Ja ho diu lo nom...quebrantahuesos!!

Fare la cronica a modo de titulars!!

La cicloturista mes important d'Espanya.

La participació de casi 10000 ciclcistes, l'organització, l'expextació i la cobertura mediatica fan de la qubrantahuesos una de les marxes mes importants del mon(los experts diuen la quinta més important)

Una bona companyia.

Vam marxar una colleta de Gandesa i un servidor. La familia Aubanell i Marti lo marmolista(quina pena que fos del Barça). Vam pasar lo dia d'abans voltant per sabiñanigo, fent cervesetes, flipant en les bicis de los expositors(fins i tot vam poder tocar la bici en la que Samu Sanchez va fer medalla d'or a Pekin) i a dormir al camping!! Aixo si abans preparant tots los bidonets en lo doping pertinent, carregar los mallots en infinitat de barretes i gels, i una ultima repasada a la bici!!

Ja estem al lio.

La surtida a tope como no, desde que se dona la surtida fins que pasem nosaltres pasen 15 minuts, imagineu la gentada que hi havia. Lo joan s'escapa pronte, lo marti decideix anar de tranki i ruben i jo anem avançant puestos. Molt vent de cara, aixi que a xupar roda. Menganxo a un grupet en los que nem avançant sempre per la esquerra. Paso al joan, i faig mig port del somport(16 kms) en un grupet pero veig que van massa rapids i me keden encara 150 kms. Uiuiui que aixo se posa feo arribant a dalt del port, ja no es veu res, molta boira i fred. Nem junts un atre cop, pero los aubanell se queden a dalt del port. Comença la baixada, TERRIBLE, vos aseguro que mai havia pasat tant de fred. Plou, boira, a mes de 1500 mts al pirineu i jo de manigueta curta, vos aseguro que fa molt de fred!!! I un descens perillos. Ja a baix, menjar a tope, i a rodar en un grupet. Portem bona mitja. Pero PAP! Pinxaso. Quan acabo de cambiar la roda pasen joan i ruben que se paren i me foten un ultim cop de ma. S'aproxima lo terrible Marie Blanque. Començem lo Port, mos keden 9 kms i PAP! Pinxaso. Joan no mos escolta i marxa lo Ruben se queda en mi a ajudarme a canviar la roda. A partir d'aqui fem la marxa tota la estona junts, rient, xarrant, mirant los paisatges...he disfrutat moltissim! Mos keden los 29 kms de pujada del col du Portalet i la tachuela de Hoz de Jaca. Uns 100 kms a meta....

Admiració capa los bascos.

Quina emoció sentirte corredor profesional per un dia. Estos tipos los bascos, se foten als ports, en caravanes, tauletes, barbacoes i foten una festa que ti cagues. Te donen aigua, menjar i sobretot animos. Aupa! Aupa! Sort d'ells pq me van donar moltes forces per poder coronar lo portalet. Gent a costat i a costat animante! Rollo Tour!

Quines baixades.

La baixada del portalet es brutal!! Carreteres amples, ben asfaltades i curves en molt bona visibilitat. Consequencia del pique en Ruben, pues que pasem dels 90 kms/H!!! Flipant!!

Que mos perseguixen!!!

Los ultims 25 kms reventem la carrera!! Ruben i un servidor mos emocionem i començem a tirar com a locos. Jo mateix estic sorpres, porto gairebe 200 kms, i tirant pel pla a 50 kms/h. Fent relevos en un parell mes, anem pasant a grupets que ni poden posarse a roda!! Vaya locomotora!! Quina maquina este ruben, fot uns relevos superbesties!

Ja s'olora la meta.

Ja està aqui, despres de casi 8 hores, creuem la meta! Lo ruben encara fot un esprint, jo no puc mes, me tremolen les cames. Finisher de la meua primera QH. Volia baixar de 8 hores. Al final 7-48. Per tres minuts no fem medalla d'or, mos conformem en la plata. Si no arriba a ser pels pinxasos!!! Joan fa 7-39 i Marti 8 hores i pico, pero molt content pk ha millorat lo temps de l'any passat.

Me falten kilometros.

