sábado, 29 de marzo de 2008

Caminant pels tres termes.




Comenca d'hora lo dia...ja estic a Sant Roc...aquest cop m'endinso en lo territori de Paüls amb l'inseparable companyia de l'ukas i la hopi, amics fidels i inseparables, que faria sense vatros??


Decicim anar cap al coll de les canals i descubrir territoris nous per a mi, passem la font del galdiri i tirem amunt. Al cap d'una horeta estem al coll, baixem a fer una visita als veïns d'horta i baixem fins les eres, pasem pel mas en ruïnes, gaudim de magnifics prats i ens imaginem a la gent que fins fa uns anys poblaba aquets masos!!! Que afortunats!! Agafem un corriol(camí de les marrades per als entesos) que despres d'una bona estona de pujar i baixar i de sentirme perdut més d'una vegada(sort que esta vegada si que duïa lo mapa) ens porta fins els bassis de la muntanyola. Anem seguint lo PR, ja dintre lo terme d'Alfara pujem fins l'espina on la boira i el fred fan que no m'oblide que em trobo enmig d'un massís ferèstec i dur molt dur!!!
Mos creuem en lo GR i en los estels del sud( ruta pels ports que mos espera eh juan?) de sobte me trobo enmig d'una selva de boixos, carrasques, pinedes de pi negre, pi roig, teixos, diverses plantes aromatiques; romer, frigola, espigol, té de roca i moltes mes especies com lo grevol, les sabines, los ginebrons...i continuo disfrutant del silenci de la muntanya, de la pau de la naturalesa, sento com les fonts trauen la vida de les entranyes de la terra...que feliç me sento avui per n'estes muntanyes!!!
Despres de més d'una hora i davallant pel coll del camp, mas del castillo, font del teix, mas del mecià, arribo de nou a Sant Roc i corre cap a Tortosa que la mama m'espera per dinar i ja son les dos del migdia.
M'encanta perdrem pel monte, interpretar un mapa, tirar del sentit de l'orientació i de la intuició, sentirme lliure i no pensar res per moments, simplement formar part de la terra!!
Ha sigut un gran dia, he visitat los tres termes que formen Alfara, Horta i Paüls...ai paülsencs!!! No se si sou conscients del que teniu, o tenim perque jo mi sento de Paüls, pero tenim una joia, un petit paradís que hem de cuidar, valorar i sobretot disfrutar!!!
Esta excursió m'ha fet sentir sensacions molt boniques...que guay!!! M'ha omplert d'energia!!
És llargueta, unes 5-6 hores caminant, en bastant de desnivell pero la veritat es que val molt la pena!! Si us animeu a fer-la i voleu companyia o les ressenyes de per on va lo cami, ja sabeu on som!
...unes botes, un mapa, uns pals i aigua i fins la fi del món...
Pau

De tranquis, rollete verano azul...




Pues aqui estem cremant les mones, los cubates i los pastissets de semana santa!! Esta vegada vaig poder convencer a juan per a agafar la bici i nar a pedalar un ratet per la via verda, vam nar fins el santuari de la fontcalda, esquivant gent per la ruta pues estaba bastant ple de penya. La veritat es que entre setmana es un lloc bonic i tranquil on fer una miqueta d'esport.

He de dir que vam fer sort, pues vam arribar sencers, tot i los multiples intents de juan de intentar besar lo terra...
Mos vam quedar en les ganes de fer un banyet a les aigues termals de la fontcalda(no era plan de fer lo numeret pues hi havia molta gent) , aixi que tenim pendent una atra visita...si ens voleu acompanyar ja ho sabeu!!!
Sembla que a juan li va agradar aixo de la bici ja que al 2010 mo nanem a fer lo camino de santiago en bici, algu s'apunta? De moment jo men vaig a ferlo al septembre d'enguany!! Serà una bona entrada al blog...
Juan i Pau

miércoles, 12 de marzo de 2008

Bulder pel terme




Com que la cabra tira al monte, no en tenim prou de tocar de peus a terra, així que aprofitant algunes roques despenjades que es van posar davant nostre, vam començar a fer lo ruc. Bé, en paraules tècniques diriem que vam fer "bulder", modalitat d'escalada en que no et cal assegurar amb arnés i corda, ja que l'altura que puges no sol sobrepassar els 4 metres.

