viernes, 22 de mayo de 2009

De somnis també se viu...i un petit homenatge a tots los finishers!!

Doncs si, aquesta és la cronica primer de tot, d'homenatge a tots los makines que amb moltíssim esforç van aconseguir lo que per a natros avui en dia encara és un somni!! Ser finishers en una de les proves considerades més dures: L'ironman, en este cas L'IRONCAT! A modo de resum; 3'8 km nadant, 180 km en bici, 42'2 km(tota una marató). Per a uns txikets com natros...jejeje! que ni tant sols hem debutat en un triatló, doncs encara és una meta molt llunyana però sens dubte, lo gran repte deportiu que tenim!
Així que a les 6 del matí arranquem de Paüls en direcció a l'Ampolla i nerviosos com si fosem natros los que hem de correr( no vull imaginarme les cagueres que mos hagafaran lo dia que siguem natros los que estem a les 7 del mati a la linia de surtida!!) A l'arribar mos trobem en Llorenç, company de feina i d'entrenos, que ja ha sigut dos cops finisher de l'ironcat, i en 50 tacos!!!!! que també està emocionat com un crio pero que per culpa d'una lesió no ha pogut amb el seu tercer ironcat! La promesa és que lo proxim l'hem de fer tots 3 junts...que gran que ets Llorençet!!
Emocionats nem a vore a la gent ja preparada a la vora de la mar, Hep!!! aqui un que casi fa tard!! Este és dels nostres eh Joan?? que sempre fem casi tard...presentació del recorregut i surtidaaaaaa! La cosa s'estira pronte, comentaris desde la barrera; "mira este com nada" " a pos este, segur que aixi no arriba" iep!! respecte que ja te molt merit està aqui! Mo namem cap a la surtida de l'aigua, los primers en menys de 50 minuts ja surten! Bufff! Ni que fossen peixos, a correcuita se trauen los neoprens i "s'asicalen" per a agafar la bici, bici o moto perque deu ni do quines makines! Hi ha un italià que va com una moto! Ara arriba la nostra com que Llorenç marxa cap a tortosa, decidim fer lo nostre petit triatló, i agafem les bicis i nem a rodar una mica, rodem, rodem i acabem a la mateixa carretera que los participants, per un moment, mos fiquem a la seua pell, intentant sentir aquella concentració, aquell esforç, alguns mos miren en cara d'extranyats, vaia bona cara que fan estos deuen pensar!! Pero no, natros sabem que nomes son 50 kms, a ells encara els hi falten mes de 100 kms!!! De camí a l'illa de buda, nem somiant, parlant; osti tio jo també vull ser ironman! Mos emocionem i de tornada apretem com si mos anes la vida, ara si sentim l'esforç...pero per pocs moments...que encara som tendrets!! Jeje!
Ara bé la transició, dixem les bicis al cotxe i nem a correr uns kilometrets pel circuit de la marató, quan nem de cara al cotxe lo primer ja ve, paset a paset noi que encara ten keden 40!! L'italià pobre ha petat, deu nar lo cinquè.


A la sombreta mos sentem a estirar i vore pasar!! Com que la calor apreta anem a la platja, no a nadar sino a pendre un banyet i una mica lo sol, semblem 2 ironguys enlloc de ironmans, pero trankis que tot arribarà!




Però bé tornem als autentics protagonistes, hi ha gent de tot tipus, los que van a guanyar, los que lluiten contra el temps per millorar la seua marca, los que debuten en una triatlo de llarga distancia i los que una prova així es converteix en un autentic infern; calor, ampolles, cremades pel sol, calambres, pajares, vomits...un autentic esforç!!! Tots uns campeons!!
Mentres la parelleta se foten unes braves, unes tallarines i un parell d'amanidetes!! Que bé vivim!
Quan mos aproximem a les 9 hores arriba lo primer classificat, un basco(que menjaran per allà dalt??) que entra carregat en dos crios, un a cada hombro!! OLE TUS HUEVOS!!!! A partir d'aqui se repeteixen les mateixes imatges; cossos cremats pel sol, cares de sobreesforç i agonia, musculs tensats i litros de suor que es transformen en un somriure etern, en una alegria indescriptible, en crits de rabia, en llagrimes compartides en familia, amics...pero tots, espectadors i triatletes, en la sensació que esta gent si que son uns autentics campions!! Tots han guanyat! Enhorabona a tots!!
Les últimes paraules en Llorenç que no ha pogut resistir-ho i ha vingut a vore lo final!!! La sensació de que natros algun dia també volem crussar aquesta meta!
De moment lo dia 7 debutem al triatló de Salou, nomes seran 750 mts nadant, 20 kms en bici i 5 kms a peu, ja se que no té res a vore però per aquí es comença....per somiar que natros algun dia tambe acabarem L'ironman!!! Vivir es soñar!!

1 comentario:

Enric Adell dijo...

Hola nois!!
Ami em motiven els reptes difícils, però a n'este no mi apunto.
Jo com a molt (no se si l'any que be, perquè a n'estes carrers la gent com jo que té 22 anyets no es molt habitual) faré algun Ultra-trail o alguna carrera de més de 50 km (tipo la nocturna, que este any deixo per a millor vida). Però tot lo que hagi natació pel mig, no em contésseu, xD.

Sort a la Cursa Joan i després de la cursa al triatló.

Ale