miércoles, 4 de junio de 2008

Caminant al ritme del sol i de la vida




Camines viatjant a traves del temps...tot canvia; el soroll de la ciutat dona pas a la soletat del mon rural, el teu pensament es transforma en fantasia, anyoranÇa d'un mon perdut...cap on anem? uns anys de bogeria estant tirant per terra millons d'anys de perfeccio, home fill de la terra no t'oblides d'on vens! respecta la teva casa i donali sopluig, com ella ha fet durant tants d'anys!!!
Viatjar a un Pais mes pobre que el teu et fa adonarte de moltes coses, si ja se que tots ho sabem, que a tots ens afecten les imatges de la tele quan les veiem, pero quan el teu dia a dia esta ple d'imatges que reflecteixen aquest mon de pobresa(material que no espiritual) t'arriba ben endins!!!
Al Peru hi ha molta pobresa, analfabetitzacio, pero no miseria, incultura, son una gent fantastica, amb un gran respecte per la terra, animals i persones, per tot ser viu!!! Perque no ho havien de fer?? De fet viuen gracies a la terra i ho saben!!! No com natros, que per moments sembla que ens oblidem del que ens dona la vida!!
Han sigut 4 dies fantastics, desde l'ultim dia que ens vam trobar en aquest blog. Estic coneixent la part de Peru que precisament volia coneixer, la part de les persones!! Evidentment que les ruines son fantastiques(la foto de ollantaytambo no us recorda al senyor dels anells?), que els paisatges son bucolics(heu vist el color dels nubols) pero lo fascinant es vore com viuen aquesta gent en tan poc!! Lo sou mitja a la ciutat son uns 200 nuevo soles, un profe ne guanya 300!! Un Euro son 4 soles, feu la multiplicacio vatros mateixos!! terrible no?

Jo a la meua, fugint dels turistes, anant als puestos caminant, agafant el que aqui diuen colectivos, que solen ser unes furgonetes tipo vanete, on hi han 11 seients i l'altre dia vaig contar que vam pujar 24 persones, a mes de pataques(o papes), maletes, gats....i un conductor tot grillat per la carretera!! "pa havernos matao"
Del menjar tb estic disfrutant; uns aguacates(palca), uns mangos, panoches de panis bullides(que aqui diuen choclos), sucs de fruita naturals exquisits!!! Un plaer!

Pel que respecta a les ruines impacten bastant les de Pisac, les de Moray que son uns cercles concentrics que s'adapten armoniosament a la terra(on vaig fer la meua primera ofrena a la pachamama) on a cada alÇada tenien un cultiu, les salines al mig d'una pampa on vai coneixer un senyor molt majo, el senyor cruz, en los seus burros, que estaba trillan el blat!
I ollantaytambo( la fortalesa del senyor dels anells) alli on l'exercit de Pizarro va perdre una batalla(que no la guerra), sucumbint a les escales que voreu a la foto, a una pluja de pedres i fletxes!!





Qui em coneix, ja sap que jo soc un enamorat de temps passats, i lo que disfruto de la naturalesa, aixi que imagineuvos lo que estic disfrutant! Reafirmant los meus pensaments i assentant los meus valors!! ELs peruans son de costums ben sanes, aixecarse d'hora, sopar prontet, bona alimentacio, vida al carrer durant el dia, suposo que l'horari solar els fa funcionar aixi, pues aqui abans de les 6 ja es de nit!!
De problemes cap; llevat d'una mica de cansanci acumulat, mes de 50 kms en tres dies, tots al voltant dels 300o mts! I una mica atxitxarrat pel sol!! Ah i que a sovint penso com estreu...
Aixi que avui dia de relax, visita a un mercat artesanal a un poble guapissim que es diu chinchero!! Preparar lo fato pal trekking que comenÇo dema cap al Machu Pichu! I visita obligada al blog!
Ara son les 18:42, alla a caseta pues set hores mes!! Segur que tots esteu fent nonetes! Bueno potser hi ha alguna anima perduda que encara esta desperta(me venen al cap alguns noms que no dire...jejeje)

La proxima cita d'aqui 5 0 6 dies, el Machu m'espera!!
Man dit que per les terres de l'ebre ha plogut molt, a Paüls mes de 300 litros, que be que be!!! Segur que l'hortet estarà precios...ha anat be esta aigueta eh txelita!!!
Una abraçada molt carinyosa pa tots!
"EL viento me daba igual, y a mi me lleva lo que me queda esta por venir,
y una casa de carton para poderte amar, y rapido quito el cielo de nubes negras. Yo sueño con tu calor, no quiero despertar..."