El dia de la fogasseta vam estar per les roques que hi ha a la font de Montsagre de Paüls, on vam passar una tarde la mar d'agradable; fogasseta, olivetes, mejillons, cocacola, tall de coc i a pujar per les roques. Va ser un espectacle, vam estar tata estona que el Sol va decidir marxar i dixar-mos mig a fosques de tornada al cotxe.
L'experiència va ser tant enriquidora que vam decidir al cap d'una setmana de tornar a practicar aquest esport, i vam anar a uns roquers que hi ha al coll del camp. Quina xalera!!!
Com veieu no tot és caminar o córrer, de vegades val la pena provar coses noves per sentir-te més prop de la Natura.
P.D. No practiqueu aquests esports sense estar acompanyats d'algú que n'entén.

martes, 11 de marzo de 2008

Croniques amigues. Per l'Enric de les barberes.

Per les “crevetes de Lloá”, el 9 de març de 2008..Sortida: Plaça major: 07,30Tornada: “ 13,45.Es una excursió molt bonica, pels diferents paisatges que vas passant.Vam sortir de la plaça major, a les 7,30, en cotxe, per estalviar-nos uns “kilometrets” de pista. Portem un guia de luxe, “lo Roc”, també anem lo Joan, i jo mateix, l’Enric. Ens va fer un matí molt bo i solejatComencem a caminar aprox a les 7,45, anem xerrant, lo que fa que l’excursió es faiga distreta i agradable, lo que encara s’agraeix molt més, si tenim en compte, que la pujada al coll de la Gilaberta, es molt pronunciada i dura, després de les pluges de l’octubre l’any 2000, van desaparèixer els últims 500 metres de sendera, i ara puja completament vertical. La veritat es que apeteix passejar per les nostres muntanyes, després de les pluges que hem tingut, les plantes, els arbres, les flors i la terra estan en un estat boníssim, i en aquets moments, a punt d’esclatar la primavera, fa goig.Passem el coll de la Gilaberta, i anem a parar al mas de les “crevetes de Lloá”, lo pou es ple d’un aigua cristal•lina, sembla que esta buit, a la primera impressió. Seguim caminant, passant per paratges preciosos, i arribem al masos del “capellà i de fandos”, on encara es veuen els ametllers, (alguns podrien ser monumentals per les seues dimensions) que anys enrere es conreaven, vam calcular que deu fer uns 40 anys que es van abandonar els masos.Des de aquí, anem camí del “pas de la barca”, el camí baixa pel barranc, on una mica més i ens banyem els peus, els paratges son preciosos, una vegada passat el primer tros, uns 25 metres, l’aigua, desapareix, i ja podem caminar pel sec. Caminem uns 30 minuts, i anem a parar al “coll de l’Ereta”, on parem a esmorzar. Aquí tenim un encreuament, des de on, anant a l’esquerra, podríem anar a buscar el “pas de la barca”, natros tirem per la dreta, en busca del pujador (o el baixador) de la “mala dona”, deu-ni-do, quin pujador.De tornada, fem cap una altra vegada, al mas de “les crevetes”, des de aquí, en consens, decidim anar en busca del “forn de la calç”, del “povet de vacarissal, “del coll de l’avenc”, “pla de la edra”, i en busca del cotxe, cap a casa.A estat un plaer d’excursió, d’estes que llimpien “lo cos i l’ànima”.Felicitats pel bloc. Es pot escriure molt en positiu. Gracies.Enric

Nem posant cosetes...

Be amics i amigues, hem fet lo que hem pogut en lo de les fotos. Poquet a poquet anirem ficant-ne més!!!
Voreu que hem iniciat una nova secció en alguns dels llibres que més ens han agradat. Neu posant els vostres als comentaris i ho anirem actualitzant. A més de divertirmos ens hem de culturalitzar una miqueta no??
Jo començo amb un de Herman Hesse, siddharta...i vatros que dieu?

domingo, 9 de marzo de 2008

1a presa de contacte!!






