viernes, 29 de mayo de 2009

IX CURSA DE MUNTANYA DE PAÜLS

El passat dia 24 es va celebrar la novena edició de la cursa de muntaña de Paüls, una cursa que estigos com estigos fisicament casi que és obligat participar-hi ( sempre en unes mínimes condicions, claro). Tenia clar feia dies que rebaixar la marca feta el 2008 (3h12min) em portaria molta feina i entrenos, així que el pla era un altre. El pla B era sortir a passar-ho bé, tenir noves sensacions, sabent que l'objectiu este any era un altre.
Tot i així, faig una pujada al montsagre molt correcta, reservant bastant. El següent tram fins el piló va ser més durillo pel fort vent i trams molt tècnics, l'estratègia continua sent conservadora, sabedor de les meues possibilitats. A partir del piló, i gràcies als ànims d'aficionats paulsencs, comença l'altra cursa; ja s'ha acabat reservar i començo a correr fins a creuetes de lloà, on comença la pujada més xunga fins la punta de l'aigua. No se quan em va costar la, sobre els 25m suposo, tenint en compte últims entrenos. I res, queda Joan Gran i baixada fins la meta. Els últims 9km apareixen les llagues, encara no se perqué collons me passa sempre igual, però són estos moments de sufriment on aprenc d'errors que no es poden tornar a repetir ( ja saps de que parlo Pablo ).
En fin, són 3h29min. el que em costa fer tot el recorregut, a priori pensaria que és un disbarat i que estic fluixot de cames, però tot el contrari!!!, a l'endemà ni una agulleta, ni doloret pels genolls ni res d'històries. Això sí, una llaga que fa fredat i que retrassa la preparació per a la pròxima cursa, el triatló de Salou. Som-hi!!!
PD; la crònica és una mica cutre però no m'apetia massa fer-la i com anàven passant los dies... dic fot algo no? Salut by Joan
PD2; ja penjaré més fotos que no se on tinc lo cable...
PD3; segú que per teua casa...
PD4;és que seguríssim!!!

viernes, 22 de mayo de 2009

De somnis també se viu...i un petit homenatge a tots los finishers!!

Doncs si, aquesta és la cronica primer de tot, d'homenatge a tots los makines que amb moltíssim esforç van aconseguir lo que per a natros avui en dia encara és un somni!! Ser finishers en una de les proves considerades més dures: L'ironman, en este cas L'IRONCAT! A modo de resum; 3'8 km nadant, 180 km en bici, 42'2 km(tota una marató). Per a uns txikets com natros...jejeje! que ni tant sols hem debutat en un triatló, doncs encara és una meta molt llunyana però sens dubte, lo gran repte deportiu que tenim!
Així que a les 6 del matí arranquem de Paüls en direcció a l'Ampolla i nerviosos com si fosem natros los que hem de correr( no vull imaginarme les cagueres que mos hagafaran lo dia que siguem natros los que estem a les 7 del mati a la linia de surtida!!) A l'arribar mos trobem en Llorenç, company de feina i d'entrenos, que ja ha sigut dos cops finisher de l'ironcat, i en 50 tacos!!!!! que també està emocionat com un crio pero que per culpa d'una lesió no ha pogut amb el seu tercer ironcat! La promesa és que lo proxim l'hem de fer tots 3 junts...que gran que ets Llorençet!!
Emocionats nem a vore a la gent ja preparada a la vora de la mar, Hep!!! aqui un que casi fa tard!! Este és dels nostres eh Joan?? que sempre fem casi tard...presentació del recorregut i surtidaaaaaa! La cosa s'estira pronte, comentaris desde la barrera; "mira este com nada" " a pos este, segur que aixi no arriba" iep!! respecte que ja te molt merit està aqui! Mo namem cap a la surtida de l'aigua, los primers en menys de 50 minuts ja surten! Bufff! Ni que fossen peixos, a correcuita se trauen los neoprens i "s'asicalen" per a agafar la bici, bici o moto perque deu ni do quines makines! Hi ha un italià que va com una moto! Ara arriba la nostra com que Llorenç marxa cap a tortosa, decidim fer lo nostre petit triatló, i agafem les bicis i nem a rodar una mica, rodem, rodem i acabem a la mateixa carretera que los participants, per un moment, mos fiquem a la seua pell, intentant sentir aquella concentració, aquell esforç, alguns mos miren en cara d'extranyats, vaia bona cara que fan estos deuen pensar!! Pero no, natros sabem que nomes son 50 kms, a ells encara els hi falten mes de 100 kms!!! De camí a l'illa de buda, nem somiant, parlant; osti tio jo també vull ser ironman! Mos emocionem i de tornada apretem com si mos anes la vida, ara si sentim l'esforç...pero per pocs moments...que encara som tendrets!! Jeje!
Ara bé la transició, dixem les bicis al cotxe i nem a correr uns kilometrets pel circuit de la marató, quan nem de cara al cotxe lo primer ja ve, paset a paset noi que encara ten keden 40!! L'italià pobre ha petat, deu nar lo cinquè.


