lunes, 3 de marzo de 2008

A caminar....

LO NOSTRE TERME.

Sona el despertador i a l’aire!!. Les 8.00 del matí, i que millor per a afrontar la caminadeta que ens espera que esmorzar uns crusantets de cal Portal i un bon suc de taronja natural. Tot això es clar, després de passar per la dutxa i fer passar una mica la ressaca guanyada la nit abans al corralet, per culpa del futbolín i altres excessos!
Ara a posar la motxilla a punt: un jersei de màniga llarga ( no sabem quin temps farà per allà dalt ), un mapa ( què no pensem mirar ), la càmera de fotos, piles de recanvi, prismàtics, el mòbil ( en la bateria a tope! ), un mini botiquí ( en algunes tirites, betadine, aigua oxigenada i algo més )que ens ha preparat la Txell, aigüeta, i lo millor; un bocadillo de truita a la francesa..... Ummmm!!!
Les 9 en punt, quedem a la plaça Major com sempre, i com sempre un dels dos fa tard...
–Ec perdona’m es què no tobava...
-Va calla que fas uns ulls de son que “Déu ni dó”.
L’excursió que pensem fer és: pujar a la font de Montsagre de Paüls (GR7), anar a la font del Montsagre d’Horta, seguir fins el coll dels Atans, baixar al coll de la Gilaberta, anar fins el Vacarissal, pujar al coll de l’avenc i tornar cap al poble baixant pel pla de la Hedra i la bassa del Povill.
Emprenem el camí que va al Morellà, xerrant i comentant els partits de lliga, que si el Madrid punxarà... que el Barça no és el que era... però sempre de bon rotllo, encara que les nostres passions siguin tant diferents. Bé, comencem a pujar per la senda ( GR7, recordeu, la ratlla blanca a dalt i la roja a baix ). Ho emprenem en ganes però aviat hem de fer la primera parada per treure’ns el jersei, i clar, fer les primeres fotos per al record. Arribem al Tormassal, tot un espectacle! És que les últimes pluges fan que algunes gotes d’aigua caiguin sobre els nostres caps quan passem per sota. Mirem amunt, però imposible saber d’on surten, és el primer regal per a la vista que ens dóna la jornada, i a fer més fotos.
Ep!! Aquí el sender comença a fer-ne de les seues, el pendent fa que les nostres converses parin de cop, només se sentin els nostres esbofecs, alguna patinada i mite’l!!! Allí tant tranquil ( fins que hem arribat nosaltres ) un sovatge pasturant l’herbeta fresca del matí. Esperem que no sigui l’últim que trobem, perquè no ens entretenim massa a contemplar-lo o aquesta costa es farà eterna. I després d’1h. 30 min. podem saborejar l’aigua de la font de Montsagre. –Ec això no té preu...! diu un dels dos, però la resposta és fa esperar, i un cop saborejat el gust indescriptible a aigua del port, l’altre contesta que efectivament el que podem contemplar amb els ulls NO TÉ PREU!!!! Uns tragos més d’aigua, més fotos, recuperem l’aire i a tornar-hi.
Seguim el sender que hi ha a l’esquerra de la font, encara que no té pèrdua hi ha una magnífica i útil senyal que marca les diversses direccions a seguir. Tot fa un pam de goig, el Sol ja fa estona que observa de ben amunt la marxa de dos nois ( molt guapos ), que ara que el camí torna a ser planer, conversen altre cop de les seves històries, i sobretot gaudeixen de l’espectacular bosc que atravessa el sender i que sorprenentment és completament pla!!
–Segur que aquest bosc té un nom.
-Tot té un nom, potser hauríem de mirar el mapa per saber-ho, no creus ?
( I com sempre; NO vam mirar el mapa...jeje )
Amb uns 30 minuts més ho menys arribem a la font del Montsagre d’Horta, i allí ens esperen un banquet i una tauleta fets en tronc de pi als que no farem un feo i ens asseïem a escoltar la conversa de la natura. I després de catar l’aigua d’aquesta segona font que ens trobem pel camí seguim cap al coll d’Atans.
-Quina aigua t’ha agradat més, la de la font de Paüls o la d’Horta?
-Ara mateix no penso en aigua, penso el lo bocadillo!!!! Quina gana xec!!
I el primer que fem en arribar al coll dels Atans és buscar una bona vista,
(fàcil de trobar ) asseure i a l’ataque! L’esmorzar és el millor de qualsevol excursió i qui digui el contrari és que no tenia tanta gana com natros. La veritat és que aquí dalt és com si es parés el temps de cop, estaríem hores mirant el paissatge, però encara ens queda un trosset. Baixem cap al coll de la Gilaberta, allí una altra bonica senyal indica on estem i on van els diferents camins a seguir. Natros emprenem el nostre, direcció Vacarissal.
-Mira, mira, calla, calla!!.-diu el que obre camí, i és que el motiu de la seva exitació no és més que un magnífic sovatge al que tenim el plaer de fotografiar tranquilament, i contemplar com poc a poc es va allunyant.
Voregem la Punta de l’Aigua (1091 m. ), i baixem fins el pouet del Vacarissal, al que fem... fotos!!! I un cop al Vacarissal girem a l’esquerra pugem al coll de l’avenc i cap avall. No sabem perquè però costa avall caminem com si alguna cosa ens esperés en arribar al poble. La conversa de baixada és discutir on podem anar el pròxim diumenge, què si aquí, què si allà. No serà per llocs!! Passant pel del Llaça i com anem bé de temps deixem el sender i entrem a veure la cova, la qual a dintre alberga una cisterna en perfecte estat. Durant un moment ens quedem callats i retrocedim uns quants anys, quan aquella cova feia de corral per al ganado.
Arribem al del Povill i allí s’acaba el sender, encara que ne trobarem en algúns trams per sortejar el camí fins a la Fonteta.
I després de 5 hores de camí arribem a la plaça Major. Hora de dinar, però abans passarem pel bar a fer un vermut (motiu pel que de baixada anàvem més ràpid ) i en asseure’ns ens mirem la taula de guinyot on els veterans apuren els últims cotos abans d’anar en busca de l’arròs.
-Ells segur que saben com es diu aquell bosc que hem travessat, els ho preguntem?
Però en aquell moment ens serverixen el vermudet i canviem de tema.
I això és tot el que podem contar de la nostra excursioneta, esperem animar a tots a passar un bon dia per les muntanyes del nostre terme que no són poques…

Pau i Joan


Caminante, son tus huellas el camino y nada más;caminante, no hay camino,se hace camino al andar.

A. Machado.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

La veritat és que llegint l'entrada em venen ganes de sortir a caminar, trobo que està molt bé, m'ha vingut una gana amb això del bocadillo de truita... però, on són les fotos?

Mingo

Anónimo dijo...

A propòsit d'aquell bosc que nombreu abans d'arribar a la font de Montsagre d'Horta, jo diria que s'anomenen ELS PLANS DE MONTSAGRE no?

Mingo

Anónimo dijo...

Avans de escriure més, felecitar-vos xecs. Hi ha seria hora que es penxa un blog de senderisme. Aixó si, estic completament dacord amb lo Mingo, us falten fotos. És com fer una pel·lícula sense efectes especials, pert molta calitat.

Joel

Pauet i Juan dijo...

Gràcies a tots per la bona rebuda què ens heu donat. teniu tota la raó en això de les fotos, dixeumos temps, és que som novatos!
Pauet i Joan