sábado, 29 de marzo de 2008

Caminant pels tres termes.




Comenca d'hora lo dia...ja estic a Sant Roc...aquest cop m'endinso en lo territori de Paüls amb l'inseparable companyia de l'ukas i la hopi, amics fidels i inseparables, que faria sense vatros??


Decicim anar cap al coll de les canals i descubrir territoris nous per a mi, passem la font del galdiri i tirem amunt. Al cap d'una horeta estem al coll, baixem a fer una visita als veïns d'horta i baixem fins les eres, pasem pel mas en ruïnes, gaudim de magnifics prats i ens imaginem a la gent que fins fa uns anys poblaba aquets masos!!! Que afortunats!! Agafem un corriol(camí de les marrades per als entesos) que despres d'una bona estona de pujar i baixar i de sentirme perdut més d'una vegada(sort que esta vegada si que duïa lo mapa) ens porta fins els bassis de la muntanyola. Anem seguint lo PR, ja dintre lo terme d'Alfara pujem fins l'espina on la boira i el fred fan que no m'oblide que em trobo enmig d'un massís ferèstec i dur molt dur!!!
Mos creuem en lo GR i en los estels del sud( ruta pels ports que mos espera eh juan?) de sobte me trobo enmig d'una selva de boixos, carrasques, pinedes de pi negre, pi roig, teixos, diverses plantes aromatiques; romer, frigola, espigol, té de roca i moltes mes especies com lo grevol, les sabines, los ginebrons...i continuo disfrutant del silenci de la muntanya, de la pau de la naturalesa, sento com les fonts trauen la vida de les entranyes de la terra...que feliç me sento avui per n'estes muntanyes!!!
Despres de més d'una hora i davallant pel coll del camp, mas del castillo, font del teix, mas del mecià, arribo de nou a Sant Roc i corre cap a Tortosa que la mama m'espera per dinar i ja son les dos del migdia.
M'encanta perdrem pel monte, interpretar un mapa, tirar del sentit de l'orientació i de la intuició, sentirme lliure i no pensar res per moments, simplement formar part de la terra!!
Ha sigut un gran dia, he visitat los tres termes que formen Alfara, Horta i Paüls...ai paülsencs!!! No se si sou conscients del que teniu, o tenim perque jo mi sento de Paüls, pero tenim una joia, un petit paradís que hem de cuidar, valorar i sobretot disfrutar!!!
Esta excursió m'ha fet sentir sensacions molt boniques...que guay!!! M'ha omplert d'energia!!
És llargueta, unes 5-6 hores caminant, en bastant de desnivell pero la veritat es que val molt la pena!! Si us animeu a fer-la i voleu companyia o les ressenyes de per on va lo cami, ja sabeu on som!
...unes botes, un mapa, uns pals i aigua i fins la fi del món...
Pau

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Endivino pels teus comentaris que ets una mica entés en plantes aromàtiques. És un tema que trobo molt interessant. No m'està molt bé el dir-ho però em reconec un gran desconeixedor d'aquestes plantes i m'ha vingut al cap que la gent que les coneixeu podrieu, si voleu es clar, penjar fotos amb el nom de les plantes i donar-les a conèixer als qui com jo, les desconeixem.
Molt bé el relat!!!

Mingo

Anónimo dijo...

Pos jo de plantes ni idea tampoc...
Este finde vaig anar a vore lo recorregut de la cursa de les fonts, i vaig flipar en lo guapa què és la Vall d'Infern, així que l'apunto a la llarga llista de visites. Lo Kiko Martí farà una crònica i la penjarem ok, kuideus
JOANOT