los kms van passant, aaaaaaaaaargggghhh! me sento com un crio, preparant l'estrategia de carrera, pero no caldra lo següent port posa a cadascu al seu lloc, lo meu?? pues donant-ho tot com sempre!!! A l'arribar a Fortanete m'esperava ma mare en un parell de bidons pa poder fer lo canvi, jo com los professionals...jejeje! Sueres, barretes, gels, beguda isotonica...i mes kilometros!! men keden 60 pero ja nomes dos ports...cuarto pelado, la cañada, villarluengo, pitarque, carreteres i pobles que los ultims anys m'havia dedicat a visitar pues los dies de festa major!!! quin canvi i ara patint aqui com un...en fi que hi ha moments que penso que soc una mica masoca!!! Pero m'encanta!! Ja arribem nomes queden los degollaos, l'ultima ascensio del dia!! Que dur deu meu, les forces de la gent ja van justetes, jo pues de menys a mes!! Passant gent com un tiro. Los ultims 10 kms son plans, aqui se noten les hores d'entreno per la C-12 en joanet, i me pego un relevo a tope, 40,38,43,3940,42...vaya marxeta que porto, detras meu un grupet de 5 0 6 corredors xupant roda, pero no m'importa que no me donin cap relleu...estic tant emocionat que casi sense donarme compte paso la meta, los companys man respectat i me deixen pasar primer(lo codic etic dels ciclistes). Lo resultat es lo de menys, lo millor les sensacions, pero tot i aixi quedo lo 132 de gairebe 700 corredors, a 50 minuts del primer classificat! En lo pique personal en Rodri i Lluc, pues de moment 1-0!!!!
Com que estic super enganxat, lo cap de setmana següent capa los monegros, i no al festival precisament!! Es la marathon en btt pel desert dels monegros, 114 kms, en una calor que te mors, de fet la cursa comença a les 2 del migdia!!! Este cop tb s'ha apuntat Llorenç, carretero per excel.lencia i ironman en 50 anys!! Res mes a dir, un crack!!!
Lo de sempre; dies abans minjant molta pasta, hidratantse, preparant la bici, tot lo fato i aquella adrenalina que m'agafa quan arriba lo dia de la cursa, me motiva a tope, casi be me posa...jejeje! La surtida un atre cop fatal, detras de tot, aixo haura de canviar de cara a les proximes curses!!! Dale, dale, terra, moltra polseguera, xarcos, bassots, grietes...un paisatge molt feo, desertic, cap sombra pero te algo, no se que sera!
Molt semblant a degollaos, de menos a mes, i acabant com un tiro, passant a Rodri a 10 kms de meta(2-0 jeje!) i al germans aubanell! Arribo a meta en calambres hasta les pestanyes, me hidratat malament i se man carregat molt los bessons i los cuadriceps!! Pero un cop mes, molt content d'arribar a meta. A n'esta lo primer m'ha tret 40 minutets, a l'altra 50, los primers cada cop estant mes a prop!! 183 classificat de 1500!! Les cames cada dia mes fortes, jo cada dia mes content i la putada es que estic superenganxat a la bici!!! I descuidant una mica lo del correr, mos hauram de posar les piles!
Pero es que enguany me keden los puertos de la ribagorza, la quebrantahuesos, la cursa del llop...i moltissims projectes per a atres anys!!! Il.lusionat com un txiket...Torna Peter Pan!!
P.D man de pasar fotos per mail, quan les tingue les penjo...
Adeu adeu!

martes, 14 de abril de 2009

Lo que pudo haber sido y fué...

1. El desafío a los Dioses; ni una nevada de mil diablos puede parar el espíritu y las ganas de volver a pasar unos agradables dias de buena gente, buen beber y buen comer. El destino: Fortanete.
2. El vuelo del condor; alguien lo vió volar por los suburbios del barrio Berde ( si si con "B"). Primero se fija de la situación desde lejos, después, tras dar un paseo por las nieves y comprovar que todo está bajo control, se pierde por los bares, donde no hace falta tener sed para poder beber una tras otra, antes de que se sirva la
cena en el Rincón.
3.Un cuarto de lira con queso; la cena riquísima, como la conversación que los hizo estar sentados durante largo tiempo. Una vez en el bar, a algún iluso se le ocurrió que hiban a ganar en el futbolín... tras 4 partidas perdidas, el equipo bajó a segunda, cosa que Jorge se encargó de hacerles memoria con sus canticos. el portero se dejó caer en la bebida. Al poco rato el equipo campeón de liga era injustamente eliminado de la champions por un
mediocre arbitraje.
4.ESPARTANOS!!!! AUH AUH AUH!!; Todos al unísono y sín rechistar, hiban trayendo rondas sín temor alguno. La falta de amor la que llena los bares.Mientras el filósofo que llevaban dentro apareció de la nada y juntos pero no revueltos dieron solución a los problemas que afectan al mundo.
El filósofo se cansó de dar soluciones y dejó paso a la lujúria del baile descontrolado. Algunos dejaron fé de sus habilidades con el
arte de cantar, otros siguieron con las charlas, a la vez que alguno
desapareció ( o almenos eso parecía ). con más pena que gloria a las 7 los invitaron a irse en el nido.
5. Otra vez a la rueda; otra vez a empezar! Una ducha y una buena comida sirven para reponer fuerza y afrontar una dura jornada, en que las espectativas apuntan en que todo saldrá tal y como se espera.

6. La calma que precede a la tempestad; La gente habla casi al oído
de su compañero, las calles son silenciosas y los cruces de miradas dan que pensar en que la noche anterior fué larga y dura.
7. Una cena casera; El destino los hace quedar en casa y degustar una cena de mil amores. Cae la noche y la disposición a libran otra batalla es infinita. Esta noche pero, algunos espartanos abandonaron el ejercito para dirigirse a otros confines de planeta a poner las cosas en su sitio. Horas antes, un abrazo grande y eterno
forjó una alianza que ni el mismísimo Zeus sería capaz de romper
sus lazos.
8.El primo Toni; caído de la nada y dispuesto a dar consejos vino Toni a acompañarnos en el viaje al fin de la noche. Sus teorias pronto se verían rotas por la tosudez humana.
9. No hay 2 sín 3; Cuentan que si solo tomas 2 chupitos no pasa nada. Ellos quisieron saltarse deliberadamente las normas i
probar que pasaría si se doblaba la dosis. Minutos más tarde los
encontraron en la carpa haciendo travesuras de las que no entraremos en detalles. Al parecer se lo pasaron muy bien, hicieron promesas de las que solo el paso del tiempo será testigo de su cumplimiento.
10. Un mundo sín fin; no podia ser de otra manera que con una deliciosa paella y no menos agradable compañía, la tia Dolores i el tio Antonio abrieron la puerta de su castillo para dar el banquete
de despedida a los espartanos que sobrebivieron a 2 noches de
combates largos y pesados.

Y es aquí, sentado en mi trono en la cima más alta del monte del destino donde he relatado lo sucedido en semana santa 2009. Quedarán pendientes otras visitas en que los dos prometieron hacer en tierras de Fortanete. Un saludo a todos.
A/ DIÓS.