Logic, he arribat a la qh en casi 3000 kms. Lo minim que diuen que has de portar per a poder acabar la qh en garanties. La gran majoria de gent me doblen en kms, mes de 6000 kms. Consequencia; me clasifico lo 3400!!! De 8500 no està mal. Es lo que te vulguer ser un triatleta, te falten kms per a competir en ciclistes, te falten kms per a competir en atletes i te falten metros per a competir en nadadors!!! Però segur que l'any que ve baixare de les 7 hores!!! Ho prometo!!

Gracies a Ruben i a Joan.

Ells ja l'havien fet, i me van aconsellar en l'alimentació, en lo recorregut, en lo ritme. Fins i tot lo Ruben me va acompanyar durant tota la segona part de la qh. Gracies als dos.

I ara triatlons!!!

Espero que estes kilometrades, les hores a la piscina i los kms corrent pels camins donin los seus fruits. De moment la setmana que ve debut en distancia olimpica a Pont de Suert; 1'5 km nedant, 40 en bici i 10 corrent. Lo 25 de Juliol a Palmaces; 1'8 nadant, 60 kms en bici i 12 corrent(este me fa il.lusió pues la bici es sense poder anar a roda i aixó es un punt a favor meu) olimpic de barcelona a l'octubre, i lo gran objectiu lo 27 de setembre distancia B a Banyoles; 2'2 kms nadant, 80 kms en bici (tb sense drafting) i 20 kms corrent. Entre mig cauran espero lo triatló de Xerta, lo triatló de Teruel i algun atre per castelló. Llarg cami cap a l'ironman!!!

Cada dia me sento millor. Los dies dolents queden atras i començem a despegar!!!

Pauet.

"Jo hi participo"

Amb aquest eslogan es va celebrar la 1a edició de la cursa de 1o km de les Gavarres, en la que part de la inscripció era per a la Lliga contra el càncer a Tarragona i Terres de l'Ebre. També es podia obtar de fer una cursa de 5km, assequible per a més partissipants. En total uns 250 atletes vam col.laborar amb la causa a banda d'altres donatius de gent que no va correr.
Sobre les 8 del matí del diumenge dia 21 vam marxar los tres rokipankis de camí a Tgna, un diumenge que aparentava ser un bon dia, i és que quan matines per anar a fer una cursa en que el més important és participar i aportar el teu granet d'arena, et sents molt millor en tu mateix i més útil, i la competició passa a segon terme.
Això de competir queda molt bé dir-ho, però jo estava molt motivat per fer la meua primera cursa de 10km 100% asfalt, i volia saber com m'anirien les cames. Tret de sortida, que mos fot un susto que Déu ni dó! i venga a correr!!!!. El circuit consistia en 2 voltes de 5km. Aviat hem poso a un ritme de 4minuts/km i aguanto la primera volta, rialles a la camera, ànims de la gent, i esta vegada també de la cleca del poble!! A la segona volta hem quedo solitari i faig 3 km totalment sol, al km 7'5 el genoll comença a recordar-se de la maxacada de la setmana abans a Capçanes, però aguanto prou bé i puc abuantar el ritme fins la meta. 40min 50seg hem costa fer els 10km, un ritme de 4'18''/km, kedant en la posició 35 de la general. En acabar ja que estem aquí anem a fer una volteta pel casc antic de Tgna, no direm res de la guia pq me ti content... coca-cola negra i braves per enganyar la gana i vuelta a casa.
Gràcies xiques per la companyia, i molts d'ÀNIMS a les famílies que lluiten contra la malaltia dia rere dia.
P.D.1 Que sabeu que ja estem treballant per tornar a organitzar la tarde de natació solidària com l'any passat. Ja us nirem informant desde l'entitat Montsagre.
P.D.2 "sóc de l'entitat"
P.D.3 Lo dorsal jo no el vaig triar, me va tocar este número...
P.D.4 Xo me va molar mazoooo!!!

