"Tu mirada me hace existir"

Fa rato que plou, però a la mínima treva del temps me poso guapet per anar a veure a la meua estimada, a la què presento mil disculpes per tardar tant de temps en fer-li una visita. Ella continua estant al mateix puesto de sempre, paso lo què paso, plogo, faiga calor, aguantant lo fred, aguantant lo vent..., i fins i tot quan sap que he estat tot l’estiu lligant en la seua competència directa; la platjeta i l’asfalt.
No podia ser altra muntanya la què es mereix tota classe d’elogis que la Punta de l’Aigua (1091m), i de la mateixa manera que jo la respecto, ella m’ha respectat a mi; Tot lo matí plovent, i a l’hora de fer l’ascens un temps impecable, i a dalt ni una gota de boira ni de vent. I en arribar al poble em giro per fer-li una guinyadeta de complicitat i sorprenentment està tota coberta de núvols amenaçadors i comencen a caure les primeres gotes (gràcies carinyet per no dixar que’m fotés xop altra vegada).
I com si m’imposés un càstig per tardar tant a fer-li una visita pujo a tot lo que dona la màquina. A les artigues (450m) poso el crono en marxa, no val a parar per queixat, no penso en res, només en pujar i pujar. Els boixos i demés arbustos encara estàn ben xops, i de paso me refrigeren una mica, com si es convertissen en una espècie d’avituallament natural. Els bessons m’estàn a punt d’estallar, però no és motiu per parar, la Punta de l’Aigua se mereix tota classe de patiment... i per si fós poc noto com les costelles se van obrint poc a poc, empeses per un cor que pareix voler sortir i arribar abans que la resta de mi!!! (189ppm!!).
Quan menos te n’adones, ja hi estàs; el seu soseg, calma, pau i serenitat la fan una muntanya diferent, especial i de la que desconec tantes coses. Només Ella i jo.
-Ja torno a estar aquí, perdona’m per tardar tant, no ho faré més. Com a anat l’estiu??jeje.
No sento la resposta que Ella em dona, però la puc interpretar. Paro el crono, 38m50s. –Se pot millorar- és el primer que penso mentre començo a baixar cap al poble, tranquil i feliç com aquell que retroba un bell amic després de molt de temps.
Avui si puc dir: -Això és tot des de la PUNTA DE L’AIGUA !!