Com la cursa de muntanya del poble ja s'acosta, avui hem anat a veure que tal lo terreno.
No pensàvem fer-ho corrent ni molt menys, i ho hem fet xino xano. I per a començar ens hem deixat aconsellar pel sr. Joan, que mos ha dit en un momentet un bon grapat de racons del terme, i segur que li haurem de fer una visita i fer classe de repàs.
De pujada al Montsagre hem gaudit de la companyia del Paco, que també ens anàva instruïnt en això dels noms ( que no es lo nostre ). Un cop a la font ell ha seguit la seua ruta i nosaltres la nostra. No entrarem en detalls del recorregut de la cursa simplement perquè és massa llarga ( ho han notat els nostres genolls en arribar ) Així rapidet us podem dir que passa per la Finella, Mola Grossa, pujant al piló per la cresta, Gilaberta pel coll d'Atans, creuetes de Lloà, Vacarissal, Punta de l'Aigua ( oooole ), coll de l'avenc, Joan Gran, Pinar ample i pel pla de la Hedra al del Povill i cap a casa....
La volteta té les seues bromes, i és durilla ( d'uns 23 Km. i 3000 m. de desnivell acumulat ), més d'un cop hem pensat en que estariem millor al sofà de casa i no patint per estos andurials.
Però bé, la nostra afició és esta, i en arribar ens hem sentit molt satisfets, així que ja ho sabeu si el dia 18 de maig no sabeu en què perdre el temps apunteu-vos a fer la cursa i estareu distrets unes quantes hores. Ah, per cert, a natros mos ha costat 5h. i 20m. fer-ho tot. Cal dir que hem fet alguns trams corrent ( les baixades jeje ) perquè la gana apretava!!! Salut i fins una altra aventurilla.
P.D. Tranquils que les fotos ja estàn al caure. Són precioses!!!

lunes, 3 de marzo de 2008

A caminar....

LO NOSTRE TERME.