CURSA DE CAPÇANES. by Joan

En principi 14 km no tenen que ser molt durs, i menos veient el ritme que portem este any entre curses i marxes i més històries. Així que lo Ricard, lo Rafel, la M.Carmen i jo ja mos tens lo diumenge al matí caminet al priorat a fer la curseta.
Arribada al poble i primers dubtes; lo Paco ve u no ve??? al final no va vindre!!! i sort que va fer, en m'ha vida pensava patir tanta calor. La sortida va ser com sempre, tret de sortida i natros 3 los últims i xarrant en no se quí, i ja mos tins que per aquells carrers estrets esquivant gent per posar-mos en bona posició. Comença la pujada de no menos de 6km sense cap descans... Lo Rafel apreta i es posa el primer, lo Ricard pinxa i para de correr i jo apreto les dents i aguanto com puc les envestides del Rafel. S'acaba la pujada i apreto per agafar al rafel, ja que s'ha pensat este paio, l'adelanto a molt bon ritme i el deixo atràs, i a partir d'aqui començo a acusar la calorada que fotia. A 4 km de la meta la sombra del rafel me pasa per damunt, no puc dixar-lo escapar i m'agafo detras d'ell com una caparra. Lo ritme és molt alt, i a sobre costa avall que a mi no em va gens bé, últim avituallament, lo col.lega se para i jo meu jugo tot a una carta, passar de llarg i acabar com se puga. Per sort me surt bé i acabo en 1h5m, lo Rafel uns 40segons después que jo i el ricard acudix en 1h8m. Una molt bona carrera per als tres, comentaris de carrera i res, una més per a contar. Per últim mos esperava una duxeta d'aigua gelada...AAAAAHHHHH!!!!
P.D: Al final vaig quedar lo 24 classificat de la general d'uns 200 participants, i vaig fer 2minutets més de temps. Segu que tots els atletes vam acusar mooolt la calor.
P.D.2: A la primera foto pareixem los dalton... jejeje

TRIATHLON SERIES, SALOU.

Ai mare... dia 7 de juny, 6:00h del matí, tothom arretirant i apurant los últims cubates del ball de la festa de la cirera i natros camí de salou per fer el triatló sprint, marcat al calendari feia mesos.

Este dia sirà recordat com lo dia en que lo Pablo casi mor ofegat... no donarem detalls.

Arribem a Salou, contra tot pronòstic en temps de sobres!!! primers dubtes: neoprè si o neoprè no? bueno, ja que el portem mol posem, no? Entrada a boxes i primers problemes, al Pablo li fan rectificar el manillar de la bici, i jo perdut per dins del box buscant lo puesto on tinc que aparcar la bici. Trobat el lloc, tot dixadet al puesto; deportives, gorra, ulleres de sol, bici, casc, i gel energètic (por si las moscas). Mos posem el neoprè i nem a provar l'aigüeta del mar.

Abans del tret de sortida us direm que va ser record de participació 671 triatletes!!!!

Tret de sortida i tàctica conservadora en els 750m de natació. Aquí passem les de Caín, i sortim casi dels últims... Dixeume dir que la sorpresa va ser meua quan vaig arribar a la bici i vaig trobar la del colega aparcada!!! -Casi m'ofego- va ser el que em va dir en arribar. Però ara toca pedalar durant 20km, en un recorregut en bastantes pendents, i que mos ho passem d'alló més bé, i podem remontar posicions. Jo trec una mitja de 29km/h i el Pablo 34km/h!!! I per finalitzar 5km de carrera a peu, fets amb molta il.lusió per acabar-los el més ràpid possible i comentar la jugada. Acabem el nostre primer triatló d'estos en serio, Pablo en 1h16m quedant el 151 de la classificació general, i un servidor en 1h21m, en la posició 275.

Després vam riure d'allò més en les nostres anègdotes a l'aigua, però segú que al pròxim no mos passa. Ah, i a vore si l'afició s'anima a vore estes competicions perquè són una passada.

Salud a tots!!!

