lunes, 2 de noviembre de 2009

IRONTERRA



El dissabte 31 la millor manera de començar a celebrar la castanyada era participant a l'Ironterra, celebrat a un paratge magnífic com és el trabucador del delta de l'Ebre. La prova consistia en 1300m de natació, 60km de btt i 14km de carrera a peu, amb la peculiaritat que les proves no eren seguides, sinó que marcades amb diferents horaris, i els atletes no necessàriamet havien de participar en les tres disciplines, sinó que podien fer-ho en la que els hi donés la gana, cosa que he de dir que això va fer pujar molt el nivell de la prova.
A les 10 començava la prova de natació, este cop el company de fatigues va ser el Marc ( vaia makina, 5è de la general!!) i l'afició van ser la Marta, la M.carme i la Sandra, que no van parar d'aplaudir. Comença la natació i l'aigua horriblement gelada, als pocs minuts ja hem col.loco en les últime posicions jaja, però acabo dignament fent un temps de 29' (...), surto en la cara congelada i ara uns 30 minuts per recuperar forces i començar els 60km de btt. Se tractava de fer 5 voltes a un circuit, a priori és millor psicològicament ja que vas veient participants en tot moment i saps on et trobes, però el trabucador té trampa, i tot el que té d'espectacular ho te de monòton, i la 4 volta es fa molt dura, veient que la majoria van acabant i jo estic allí agonitzant. Aquesta part de l'ironterra se'm fa molt dura ja que faig practicament totsol 40km, però he de dir que vaig xalar com un cabrón. Hem poso objectius a curt plaç ( beure cada 15' i menjar cada 30') així el recorregut no es fa tant dur i els km pareixen passar més ràpid. En total 2h37', 2 barretes energètiques, 1 gel (xute total), 2 botellins de beguda isotònica i 1 botellí d'aigua. Estic molt satifet de com va la jornada deportiva, ara 1h30m per recuperar, en la que menjo un bocata, 1 barreta energetica, aigua, beguda isotònica i 1 redbull.
Muscularment estic molt censer, i amb moltes ganes de començar els 14 km de carrera a peu. Són les 15h de la tarda i tret de sortida, 14 km i ja soc "Ironterrano", però el delta no meu posaria tant fàcil... al cap de 5km, s'acumulen de cop les hores del dia passades al trabucador, el fred de l'aigua, els km de bici i com no la monotonia del paissatge! Una lluiat constant contra mi, en ganes de fer alguns metros caminant (tinc la panxa feta caldo...) però per primera vegada en tot l'any de curses faig servir el cap per pensar i aplico la filo Josef, consisteix en pensar "només hem queden 9km" enlloc de pensar "encara hem queden 9km) i us puc assegurar que funciona. 1h4' i passo per l'arc de meta, finisher i més feliç que mai, aixeco els punys concient de que he acabat una prova exigent i amb uns participants molt preparats. La organització un notable altíssim, tota la beguda fresca i barretes, bocates i fruita per repetir!!
No he pogut trobar una millor competició per a dir adéu a l'any tant carregat de curses i objectius assolits, i res donar les gràcies a la gent que m'ha aplaudit durant l'any, als que m'han preguntat com ha anat, als que fan fotos, als comentaris al bolg (lo millor del món), a les rialles, a les coles per agafar dorsal pq sempre fem tard, a les cervesetes i braves de després de la cursa i tantes coses que no recordo però que sense elles el deport no seria possibe. Salut amics!!