Sona el despertador i a l’aire!!. Les 8.00 del matí, i que millor per a afrontar la caminadeta que ens espera que esmorzar uns crusantets de cal Portal i un bon suc de taronja natural. Tot això es clar, després de passar per la dutxa i fer passar una mica la ressaca guanyada la nit abans al corralet, per culpa del futbolín i altres excessos!
Ara a posar la motxilla a punt: un jersei de màniga llarga ( no sabem quin temps farà per allà dalt ), un mapa ( què no pensem mirar ), la càmera de fotos, piles de recanvi, prismàtics, el mòbil ( en la bateria a tope! ), un mini botiquí ( en algunes tirites, betadine, aigua oxigenada i algo més )que ens ha preparat la Txell, aigüeta, i lo millor; un bocadillo de truita a la francesa..... Ummmm!!!
Les 9 en punt, quedem a la plaça Major com sempre, i com sempre un dels dos fa tard...
–Ec perdona’m es què no tobava...
-Va calla que fas uns ulls de son que “Déu ni dó”.
L’excursió que pensem fer és: pujar a la font de Montsagre de Paüls (GR7), anar a la font del Montsagre d’Horta, seguir fins el coll dels Atans, baixar al coll de la Gilaberta, anar fins el Vacarissal, pujar al coll de l’avenc i tornar cap al poble baixant pel pla de la Hedra i la bassa del Povill.
Emprenem el camí que va al Morellà, xerrant i comentant els partits de lliga, que si el Madrid punxarà... que el Barça no és el que era... però sempre de bon rotllo, encara que les nostres passions siguin tant diferents. Bé, comencem a pujar per la senda ( GR7, recordeu, la ratlla blanca a dalt i la roja a baix ). Ho emprenem en ganes però aviat hem de fer la primera parada per treure’ns el jersei, i clar, fer les primeres fotos per al record. Arribem al Tormassal, tot un espectacle! És que les últimes pluges fan que algunes gotes d’aigua caiguin sobre els nostres caps quan passem per sota. Mirem amunt, però imposible saber d’on surten, és el primer regal per a la vista que ens dóna la jornada, i a fer més fotos.
Ep!! Aquí el sender comença a fer-ne de les seues, el pendent fa que les nostres converses parin de cop, només se sentin els nostres esbofecs, alguna patinada i mite’l!!! Allí tant tranquil ( fins que hem arribat nosaltres ) un sovatge pasturant l’herbeta fresca del matí. Esperem que no sigui l’últim que trobem, perquè no ens entretenim massa a contemplar-lo o aquesta costa es farà eterna. I després d’1h. 30 min. podem saborejar l’aigua de la font de Montsagre. –Ec això no té preu...! diu un dels dos, però la resposta és fa esperar, i un cop saborejat el gust indescriptible a aigua del port, l’altre contesta que efectivament el que podem contemplar amb els ulls NO TÉ PREU!!!! Uns tragos més d’aigua, més fotos, recuperem l’aire i a tornar-hi.
Seguim el sender que hi ha a l’esquerra de la font, encara que no té pèrdua hi ha una magnífica i útil senyal que marca les diversses direccions a seguir. Tot fa un pam de goig, el Sol ja fa estona que observa de ben amunt la marxa de dos nois ( molt guapos ), que ara que el camí torna a ser planer, conversen altre cop de les seves històries, i sobretot gaudeixen de l’espectacular bosc que atravessa el sender i que sorprenentment és completament pla!!
–Segur que aquest bosc té un nom.
-Tot té un nom, potser hauríem de mirar el mapa per saber-ho, no creus ?
( I com sempre; NO vam mirar el mapa...jeje )
Amb uns 30 minuts més ho menys arribem a la font del Montsagre d’Horta, i allí ens esperen un banquet i una tauleta fets en tronc de pi als que no farem un feo i ens asseïem a escoltar la conversa de la natura. I després de catar l’aigua d’aquesta segona font que ens trobem pel camí seguim cap al coll d’Atans.
-Quina aigua t’ha agradat més, la de la font de Paüls o la d’Horta?
-Ara mateix no penso en aigua, penso el lo bocadillo!!!! Quina gana xec!!
I el primer que fem en arribar al coll dels Atans és buscar una bona vista,
(fàcil de trobar ) asseure i a l’ataque! L’esmorzar és el millor de qualsevol excursió i qui digui el contrari és que no tenia tanta gana com natros. La veritat és que aquí dalt és com si es parés el temps de cop, estaríem hores mirant el paissatge, però encara ens queda un trosset. Baixem cap al coll de la Gilaberta, allí una altra bonica senyal indica on estem i on van els diferents camins a seguir. Natros emprenem el nostre, direcció Vacarissal.
-Mira, mira, calla, calla!!.-diu el que obre camí, i és que el motiu de la seva exitació no és més que un magnífic sovatge al que tenim el plaer de fotografiar tranquilament, i contemplar com poc a poc es va allunyant.
Voregem la Punta de l’Aigua (1091 m. ), i baixem fins el pouet del Vacarissal, al que fem... fotos!!! I un cop al Vacarissal girem a l’esquerra pugem al coll de l’avenc i cap avall. No sabem perquè però costa avall caminem com si alguna cosa ens esperés en arribar al poble. La conversa de baixada és discutir on podem anar el pròxim diumenge, què si aquí, què si allà. No serà per llocs!! Passant pel del Llaça i com anem bé de temps deixem el sender i entrem a veure la cova, la qual a dintre alberga una cisterna en perfecte estat. Durant un moment ens quedem callats i retrocedim uns quants anys, quan aquella cova feia de corral per al ganado.
Arribem al del Povill i allí s’acaba el sender, encara que ne trobarem en algúns trams per sortejar el camí fins a la Fonteta.
I després de 5 hores de camí arribem a la plaça Major. Hora de dinar, però abans passarem pel bar a fer un vermut (motiu pel que de baixada anàvem més ràpid ) i en asseure’ns ens mirem la taula de guinyot on els veterans apuren els últims cotos abans d’anar en busca de l’arròs.
-Ells segur que saben com es diu aquell bosc que hem travessat, els ho preguntem?
Però en aquell moment ens serverixen el vermudet i canviem de tema.
I això és tot el que podem contar de la nostra excursioneta, esperem animar a tots a passar un bon dia per les muntanyes del nostre terme que no són poques…

Pau i Joan


Caminante, son tus huellas el camino y nada más;caminante, no hay camino,se hace camino al andar.

A. Machado.

Mos presentem...


Saludos desde la punta de l'aigua...
Pau i Juan, Juan i Pau...us invitem en aquest blog a coneiexer part del nostre terme i de la nostra vida. Mos sentim afortunats de viure, i més de viure a Paüls, o com natros diem hobbiton, lloc màgic de les terres de l'ebre. Us anirem contant aventuretes de les nostres vides, per n'aquestes terres. Vatros podeu dir la vostra!!
Poc a poc anirem omplint el blog de cosetes; excursions, poesia, musica, llibres, humor, aventures, reflexions i una mica de tot...
Esperem que vos agrade i a vore si mos anem trobant per la punta de l'aigua...