IX CURSA DE MUNTANYA DE PAÜLS

El passat dia 24 es va celebrar la novena edició de la cursa de muntaña de Paüls, una cursa que estigos com estigos fisicament casi que és obligat participar-hi ( sempre en unes mínimes condicions, claro). Tenia clar feia dies que rebaixar la marca feta el 2008 (3h12min) em portaria molta feina i entrenos, així que el pla era un altre. El pla B era sortir a passar-ho bé, tenir noves sensacions, sabent que l'objectiu este any era un altre.
Tot i així, faig una pujada al montsagre molt correcta, reservant bastant. El següent tram fins el piló va ser més durillo pel fort vent i trams molt tècnics, l'estratègia continua sent conservadora, sabedor de les meues possibilitats. A partir del piló, i gràcies als ànims d'aficionats paulsencs, comença l'altra cursa; ja s'ha acabat reservar i començo a correr fins a creuetes de lloà, on comença la pujada més xunga fins la punta de l'aigua. No se quan em va costar la, sobre els 25m suposo, tenint en compte últims entrenos. I res, queda Joan Gran i baixada fins la meta. Els últims 9km apareixen les llagues, encara no se perqué collons me passa sempre igual, però són estos moments de sufriment on aprenc d'errors que no es poden tornar a repetir ( ja saps de que parlo Pablo ).
En fin, són 3h29min. el que em costa fer tot el recorregut, a priori pensaria que és un disbarat i que estic fluixot de cames, però tot el contrari!!!, a l'endemà ni una agulleta, ni doloret pels genolls ni res d'històries. Això sí, una llaga que fa fredat i que retrassa la preparació per a la pròxima cursa, el triatló de Salou. Som-hi!!!
PD; la crònica és una mica cutre però no m'apetia massa fer-la i com anàven passant los dies... dic fot algo no? Salut by Joan
PD2; ja penjaré més fotos que no se on tinc lo cable...
PD3; segú que per teua casa...
PD4;és que seguríssim!!!

De somnis també se viu...i un petit homenatge a tots los finishers!!

Doncs si, aquesta és la cronica primer de tot, d'homenatge a tots los makines que amb moltíssim esforç van aconseguir lo que per a natros avui en dia encara és un somni!! Ser finishers en una de les proves considerades més dures: L'ironman, en este cas L'IRONCAT! A modo de resum; 3'8 km nadant, 180 km en bici, 42'2 km(tota una marató). Per a uns txikets com natros...jejeje! que ni tant sols hem debutat en un triatló, doncs encara és una meta molt llunyana però sens dubte, lo gran repte deportiu que tenim!

Així que a les 6 del matí arranquem de Paüls en direcció a l'Ampolla i nerviosos com si fosem natros los que hem de correr( no vull imaginarme les cagueres que mos hagafaran lo dia que siguem natros los que estem a les 7 del mati a la linia de surtida!!) A l'arribar mos trobem en Llorenç, company de feina i d'entrenos, que ja ha sigut dos cops finisher de l'ironcat, i en 50 tacos!!!!! que també està emocionat com un crio pero que per culpa d'una lesió no ha pogut amb el seu tercer ironcat! La promesa és que lo proxim l'hem de fer tots 3 junts...que gran que ets Llorençet!!

Emocionats nem a vore a la gent ja preparada a la vora de la mar, Hep!!! aqui un que casi fa tard!! Este és dels nostres eh Joan?? que sempre fem casi tard...presentació del recorregut i surtidaaaaaa! La cosa s'estira pronte, comentaris desde la barrera; "mira este com nada" " a pos este, segur que aixi no arriba" iep!! respecte que ja te molt merit està aqui! Mo namem cap a la surtida de l'aigua, los primers en menys de 50 minuts ja surten! Bufff! Ni que fossen peixos, a correcuita se trauen los neoprens i "s'asicalen" per a agafar la bici, bici o moto perque deu ni do quines makines! Hi ha un italià que va com una moto! Ara arriba la nostra com que Llorenç marxa cap a tortosa, decidim fer lo nostre petit triatló, i agafem les bicis i nem a rodar una mica, rodem, rodem i acabem a la mateixa carretera que los participants, per un moment, mos fiquem a la seua pell, intentant sentir aquella concentració, aquell esforç, alguns mos miren en cara d'extranyats, vaia bona cara que fan estos deuen pensar!! Pero no, natros sabem que nomes son 50 kms, a ells encara els hi falten mes de 100 kms!!! De camí a l'illa de buda, nem somiant, parlant; osti tio jo també vull ser ironman! Mos emocionem i de tornada apretem com si mos anes la vida, ara si sentim l'esforç...pero per pocs moments...que encara som tendrets!! Jeje!

