lunes, 10 de noviembre de 2008

Prohibit al vertigen!!

Ja mos val tenir un blog en lo nom de la Punta de L'Aigua i no haver-hi fet cap sortideta com Déu mana, així que això és lo nou repte.
Pujar a la Punta de l'Aigua és molt emosionant, però si ho fem com sempre ( cosa que no treu cap mèrit ) es pot arribar a fer monòton algún dia, així que hi hem pujat per la cresta.
En tot lo material necessàri comencem a enfilar pel pujador de la camosa ( al que guardarem un preciós record.. ) per anar a trobar la cresta, una perspectiva de tota la muntanya diferent de la que teniem fins ara, mai vist!! I vinga tira amunt, avui la millor frase era; "no miros baix", però inevitable contemplar aquelles vistes desde tant amunt.
Cal dir que lo Joan s'ha rajat en algún tram i ha vorejat per baix la cresta, cosa que mos ha tocat fer als dos en un tram molt penjat i de pura escalada!!! I per evitar problemes innecessàris hem fet trampeta i hem baixat una mica per tornar a buscar la cresta després del pas mes xungo.
Però quan vols pujar a la Punta de l'Aigua, sigo per on sigo, mai estàs fora de perill, i un altre tramet d'escalada i moooolt penjat hem hagut de superar per enfilar els últims metres de cresta fins arribar al cim. Aquest últim tram és molt espectacular i acrobàtic, i més encara quan tens una comitiva de buitres ( dels que volen eh ) esperant a dalt de tot. Lo dubte era si mos esperàvem per saludar-mos o esperàven que un dels dos caigués per fotres un bon dinar, lo cas és que per sort avui patiràn gana, jeje.
Pos bueno, això que mos ha costat contar en 10m ha natros mos ha costat més de 2h, queda pendent aquell tram que hem evitat i que mos té contents!! A kuidar-se que ve lo fred.
Pau i Joan, la Punta de l'Aigua, Paüls.
PD: Això últim és com ho diuen los de la tele, keda maco, oi?

6 comentarios:

Anónimo dijo...

Eh Pau que emocionante tío!! algún dia me vendre convosotros a compartir la naturaleza. un beso!
( soy la rubia del buda )

Mingo dijo...

Això per a mi és una locura... Ja no tinc edat per aquestes coses, però segur que vatros us ho va passar de cine, només de veure les fotos es nota.
Un amic meu del Camp de Tarragona i d'ofici bomber em va dir que pertany a un grup excursionista i que tenen una Web que va de tot això, jo hi he entrat i m'agrada, per si us interessa: (www.aritjol.org)

Anónimo dijo...

buenooo!!! kin blog més actualitzat i més actiu!!!
això és un no parar d'histories!
jajajajaj
bueno vull pensa q no fikeu les vostres super sortides pq no teniu temps i no pq no les fesseu!!!
au un besito per als dos!!!
ah soc la miricarmen!:p

Anónimo dijo...

A ver per a kuan una crònica dels vostres partidets de tenis que els que treballem i no podem venir tb volem riure un rato!!
Qui guanyarà esta tarde??? ojo de pendre mal! Muaks i divendres la final de saw. Muaks

Anónimo dijo...

Hola Puntaigüeros!!!

veient que aquí tothom hi té cabuda, aprofitaria per demanar als administradors que no utilitzon lo seu blogg (tot i que és seu....) per lligar. comentaris estos com los de la rubia del bar... Srs.!!! que pot ser hi ha roba estesa....

i parlant dels partidets de tennis... cal dir que los "adelantos" en la tècnica del joc són molt grans, aviat estarem en disposició de guanyar la "coctekera" de la davis... jejeje ara, preguntar qui guanyarà... jejeje

(boris bécquer...)

Anónimo dijo...

Bones!!!
Steu fets uns artistes!!! Cada història és una aventura! ejjejej A tu pablo dir-te que la casa del llibre molt xula i que quan vulguis pujar a veure-la de nou estas invitat!! Menos mal que lo carrer Gasòmetre és curt!!!!

Per cert crec que quan tingueu fets els deu manaments els podrieu col·locar al blog, ja que, així tots els coneixeriem!!!

A tu Joan dir-te que he parlat en la rubia del Higland, Pastificio, Passadís i Abacus i diu que t'envia records i que espera no tardar en veure't!!!

I bueno ja quan me'n recordi d'alguna coseta més ja us la farè saber!!!

Per cert... esta amistat tant profunda que guardeu entre vatros dos... hem confundeix!!!! ajjajajajjaajjaja

DESCARTES FOR EVER!!!