Aupa Hermanos!!

8 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola Pau i demés "puntaigüeros": llegint les últimes cròniques, no m'he pogut estar d'escriure! Primer de tot, felicitar-te per l'aventura que portes a terme! Com molt bé han dit, és digne d'admirar, i la veritat, ho poses molt fàcil per a que axí sigue i ens quedessim bocabadats llegint les cròniques. Gràcies per fer-nos partíceps del teu viatge, "un brindis per tu!". Segon, felicitar-vos per la iniciativa del bloc, és fantàstic.
Us aniré seguint i sommiant desperta amb les vostres cròniques.
Mireia G. G.

Anónimo dijo...

Hola Pablo!!

Per aquí tambè pensem molt en tu, espero que tot te vaiga bé i mentres tu vas descubrint món natros t'esperem per a que mos ho contos tot, tot i tot, i moltes gràcies per les fotos, són precioses, fixa-t'hi bé que igual trobes a Legolas ( si es així emportate'l cap a Paüls, per a mi eh! ).
Bueno disfruta del teu dia de relax, i a torna-hi amb ganes i força

Una besada molt gran, i que s'apigos que per aquí t'anyorem.

P.D. Es veritat que tots són de la meua mida? jajaja.

Cuida't

Marta

Pauet i Juan dijo...

ek me faria goig veuret agafant una xiqueta d'estes tan makes en braços, i de paso te veiem homaaa!!!!
JOANOT;)

Anónimo dijo...

Estimat Pauet, llegir la teva crònica m'ha transportat al fabulós i encantador món dels "Fills del sol"... de sobte m'he trobat passejant pels carres de Kuzco i envoltat d'aquell món que ells es van crear i que compté tanta cultura i sabiduria. si t'he de ser franc em fots una enveja sana que t'hi cags... però bueno, sempre em quedarà el consol de poder llegir les cròniques al vostre blogg i anar preparant-me pel dia en que pugui ser jo qui faiga aquesta ruta. molts ànims per poder superar el "Camino Inca" i trankil que l'esforç valdrà la pena. (Crec que coronar una gran travesia podent admirar la bellesa del Machu Pichu ha de ser de les sensacions més grans que et pots trobar en aquesta vida...)
apa, a descansar quel camí és llarg i dur.....

salut!!!!

David.

Anónimo dijo...

Hola amics. Estic content que esteu disfrutant de les histories i de les fotos, me sento acompanyat en lo meu viatje gracies a vatros! Mireia ja sats que tenim un viatje pendent a l'india, les coses que es dieun una nit de borratxera tambe valen eh??
Davitet penso que t'encanataria lo Peru, es fascinant la cultura del sol com tu dius! I lo cami capa lo Machu Pichu, tota una coronacio!! Ho has de provar!!
Martooooooo! jejeje! Que fas? Una de les asidues al blog, que menos que portarte un legolas no? Lo que pasa es que sels van andur tots los espanyols, i van deixar peruans de no mes de 1'60 i molt morenos, pero bellisimes persones!! Ten val algun d'estos o no? Au guapa que pronte estarem fent futbolins al corralet...besitos besitos pa tots!!!

Anónimo dijo...

Ei Pau, em sembla que t'has confós de Mireia.... però... igual em puc apuntar a aquest viatge?
Mireia G. G.

Anónimo dijo...

Hola Pauuuu!
a vore quan te marxa esta mania que tins de cridam Martooooo, jaja
i si me va be de totes mides, aixi que teu dixo al teu criteri.

Cuida't molt i espero que teu passos molt bé. Besitos!

Marta

Anónimo dijo...

Mireia? no ets la meua consogra? jejeje!
pues be igualment estas invitada a vindre a l'india, tinc moltes ganes d'anar-hi(joer encara no he tornat i ja penso en marxar..jeje)
Martaaaaaaaa! Va dona no t'enfades ja sats que per a mi sempre seras la martooo...pero en molt de carinyo ja ho sats!!
Lo del teu legolas...es dificil pero estoy en ello. A vore que tal!
Besets carinyosets!