A la sombreta mos sentem a estirar i vore pasar!! Com que la calor apreta anem a la platja, no a nadar sino a pendre un banyet i una mica lo sol, semblem 2 ironguys enlloc de ironmans, pero trankis que tot arribarà!




Però bé tornem als autentics protagonistes, hi ha gent de tot tipus, los que van a guanyar, los que lluiten contra el temps per millorar la seua marca, los que debuten en una triatlo de llarga distancia i los que una prova així es converteix en un autentic infern; calor, ampolles, cremades pel sol, calambres, pajares, vomits...un autentic esforç!!! Tots uns campeons!!
Mentres la parelleta se foten unes braves, unes tallarines i un parell d'amanidetes!! Que bé vivim!
Quan mos aproximem a les 9 hores arriba lo primer classificat, un basco(que menjaran per allà dalt??) que entra carregat en dos crios, un a cada hombro!! OLE TUS HUEVOS!!!! A partir d'aqui se repeteixen les mateixes imatges; cossos cremats pel sol, cares de sobreesforç i agonia, musculs tensats i litros de suor que es transformen en un somriure etern, en una alegria indescriptible, en crits de rabia, en llagrimes compartides en familia, amics...pero tots, espectadors i triatletes, en la sensació que esta gent si que son uns autentics campions!! Tots han guanyat! Enhorabona a tots!!
Les últimes paraules en Llorenç que no ha pogut resistir-ho i ha vingut a vore lo final!!! La sensació de que natros algun dia també volem crussar aquesta meta!
De moment lo dia 7 debutem al triatló de Salou, nomes seran 750 mts nadant, 20 kms en bici i 5 kms a peu, ja se que no té res a vore però per aquí es comença....per somiar que natros algun dia tambe acabarem L'ironman!!! Vivir es soñar!!

viernes, 15 de mayo de 2009

SUPER ROKIPUNKIS IN ACTION!!!

Cada dia mos superem, que s'ha de corre? que s'ha de fer bici? que s'ha de nedar? fins aqui cap problema, de moment mo'n sortim molt bé fent deport, però el nou repte era prepara l'hortet del Pablo ( que en realitat no és seu, lo té arrendat ).
Lo lloc és una mica màgic, el morellà. Un hortet al peu d'uns roquers que donen vertigen només de mirar, una fresqueta que encanta, barranc i bassa en aigua a dojo ( de moment..) i el millor de tot: una tranquilitat immesurable!!
Esta vegada canviem lo cotxe pel tractor, i el que hi carreguem no
són les bicis sinó lo motocultor, més difícil de conduïr!!!
La primera faena i més desagradable és repartir l'abono per tot el bancal. Abono natural claro, pudina de gallinassa que mos fa riure de natros mateixos.
La segona faena és llaurar tot lo bancalet. Fem 2 passades, com mos diu lo capatàs dies abans, la primera rapidet i la segona millor, acabant de remoure tota la terra.
I ara ve quan lo maten!! Toca asolcar, (Def; art de fer "sequies" aliniades per on passarà l'aigua de reg, al mig del cavallà aniràn
plantades les diferents hortalises que el pagès elegirà).
Per ser la primera vegada mo'n sortim prou bé i queda la mar de guapet. Bueno, algún solc així una mica tort però, no passa res que tot queda a casa.
Acabades les tasques de preparament i acondicionament del bancal, ara tocaria banyet a la bassa, però no fa massa bon oratge i el deixem per un altre dia.
L'arrendatàri es queda plantant, mentre lo transportista se'n va a
descarregar totes les eines de treball. Ara només faltarà que lo fato plantat sigo potable, però jo crec que si, perque ho vam fer en molt de carinyo.
Pd: si algú vol contractar los nostres serveis com a pagesos ja sap on som.Pd2: no li aconsellem...



domingo, 3 de mayo de 2009

De los degollaos a la marathon de btt los monegros!

