martes, 23 de marzo de 2010

Una de cal, una de arena...

O tambe las cosas a veces salen bien y a veces no tan bien!!
Los dos ultims caps de setmana han sigut los del meu debut a la btt. De jove vaig fer moltes curses de bici carretera i pista. Ja de mes gran alguna cursa de muntanya i algun triatló, pero fins la xallenge david duaigües no havia corregut mai a una cursa de btt. Aixi que al lio...
Primer prova de la xallenge a Almatret, cap a alli joan aubanell i dos companys mes de gandesa, sergi auba i jon! Preparar la alma, buscar dorsals, decidir si correr de llarg o de curt! Al final pues en perneres! I cap a la surtida! Moltes cares conegudes, companys de feina (El David duaigües era un dels cinc bombers morts a Horta) i surtida!!!!
A lo loco a lo loco!!! Surto prou endavant i aixo fa que no hi hagi taps! Pulsacions a 160!! Pa mi tot un mon!! Sendera amunt, sendera avall, aqui casi caïc pero no!! Gels, barretes, i nar pedalant! Molt comodo la veritat, disfrutant moltissim de l'excel.lent recorregut, txalant com un crio a les baixades i patint com un cabron a les pujades. La ultima pujada sem fa llargueta i despres de 2h15 i 41 kms arribo a meta en un company de l'aldea! Me sorpren vore que ha arribat lo 20é! Molt i molt content!
A seros volta a la truita!! Esta vegada també s'ha animat lo ruben aubanell i dos companys mes de calaceite! La idea es apretar a tope per a vore si podem avançar llocs a la general, segur que hi ha gent que va correr a almatret que no vindrà, a aquets els passo segur!!! jejeje!
La surtida un desastre, molt atras i veus com els primers ja et trauen 100 metros que costen molt recuperar. Pero apretant molt i arriscant una mica aconsegueixo anar avançant bastanta gent. Ruta mes rodadora qe l'altre dia i vaig com una moto, una mobilete pero almenos en moto. jeje! Veig als primers a un parell de minuts i un grupet de 4 o 5 a poc menys d'un minut! Increible estic dels 10 primers!!! Gaaaaaaassssss!!
Punt i apart perque a partir d'aqui tot serà un desastre...sem cauen les ulleres, paro i men pasen tres...amprenyat com una mona (el llibre de lance armstrong m'està motivant mogollon!!!) pedalo en rabia i n'agafo primer un i despres els altres dos, pero en una sendera bastant bastant rapida me toca lo manillar a una rama i me pego una cardela, que pa havernos mataó!!! M'aixeco rapid, o almenys aixo crec, i tot dolorit pujo a la bici, quan veig que damunt he partit la maneta del freno de davant!! Au va!! I me queden encara 20 kms de senderes!! En fi que tot i així tiro avant, despres s'he ma afluixat el sillin i m'he tingut que torna a parar! Allo semblava una processó, vinga que pasa gent, i gent que a almatret havia kedat per davant meu, quina frustació, Pero rapid cambio lo xip, perque pedalant pedalant i baixant algunes senders a peu, en un freno impossible, penso; tio!!! Que fas?? disfruta!! Que no ti va la vida, que no has de guanyar res, disfruta d'on estas i del que estas fent i au!! Ruben arriba per detras i mano a mano arribem al final a la meta!! Tot i les desgracies arribem lo 36 i 37! Lo joan ha arribat lo 57! A partir d'aqui lo millor de les curses, la jalo de despres i comentant la jugada en la penyeta!! Esta vegada ademes tocava la visita als bombers per a que me neteguessen les ferides i me les tapessen!
Se m'està gelant tot i comença a fer mal. Les ferides en la roba piquen...pero jo content com un xiquet perque serà....I love this game!!!
Proxima parada diumenge que ve marxa cicloturista de les terres de l'ebre. Avui ja hem anat a reconeixer lo recorregut en lluc i ruben!! Al final palissa de la bona...163 kms en lo cuchillo a la boca com sempre...
Salut i pedals amics!!