lunes, 19 de enero de 2009

Per a relaxamos una mica

Alguien la vió passar por los suburbios de París,
allá hacia el año mil novecientos cuarenta y tantos.
Poco despés aparecieron huellas de su vuelo en Roma.
Tam´bién es cierto que desde las Antillas voló un dia,
tan alta, que su sombra cubrió pueblos enteros,
acarició los montes y los ríos. Cruzó sobre las olas,
saltó a otros continentes, parecía...
Años más tarde, un profesor ilústre, dedujo en unas
plumas mancilladas, alladas entre sangre cerca de un arrozal,
en el sudeste asiático, que allí estaba ella,
en el sitio y la hora de la ira.
No en el lugar del pacto, no en el de la renuncia,
jamás en el dominio de la conformidad,
dónde la vida se doblega nunca.

Angel González

martes, 13 de enero de 2009

"EL ALMA DEL MUNDO SE...

...ALIMENTA DE LA FELICIDAD DE LA GENTE".
Volia començar la primera crònica del 2009 en una fraSe que resumís el bé que mos ho vam passar tots juntets el passat dissabte dia 10. El que en principi havia de ser un dissabte normal per a anar al trós va acabar sent un dels millors matins que vam passar en molts dies. La nevada que va caure s'havia de veure de prop i així ho vam fer, una expedició de 8 paulsencs valents, sense por a res, eixerits i sobretot molt guap@s, vam anar a Montsagre a vore ke tal estava tot per allà dalt.

El dia no podia ser millor, tot i que la boira ens va impedir de gaudir del paissatge mentres vam estar a la bassa (ke per cert era una pista de patinatge), però no va impedir atacs sorpressa per l'esquena, boicots al nostre ninot de neu (lo preu del boicot va ser una carrera de 50 m esprintant per acabar rebolcat per la neu),
fer l'àngel a l'estil Homer Simpson, fotos i mooooltes rialles!!!
Ah, i una cosa, lo regalet de cumpleanys a una personeta molt maca i especial per a natros ( esperem repetir molts moment en la teua companyia ).

Una volta cansats de fer el ruc per la bassa i acabar en les existencies de neu per poder fer projectils d'última generació vam decidir fer una ullada a vore que tal la Terra Alta i el Baix Aragó, però....sorpresa, on són? Una boira espessa cobreix tot el paissatge i per uns moments algún il.luminat es veu en la tentació de tirar-se en l'esperança de ser amortiguat per l'espessa capa.
Més atacs sorpresa per la caseta del guarda, que servia de trinxera i l'últim esforç per arribar al piló. Com autèntics alpinistes professionals mos ajudem uns en los atres per salvar el desnivell, i no caure de 4 potes com ho van fer altres que anaven de xulos, ndependents i ... mira no vull dir res més. (hi ha fotos de les caigudes però siré benèvol i no les penjaré). I res, un matí d'allò més agradable, en un paissatge d'insomni ( a la vora de casa!! ), i una companyia inmillorable!
P.D: referent a la frase del títol, dir que gràcies a ratos així, de felicitat, amistad i bon rotllo, tindrem món per a anys. SALUT AMICS ROkIPANKIS!!