Qui m'havia de dir que despres de més de 10 anys tornaria al mundillo de les carreres de bici! Per qui no ho sapigue la bicicleta sempre ha sigut lo meu esport, vai competir durant uns quants anys en bicicleta de carretera, tots los caps de setmana aqui i alla en la bici, pedalades eternes los diumenges, voltes i mes voltes d'aburriment al velodromo, moltes hores d'entreno i la dificultat de compaginar tot aixo en los estudis(no parlare aqui de les discrepancies en la directiva) van fer que aburrigues la bici, i durant tots aquests anys la bici era un mal record per a mi! Tota una desconeguda!!
Pero ja l'any passat al fer lo camino de santiago ja es va despertar en mi un cuquet...velles sensacions, vells records! Gracies al joan que me va obrir la porta d'això del triatló i al rodri(company de feina, i gran biker) pues ale al ruedo!!
En principi la bici havia de ser una part de l'entreno del triatló, pero rodri i "lluc boveda" me va picar per a fer alguna cursa, i que millor que començar per los degollaos, que es una ruta que pasa per la serra de teruel, i que hi ha a teruel? pues Fortaneteeeeeeee! Lo meu terreno, la meua terra, lo meu paradis...Aixi que lluc, rodri i un servidor engrasem les flaques i a pedalar!!
La surtida fatal, detras de tot, no pot ser això, m'agafa un atac d'histeria i començo a pedalar com un boig i a pasar gent durant los primers 40 kms, tirant com un loco, amunt i amunt i amunt, i despres del primer port, avall, avall, avall...me trobo un grupet que va a un ritmet majo i ale a chupar roda un rato, perque me pegat una bona pallisa i me keden 100 kms i 3 ports encara!! Los kms van passant, aaaaaaaaaargggghhh! me sento com un crio, preparant l'estrategia de carrera, pero no caldra lo següent port posa a cadascu al seu lloc, lo meu?? pues donant-ho tot com sempre!!! A l'arribar a Fortanete m'esperava ma mare en un parell de bidons pa poder fer lo canvi, jo com los professionals...jejeje! Sueres, barretes, gels, beguda isotonica...i mes kilometros!! men keden 60 pero ja nomes dos ports...cuarto pelado, la cañada, villarluengo, pitarque, carreteres i pobles que los ultims anys m'havia dedicat a visitar pues los dies de festa major!!! quin canvi i ara patint aqui com un...en fi que hi ha moments que penso que soc una mica masoca!!! Pero m'encanta!! Ja arribem nomes queden los degollaos, l'ultima ascensio del dia!! Que dur deu meu, les forces de la gent ja van justetes, jo pues de menys a mes!! Passant gent com un tiro. Los ultims 10 kms son plans, aqui se noten les hores d'entreno per la C-12 en joanet, i me pego un relevo a tope, 40,38,43,3940,42...vaya marxeta que porto, detras meu un grupet de 5 0 6 corredors xupant roda, pero no m'importa que no me donin cap relleu...estic tant emocionat que casi sense donarme compte paso la meta, los companys man respectat i me deixen pasar primer(lo codic etic dels ciclistes). Lo resultat es lo de menys, lo millor les sensacions, pero tot i aixi quedo lo 132 de gairebe 700 corredors, a 50 minuts del primer classificat! En lo pique personal en Rodri i Lluc, pues de moment 1-0!!!!
Com que estic super enganxat, lo cap de setmana següent capa los monegros, i no al festival precisament!! Es la marathon en btt pel desert dels monegros, 114 kms, en una calor que te mors, de fet la cursa comença a les 2 del migdia!!! Este cop tb s'ha apuntat Llorenç, carretero per excel.lencia i ironman en 50 anys!! Res mes a dir, un crack!!!
Lo de sempre; dies abans minjant molta pasta, hidratantse, preparant la bici, tot lo fato i aquella adrenalina que m'agafa quan arriba lo dia de la cursa, me motiva a tope, casi be me posa...jejeje! La surtida un atre cop fatal, detras de tot, aixo haura de canviar de cara a les proximes curses!!! Dale, dale, terra, moltra polseguera, xarcos, bassots, grietes...un paisatge molt feo, desertic, cap sombra pero te algo, no se que sera!
Molt semblant a degollaos, de menos a mes, i acabant com un tiro, passant a Rodri a 10 kms de meta(2-0 jeje!) i al germans aubanell! Arribo a meta en calambres hasta les pestanyes, me hidratat malament i se man carregat molt los bessons i los cuadriceps!! Pero un cop mes, molt content d'arribar a meta. A n'esta lo primer m'ha tret 40 minutets, a l'altra 50, los primers cada cop estant mes a prop!! 183 classificat de 1500!! Les cames cada dia mes fortes, jo cada dia mes content i la putada es que estic superenganxat a la bici!!! I descuidant una mica lo del correr, mos hauram de posar les piles!
Pero es que enguany me keden los puertos de la ribagorza, la quebrantahuesos, la cursa del llop...i moltissims projectes per a atres anys!!! Il.lusionat com un txiket...Torna Peter Pan!!
P.D man de pasar fotos per mail, quan les tingue les penjo...
Adeu adeu!