Ara bé la transició, dixem les bicis al cotxe i nem a correr uns kilometrets pel circuit de la marató, quan nem de cara al cotxe lo primer ja ve, paset a paset noi que encara ten keden 40!! L'italià pobre ha petat, deu nar lo cinquè.

A la sombreta mos sentem a estirar i vore pasar!! Com que la calor apreta anem a la platja, no a nadar sino a pendre un banyet i una mica lo sol, semblem 2 ironguys enlloc de ironmans, pero trankis que tot arribarà!

Però bé tornem als autentics protagonistes, hi ha gent de tot tipus, los que van a guanyar, los que lluiten contra el temps per millorar la seua marca, los que debuten en una triatlo de llarga distancia i los que una prova així es converteix en un autentic infern; calor, ampolles, cremades pel sol, calambres, pajares, vomits...un autentic esforç!!! Tots uns campeons!!

Mentres la parelleta se foten unes braves, unes tallarines i un parell d'amanidetes!! Que bé vivim!

Quan mos aproximem a les 9 hores arriba lo primer classificat, un basco(que menjaran per allà dalt??) que entra carregat en dos crios, un a cada hombro!! OLE TUS HUEVOS!!!! A partir d'aqui se repeteixen les mateixes imatges; cossos cremats pel sol, cares de sobreesforç i agonia, musculs tensats i litros de suor que es transformen en un somriure etern, en una alegria indescriptible, en crits de rabia, en llagrimes compartides en familia, amics...pero tots, espectadors i triatletes, en la sensació que esta gent si que son uns autentics campions!! Tots han guanyat! Enhorabona a tots!!

Les últimes paraules en Llorenç que no ha pogut resistir-ho i ha vingut a vore lo final!!! La sensació de que natros algun dia també volem crussar aquesta meta!

De moment lo dia 7 debutem al triatló de Salou, nomes seran 750 mts nadant, 20 kms en bici i 5 kms a peu, ja se que no té res a vore però per aquí es comença....per somiar que natros algun dia tambe acabarem L'ironman!!! Vivir es soñar!!

SUPER ROKIPUNKIS IN ACTION!!!

Cada dia mos superem, que s'ha de corre? que s'ha de fer bici? que s'ha de nedar? fins aqui cap problema, de moment mo'n sortim molt bé fent deport, però el nou repte era prepara l'hortet del Pablo ( que en realitat no és seu, lo té arrendat ).
Lo lloc és una mica màgic, el morellà. Un hortet al peu d'uns roquers que donen vertigen només de mirar, una fresqueta que encanta, barranc i bassa en aigua a dojo ( de moment..) i el millor de tot: una tranquilitat immesurable!!
Esta vegada canviem lo cotxe pel tractor, i el que hi carreguem no
són les bicis sinó lo motocultor, més difícil de conduïr!!!
La primera faena i més desagradable és repartir l'abono per tot el bancal. Abono natural claro, pudina de gallinassa que mos fa riure de natros mateixos.
La segona faena és llaurar tot lo bancalet. Fem 2 passades, com mos diu lo capatàs dies abans, la primera rapidet i la segona millor, acabant de remoure tota la terra.
I ara ve quan lo maten!! Toca asolcar, (Def; art de fer "sequies" aliniades per on passarà l'aigua de reg, al mig del cavallà aniràn

plantades les diferents hortalises que el pagès elegirà).
Per ser la primera vegada mo'n sortim prou bé i queda la mar de guapet. Bueno, algún solc així una mica tort però, no passa res que tot queda a casa.
Acabades les tasques de preparament i acondicionament del bancal, ara tocaria banyet a la bassa, però no fa massa bon oratge i el deixem per un altre dia.
L'arrendatàri es queda plantant, mentre lo transportista se'n va a
descarregar totes les eines de treball. Ara només faltarà que lo fato plantat sigo potable, però jo crec que si, perque ho vam fer en molt de carinyo.
Pd: si algú vol contractar los nostres serveis com a pagesos ja sap on som.Pd2: no li aconsellem...